Les vies de la Miranda del Pas dels Francesos sempre són un bon recurs per aquells dies que no tenim massa temps, o fa massa vent a la part alta i volem escalar amb bona roca. La via: El Camí de l'Alsina és la més llarga d'aquest sector, doncs si la comencem des de baix tindrem cinc llargs molt interessants.
I un cop haurem acabat la via tindrà la ocasió d'admirar aquesta bonica vista.
Avui entrem per la mitat i només farem les 3 darreres tirades que són molt boniques.
Una placa molt bonica amb una entrada a la reunió per l'esquerra on hi trobarem uns passos ben divertits.
Des de la reunió podem seguir l'evolució del company/a en aquest llarg.
Darrer pas abans d'entrar a la reunió.
Ara toca una altra placa, amb una roca excel·lent on podrem gaudir d'una escalada plaent.
Poc a poc anirem guanyant alçada gràcies aquelles petites presses montserratines que tan ens agraden acaronar .
El darrer llarg és una placa sensacional, on els primers metres són els que ens costaran més doncs la roca és ben polida, després és manté la dificultat, però amb la roca ben adherent.
En el cim de la Miranda del Pas dels Francesos.
Aprofitem per deixar-vos la nostra ressenya.
Aproximació: pugem per les escales dels pobres fins que creuem el pont de fusta, i després de passar el següent ressalt, ja veurem els parabolts de la placa. Si volem pujar per la canal el primer llarg, haurem de baixar en un bon replà.
La Via: itinerari ben trobat, amb molt bona roca, i que podem fer diferents combinacions, tant a l'entrada per fer el primer llarg, o només fent els darrers 3 llargs. També, ens pot servir com aproximació per fer una altra via de la Zona de Sant Benet.
1er llarg: IV +, 30 metres, si optem per la canal, ens trobarem amb uns passos amb diedre verticals, assegurats per un pont de roca i un pitó.
1er llarg: 6a+ , 25 metres, si entrem per la placa, haurem de treballar molt bé els passos que primer van de dreta a esquerra i després tornen a l'esquerra per entrar a la reunió.
2on llarg: V+, V, IV+, 45 metres. Encara que sembli més fàcil un xic a l'esquerra, millor entrar una mica a la dreta, superar fins a la segona assegurança és la part més difícil, (V+ o A0), després ja es deixa fer millor, i a mida que vas guanyant alçada cada cop és més senzill. Al final de la roca, entrarem en un bosc que, al final ens creuarem amb el corriol que ve de les Escales dels Pobres. Seguirem a la dreta fins al peu del tercer llarg. Reunió en un arbre.
3er llarg: IV, IV+, V. 30 metres. Des de la mateixa reunió ja veurem el primer parabolt. És un llarg bonic que va guanyant en dificultat a mida que guanya alçada. Poc abans de la reunió haurem de fer un curt flanqueig a l'esquerra.
4art llarg: V, IV+. 25 metres. Un llarg de placa on gaudirem de valent gràcies a la bona qualitat de la roca. Pressa petita i bons forats ens recordaran el plaer d'acaronar les presses de Montserrat.
5è. llarg: Vè, IV, III, 35 metres. Llarg de placa un xic més llarg que l'anterior, però que segueix la mateixa tònica d'escalada que l'anterior. Reunió en un arbre.
Material: 10 cintes exprés. Via equipada.
Descens: Anirem a cercar el camí que ve de Sant Benet i després per les escales dels pobres fins el Monestir.
Oberta per: M. Millet, N. Dalmases i J.A. Martín.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem