Follow by Email

diumenge, 28 de juny de 2020

Cerdanya Francesa - Porta - Site de la Fullatera - Via Gasoil et Décibels - 27/06/2020

He passat un munt de vegades per aquesta zona i mai hauria dit que podria escalar una via de 7 llargs. Des de la carretera no convida a escalar, però en aquest pany de paret hi ha dues vies; Ni sueur, ni peur i Gasoilet Décibels. Amb dues ben equipades, la segona un xic més difícil que la primera, però les dues estan pensades per gaudir de l'escalada. Pot ser un bon lloc per iniciar-se a les vies llargues, especialment la primera via que té una dificultat més baixa.


La Fullatera. 

Buscant una via que al matí no hi toqués el sol, hem fet cap a dormir al pàrquing de Portà, així el matí sense matinar, ens podrem posar a la via i fer-la sense sol. La seva orientació sud-oest fa que no hi toqui el sol fins al migdia i això ens permetrà fer l'ascensió  sense patir gens de calor. 


El peu de via està ben indicat. 


Un primer pas molt ben equipat ja ens permet entrar en matèria. 



La via va cercant la manera d'unir les diferents plaques tocant el mínim de vegetació. 


1ª reunió, com totes super còmoda. 


Entrant a la segona reunió, aquí si que hi ha una mica de vegetació. 


El tercer llarg on cal superar un ressalt amb uns passos força atlètics. 


Això si, sempre ben equipats. 


Després de passar el pi característics de la tercera tirada. 


El quart llarg, primer un xic més dret i després anar seguint placa rere placa. 


Just podeu veure on podeu deixar el cotxe, només hi ha lloc per dos cotxes. 


Seguim pujant plaques, ara coincidint amb l'altra via. 


Entrant a la 5ª reunió. Ara ens tocarà caminar uns 60 metres, primer per una tartera i després per dintre del bosc. 


Aquest 6è llarg també coincideix amb l'altra via. 


El darrer llarg, sense dubtes és el llarg de la via, per dificultat i bellesa. 


Lluitant el pas de la tirada. 


Sortint de la via. 


Contents al cim. 


Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: Des de Bourg Madame agafarem direcció Aix les Termes, i un cop passat Carol de Porta ja ens posarem atents. Seguirem un parell de quilometres fins que passarem per sota del tren, uns metres més enllà veurem una entrada a l'esquerra, és el pàrquing per 2 o 3 cotxes. Estarem davant mateix de la paret, només hem de creuar la carretera i seguir les fites fins a peu de via.  Nosaltres, però, hem seguit i l'hem deixat al pàrquing gran que hi ha a l'entrada de Porta. Després hem caminat uns 500 metres per la carretera. 

La Via: via totalment equipada, amb bones reunions, sense patí, i ben orientada pels matins d'estiu, doncs no hi toca el sol. Un cop a peu de via, no tindreu dificultats per anar seguint la via, doncs d'un parabolt es veu l'altre.

1er llarg: 45 metres, V, IV. Superem un fort ressalt, però curt, i entrem a les plaques, primer a l'esquerra i després clarament a la dreta.

2on llarg: 50 metres, IV.  Des de la reunió ja veurem el ressalt del tercer llarg, només cal anar seguint les plaques fins a sota.

3er llarg: 55 metres. V+, IV. Uns passos atlètics ens tornaran a situar a les plaques, que ara seguirem en tendència a l'esquerra, tot passant pel darrera d'un gran arbre.

4art. llarg: 30 m, III+ . Primer per un tram un xic més vertical i després seguirem per les plaques. Reunió comuna amb la 5ª reunió de la Ni Sueur, ni Peur. 

5è. llarg. 50 m, III +. Un seguit de plaques fins arribar a sota la tartera. 

5è. llarg bis. 60 metres caminant, primer per la tartera i després per una mica de bosc. La via continua un xic a la dreta. Camí fitat. (millor portar no arrestar les cordes).

6è llarg.  40 m, IV. Progressem per un terreny un xic més dret, a la primera reunió que trobeu millor passar-la, doncs uns metres més amunt en trobareu una altra.

7è llarg. 45 metres, V+, Vè, V+/Ae, IV. Sortirem de la reunió un xic a la dreta on trobarem la primera assegurança, farem una bona tibada i després ja per terreny dret en tendència a la dreta ens situarem sota el tram més difícil, primer es va fent bé, bona pressa ben assegurat, però arriba un moment que et costa de posar-t-hi, fa com un diedre que t'escup. Després de provar-ho un parell de cops, vaig posar el peu en una baga i en vaig situar millor per poder arribar al següent, després encara que segueix un xic vertical el terreny és menys difícil fins arribar a la reunió. Atenció la reunió han tret les plaquetes i no es pot posar res. Nosaltres hem agafat el bloc amb una baga gran i ha quedat una reunió força sòlida per assegurar el segon. 

Descens: Des del cim, veure que hi ha unes fites que us porten al bosc de la vessant nord, un cop al bosc veureu unes marques carbasses en els arbres que us portaran a la carretera, hi ha un tros amb cordes fixes. 45 minuts.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!




divendres, 26 de juny de 2020

Montserrat-Agulles- Roca Dolça- Via Vacances Frustrades i Pingüí - Via Hello Harry - 25/06/2020

Uns bons amics, ens comenten que han anat a fer dues agulles a Montserrat, quan mirem en detall la seva ascensió, podem veure que la Roca Dolça no l'havíem fet i que la via del Pingüí tampoc. 

Certament són dues escalades que permeten una bona combinació, i en aquesta època la primera la trobarem a l'ombra. 

La Roca Dolça.

Aquesta roca està enclavada a la dreta de la Canal dels Cirerers, i mig tapada pel Bolo Joe. No és una agulla que sobresurt de les altres, però tot i així té una aresta prou bonica que mereix la seva escalada.


Sota de les Bessones podem veure el Pingüí i sota d'aquest La Roca Dolça.


L'Ita començant  el primer llarg. 


Poc a poc va guanyant alçada, amb passos bonics i ben assegurats, doncs la via està totalment equipada.


Arribant a la primera reunió. 


La primera reunió. 


Tot fent el segon llarg parem a fer aquesta foto. 


Passos en A0, que segur que els més forts fan en lliure. 


Darrers metres, ara sí, amb el sol de cara arribem al cim de la Roca Dolça. 

La nostra ressenya. 

Via Vacances Frustrades: itinerari que en el primer llarg busca la part més vertical de la placa, i després surt per un desplom situat a l'esquerra. Via totalment equipada. 

Aproximació: des del Coll de La Portella seguirem en direcció al Refugi per agafar la canal dels Cirerers. Pujarem per la canal fins poc abans d'arribar al Dàtil on girarem a la dreta per anar fins una balma molt ben arranjada,  des d'aquí anirem a la dreta fins arribar al peu de la via. 

1er llarg: 35 m, IV, V, IV. Des del mateix peu de via ja veurem les diferents assegurances que estan sallades, pujarem rectes i ja notarem que, poc a poc la cosa es va adreçant. Seguirem vertical amb passos drets però amb pressa gran fins que es tomba i ja podem anar a cercar la reunió  al cantó esquerra del desplom. Compte però,  que hi ha una altra reunió més a la dreta que correspon a la Via Maria Lluïsa. 

2on llarg: 15 m, Ao/V+, IV. Malgrat es veu molt bona pressa, el fort desplom ens obligarà a fer Ao, i quan ja es tomba un xic podrem anar en lliure fins el cim. 

Material: 10 cintes exprés.

1ª Ascensió: E. Sales, R. Castells, i R. Majó. 1/8/2000.

Descens: Caminat fins el Coll del Pingüí on podrem començar l'altra via.

El Pingüí.


El Pingüí, l'he mirat de diferents llocs, però mai he vist el motiu d'aquest nom, les seves formes no em recorden en absolut a aquests ocells. Segur que hi ha un motiu que no sabem...


La Ita pujant el primer llarg.


Entrant a la balma que ens portarà a la primera reunió. 


Iniciant el segon llarg. Molt ben trobat. 


Passos drets on anirem combinant el A0 amb passos de V, ajudats per bons còdols. 


l'Ita a plena feina del tercer llarg. 


Un bon desplom que superem fent A0. 


Foto cim, preparant el ràpel. 




Via Hello Harry: itinerari ben trobat buscant la cara sud-est, on la roca és molt bona. Via ben equipada amb passos bonics, i on la dificultat augmenta, podrem fer Ao.

1er llarg: 20 metres, IV, IV+,III. Inici en el mateix punt que l'Aresta Bruc i des del peu mateix veurem el primer parabolt al costat d'una llastra. Pujarem fins aquest parabolt i aquí iniciarem un flanqueig un xic descendent per continuar fins entrar a una balma, al cantó dret trobarem al primera reunió.

2on llarg: 20 metres V, V/Ao, IV+. Sortim per la dreta de la reunió per entrar a la cara sud-est, veurem que els passos són verticals i en algun tros amb grans còdols, progressarem en lliure ajudats ens alguns passos en Ao fins que es tomba i ja arribem a la reunió. 

3er llarg: 20 metres IV, Ao, IV. Seguim vertical fins a un desplom a l'esquerra d'una fissura, on passarem amb A0, després seguirem verticals fins a trobar la reunió en una gran savina. Atenció els darrers metres que la roca està molt descomposta. 

Ràpel: 15 metres per la vessant nord-est.

Material: 10 cintes exprés. 

1ª Ascensió: Verena Masius i Xavi Vidal.  11/11/2005

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 25 de juny de 2020

Sant Llorenç del Munt - L'Esquirol - Via Normal - 23/06/2020

Per molts dels escaladors/es d'una època, de Sabadell i Terrassa, l'Esquirol va ésser la seva primera o segona escalada. En el nostre cas, també va ésser així.

En el 5/1/2014 vàrem fer la primera escalada de l'any i vàrem quedar un xic decepcionats perquè estava reequipada amb parabolts. Aquesta via, sembre havia estat equipada amb pitons i algun burí.

Actualment, hi ha un spit i un pitó, per tant es recomana portar alguns friends per reforçar les assegurances.


 La nostra ressenya. 

Primera Ascensió: Abelló, Torres, Griera, Trencs i Grané, del C.E. de Terrassa, feta a l'any 1926.
Ràpel de 20 metres per la mateixa via (des de l'alzina) . També hi una instal.lació a la pedra, molt més còmoda per baixar, però està a la pedra, jejeje. 
Material: 5 exprés, un alien blau, un de groc i un camelot del # 1. També pot anar bé una plaqueta recuperable. 

La Via: des del peu de via pugem vertical fins podem anar un xic a la dreta sota de la fissura, pugem per la fissura fins un replà, després farem un flanqueig a l'esquerra i recte fins arribar a la reunió. Després podem seguir amb una curta grimpada fins a la pedra final. 

Una bona vista de la via normal. 


Des de peu de via podem veure Montserrat al fons.


Esperant per pujar. 


Només començar he pogut posar un alien blau.


Després un alien groc en un altre forat. 


L'Alzina on estan lligades una part de l'instal.lació està totalment morta, només un brots més amunt estan vius. Recordo que abans passàvem directament la corda per aquesta alzina per fer el ràpel, encara es noten les marques. 


Assegurant a l'Ita mentre fa la grimpadeta fins a sota de la pedra final. 


Gaudint de les bones vistes. 

La pedra final, fa certa impressió i sembla que estigui apunt de caure. 

Recordo que quan érem joves, un diumenge al vespre, quan ens trobàvem tots a la UES per explicar com havia anat el dia, va arribar un grup d'escaladors veterans i explicaven amb tota mena de detalls que la pedra de l'Esquirol havia caigut. Veien com estava ens ho vàrem creure tots. Tot seguit ens ho varen desmentir. Nosaltres per si de cas, no pugem mai al cim. 

Sempre fa il·lució tornar-la a repetir i més quan hi tens un munt de records lligats en aquesta pedra.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 










dimarts, 23 de juny de 2020

Sopeira - Paret de Escales, Via Lolita La Flamenca. 22/06/2020

Amb els temps hem anat fent una darrera l'altra les diferents vies de la vessant esquerra de la paret. (només en tenim una de pendent) Sempre ens havia semblat que més a la dreta no hi cabia res més, però quan un bon company em va passar la ressenya, vaig veure clarament que hi havia un esperó ben marcat fins al cim de la paret.

Hem esperat que ens deixessin sortir de Catalunya i al primer dia hem fet camí a veure si la podíem repetir. Ha estat un plaer escalar en dilluns, sense gent al lloc i hem pogut gaudir de la feina feta dels aperturistes de la via. Han deixat la via ben neta de llastres, vegetació, i al mateix temps l'han deixat ben equipada on serà difícil perdre's.

Fins aproximadament a les 11h no hi toca el sol, i això, ara que ja comença a fer calor resulta molt agraït.


La via comença a la vertical de la caseta. 


El primer llarg, vertical i amb molt bona pressa, però que et farà tibar una mica. V+.


La primera reunió es pot  fer en l'alzina on es veu l'Ita (podreu fer fotos al segon) o a la barana que trobareu al costat de la caseta. 


Des d'aquí impressiona la paret del pantà. 


Comença l'esperó, passos amb bona roca i un diedre força bonic per entrar a la reunió. 


Entrant a la 2ª reunió. 



El tercer llarg és ajagut al principi i un xic més dret per entrar a la reunió. 


La flora ens acompanya. 


Entrant a la 3ª reunió.


El quart llarg comença vertical (IV+/V) per unes plaques a la dreta, després s'ajeu fins a la reunió. 


El cinquè llarg té una placa molt bonica. 


Gaudint de la placa.

Després hi ha un llarg que ens porta a la feixa sense dificultat. 


Seguim amb les plaques boniques, ben equipades que al final ens obligarà anar a l'esquerra per entrar a la setena reunió. 


Una fissura ben neta ens deixarà gaudir d'aquest llarg, curt, però disfruton. 


El novè llarg, no massa mantingut.


Sembla que ja hi havien passat per aquí....


El darrer llarg, sense dubtes el més bonic de tota la via. 


Molt ben trobat, vertical, i amb la pressa justa per gaudir-lo. 


Es fa molt bé, fins el darrer pas, que costa molt arribar a l'aresta. No anar a la reunió directe que està a  l'esquerra, millor arribar agafar-se a dalt de mans i després fer el flanqueig. 


Darrers metres. La ressenya marca 45 metre, però realment en té 35 justets. 


Contents al cim.  Ara amb tres ràpels baixem a la feixa. 30m, 30m i el darrer de 40 m. 


Amb aquesta ressenya no es necessita res més.


Sempre es bonic sortir del túnel. 

Apa a escalar que el mon s'caba!!!