Via Foguera Nocturna - Cavall dels Brucs o Pupa dels Brucs - Regió dels Ecos - Montserrat 11/06/2026

 El Cavall del Brucs o també conegut per la Pupa dels Brucs, el podrem veure ben trempat sobre la Cova de l'Arcada. La seva forma i el seu nom el fan entrar a la categoria de cavalls i amb tots els drets.

En l'any 1945, els escaladors del Centre Excursionista Sabadell, J. Bofarull, J. Camarasa, i Sanlleí varen aconseguir la primera ascensió per la via Normal. Van accedir-hi tot descendit la carena del Cavall dels Brucs arribant així al punt més feble just en el coll, des d'aquí varem assolir el cim de l'agulla per primera vegada. Després es va obrir una variant per la canal de la vessant nord fins a trobar-se amb la via Normal. 

No va ser fins l'any 1979 que altre cop els escaladors sabadellencs, Pep Graells, Jordi Carreras, Lluís Baciero i en Santi Marzo obren la via Aresta Brucs que ha estat reequipada amb parabolts.

En l'any 1999, els escaladors, Òscar i Albert Masó obren la via Panallets, pujant per un mercat diedre, per després anar a buscar una gran balma per creuar-la i a la part final es troba amb l'Aresta Bruc.

En Carles Giralt i Ricard Darder el 4/8/2002 obren una via a l'esquerra de l'Aresta Brucs, en lliure i en trams d'artificial, que li posen el nom d'en Josep Barbera.

Finalment, en Joan Vidal el 25/04/2006 en solitari obra la via Foguera Nocturna, buscant la part més vertical de la cara oest. 

La nostra ressenya.

El Cavall dels Brucs per la vessant nord.

Avui ens hem decidit fer la via Foguera Nocturna, hem fet l'aproximació des del poble del Bruc, passant per la Cova de l'Arcada, per seguir després per un corriol fins al peu de via. Una excursió força interessant per si mateixa.

Superant els primers passos d'artificial. un bon desplom per començar. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Sortint dels estreps per anar a la dreta. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Iniciant els darrers metres d'artificial que ens portarà a la reunió. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Ara li toca a la Ita, que com sempre farà els impossibles per no posar els peus als estreps. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Com el primer llarg va en diagonal a la dreta, no la puc veure fins que quasi està arribant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg, amb la Saca Gran als peus. D'aquesta via hem de destacar la qualitat de la roca, sembla impossible la quantitats de còdols que anirem trobant durant els tres llargs de la via,

La Ita en l'incòmoda primera reunió.

Malgrat que la via es curta, té força ambient, fet que la fa més atractiva.

Començant el tercer llarg, que anirem fent, en artificial, Ao o en lliure segons les nostres possibilitats.

La segona reunió en una còmoda balma, va bé per compensar l'incòmoditat de la primera.

Tram vertical del tercer llarg, (Fotografia Ferran de la Rosa)

Sortint de la via.

En el cim, on trobareu un llibre de registre amb bon estat.

En la tercera reunió d'on preparem el ràpel de 35 metres fins a terra.

Ens ha agradat l'agulla, el seu entorn, i la via per la seva roca, equipament, l'ambient, i el grau que es deixa fer al gust. 

Aproximació: des del poble del Bruc agafarem el camí que primer va direcció al Vermell del Xincarró i després anirem direcció a la cova de l'Arcada, la passarem i arribarem en un lloc on hi ha un caos de blocs, aquí haurem de baixar una mica direcció al torrent de les Grutes, abans d'arribar-hi a ma dreta veurem que surt un corriol costerut, anirem pujant passarem un tram amb alguns esglaons i després anirem en direcció sud fins que haurem d'entrar direcció est per creuar el torrent Coma dels Naps de Dalt, un cop creuat anirem direcció sud fins al peu de via. 

La Via: itinerari de tres llargs molt ben trobats, amb equipament molt bo i una roca excepcional, en un entorn preciós i malgrat que la via es curta hi trobarem ambient.

1er. Llarg: 25 metres. Ae, 4c/5a/ Ae, 5b. 10 parabolts. Superarem un desplom amb l'ajuda d'estreps (3 passos) per marxar tot seguit en diagonal a la dreta fins un tram més dret que tornarem a fer servir els estreps. Reunió amb 2 parabolts.

2on: Llarg: 15 metres.  5c, 6a (5b/Ao), 5a.  5 parabolts. Sortim per l'esquerra per situar-nos a l'aresta, pujarem per terreny molt vertical mercès al bons còdols que anirem trobant, en el tram més difícil podrem fer Ao. Reunió en una gran balma amb 2 espits.

3er. Llarg: 15 metres. Ae, Ao, Ae. 4a, 8 parabolts. Sortirem per la dreta de la balma i podrem pujar amb Ae i Ao segons veieu.  Reunió amb 2 parabolts d'on podrem baixar en ràpel de 35 metres. Per arribar al cim només ens quedaran uns metres fàcils. 

Descens: des de la darrera reunió amb un ràpel de 35 metres.

Oberta per: Joan Vidal en solitari el 25/04/06

Material: 12 cintes exprés  + estrep.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

La Salamandra - Via Aresta Brucs - Regió dels Ecos - Montserrat - 27/03/2026

La Salamandra és una agulla que tot escalador montserratí hi té que anar. Una atalaia sobre el Torret de migdia, envoltada per agulles precioses: La Roca Plana dels Llamps, La Paret de Migdia,  El Camell d'Ecos, Les Atalaies, per citar les més conegudes, però als seus peus hi podreu veure Els Plecs del Llibre i el Montgròs. Pujar per la seva aresta brucs és tornar a viure la seva primera ascensió, realitzada per Puig i  Galofré  que, el 13/09/1936 es varen atrevir a pujar per aquesta llarga aresta brucs.

La nostra ressenya. 

Quan vàrem fer la volta a Montserrat 360, em varen venir ganes de tornar-la a pujar amb la Ita, ja que fa uns quants anys, la vaig pujar amb la corda a l'esquena. Pujar va ser fàcil i molt bonic, però el ràpel va ser complicat. El primer ràpel és de 30 metres justos i jo portava una corda de 55 metres. Així, que quan vaig baixar hem vaig trobar que les cordes s'havien acabat i que no tocava el lloc.  Fent moviments, vaig aconseguir atrapar amb els peus un teix petit. Però si deixava anar les cordes, amb el xiclet marxaven amunt.  Vaig estar una bona estona fins que vaig poder lligar una baga a un cap i al boudrier, després vaig deixar les cordes i baixar molt poc a poc per aquest arbre escanyolit tot tibant el cap de corda que havia lligat. L'arbre encara i és, però està ben sec. Amb la situació actual de l'arbre, ara no ho hauria pogut fer. Van set uns minuts de pànic total. 

La via va ésser equipada com una via blava, però després la varen tornar a deixar com estava originalment, però amb les reunions reforçades.

Si estem atents, podrem aprofitar els forats per posar-hi friends i alguns merlets. 

Si ve no és una via molt dreta, si que té un bon pati, doncs penja sobre el Torrent de Migdia. 

Només sortir de la segona reunió, ja podrem aprofitar un bon forat per posar un friend. 

El segon llargs hi trobarem dues assegurances. 

El segon llarg .

La segona reunió amb un parabolt i un espit. 

Anem a l'esquerra on trobarem un parell de bones savines.  i després trobarem un parell de ressalts que tenen una assegurança cadascun. 

Darrers metres arribant al cim. 

Des del cim podem veure la Roca Plana dels Llamps, el Montgròs, i els Plecs del Llibre. 

Bones vistes sobre els "Gorros" i el Camell de Sant Jeroni. 

Bona vista sobre el Montgròs. 

Les Atalaies i Sant Jeroni. 

La Paret de  Migdia la tenim a tocar.

Foto cim

Preparant el primer llarg, avui anem molt tranquils doncs la corda és de 70 metres.

Aproximació: des de Santa Cecilia anirem per la carretera uns 300 metres fins que veurem unes escales, començarem a pujar i ben aviat trobarem el GR que va a Can Maçana. El seguirem una bona estona fins que trobarem un indicador. Anirem a l'esquerra i anirem pujant fins que trobarem el camí que va a la Font de la Llum, el deixarem i ara per camí més trencat anirem pujant fins el coll.  Des del coll baixarem per la Canal de Migdia fins que trobarem a ma dreta la trenca que puja al Montgròs. Camí amb senyals grogues. Seguirem pujant, però tocant la cara est de La Salamandra fins que ja arribarem el peu de via.

Nosaltres hem pujat un 40 metres grimpant fins un arbre que hi a l'esquerra. Aquí ens hem encordat.

La Via: itinerari imprescindible per qualsevol escalador montserratí. Són 100 metres d'escalada no massa difícils, però amb un equipament justet, on haurem de saber posar flotants i llaçar merlets. En aquesta escalada podreu gaudir d'una bona roca i d'un entorn excepcional.  Totalment recomanable. 

1er. Llarg:  35 metres.  3a, 3b. 1buril. Anirem a buscar el centre de l'aresta i a mitja tirada trobareu un buril, després podreu posar un alien vermell i un merlet. La reunió és en un bloc taronja.

2on. Llarg: 30 metres. 4b, 3b. 2 burils. Només sortir trobarem un forat on hi podrem posar un C # 0,75. després seguirem verticals per la placa on trobarem un parell d'assegurances. La reunió és sota d'un petit sostret.

3er. Llarg: 45 metres. 4a, 4b, 3b. 1 buril i un parabolt.  Sortim per l'esquerra i trobarem un parell de savines que ens aniran bé, després fa un petit ressalt on hi ha un buril, seguim pujant i al final trobarem un bolt que ens assegurarà els darrers metres.  També podreu posar algun merlet.

Descens: Ràpel de 30 metres per la cara oest, després baixarem per la canal fins un arbre on podreu fer un segon ràpel de 20 metres fins baix. Ara només haureu de seguir per la canal fins a trobar el camí de pujada.

Material: 8 cintes exprés, joc de friends, bagues per merlets i savines.

Oberta per: Puig i Galofré 13/09/1936

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Josep Fatjó Gené - Contrafort Est del Serrat de la Palomera - Ecos - Montserrat - 27/11/2025

Aquesta setmana vàrem veure la piulada d'en Jordi Pina sobre aquesta via, que va just un xic més amunt d'on havíem anat a fer vies esportives, ens ha motivat per anar-hi.  Una via curteta ideal per aquesta època que els dies són més curts.

Un primer llarg amb molt bona roca i on haurem de reforçar les assegurances amb alguns friends. (Foto Ferran de la Rosa).

En Ferran a l'inici del primer llarg, un tram força vertical.

Arribant al flanqueig que porta a la primera reunió.

Arribant a la primera reunió.

Ja en el tram més fàcil del primer llarg.

En el segon llarg haurem de superar un bonic desplom.

Malgrat es veu molt desplomat des de la reunió, en un parell de passos d'estrep es pot resoldre.

Després sortirem per l'esquerra anant a buscar un mur molt vertical i amb molt bona roca.

En Ferran barallant-se en el desplom.

En Ferran gaudint dels darrers metres.

Arribant al cim.

Ja ho tenim aixó. 

Un ràpel de 40 metres ens tornarà a peu de via. 

La ressenya dels germans masó. 

Aproximació: des de l'aparcament anirem a Can Jorba, després seguirem per la pista que va al Castell fins just arribar a una corba en baixada a ma esquerra. Uns metres abans trobarem el camí que ens pujarà al Serrat de la Palomera. El camí està molt ben marcat amb senyals vermelles. Aquest camí puja dret i guanyes alçada ràpidament.  Quan passeu pel peu de les vies esportives haureu de pujar per la canal fins al peu de via. Costa un xic veure el primer espit. 

La Via: una via de dos llargs, que tot i ser molt diferents, tenen en comú la seva bona roca. Tot i ser un itinerari molt curt, resulta ideal per aquestes dates que el dia es curt. La seva orientació est, assegura el sol fins més tard de les 13h. Recomanable. 

Via dedicada a en Josep Fatjó Gené, gran escalador, alpinista, escriptor i cronista de l'història de l'escalada a Montserrat, que ha deixat constància en el seu llibre: Història de l'Escalada a Montserrat. Just actualitzat recentment. 

1er. Llarg: 30 metres. 4b/4c.  2 espits i 2 ponts de roca.  Pujarem en tendència a l'esquerra fins el primer espit i després seguirem vertical fins un pont de roca, Abans però podreu posar un alien groc molt bo. Tot seguit pujarem vertical fins a trobar un segon espit i després un  pont de roca amb molt mal estat, però que podreu reforçar amb un alien vermell. A continuació pujarem vertical fins a sota d'una fissura transversal on podreu posar un altre friend per assegurar el segon de corda. Ara només ens quedara un flanqueig a la dreta fins a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. Ae, 4b, 5c, 5b. 5 parabolts i un pitó.  Pugem uns metres molt fàcil fins sota del desplom on trobarem un pitó on no caldrà que ens hi pengem, doncs arribarem sense problemes al primer parabolt, després farem 2 o 3 passos d'Ae i sortirem a l'esquerra per situar-nos sota d'un muret molt bonic i vertical, que un cop superat arribarem a la reunió.

Descens: ràpel de 40 metres des de la segona reunió.

Material: 8 cintes exprés, joc de friends fins el C1. i un estrep. 

Oberta per: Òscar i Albert Masó Garcia el 10/03/2012

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Normal a l'Agulla del Miracle - Regió dels Ecos - Montserrat 09/11/2025

Entre el coll de porc i el coll del Miracle hi trobarem tres agulles; l'Agulla Vista, el Cor de Be i l'Agulla del Miracle, les dues primeres situades a la regió del Frares Encantats i l'Agulla del Miracle situada a la regió dels Ecos.

Les tres agulles tenen en comú que estan evocades a la cara Nord i que són agulles petites, però totes elles tenen aquell atractiu especial que malgrat tenir una bona aproximació ens deixaran ben satisfets, i només aquells escaladors que sabem apreciar els petits detalls els motivarà aquest tipus d'ascensió.

La nostra ressenya.

Esvelta i retallada sobre la vessant nord.

Fa 46 anys vàrem assolir aquesta agulla per primera vegada, concretament el 23/12/1979  acompanyats d'en Josep Monistrol.

Una fissura inicial ens facilitarà els primers metres més drets.

Després de la fissura anirem a buscar la placa de la cara sud que ens portarà al cim. 

Via totalment desequipada però que no tindrem problemes per assegurar-nos amb un joc d'aliens. 

Assegurant els darrers metres fins el cim.

Foto cim.

L'Agulla del Cor de Be, just davant nostre. 

El ràpel vell ple d'història. 

Val la pena parar-se i observar el nostre entorn i gaudir així d'aquesta bonica ascensió.

Un ràpel curt de 25 metres en deixarà al peu de via.

Aproximació: des de Can Maçana anirem al coll de Port, després seguirem el camí direcció als Ecos , passant per les baumes de coll de Port, l'agulla Vista, l'Agulla del Cor de Be i tot seguit ja arribarem al peu de l'agulla. 1h aprox. També teniu la possibilitat de pujar per la canal del Miracle. 

La via: itinerari de 25 metres, que trobareu desequipada, però que podreu equipar fàcilment amb un joc d'aliens i una baga savinera. Una agulla plena de personalitat que segur que no us deixarà indiferents. Recomanable.

Oberta per: Vicenç Barbé, Jaume Vendrell i Raimon Estrem a l'any 1941.

Apa a escalar que el món s'acaba!!