Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsonès - Mora Comdal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solsonès - Mora Comdal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de març del 2026

Via Toni Alarcón - Agulles Llimac i Foca - Serra dels Obachs - Sector Moions o Grallera - Móra Comdal - 21/03/2026

 En Joan Vidal i en Sergi Villar, obridors incansables de vies, a l'abril de l'any passat varen enllestir aquesta via homenatge a l'Antoni Alarcón, també obridor incansable, que ens va deixar massa aviat. Un bon homenatge. Gràcies companys per la feina feta.

L'Antoni Alarcón ens va deixar, però va deixar un bon llegat de vies obertes, que podem gaudir en la seva memòria. 


Des de la mateixa pista ja podrem veure les agulles per on va la via. 


Després d'una aproximació molt curta ens trobem a peu de via i en Xavi comença el primer llarg. En el primer llarg al·lucina una mica amb la roca, doncs és el primer cop que escala a Móra Comdal.


Peró com escalador experimentat ràpidament s'adapta al terreny.


Poc a poc va guanyant alçada per aquesta aresta tan bonica. 


La Ita progressant per l'aresta del primer llarg.


Arreglant el material a la primera reunió. 


Arribant a la segona reunió. 


El tercer llarg va una mica per la dreta per anar a buscar una petita fissura que podrem posar alguna assegurança flotant. 


El Xavi en el tercer llarg.


La quarta reunió al collet que formen l'agulla del Llimac i la Foca. 


Progressant pel darrer llarg. 


En Xavi sortint de la via. 


La Ita que s'emporta de record un bon cop de pedra en el canell.


Foto cim. 


En Xavi iniciant el ràpel. 


Ressenya molt detallada d'en Joan Vidal. 

Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem uns 5 quilòmetres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que indica La Mora Condal. Seguirem per la pista fins que arribarem a un cartell que indica Camí de les Roques Medes. Deixarem el cotxe vigilant de no tapar la pista. Des d'aquí veurem que surt una pista que seguirem fins que trobarem un cartell que ens indica que hem d'agafar un corriol a ma dreta. Seguirem pel corriol fins que passarem una barana de fusta, uns metres més i passarem pel peu de via. 25 minuts des de l'aparcament.

La Via: Itinerari lògic, ben trobat, en un lloc molt tranquil, que està ben equipat i força sanejat. Ara, els que heu escalat a Móra Condal ja sabeu que mai podrem deixar la roca completament sanejada. Si voleu bona roca no hi aneu, però si voleu una mica d'emoció hi trobareu 5 llargs d'emoció. En Joan Vidal i en Sergi Villar han fet una bona feina.

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V, IV.  Per atansar el primer bolt que està distant, anirà bé posar algun friend en els forats, després trobarem dues savines amb bagues i ja entrarem al fil de l'aresta, on hi trobarem passos verticals i bonics, però us caldrà escalar entre assegurances.

2on. Llarg: 35 metres. II, III, II, V. Seguirem per l'aresta amb una grimpada fàcil fins arribar sota d'un ressalt que ens obligarà anar a la dreta buscar un diedre que ens portarà a la reunió. A la ressenya hi marca un pitó que nosaltres no hem sabut veure.

3er. Llarg: 30 metres. IV, IV+, V+, III. Sortim per la dreta d'unes savines per anar a buscar uns parabolts que primer pugem vertical i després anirem a la dreta una mica fins situar-nos en una fissura on podrem posar algun friend, després trobarem una sortida difícil per entrar en un terreny fàcil fins una gran alzina on farem la reunió.

4art, Llarg: 20 metres.  II. Realment és un canvi de reunió passant pel cim de l'agulla del Llimac.

5è. Llarg: 25 metres. III, IV, V.  Pugem per l'aresta de la foca en tendència a la dreta fins que ja veurem un pitó i un parabolt que ens marquen el camí fins el cim. 

Descens: en dos ràpel; els primer de 25 metres fins a la quarta reunió i el segon de 50 metres per la cara oest. Després ens caldrà baixar entre arbres fins que trobarem el camí de pujada que ens portarà al peu de via.

Oberta per: Sergi Villar i Joan Vidal el 6 de febrer i el 7 d'abril. 

Material: 10 cintes exprés i friends.

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dilluns, 11 d’abril del 2022

Solsonès - Móra Comdal - Roca de l'Elefant - Via Sant Felip Neri - 10/04/2022

 Tornem a quedar amb el Remir i la Laura, ens proposen anar a la Via Sant Felip Neri que van obrir en Joan Vidal i en Sergi Villar. En el fet de que els obridors de la via siguin companys, sempre li dona un plus.


Les vistes des del camp que hi ha al costat de l'aparcament, ja es veu un lloc tranquil i bonic. 


A mida que t'hi vas acostant la cosa ja es va perfilant 


Ja hi som, un llarg vertical, ben trobat, ben netejat i molt ben assegurat, això si, malgrat la neteja feta, cal una bona dosi de confiança amb la roca. 


Un llarg intens on ja et deixa força satisfet.  (Foto Ramir)


El cim de l'Ullal de l'Elefant 


La primera reunió


Un segon llarg molt ben trobat, on les assegurances estan una mica més distants on és més fàcil i més properes quan la cosa es posa més vertical. 


La Laura passant l'Ullal de l'Elefant. 


L'Ita en el segon llarg. (foto Ramir)


Ben contenta arribant a la reunió 


La Laura fent el segon llarg amb molta solvència. 


Iniciant el tercer, ara la roca ja és un xic més compacta. 


Reunió de les dones 


L'Ita en el tercer llarg, (foto Laura)


En Ramir en el tercer llarg apurant a "tope" (foto Laura)


Arribant al cim 


Contents, satisfets i de lo bé que ens ho estem passant. 



A la cua del ràpel 


Ressenya original, insuperable dels detalls que hi ha. 


Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem 5,4 quilòmetres, en el darrer quilometre passarem per una granja a ma dreta i després arribarem en un revol a ma dreta on aparcarem el cotxe.  Veurem que surt una pista per pujar al camp i una altra que va en direcció nord. Agafarem la que va en direcció nord fins que arribarem a un camp, aquí seguirem per la pista que volta el camp per ma dreta fins una trenca que agafarem la de ma dreta que va en direcció est uns metres i després fa un revolt a ma dreta i agafa la direcció a l'Elefant, seguirem fins pràcticament sota de l'agulla que un curt corriol ens portarà a peu de via.  15 minuts si ho trobeu a la primera. El dibuix de l'aproximació està impecable. 

La Via: itinerari de 3 llargs, ben equipat, ben trobat, amb roca típica de la zona i que va millorant a mida que vas guanyant alçada. Els aperturistes han fet una bona neteja, tot i així, cal anar en compte. Per col·leccionistes, recomanable però, per  escaladors que els hi agradi escalar en una zona tranquil.la i amb roca conglomerada. 

El Nom de la via: interessant llegir-vos el post de Sergi Alella, i segur que us agradarà la seva explicació.

1er llarg: 50 metres. V, V+, 6a, 6a+, 6a; V+.  Obligat V+, Ao.  14 parabolts.  Pujarem pel fil de l'aresta per terreny força vertical i amb còdols grans, en el tercer parabolt haurem d'anar un xic a la dreta amb un pas més llarg i obligat, després seguirem per terreny força dret fins que ja perd verticalitat i entrem en una zona de roca a controlar fins a dalt de l'Ullall de l'Elefant que passarem per fer la reunió a la paret d'en front.

2on llarg: 25 metres. IV+, V, V+,  7 parabolts. Sortim per la dreta de la reunió i progressem per una bona placa anant a buscar l'esperó de la dreta on al final creurem i farem la reunió en un bon replà. Tirada on al principi que és més senzill les assegurances allarguem més i després quan la placa es redreça les assegurances ja estan més juntes.

3er llarg: 25 metres. V+, 6a, V+, V, IV+. 7 parabolts. Llarg molt ben trobat on la roca va millorant a mida que guanyem alçada. Primer anirem en tendència a l'esquerra per un terreny molt dret, però amb bons còdols que ens ajudaran a superar aquest tram, després la placa perd verticalitat i ja podrem pujar rectes fins a la reunió.

Descens: ràpel de 45 metres fins  la primera reunió, després farem un segon ràpel per una canal que ha estat netejada fins. Atenció a la caiguda de pedres.

Material: 14 cintes exprés + R.

1ª Ascensió: Joan Vidal i Sergi Villar el 16/02/2022.  Molt bona feina. Felicitats!!!

Dificultat: 6a+, obligat V+ / Ao.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 27 de novembre del 2020

Solsonès - Mòra Comtal - Molló Esmolat - Via Ottawa Path. 24/11/2020

 


Una bona vista del perfil de l'escalada.


El Flautat Petit

el 1 de juny de 1980 va ésser el nostre primer contacte amb aquesta regió, en Josep Monistrol ja hi havia estat abans, just en el mes de setembre de 1970 que conjuntament amb el Carles Olivella, varen pujar a l'Agulla del Pare Alaix.

En aquell dia vàrem pujar a l'Agulla del Flautat Petit i alguna altre més. Sembla que aquesta era la primera ascensió, doncs no hi vàrem trobar cap mena de rastre en el cim.


Des d'on comença el camí que ens portarà a peu de via hem fet aquesta foto. 


Una bona vista d'una de les singulars agulles que configuren la regió.


Només començar ja he rebut un bon avis del tipus d'escalada que ens espera, doncs en els primers metres ja se m'ha arrencat una pressa, sense conseqüències però. 


l'Arseni en el primer llarg, tram de millor roca de la via. 
Si bé la roca no és la millor i la mala qualitat de la roca ha estat compensada amb un equipament generós, fet que et permet superar els passos més difícils sempre amb Ao o Ae. Al gust.  


Entrant a la 1ª reunió. 


L'Arseni superant amb solvència  el desplom d'inici del segon llarg. 


Un cop superat el desplom atent a la caiguda de pedres. 


Bona visió sobre el segon llarg amb l'Arseni a la reunió i l'Ita progressant en el mateix. 


La qualitat de la roca et va fer passos més llargs amb l'intenció d'agafar els còdols més grans amb l'esperança de que estiguin més sòlids. 


Iniciant el tram d'Ae del tercer llarg, llàstima que la roca no sigui com la de Riglos que segur que aquest llarg es podria fer en lliure. Peró la realitat ens obliga a anar amb Ae, i Ao. 


L'itinerari permet fer molt bones fotos. 


Els que van de segon s'han fet tota la tirada amb Ao i lliure. 


A voltes sembla impossible que els parabolts puguin aguantar, però la veritat és que en Joan Vidal ha fet un gran treball.


L'Arseni en plena feina de la tercera tirada. 


Des de la reunió sobre aquesta savina podem veure els companys com van progressant.


Sortir de la tercera reunió hi ha uns passos bonics, però la manca de confiança fa que faci algun Ao. 


La tercera reunió ben penjada. 


El seu entorn és ben idíl·lic 


Amb aquest entorn no podem estar més que contents de pujar per aquest esperó tan reeixit. 


L'Arseni arribant a la 4ª reunió. 


Per uns moments sembla que la roca ha canviat, però és només una franja. 


Foto al cim.


Reunió en el ràpel. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem uns 5 quilòmetres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que indica La Mora Condal. Seguirem per la pista un quilòmetre i passarem per una entrada a un camp a ma esquerra (aparcar el cotxe)que és d'on surt el camí marcat en senyats vermelles i fites que ens portarà al peu d'una canal que superarem amb l'ajuda d'una corda fixa, passarem un coll i arribarem a peu de via. 25 minuts des del cotxe. 

La Via: itinerari elegant, vertical, excel·lentment equipat que ens permetrà pujar per la part més elegant de l'Agulla del Molló Esmolat. Malgrat la qualitat de la roca l'itinerari és prou bonic per endinsar-nos en aquesta escalada. Millor anar només una cordada, doncs amb el fregament de la corda cauen forces pedres. 

Graduació: via complicada de graduar, ja que a voltes fas algun Ao, per manca de confiança, on podries passar perfectament en lliure. De totes maneres l'equipament acurat fa que no hi hagi cap pas obligat de més de Vè. 

Material: via equipada. portar 1 estrep i 16 cintes exprés. 

1ª Tirada: 35 metres. V, V+, IV+, 6a, V+. Comencem per una canal i ràpidament ens passem a la paret de la dreta, després tornarem a l'esquerra, on trobarem el tram més bo de roca que ens portarà a la reunió.

2on Tirada: 35 metres. Ae/Ao, V, IV+, IV, IV+. Superem un ressalt de dreta a esquerra per situar-nos al fil de l'aresta. Seguirem verticals fins a la reunió.

3ª Tirada: 25 metres. V, Ae, V+/Ao. Sortim flanquejant a la dreta i comencem a pujar vertical amb Ae, al cap d'uns metres, ja podrem progressar amb Ao i lliure fins a sobre d'una savina on trobarem la reunió.

4ª Tirada: 25 metres. V+/Ao, IV. Sortim amb uns passos verticals fins que l'aresta va perden verticalitat i arribem a la reunió al costat d'una gran savina i sota un franja de roca calcària.

5ª Tirada: 30 metres. V/Ao, IV. III. Sortim amb un pas desplomat per seguir vertical fins una savina, des d'aquí l'escalada es torna molt fàcil, però a la vegada cal anar molt en compta amb la roca. Trobarem dues savines que ens asseguraran els darrers metres fins el cim. Reunió a la savina del ràpel.  

Descens: ràpel de 25 metres per la vessant nord. Després pujarem uns blocs i anirem uns metres en direcció est per tornar tot seguit en direcció oest on trobarem una canal que baixa amb l'ajuda d'una corda fixa. Al final de la canal seguirem baixant en direcció sud fins que trobarem el camí de pujada que ens portarà altra cop al cotxe.

En el reportatge fotogràfic hem pogut comptar amb les fotos de l'Arseni Lago. Tot un plaer haver fet l'escalada plegats.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!