dimarts, 31 de gener del 2023

Sant Llorenç del Munt - Punta del Mig - Via Punta del Mig - RESTAURADA - 29/01/2023

 A la Punta del Mig a finals de l'any 1970 en Àngel Colomer, Francesc Alavedra, Francesc Galofré i en Pep Melo, varen obrir una via a la vessant Sud-Est, anomenada Punta del Mig igual que a la mateixa roca. Després varen obrir a la seva esquerra el Sostre dels Parents. En Pep Melo va ésser l'encarregat de fabricar les plaquetes. 


La Punta del Mig 

Durant molt anys aquesta via, va ésser lloc d'aprenentatge de l'escalada artificial pels escaladors del Vallés. Després  en Eduard Amat i Andreu Lozano varen obrir una via amb espits anomenada "No hi ha Kules" que la va creuar a la part alta de la primera tirada.

Fa un parell d'anys, i vàrem anar amb l'intenció de repetir-la i vaig veure que una bona part dels burils no hi eren i és que els havien estat tallat, només en podíem veure algun a la part més alta, així que vàrem anar a l'Esquirol que sempre és bonic de repetir.  


En Sergi començant la feina de restauració

Assegurant-lo amb un fred que pela. 

Des de feia temps que ens feia il·lusió recuperar aquesta via que estava totalment anul·lada i pensàvem que no era just quan molts ens hi havíem format. Si que hi ha l'altra via, però segurament aquesta no hi hauria de ser, doncs la creua totalment i algun tros coincideix uns metres.

Aquest dissabte tornant de Montmell i mirant de trobar un lloc per anar el diumenge, va sortir la possibilitat d'anar a restaurar aquesta via. En Sergi que és molt hàbil amb el trepant i que li agrada molt Sant Llorenç ràpidament si va apuntar.


En Sergi, ara si, al solet, amb el trepant a tope.  


L'Ita apurant tot el que pot en lliure. 


Entrant a la reunió.


La Montse  i jo pujant de segons en el primer llarg. (Foto Sergi Villar)


Com han canviat el temps, abans pujàvem en artificial i ara podem pujar en lliure combinat amb algun pas d'Ao.  (Foto Sergi Villar)


La Montse entrant a la 1ª reunió. (Foto Sergi Villar)


En Sergi l'artista del primer llarg. 


Iniciant el segon llarg. (Foto Montse Miñano)

Antigament aquest segon llarg es feia en artificial fins que es podia sortir en lliure, ara ha quedat pràcticament en lliure, tot i així podrem fer un pas Ao per superar el primer ressalt.


Posant una baga a la savina. 


Passos drets i amb bona roca és el que ens trobarem en aquest segon llarg. 


Sortint de la via.


Foto cim. 


Ressenya publicada en el Butlletí de l'UES nº 38 de març - abril de 1978, que per diferenciar de les altres vies li dèiem Via Sabadell, però el nom correcte és Via Punta del Mig. 


La ressenya de com ha quedat.

Moltes gràcies Sergi per l'esforç fet en el primer llarg, i Montse per acompanyar-nos i fer-nos-ho passar tan bé.

Aproximació: La Punta del Mig, està entre la Cova de les Gaites i l'Agulla de l'Esquirol. Per anar-hi, deixarem el cotxe al final del Carrer Cavall Bernat i després pujarem per un corriol que ens portarà fins a sota de la Cova de les Gaites, després només haurem d'anar una mica a la dreta i ja estarem a peu de via.

La Via: aquest itinerari el fa especialment important a l'història de l'escalada del Vallés, especialment pels escaladors de Sabadell i Terrassa que vàrem iniciar-nos a l'escalada artificial en aquest itinerari. 

La via té dos llargs, que antigament es feien totalment en artificial i ara es pot forçar en lliure amb algun pas Ao. Hem respectat les poques assegurances velles que quedaven i que es podien aprofitar, També hem respectat els espits de la via No hi ha Kules.  Tot i així, hi ha algun pas que haurem d'"apretar".... Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. V+/Ao  Començarem per un diedre fins una savina que, abans ens hi penjàvem i ara està totalment morta. Al costat hi hem posat un parabolt des d'aquí anirem a buscar un buril que hi ha en un bloc a la nostra esquerra, pas fi i amb roca a controlar. Tot seguit ens pujarem sobre el bloc i seguirem vertical amb escalada amb lliure fins sota d'una fissura. Per sortir de la fissura haurem de fer alguns passos d'Ao i tot seguit anirem a l'esquerra amb molt bona roca. La darrera assegurança és un espit de la via que la creua. 

2on. llarg: 15 metres. Sortim verticals superant el ressalt i després vertical fins un espit. Després seguirem rectes fins assegurar-nos a la savina d'on sortirem per la seva esquerra fins el tram final. Reunió en un arbust.

Descens: Anirem a buscar la canal que hi ha entres la Punta del Mig i l'Esquirol per on baixarem fins al peu de via.

Material: 14 cintes exprés, + R. Un estrep pot anar bé a la part final del primer llarg.

1ª Ascensió: Àngel Colomer. Francesc Alavedra, Francesc Galofré, i Pep Melo.

Restaurada: Per Sergi Villar, Montse Miñano, Ita Cabassa i Manel Fuertes.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! 

dilluns, 30 de gener del 2023

Juncosa del Montmell - El Castell - Via Josep Baqués Esteve 28/01/2023

Aquest dies de fred costa trobar llocs per escalar, doncs les previsions són fredes arreu. Tot i així, sembla que al sud sempre hi fa menys fred i amb aquesta idea anem amb el Sergi i la Montse a Montmell.  


La nostra ressenya.

El dia és net i fa un bon sol, però el vent és molt fred. Tot i així, les ganes de fer alguna cosa ens animen a sortir del cotxe.


Quan comencem a escalar el vent bufa més fort i la feina tenim a sentir-nos els dits, per sort la via és fàcil i amb molt bona pressa. 


A la primera reunió ens posem darrera del bloc i així estem protegits. 


Un segon llarg amb un ressalt prou bonic. 


En Sergi i l'Ita en el segon llarg.


Després de caminar uns 50 metres tornem a escalar una mica.


La via està equipada amb espits, parabolts i pitons casolans pintats de color vermell.  


Malgrat és un itinerari excursió i escalada, hi ha algun pas bonic. 


Darrers metres de la via. 


La colla a dalt del castell, tota una joia, però que poc a poc es va malmetent.


Foto cim. 


De baixada ens parem a l'ermita que és ben bonica, però que caldria tornar a restaurar. 


Aproximació: des del poble La Juncosa del Montmell anirem en direcció a ponent i al cap d'uns metres trobareu una pista asfaltada i després de terra que us portarà fins una àrea recreativa. Des d'aquí agafarem el camí que puja a l'ermita fins que trobarem una tanca verda. Uns metres abans comença la Via Guerrero, just en el camí, i uns metres abans d'aquesta trobarem un corriol que ens portarà a peu de via. 

La Via: escalada excursió equipat on trobarem algun ressalt bonic i trams de caminar Dif. màxima IV+. Poc recomanable. Tot i així pot està bé, per un dia fred i per pujar al Castell d'una manera diferent. 

Descens: des del Castell baixarem a un coll i des d'aquí anirem seguint un camí de baixada que podrem passar per l'ermita i tot seguit ja trobarem el camí de baixada fins l'àrea recreativa. 

Material: 6 cintes exprés i opcionalment algun friend. 

Dificultat: IV+

Oberta per: X. Amat, J. Massana, J. Farré, J. Casanyelles, i J. Lloret, a l'any 2012.

Apa a escalar que el món s'acaba!

divendres, 27 de gener del 2023

Rasquera - Serra de Cardó - Paret de les Picòssies - Via Fava al Rei - 26/01/2023

 En Joan Rovira ens ha fet arribar una ressenya d'una via nova que ha obert a Rasquera, conjuntament amb Jaume Prat i Antoni Alarcon. Com el temps és molt fred pensem que a les terres de Tarragona la temperatura serà més alta. Així que ben il·lusionats fem camí cap a la Serra de Cardó.




Aquí us deixem la nostra ressenya.


Des del camí fem aquesta foto de la Paret de les Picossies, on en poc temps s'hi han obert quatre vies. La via, Fava al Rei, és la darrera oberta i va pel centre de la paret. Itinerari molt ben trobat, on podreu gaudir d'una escalada encantadora i un entorn molt tranquil. 

Quan arribem a l'aparcament, veiem que l'aigua dels abeuradors del bestiar estan completament glaçats, i per acabar-ho d'adobar  bufa un fort vent que la sensació de fred s'extrema. No sabem si tornar al cotxe o fer l'aproximació, al final ens decidim per acostar-nos a la paret.


Iniciant el primer llarg, al màxim d'abrigats.

Quan arribem a peu de via, després de caminar 15 minuts, ens toca el sol, però el vent també. Tornem a dubtar si tornar al cotxe o de provar de fer la via. Com la baixada és per la mateixa via, optem per provar-ho.


L' Ita va fent el primer llarg, però de tant en tant es va parant per fregar-se les mans i veure si es recupera.


El segon és el més difícil, i penso que no em sortirà amb aquest fred, però poc a poc vaig guanyant metres i al final no sento ni el fred. Aquest llarg és molt bonic, per gaudir d'allò més. És dret, bona roca i l'equipament just i necessari,  ingredients per assegurar l'èxit. 


Un cop superats els 10 primers metres la dificultats baixa un xic, però no la bellesa del llarg. 


En un replà, em paro per fer una foto a la tirada amb l'Ita abrigada a la reunió. 


L'Ita sortint del segon llarg, veient les característiques de la via, ja estem segurs que no baixarem encara que faci fred.

Iniciant el tercer llarg, un cop superat el pas més difícil de la tirada; un pas fi i estrany que costa trobar-lo, doncs sembla més fàcil per la dreta del primer parabol i en canvi va per l'esquerra.  Després el llarg va trobant plaques netes i molt divertides.


Iniciant el quart llarg que va per unes plaques fissurades, on és tot un plaer escalar-les. Un llarg sensacional. 


Entrant a la quarta reunió. 


Un cinquè llarg sensacional que només té un problema, que és molt curt. 


Arribant a la cinquena reunió, ara només restarà muntar els ràpels. 


Molt contents d'haver seguit, doncs avui era més fàcil tornar que seguir. Però certament ha valgut la pena. Sembla que hem fet la 3ª ascensió. 

Aproximació: Des de Rasquera agafarem la carretera que va a El Perelló i just passat el quilometre 17 trobarem una pista asfaltada a ma dreta. Aquesta pista va a la Font i al Refugi del Teix. Seguirem per la pista on trobarem alguna trenca que va als masos, nosaltres seguirem per la pista principal, amb trams asfaltats, trams de terra i trams encimentats. Arribarem a una tanca pel bestiar que obrirem i tornarem a deixar ben tancada. Després seguirem amb forta pujada fins a l'aparcament al costat d'uns abeuradors. Des d'aquí ja podreu situar les vies ja que es veu molt bé la paret. 

Des dels abeuradors anirem fins una basa que voltarem per la part alta, al final trobarem un corriol que ens portarà fins al peu de via en uns 15 minuts.

La via: A nosaltres ens ha agradat molt per la bona roca, l'equipament just i necessari, la lògica del itinerari, tot plegat la fa una via molt recomanable. Cal felicitar als obridors, per la feina feta i el sanejament tan acurat que han fet de la via. 

1er. llarg: 25 metres. IV+, III.  Un pont de roca a 3 metres de terra ens indica l'inici de la via, seguirem pujant verticals fins a superar un blogs que anirem a la dreta per terreny fàcil fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres, V+/6a, V. Pujarem per una especie d'esperó, per terreny vertical, però amb molt bona pressa que us farà gaudir dels passos. Un cop superats els 10 primers metres, la dificultat minva una mica, però segueix sent una escalada plaent fins a la reunió.

3er. llarg: 35 metres. V+, V.  Sortim per l'esquerra fins un pi, després pujarem verticals fins el primer parabolt que passarem per l'esquerra amb un pas força fi, després anirem a buscar un petit diedre que superarem per la dreta per entrar en una zona de plaques molt boniques que ens portaran a la reunió.

4art. llarg: 30 metres V. Un llarg que des de la reunió ja es veu que serà molt bonic. Pujarem per unes plaques fissurades amb una escalada plaent fins a la reunió.

5è. llarg: 20 metres. V+, IV+.  Sortim amb un pas amb bona pressa de mans i justa de peus, un cop superat seguirem per una placa amb una roca excel·lent. Quina llàstima que s'acabi la tirada i també la via.

Aperturistes: Joan Rovira, Jaume Prats i Antoni Alarcon, 7/1/2023 

Descens: per la mateixa via. R3 55m, R2 35 m, R1 50 m.

Material: 12 cintes + R.  Cordes de 60 pels ràpels. Via equipada, però pot anar bé portar un joc de friends. Nosaltres no vàrem posar res. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 23 de gener del 2023

Garraf - Cala Ginesta - Via Esperó del Txupi - 21/01/2023

 Ja fa uns anys en Sergi Villar va obrir un esperó, mirant des del mar, a l'esquerra de la Cala Ginesta. Recentment l'ha publicada i avui l'hem anat a tastar. 

Malgrat que és un esperó curt té la seva gràcia, doncs la roca és molt bona i escalar sobre el mar sempre li dona una mica més d'al·licient per anar-hi. 

La via esta dedicada a Joan Victor (Txupi) i segur que serà un bon record ben merescut. 


Us deixem la nostra ressenya


Un petit flanqueig ens portarà al mig de l'esperó. 


Iniciant el segon llarg.
Des de la mateixa reunió ja veurem un pont de roca un pitó i dos parabolts.  Doncs cap allà anem...


La roca és molt bona i permet una escalada vertical, per aquest motiu han buscat una placa bonica però amb un parell de passos difícils. 


Entrant a la segona reunió amb el mar de fons.


Iniciant el segon llarg per un grans blocs. 


La segona reunió. 


La llàstima és que al estar sota de la carretera la gent va tirant tot per la borda, hem trobat llaunes, i aquest cassette que ens ha fet recordar els vells temps. 


La segona reunió amb un parabolt i un pont de roca que podreu reforçar al gust. 


En darrers metres superen una placa molt bonica. 


Des de la tercera reunió només ens queda una grimpadeta de 3 metres fins a la tanca de la carretera. 


La darrera reunió. 

Aproximació: des de Castelldefels agafarem la carretera de les corbes direcció Garraf i al primer pàrquing que trobarem a ma dreta deixarem el cotxe. Davant nostre veurem una tanca metàl·lica, creuarem amb molt de compte la carretera i passarem la tanca. Després, veurem una pista ampla que va baixant i que seguirem fins que veurem un corriol que ens portarà sobre el túnel de la via. Caminarem fins al final on ja trobarem dos parabolts per fer la R0.


Aquí podem veure l'aproximació per sobre el túnel de la via. 

La Via: Itinerari de 3 llargs,  ben trobat, amb bona roca, on haurem de reforçar l'equipament amb flotants. Ideal per dies freds. Recomanable. 

1er. Llarg.  15 metres. III. Des de la reunió baixarem una mica amb molt de compte, doncs una relliscada seria fatal, i ja veurem que podem iniciar el flaqueig fins a la reunió.

2on. Llarg.  20 metres. V, V+/6a, V.  1 pont de roca, 1 pitó i 2 parabolts.  Sortirem per l'esquerra de la reunió per un diedre força marcat fins el pont de roca, després entrarem en una placa on trobarem els passos més difícils de la via, però ben assegurats. Superat aquest tram anirem un xic a la dreta i sortirem per un diedre fins el replà on farem la reunió.

3er. Llarg. 25 metres. IV.  Sortim per l'esquerra de la reunió per uns blogs fins sota d'una placa molt bonica, un cop superada trobarem un gran sellament per fer la reunió. Des d'aquí només ens queda una grimpada de 3 metres fins a la tanca de la carretera.

Descens: primer anirem per la vessant de mar de la tanca fins un aparcament, aquí creurem i encara haurem de caminar uns 200 metres fins el cotxe.

Oberta per: Sergi Villar amb la col·laboració de Santi Gallifa.

Material: 10 cintes exprés, 1 joc de totems + R.

Dificultat: V+/6a (Obligat Ao/V)

Apa a escalar que el món s'acaba!!