Monte Chessauria - Via SPQR - Cala Gonone - Sardenya 22/10/2024

Avui les previsions són dolentes, per tant hem de cercar una via sense massa compromís i remenant per les xarxes l'Arseni troba ressenyes del Monte Chessauria, just sobre mateix de la Cala Gonone.

Just quan arribem al peu cauen quatre gotes i per acabar-ho d'adobar m'he deixat els peus de gats al cotxe, així que em toca baixar ràpid i tornar a pujar. Sort que l'aproximació és curta. 

El Monte Chessauria hi ha unes quantes vies sense equipat o molt poc equipades i que pugen pels diferents esperons que fa. Nosaltres escollim la que sembla més llarga. 

La nostra ressenya

Com hi ha trams fàcils i anem amb una corda de 70 metres, fem les tirades al més llargues possibles. 

Però també un tram on haurem de tibar una mica i com el temps és insegur, faig algun Ao per anar més ràpid.

L'Ita "apretant" en el tram més dret i difícil. 

L'Arseni ens va ben enganxat al nostre darrere. 

La segona reunió quedat a dalt d'una especie d'agulla. 

En Ferran en el tercer llarg. 

En el cinquè llarg anem a buscar el fil de l'esperó i ens surten uns passos ben bonics. 

En la 6ª reunió comença fer un ruixat, així que sortim per la cresta un darrera de l'altre.  

En Ferran carretejant les cordes. 

Foto de grup al cim (Fotografia Arseni Lago)

Han estat cinc dies d'escalada, totes les vies amb el seu encant particular. Anant els quatre ens ho hem passat molt bé. No hi ha com anar amb molt bons companys. Segur que ho repetirem.

Aproximació: sobre mateix de la Cala Gonone veurem el sector de La Poltrona i just a la seva dreta veurem el Monte Chessauria. Per anar-hi sortirem de la Cala Gonone i ben aviat trobarem un desviament a La Poltrona que seguirem fins passat per sota el camp de futbol i a la seva dreta i, sota mateix del Monte Chessauria, podreu aparcar. 

A la dreta surt un camí que va a un corral de cabres, passarem per la seva dreta i seguirem un camí fitat fins al peu de via. Tronc sec a la punta d’una fita. 

La via: itinerari senzill on hi trobarem una bona part de grimpada i una part de passos bonics, aixó si, sempre amb excel·lent roca. 

1er . Llarg:  70 metres, IV, II/III 1 parabolt. Sortim per la part més dreta per després continuar per l’aresta amb grimpada fàcil. (podeu fer reunió a 35 metres sense problemes)

2on. Llarg: 40 metres. III, V+. 6 assegurances. Seguim pel fil de l’aresta fins a sota d’una espècie de gendarme on veurem uns quants parabolts. Passarem , de cop, d’un III, a un V+ que ens fa suar una mica. 

3er. Llarg:  50 metres III. Anirem a la dreta i després pujarem per una placa fins a la reunió, al costat d’un arbre sec. Reunió amb un parabolt. 

4art Llarg: 30 metres. IV, III, des de la reunió tornem a buscar el fil de l’aresta amb un tram una mica més dret i després grimpada fàcil fins sota d’un gran arbre on fem la reunió. 

5è. Llarg: 65 metres, IV. III.  Passem per entremig de l’arbre per anar a buscar el fil de l’aresta on trobarem una bona savina per assegurar el pas més vertical després per terreny més fàcil fins a trobar la reunió en un parabolt. 

6è. Llarg: 70 metres II/III. Grimpada fàcil. 

Descens: Des d’aquí hem seguit per l’aresta, amb el material a la motxilla fins que hem vist que podíem baixar per la vessant est per una tartera. Després per un camí ampla, que anant sempre pels trencalls a la dreta ens portarà a sota el corral de les cabres i d’aquí pel camí de pujada fins  al cotxe.

Material: 8 cintes exprés i joc de friends fins # C1. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via: The Sound of Silence - Doloverre di Surtana - 7º Pilastro - Sardenya- 21/10/2024

Portem quatre dies a Sardenya i avui anem per la quarta via, certament no ens podem queixar. Ara estem instal·lats al camping de la Cala Gonone on hi ha altres escaladors, doncs hi ha diversitat de zones per anar a escalar. Avui anem a la zona di Surtana, que segons hem pogut llegir la roca és extraordinàriament bona. 

La nostra ressenya.

Després d'una aproximació per un terreny encisador arribem a peu de via. La Sageta de sobre el nom és ben clara, recte i després a la dreta.

Recte ja hi hem anat però a la dreta hi hem anat tard, així que després de trobar dos parabolts a l'inici la resta ens ho hem tingut que equipar. Per sort, ens ha sortit un llarg preciós. (Foto Ferran de la Rosa)

En aquest llarg ens trobarem amb trams molt verticals. (Foto Ferran de la Rosa)

Seguint un diedre que hi hem pogut posar de tot. 

En un curt flanqueig hem anat a parar a la reunió de la via. 

El segon llarg és una passada, per més que us digui és un llarg que s'ha de fer, les presses estan totes en el lloc just, les assegurances t'obliguen a escalar, i els passos et van animant cada cop més. Quan arribes a la reunió et sap greu que s'hagi acabat. (Foto Arseni Lago)

El diedret que et dona entrada a la segona reunió. 

Els dits et fan mal de lo abrasiva que és la roca. 

El tercer llarg vist de sota impressiona, vertical, però es veu una roca amb incrustacions que encara la fan més adherent, aixó fà que sigui un plaer la seva escalada.  

L'entrada a la reunió amb l'Arseni amb cara de que s'ho està passant d'allò més bé. 

Ara ja sabem que el grau baixa una mica, peró l'escalada segueix sent vertical i bonica. Ens trobem una cordada que baixa, per sort hi ha una reunió i una instal·lació de ràpel just al costat. 

Un pas vertical i amb bona pressa ens encara als darrers metres fins el cim. 

L'Arseni en aquest pas tan bonic. 

Foto cim ben contenta. 

Estem ben contents i satisfets d'aquesta via. A tots tres ens ha deixat molt satisfets. Sense dubtes una joia que cal fer. 

Ara a baixar en ràpels, nosaltres ho hem fet amb quatre ràpels, segur que es pot fer en menys amb cordes de 60, però hem vist que hi havia tan risc d'enganxar les cordes que hem sigut prudents, 

Aproximació: des de la Cala Gonone anirem a Ponte di S’Abbs Arva, on hi ha un aparcament de pagament, peró seguirem amb el cotxe, creuarem el pont i a un quilometre trobarem un desviament a ma esquerra que diu Tiscali  on hi ha  un aparcament per uns 10 cotxes. 

Des d’aquí agafarem un corriol que va pujant per sota de la cinglera amb forta pujada fins arribar en una vall que seguirem per un camí bastant planer i molt bonic. Trobarem un parell de desviaments a la dreta i just en el segon iniciarem la pujada a la paret.  Total 45 minuts des del cotxe. 

La via: itinerari preciós, amb un dels millors calcaris que podrem escalar. L’equipament amb parabols i les reunions rapelables.  El 2on i el 3er llarg, sense desmerèixer els altres, són extraordinaris. L’entorn també és especialment bonic. Nom al peu de via. Molt recomanable. 

1er. Llarg: 35 metres, V+, 7 assegurances. Pujarem vertical uns metres i anirem a la dreta seguint els parabols més antics, (els més nous, segueixen rectes) i després vertical fins a la reunió. Nosaltres però hem seguit recte ( línies blaves a la ressenya) i també ens ha agradat molt. Aixó si caldrà equipar alguns passos amb flotants. 

2on. Llarg: 35 metres. V+/ 6a-   9 assegurances, i podreu escurçar algun pas distant amb algun friend.  Sortim per la dreta per una llastra per seguir després per un desplom amb excel·lent canto. Tot seguit seguirem per una placa molt vertical gràcies a una sèrie de fissures. Llarg sublim. 

3er. Llarg: 25 metres, V+,  7 assegurances.  Sortim vertical per uns fissura amb incrustacions. Llarg preciós. 

4ar. Llarg: 30 metres, V. 7 assegurances.  Sortim per l’esquerra de la reunió fen un curt flanqueig. Després anirem progressant vertical amb algun ressalt fins a la reunió. 

5è. Llarg: 20 metres. V. 3 assegurances. Sortim en tendència a l’esquerra i superem un petit ressalt , després un tram més fàcil fins un segon ressalt que el superarem anant a buscar una fissura a l’esquerra, un cop superat per terreny fàcil fins a la reunió. 

Descens: en ràpel per la mateixa via o a peu anant en direcció est per un camí fitat que us portarà al GR de pujada. 

Material: 12 cintes exprés, joc de friends, i R. 

1a. Ascensió: Paolo Pezzolato i Sara Gojak, 23/12/1998. 

Dificultat: 6a-/V+, (obligat V+). 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Placca dell'Elefante - Muravera - Sardenya - 20/10/2024

Per avui donen mal temps a tot Sardenya, així que aprofitarem per traslladar-nos a la costa est. De camí passem per davant de la Placca dell'Elefante i malgrat es veu força humida, no ens podem estar de provar-ho. Tenim clar que potser haurem de baixar a mitja via amb aquest dia que fa. 

 

Us deixem la nostra ressenya de la combinació de tirades de diferents vies que vàrem fer. En tot moment vàrem anar buscant on la roca semblava més seca.

Per començar hem de passar aquest rierol, que no és cap problema passar-ho, doncs hi ha unes quantes pedres. El problema està en com evitem que la corda es mulli. Pugem fins el primer parabolt i fem reunió 0. Així, ens ha anat prou bé. 

Per incorporar-te a la roca cal fer un passset que no és difícil però amb la roca humida t'ho tens que mirar, doncs una relliscada vas a l'aigua.

A veure com ens hi posem tots dos penjats i la corda? Foto Arseni Lago. 

Després ens trobem amb una roca seca, però hi ha un liquen que està força humit i dona molta inseguretat.  

Tota l'estona tenim que anar mirant on posem els peus que no rellisquin.

El segon llarg és més fàcil, tot i que per les canaleres hi baixa una mica d'aigua. Ara només ens falta que ens faci un xàfec, doncs de tant en tant ja van caient quatre gotes. 

La primera reunió amb l'Arseni i el Ferran fent la maniobra per no mullar les cordes. 

Aquest llarg no és gens dret, però cal anar en compte. 

En el tercer llarg hi posen 6a+, però veient que les fissures estan plenes d'aigua, no m'ho penso dos cops i em poso amb l'estrep. 

Després una placa lliça de veritat, cal pujar fent "carrerilla". 

Entrant a la quarta reunió. 

Ara hem d'anar a buscar la trompa de l'elefant. 

I a la trompa es posa dreta V+ i amb passos, com no, d'adherència per variar. 

L'Ita fent els darrers metres i en Ferran i l'Arseni a la tirada anterior. 

La quarta reunió. 

L'Arseni pujant per la trompa de l'elefant. 

En Ferran arribant al cim. Nosaltres estem fent el segon ràpel. (Foto Arseni Lago).

El temps ens ha respectat, ja que no ha fet un ruixat fins que tots quatre érem baix.  Hem confiat amb el temps i ens ha respectat. Ufff quina sort...

 Aproximació: des de Cagliari o des de Muravera agafar la carretera clàssica SS125 fins el quilometre 45. Venint de Cagliari veurem una entrada a ma esquerra on podrem deixar el cotxe. Ara només caldrà creuar la carretera i baixar al riu 5 minuts.  Si poseu en Waze la Placca dell’Elefante us guiarà fins el mateix davant. 

La via: com que la roca estava un xic humida hem pujat per les parts mes seques combinant així llargs de 4 vies.  Escalada d'adherència en granet rosa. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres, IV+, 6 assegurances.  Creuem el riu i fem reunió zero en el primer parabolt, així evitarem la possibilitat molt alta, de mullar les cordes. Després pujarem per la placa vertical amb passos de decisió fins que trobarem la reunió, des d’aquí anirem a buscar una reunió a la dreta de la via Kawaii. Aquesta llarg és de la via Zoe. 

2on. Llarg: 30 metres, IV, 5 assegurances.  Anem en diagonal a la dreta fins un replà al costat d’uns grans blocs. Llarg de la Kawaii. 

3er llarg:  30 metres. 6a+ (Ae/V), IV+ ,6 assegurances.  Pugem sobre dels blocs i després vertical on us podreu ajudar amb un estrep,  Tot seguit s’ajeu fins a la reunió. Tirada de la Fiocco e contro fiocco. 

4art. Llarg: 25 metres. IV, V-, IV.  3 assegurances. Sortim per la dreta i anirem fins a una reunió,  hi passarem una assegurança per superar un petit ressalt, després per terreny més fàcil fins a la reunió. Tirada de la Fiocco e Contro Fiocco. 

5è. Llarg: 30 metres. IV, IV-, V+.  5 assegurances.  Sortim per la dreta per anar a buscar un parabolt després anirem a l’esquerra fins una reunió al costat d’una gran savina. Ara ens queden uns 10 metres que pugen pel fil esquerra de L’Elefant  amb passos bonics i difícils. Tirada de la Kawaii

Descens: en 3 rapels. No tindreu problemes doncs totes les reunions estan equipades. 

Material: 8 cintes exprés, 1 estrep pot ser útil i R. 

Dificultat: 6a+. Obligat, Ae/ V 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via: L'Italia Liberata - Scogliera di Porto Flavia - Masua - Sardenya 19/10/2024

Després d'una nit d'aigua, especialment quan vàrem anar a sopar, no comptàvem que avui podríem escalar al costat del Mar i amb bon temps. De fet les previsions deien tot el contrari. Sort que no n'hem fet cas i hem marxat direcció a Porto Flavia.   

La nostra ressenya. Tant aquesta via com la d'ahir les hem seguit gracies a les ressenyes d'en Joan Jover. Moltes gràcies Joan!! 

Apropant-nos a Porto Flavia podem veure aquest illot anomenat Pa de Sucre i les parets de la dreta que és on anirem. 

L'historia de Porto Flavia està molt relacionat en l'explotació de les mines de zinc i plom que tenien un fort problema en el transport del material. El enginyer CesareVecelli va trobar la solució fent un sistema de galeries que feien que es poguessin carregar el vaixell a resguard del vent. Trobareu una bona explicació en aquest link

En uns 20 minuts des del cotxe ja ens trobem escalant aquest fabulós diedre del primer llarg. Ens hem emocionat tant amb aquest diedre que hem sortit rectes fent uns metres de la via "Delle Mie Brame". Per cert han estat els més difícils de la tirada.

Ràpidament puja la Ita que no es cansa de repetir que el llarg és molt bonic. 

i l'Arseni que la segueix al darrera també surt meravellat d'aquest llarg.

En el segon llarg ja ens posem a la via, doncs ara ja no hi ha cap mena de dubte per on anar. Hem de superat un petit ressalt i marxar a l'aresta. 

La Ita i l'Arseni a la primera reunió. 

Aquest segon llarg, un xic més senzill, però també ben bonic. Això d'escalar combinant la muntanya i el mar, resulta molt encisador i més quan el matí és ben clar i transparent, això si a la tarda tornarem a veure ploure un altre cop. 

El tercer llarg curt però molt ben aconseguit. Això si amb alguns passos ben atlètics. 

Arribat a la tercera reunió. 

En Ferran arribant a la primera reunió, que ha estat una bona estona bloquejat per una cordada que baixava en ràpel. 

La brillantor del mar que enamora. 

Iniciant el darrer llarg per un diedre / encastament ben vertical i molt plaent d'escalar. 

Ara cal sortir a la dreta i seguir per la placa fins a la reunió. 

Els passos de placa per arribar a la reunió. 

L'Arseni i en Ferran a la tercera reunió. 

L'Arseni arribant a la darrera reunió. 

i en Ferran sortint del diedre del últim llarg. 

Abans de muntar els dos ràpels que ens portaran a terra val la pena contemplar aquestes vistes tan boniques. 

Aproximació: deixarem el cotxe abans d’arribar a Porto Flavia. Caminarem 5 minuts fins la guingueta i poc abans veurem un indicador per anar s la zona d’escalada. Caldrà seguir el camí més intuïtiu que us portarà a peu de via. Per arribar a l’inici trobareu unes cordes fitxes que us deixaran al peu del diedre. 15/20 minuts 

La via: escalada vertical i atlètica amb un bon assegurament a base de parabolts amb fabuloses vistes sobre el mar. Molt recomanable. 

1er. Llarg: 40 metres, V, V+/6a, V-, 6a.  15 assegurances.  Pugem pel diedre amb passos bonics fins que haurem d’anar a la dreta  ( pas llarg), després seguirem uns metres amb menys dificultat i després, nosaltres hem uns 10 metres de la via Delle Mie Brave que segueix pel diedre amb passos finets i difícils fins a la reunió. La via va un xic més a l’esquerra per terreny menys dificultós. 

2on. Llarg: 15 metres, V, 4 assegurances. Anem un xic a l’esquerra per tornar altra cop al diedre per superar un ressalt, després anirem altra cop a l’esquerra per anar a buscar l’aresta on trobareu la reunió. 

3er Llarg: 20 metres,  V+, 6 assegurances.  Sortim una mica a l’esquerra i trobarem 2 parabolts molt junts. Anirem a buscar una fissura  horizontal molt bona de mans i molt justa de peus. Un cop superat aquest pas anirem una mica per l’esquerra i sortirem per un petit desplom  que ens portarà a la reunió. 

4art Llarg: 20 metres , 8 assegurances, V,V+.  Ens apropem a la paret i anem a buscar una fissura fent uns passos de flanqueig a l’esquerra. Un cop situats a la fissura la seguirem escalant en diedre amb algun pas d’encastament, després anirem un xic a la dreta i pujarem per la placa fins a la reunió. 

Descens: pel diedre amb un ràpel de 50 i un altre de 40 metres. 

Material: 15 cintes exprés + R 

Oberta per: C. Pibiri i F. Salis, 1985. 

Dificultat: 6a (Obligat V+/ Ao). 

Apa a escalar que el món s'acaba!!