dilluns, 6 de febrer de 2023

05/02/2023 Montserrat - Regió Frares Encantats - Agulla de l'Ànec - Via Aresta Bruc.

 La canal Ampla separa la Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats, i al final d'aquesta hi trobarem tres agulles ben emblemàtiques; La Bola del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom.  Fa uns mesos vàrem repetir l'Agulla Sense Nom, però donat el fort fred que feia vàrem deixar per millor ocasió l'agulla de l'Ànec. 



La nostra ressenya

Avui, amb la Laura Falcó que no coneix aquesta zona, ens decidim anar a l'Aresta Bruc de l'Ànec, una via senzilla ideal per l'iniciació a l'escalada. Tot i així, caldrà anar amb cura, ja que les assegurances estan distants.


Iniciant el primer llarg, encara sense sol, doncs l'Agulla Sense Nom ens el tapa. 


Sortint del pedestal ens toca un xic el sol, però s'acaba tot seguit. Per sort no fa un fort vent i encara s'està força bé.  


Iniciant el segon llarg amb l'il·lusió de que tot seguit ja em tocarà el sol.


Aquest segon llarg, un xic més dret, però amb alguna assegurança més. La roca és bona i et permet una escalada plaent, amb una dificultat moderada. 


Just al nostre darrere podem contemplar la Canal Ampla i les agulles que l'envolten; El Broc del Setrill, El Setrill, El Dumbo, La Bitlla, La Bola de la Partió, l'Ou de Colom, estem en un mirador excepcional. 


Darrers metres de l'agulla que haurem de superar un petit ressalt que forma el bec de l'Ànec.


Ara en el solet si està d'allò més bé, però això si, ben abrigats. 


Per anar a buscar el ràpel hem d'anar a la vessant nord on podrem gaudir de l'espectacular Agulla del Bisbe amb la seva aresta.  


Estem una estona en el cim gaudint de les meravelloses vistes que ens ofereix aquest dia, net, clar i transparent.


Curiosa l'agulla La Boleta del Portell Estret. 


Un ràpel bonic i a per una altra. 

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via. 

La via: itinerari que podem fer amb dos llargs, amb una dificultat moderada, i amb l'equipament just i necessari. El seu entorn, situació i les vistes que podrem gaudir, la fan una via molt recomanable, que tot amant de les agulles montserratines té que assolir. 

1er. llarg: 55 metres. II, III 2 parabolts.  Pujarem amb una grimpada fàcil pel pedestal, si anem amb cordes llargues podrem fer-ho amb un sol llarg, sinó haurem de fer un canvi de reunió.

2on. llarg: 35 metres. IV. III, IV, II.  4 parabolts. Tirada típica  d'aresta bruc, amb bona roca i un xic més dreta que l'anterior. Una escalada bonica que ens portarà al cim de l'Ànec. 

Descens: ràpel per la cara nord de 15 a 20 metres. 

1ª Ascensió per: Poyuelo, Suñé i Farrés,  25/5/1942

Material: 5 cintes exprés + reunió.

Podeu complimentar l'ascensió amb la veïna agulla Sense Nom .

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 3 de febrer de 2023

Sant Llorenç del Munt - Cingle del Pont de Roca del Mal Pas de Can Pobla - Via Matalot 02/02/2023

Sota el Cingle dels Cavalls hi trobarem una altre cingle més modest, però amb algunes vies interessants. Avui ens centrem amb la Via Matalot . Sembla que el nom de matalot era el mosso encarregat de les cavalleries dels traginers. Té altres definicions, però aquest és la que m'ha inspirat més amb la via, doncs sembla que tingui cura dels Cavalls.   




La nostra ressenya

Aquesta via està molt ben trobada, doncs en molt poc equipament ( 4 pitons i 4 espits , 2 a la reunió) farem dos llargs ben bonics.



Iniciant el primer llarg

Té aquelles característiques comunes a moltes vies del nostre estimat Sant Llorenç, roca vermella i trencada a l'inici i roca gris i molt ferma a la part alta.  


En el primer llarg haurem d'escalar amb cura els primers metres fins arribar al primer pitó. No per la dificultat, sinó per la qualitat de la roca. 


Un cop en el diedre la roca és molt boca i permet una escalada agradable. 


L'Ita superant el primer llarg molt bonic. 


Entrant a la primera reunió. 


Primera reunió amb dos espits que estan amb molt bon estat, doncs estan sota d'un ressalt i estan ben protegits. 


Iniciant el segon llarg, molt bonic i molt ben trobat. El problema és que un cop fet aquest pas ja no veus el primer de corda i no pots fer cap fotografia més.  


L' Ita en la grimpada fàcil del segon llarg. 


A la sortida podrem gaudir de les vistes sobre l'Aresta dels Cavalls.

Aproximació: Des del final del carrer Granera a Matadepera anirem a buscar la Canal de les Bruixes per on pujarem fins a trobar la pista de Can Pobla, la creuarem i anirem pujant per l'antic camí de Can Pobla fins un punt que gira a l'est. En aquest punt seguirem pujant rectes i uns metres més amunt anirem en diagonal a l'esquerra fins al peu de la via.

La Via: itinerari de dos llargs, molt ben aconseguit, bonic, divertit de fer (salvant-ne els primers metres) on podrem reforçar amb alguns flotants. Interessant per seguir després amb l'Aresta dels Cavalls i així fer un matí ben complert. Tot i així, per ell mateix, ja val la pena anar-hi. Recomanable pels incondicionals de Sant Llorenç.

1er. llarg. 30 metres. IV+, V, IV+ 4 pitons i 2 savines.  Des del peu de via ja podrem veure el primer pitó a uns 10 metres més amunt, aquest tram és el que té la roca més dolenta, però poc a poc i bona lletra es deixa fer bé, fins i tot hi podrem posar alguna assegurança addicional. Un cop al primer pitó anirem a buscar el diedre que seguirem amb una escalada bonica i divertida fins a la reunió on hi trobarem 2 espits.. En aquest llarg hem posat un tótem negre al començar, un groc a mig diedre i un de lila uns metres abans d'arribar a la reunió. 

2on llarg: 30 metres. IV+, IV, un pas d'estrep, V+, III.  1 savina i 2 espits. Sortim amb un flanqueig molt bonic fins una savina i després pujarem verticals amb tendència a la dreta fins un ressalt on hi trobarem dos espìts. Nosaltres hem fet un pas d'estrep i després ja en lliure fins que perd verticalitat i arribarem a una bona alzina per fer reunió. Hem posat un tótem vermell per sortir de la reunió, i després un de blau en una franja. 

Oberta per: Amadeu Pagès i Joan Armengol - 10/09/1992

Material: 10 cintes exprés, joc de Tòtems, 2 bagues savineres, 1 estrep.

Dificultat: 1 pas Ae, i V+ obligat.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimecres, 1 de febrer de 2023

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Palpant l'Infinit - 31/01/2023

Quan vàrem fer la Via Tocant el Cel ens vàrem fixar amb la veïna Palpant l'Infinit i ens va sembla que era d'un tarannà similar; bona roca i autoprotecció fet que ens agrada molt perquè ens fa sentir molt millor i al mateix temps ens fa viure molt més l'escalada.


Aquí us deixem la nostra ressenya que esperem que us animi anar-hi. 



El peu de via està clar, hi ha un padró amb una branca i una sageta al costat. 


Iniciant el primer llarg que va buscant el seu espai i ho aconsegueix en força èxit. 


Passos bonics i de bon equipar. En aquest llarg només hi trobarem un pont de roca. 


Placa molt bonica a l'inici del segon llarg, després anirem trobant fissures amb excel.lent roca fins el cim. 


Sortint de la via. 

Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà  sota de la Via Aina, anirem caminat a l'esquerra per sota de la paret fins que trobarem una fita amb una branca seca i una sageta al costat.

La Via: Itinerari de dos llargs molt complerts, amb una dificultat màxima de IV+, on hi trobarem 4 ponts de roca i la resta ens ho haurem d'equipar nosaltres, però no patiu que és senzilla d'equipar i si us agrada anar posant assegurances flotants us ho passareu d'allò més be. Recomanable. 

1er. Llarg: 45 metres, 1 pont de roca. IV, IV+, III, I. Pujarem verticals entre dues canaletes fins un bloc que el superarem i anirem un xic a l'esquerra fins un pont de roca. seguirem vertical fins entrar en un terreny fàcil que anirem a l'esquerra i després a la dreta. Farem reunió amb uns boixos a la vertical d'un pont de roca del segon llarg.

2on llarg: 55 metres, IV, IV+, IV.  Sortim verticals fins el pont de roca, després anirem a l'esquerra en direcció a un gran alzina, d'aquí anirem pujant per unes plaques molt fissurades fins a trobar un altre pont de roca. Ara anirem en tendència a la dreta per anar a buscar un diedre que ens portarà a un altre pont de roca i directes al cim. 
 
Descens: des del cim baixarem un xic i passarem a la vessant sud, baixarem per una canaleta fins que podrem anar al costat de la roca fins arribar  a un collet. Aquí passarem a la vessant nord i anirem baixant per una canal, veureu que podríem seguir en direcció oest al costat del cingle, però hem de seguir baixant fins a trobar una altra curta canal que ens situarà sota mateix del cingle. Ara només ens quedarà seguir baixant en diagonal a l'esquerra (oest) fins a trobar un bon camí que ens passarà a la vessant sud i al peu de via.

1ª Ascensió: Joan Rovira i Amadeu Pagès, 2013

Material: 8 cintes exprés i un joc de totems.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimarts, 31 de gener de 2023

Sant Llorenç del Munt - Punta del Mig - Via Punta del Mig - RESTAURADA - 29/01/2023

 A la Punta del Mig a finals de l'any 1970 en Àngel Colomer, Francesc Alavedra, Francesc Galofré i en Pep Melo, varen obrir una via a la vessant Sud-Est, anomenada Punta del Mig igual que a la mateixa roca. Després varen obrir a la seva esquerra el Sostre dels Parents. En Pep Melo va ésser l'encarregat de fabricar les plaquetes. 


La Punta del Mig 

Durant molt anys aquesta via, va ésser lloc d'aprenentatge de l'escalada artificial pels escaladors del Vallés. Després  en Eduard Amat i Andreu Lozano varen obrir una via amb espits anomenada "No hi ha Kules" que la va creuar a la part alta de la primera tirada.

Fa un parell d'anys, i vàrem anar amb l'intenció de repetir-la i vaig veure que una bona part dels burils no hi eren i és que els havien estat tallat, només en podíem veure algun a la part més alta, així que vàrem anar a l'Esquirol que sempre és bonic de repetir.  


En Sergi començant la feina de restauració

Assegurant-lo amb un fred que pela. 

Des de feia temps que ens feia il·lusió recuperar aquesta via que estava totalment anul·lada i pensàvem que no era just quan molts ens hi havíem format. Si que hi ha l'altra via, però segurament aquesta no hi hauria de ser, doncs la creua totalment i algun tros coincideix uns metres.

Aquest dissabte tornant de Montmell i mirant de trobar un lloc per anar el diumenge, va sortir la possibilitat d'anar a restaurar aquesta via. En Sergi que és molt hàbil amb el trepant i que li agrada molt Sant Llorenç ràpidament si va apuntar.


En Sergi, ara si, al solet, amb el trepant a tope.  


L'Ita apurant tot el que pot en lliure. 


Entrant a la reunió.


La Montse  i jo pujant de segons en el primer llarg. (Foto Sergi Villar)


Com han canviat el temps, abans pujàvem en artificial i ara podem pujar en lliure combinat amb algun pas d'Ao.  (Foto Sergi Villar)


La Montse entrant a la 1ª reunió. (Foto Sergi Villar)


En Sergi l'artista del primer llarg. 


Iniciant el segon llarg. (Foto Montse Miñano)

Antigament aquest segon llarg es feia en artificial fins que es podia sortir en lliure, ara ha quedat pràcticament en lliure, tot i així podrem fer un pas Ao per superar el primer ressalt.


Posant una baga a la savina. 


Passos drets i amb bona roca és el que ens trobarem en aquest segon llarg. 


Sortint de la via.


Foto cim. 


Ressenya publicada en el Butlletí de l'UES nº 38 de març - abril de 1978, que per diferenciar de les altres vies li dèiem Via Sabadell, però el nom correcte és Via Punta del Mig. 


La ressenya de com ha quedat.

Moltes gràcies Sergi per l'esforç fet en el primer llarg, i Montse per acompanyar-nos i fer-nos-ho passar tan bé.

Aproximació: La Punta del Mig, està entre la Cova de les Gaites i l'Agulla de l'Esquirol. Per anar-hi, deixarem el cotxe al final del Carrer Cavall Bernat i després pujarem per un corriol que ens portarà fins a sota de la Cova de les Gaites, després només haurem d'anar una mica a la dreta i ja estarem a peu de via.

La Via: aquest itinerari el fa especialment important a l'història de l'escalada del Vallés, especialment pels escaladors de Sabadell i Terrassa que vàrem iniciar-nos a l'escalada artificial en aquest itinerari. 

La via té dos llargs, que antigament es feien totalment en artificial i ara es pot forçar en lliure amb algun pas Ao. Hem respectat les poques assegurances velles que quedaven i que es podien aprofitar, També hem respectat els espits de la via No hi ha Kules.  Tot i així, hi ha algun pas que haurem d'"apretar".... Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. V+/Ao  Començarem per un diedre fins una savina que, abans ens hi penjàvem i ara està totalment morta. Al costat hi hem posat un parabolt des d'aquí anirem a buscar un buril que hi ha en un bloc a la nostra esquerra, pas fi i amb roca a controlar. Tot seguit ens pujarem sobre el bloc i seguirem vertical amb escalada amb lliure fins sota d'una fissura. Per sortir de la fissura haurem de fer alguns passos d'Ao i tot seguit anirem a l'esquerra amb molt bona roca. La darrera assegurança és un espit de la via que la creua. 

2on. llarg: 15 metres. Sortim verticals superant el ressalt i després vertical fins un espit. Després seguirem rectes fins assegurar-nos a la savina d'on sortirem per la seva esquerra fins el tram final. Reunió en un arbust.

Descens: Anirem a buscar la canal que hi ha entres la Punta del Mig i l'Esquirol per on baixarem fins al peu de via.

Material: 14 cintes exprés, + R. Un estrep pot anar bé a la part final del primer llarg.

1ª Ascensió: Àngel Colomer. Francesc Alavedra, Francesc Galofré, i Pep Melo.

Restaurada: Per Sergi Villar, Montse Miñano, Ita Cabassa i Manel Fuertes.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! 

dilluns, 30 de gener de 2023

Juncosa del Montmell - El Castell - Via Josep Baqués Esteve 28/01/2023

Aquest dies de fred costa trobar llocs per escalar, doncs les previsions són fredes arreu. Tot i així, sembla que al sud sempre hi fa menys fred i amb aquesta idea anem amb el Sergi i la Montse a Montmell.  


La nostra ressenya.

El dia és net i fa un bon sol, però el vent és molt fred. Tot i així, les ganes de fer alguna cosa ens animen a sortir del cotxe.


Quan comencem a escalar el vent bufa més fort i la feina tenim a sentir-nos els dits, per sort la via és fàcil i amb molt bona pressa. 


A la primera reunió ens posem darrera del bloc i així estem protegits. 


Un segon llarg amb un ressalt prou bonic. 


En Sergi i l'Ita en el segon llarg.


Després de caminar uns 50 metres tornem a escalar una mica.


La via està equipada amb espits, parabolts i pitons casolans pintats de color vermell.  


Malgrat és un itinerari excursió i escalada, hi ha algun pas bonic. 


Darrers metres de la via. 


La colla a dalt del castell, tota una joia, però que poc a poc es va malmetent.


Foto cim. 


De baixada ens parem a l'ermita que és ben bonica, però que caldria tornar a restaurar. 


Aproximació: des del poble La Juncosa del Montmell anirem en direcció a ponent i al cap d'uns metres trobareu una pista asfaltada i després de terra que us portarà fins una àrea recreativa. Des d'aquí agafarem el camí que puja a l'ermita fins que trobarem una tanca verda. Uns metres abans comença la Via Guerrero, just en el camí, i uns metres abans d'aquesta trobarem un corriol que ens portarà a peu de via. 

La Via: escalada excursió equipat on trobarem algun ressalt bonic i trams de caminar Dif. màxima IV+. Poc recomanable. Tot i així pot està bé, per un dia fred i per pujar al Castell d'una manera diferent. 

Descens: des del Castell baixarem a un coll i des d'aquí anirem seguint un camí de baixada que podrem passar per l'ermita i tot seguit ja trobarem el camí de baixada fins l'àrea recreativa. 

Material: 6 cintes exprés i opcionalment algun friend. 

Dificultat: IV+

Oberta per: X. Amat, J. Massana, J. Farré, J. Casanyelles, i J. Lloret, a l'any 2012.

Apa a escalar que el món s'acaba!