El passat mes de desembre va ésser el primer cop que vàrem anar a La Corriu (podeu trobar la piada en aquest enllaç) i ja vàrem dir que hi tornaríem. El seu entorn és fantàstic, tranquil, on és respira una pau impressionant i on podem fer unes escalades molt boniques. Així que aquest diumenge, tot i que la previsió no era del tot bona, amb la Montse i el Sergi ens hi acostem per veure si podem tornar a gaudir d'aquest lloc.
Encara amb sol ens acostem a la cinglera
Tot i que quan mirem la impressionant masia de Torre de Corriu ja veiem que la cosa canviarà.
Un cop a peu de via ens repartim en dues vies; en Sergi i la Montse van a la Germanautes i nosaltres a la No Fracking que està just a la seva esquerra per una placa que si o si s'ha escalar.
Els primers metres força difícils, però més per el fet de que vols agafar les millors presses que en descartes moltes que ben segur que aguanten i que farien l'escalada un xic mes fàcil.
Conforme vas guanyant alçada veus que és un llarg preciós, amb ambient i on les assegurances hi ha les que tenen que haver, les justes i necessàries per gaudir d'aquest llarg.
La roca és força bona però cal navegar un xic per anar cercant la millor. De tant en tant, un bon còdol et permet descansar i gaudir d'aquest llarg.
Un cop a la reunió, mirar al teu darrera per gaudir dels prats de La Torre de la Corriu.
Després puja l'Ita i també gaudeix d'allò més.
El darrers metres assegurats amb un pont de roca.
Un tram força dret per superar un petit ressalt li dona emoció al segon llarg.
Després per terreny més senzill però molt bonic vas guanyant alçada.
En Sergi pujant amb solvència pel tram difícil de la via del costat.
Després la Montse, llàstima que el temps ha començat a canviar i ja es veu que d'un moment a altre començara a ploure.
Bones fotos que ens fan en Sergi i la Montse.
Malgrat que es veu força liquen l'escalada és plaent i "disfrutona"
Gaudint del segon llarg.
Un pas un xic difícil (V-) li posa una mica de sal i pebre en el darrer llarg.
La Montse començant el tercer llarg de la Via Germanautes.
Poc a poc i solvència va superant el tram difícil d'aquest llarg.
Després la joia que dona haver-lo superat.
Quan comencen a caure quatre gotes ja estem arribant al cim.
La seva darrera reunió.
Mentre nosaltres preparem els ràpels en Sergi ja arriba a dalt ben content.
Ha estat tot un encert, malgrat el temps, anar junts, doncs ens ho hem passat brutal!!
Us deixem la nostra ressenya.
Aproximació: venint de Sant Llorenç dels Morunys direcció a Berga trobarem una trenca a l'esquerra que ens portarà fins a l'ajuntament de Guixers. Seguirem per la pista principal asfaltada i anirem guanyant força alçada fins arribar a una trenca a mà dreta que indica La Torre de la Corriu. Si anem amb un cotxe 4x4 i la pista està oberta seguirem fins a la Masia. Si el nostre cotxe no ens ho permet o la pista està tancada, haurem de deixar el cotxe i arribar-hi a peu. Uns 20 o 30 minuts per un bon camí.
Situats a la Torre de la Corriu, seguirem en direcció est fins al final del camp on trobarem una fita que ens marcarà que hem d'entrar a la zona boscosa per on trobarem un corriol que puja per una petita carena fins al peu de la via dels Germanautes, després haurem de seguir uns metres per sota del cingle fins al peu de la via. Des de la Torre 15 o 20 minuts.
La via: quan des de la Torre de la Corriu veus el cingle, la Via No Fracking és la que es veu més lògica de totes, on obriries la primera via. Itinerari super bonic, ben trobat, on haurem d'escalar entre assegurances, però aquest fet ens permetrà gaudir amb plenitud del plaer de l'escalada. Totalment recomanable.
1er. llarg: 25 metres, V+, 6a, V+, V. 3 parabolts i 1 pont de roca. Situats al peu de via i un cop vista la primera assegurança, guanyarem una mica d'alçada per la dreta fins que veurem que anant en diagonal a l'esquerra ja arribarem la primer parabolt, després anirem navegant amb passos ferms fins arribar al tercer parabolt que un cop el deixem la dificultat ja minva una xic fins a la reunió.
2on. llarg: 35 metre, V-, IV+. 5 parabolts i 1 pont de roca. Sortim per la dreta per superar un ressalt amb un pas difícil, després anirem pujant amb una escalada plaent seguint la vessant dreta de la placa. Passos bonics i una escalada agradable.
3er. llarg: 20 metres, IV, V-, IV. 2 parabolts. El llarg més curt de la via, tot i així haurem de parar atenció per superar un petit ressalt per la dreta, la resta escalada bonica de placa.
Descens: per la mateixa via, ràpel de 20 metres i un segon de 60 fins a terra.
Material: 8 cintes + R. Alguna baga de 6 mm per canviar algun pont de roca que ja comencen a estar justets.
1ª Ascensió: Ingrid Solé i Lluís Parcerisas. Felicitats per l'obertura!!
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
