dimecres, 26 de gener de 2022

Montserrat - La Codolosa - Via de la Canal. 22/01/2022

Com que fa fred, però el dia és clar, decidim sortir buscant una via arresarada del vent i orientada a sud. La Codolosa no falla mai quan es donen aquestes circumstancies. 

La Via de la Canal, mai ens havia fet massa el pes, des de sota es veu poc atractiva i en diferents ocasiones havíem preferit repetir-ne una altra. Avui, però, ens hem decidit a provar-ho. 


Us deixem la nostra ressenya.


Tot i que no es veu massa neta aquesta tirada l'Ita vol començar.
 

Abans de superar aquest ressalt, hi ha un tros força brut de terra, però amb compte es passa prou bé. 



Després es va fent sense problemes fins a la reunió. 


Entrant a la reunió, ara si, amb molt bona roca.


El segon llarg el podem fer seguin per la canal o anant a buscar una placa a la dreta. Nosaltres sortim per la dreta per una placa vertical i bonica. 

Començant la placa


Gaudint dels passos més bonics de la via. 


La tercera tirada és més un canvi de reunió que una tirada. 


Iniciant el quart llarg


Seguint en diagonal ascendent fins a trobar la sortida. 


Darrers metres fins el cim.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta, seguirem uns metres fins que trobarem una fita a l'esquerra que marca un corriol que porta a les vies d'aquesta zona. 10/15  minuts.

La Via: itinerari sense res significatiu a destacar, potser el segon llarg si el fem per la placa. Hi ha moltes vies a fer abans que aquesta, però si que us pot servir per un dia insegur o de molt fred per aprofitar una estona.

1er. llarg: 40 IV, V-, IV. Des del peu de via ja veurem un pont de roca un xic amunt, pujarem per uns blocs fins arribar un tros molt trencat i terrós, superarem aquest tram i ens situarem sota d'un ressalt, on trobarem 2 ponts de roca seguits, després seguirem per la canal buscant la millor roca fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres, IV, V/V+.  Pujarem per la canal i anirem a la dreta a buscar un esperonet que ens portarà a la placa. Des de sota sembla molt fina, però quan t'hi poses es fa molt bé i amb bona roca. Aquest llarg també el podem fer per la canal, III i anar a la R3.

3er llarg: 20 metres II. Sortim a l'esquerra i anem a buscar un parabolt a l'esquerra, després seguim grimpant fins a la reunió.

4art llarg: 30 metres. IV. Sortim en tendència ascendent a la dreta fins un pont de roca, després anirem seguint en diagonal fins que veurem que podem pujar a l'esquerra a dalt d'un llom on trobarem un parabolt per fer reunió.

Descens: Caminant per la Drassera del Fra. Garí.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

dilluns, 24 de gener de 2022

Montserrat - La Proa - Via "Espolón del Viento", 20/02/2022

La Proa feia molts anys (1991) que l'havia fet, però l'Ita no. En moltes ocasions m'havia dit per anar-hi, però sempre n'hi havia una que no havíem fet cap dels dos.  És una via curta i va molt bé per l'hivern, només hi ha el risc del vent, que quasi sempre, amb més o menys intensitat, hi bufa. 


Us deixem la nostra ressenya


Una bona vista de  La Proa i La Tonsura, sota mateix de la Proa.


Placa a peu de via.

Després d'una aproximació molt còmode i agradable, passant pel Collet del Xincarró, Font del Xebrer hem arribat a la Balma del Cabrit, després hem pujat per les cordes fixes al costat esquerra de la Roca de la Tonsura fins el peu de via. 

Quan comencem a escalar, el dia es fred, però encara no fa vent, així que gaudim d'aquest llarg fabulós amb una roca extraordinària. 


L'equipament és amb espits i malgrat tenen més de 30 anys estan prou bé. Aquesta via sempre ha portat polèmica, doncs xafa una bona part de la via que van obrir a l'any 1985, Jordi Verdaguer, Maribel Lizarán, i Armand Ballart.


Aquest primer llarg poc a poc és va posant dret fins arribar sota del ressalt que superarem d'esquerra a dreta gràcies a les bones presses que hi ha. 


La primera reunió amb un batibull de bagues, anelles, que costa de veure com agafar-ho per aprofitar-la al màxim.


L'Ita sortint del ressalt. 


Iniciant el segon llarg típic d'escalada Montserratina, ara ja comença a fer un xic de vent i es nota.


Gaudint del plaer de l'escalada montserratina


Tenim un visitant que ens observa des de l'aire


Pujar aquest cim té un premi extraordinari, que són les vistes al seu entorn.


Mirant a l'est, podem veure la Roca de l'Aritjol, Ecos, Gorros, Serrat de la Palomera, la punta del Faraó. etc.


Mirant el Nord l'espectacle és impressionant.


Si fem una mica de zoom, les vistes sobre el Dit, el Lloro, La Monja, La Nineta, etc..


i un xic més a l'Oest, les Bessones, Aresta de l'Arbret, la Bola, la Bitlla, etc. Malgrat el vent ens hi estem una estona admirant aquest entorn tan formidable.


Ens fem la foto de record i iniciem la baixada per la mateixa via. 


L'Ita arreplegant les cordes per muntar el primer ràpel.


Després de fer els ràpels de la via, ens queda baixar les cordes fixes. Anem al cim de la Tonsura i veiem que hi ha una instal.lació de ràpel que sembla ferma. Tot i així baixar d'una sola cosa sempre fa una mica de por.


L'hem encertat doncs la baixada és molt més agradable amb ràpel que per la canal. Aquest ràpel ens deixarà just a la Balma del Cabrit, que està prou ben acondicionada.

Aproximació: tenim dues opcions, nosaltres hem anat per una i hem tornat per l'altra.

A) la que hem fet nosaltres d'anada. Des de l'aparcament del Bruc agafarem el camí que va direcció al Vermell del Xincarró, fins que ens desviarem a la dreta en direcció al Coll del mateix nom, seguirem pujant còmodament fins arribar a la Font del Xebre, tot seguit arribarem a una trenca que va l'esquerra a la Cova de l'Arcada, i a la dreta va fins a la Roca de la Tonsura i la Balma del Cabrit. Uns metres abans d'arribar veurem una canal equipada amb graons i cordes fixes que ens portarà a peu de via. 1,30h

B) la que vàrem fer de tornada. Des de l'aparcament agafarem el mateix camí fins a trobar una trenca a ma dreta que diu a Can Salses, seguirem per la pista, passarem per la masia i seguirem fins a un revolt que ens portarà a un torrent sec. Deixem la pista i anem pujant pel mig dels camps d'oliveres i al final arribarem a una basa, ara anirem pujant per un llom amb força pendent fins arribar a la Tonsura i des d'aquí per la canal fins a peu de via. El camí està marcat amb senyals vermelles i verdes fosforescents. 1,15h.

La Via: itinerari equipat amb espits amb bon estat, que segueix el fil de l'aresta brucs buscant el lloc més vulnerable. Roca extraordinària i passos típics montserratins. Malgrat que no és massa llarga val molt la pena gaudir d'aquesta aresta bruc. Molt recomanable.

 1er llarg: 40 metres. V, V+, V.  Pugem per l'esquerra de la canal, els primers metres amb roca a controlar una mica, i poc a poc ens anem acostant sota del ressalt, aquí anirem a l'esquerra i després a la dreta a situar-nos en un còdol gran, d'aquí ja seguirem vertical fins a la reunió.

2on llarg: 45 metres. IV+, IV. Escalada plaent pel fil de l'aresta fins a la reunió.

3er llarg: 10 metres. III. Superarem un petit ressalt fins el cim on podrem gaudir de molt bones vistes.

Descens: primer desgrimparem fins a la 2ª reunió i després farem dos ràpels per la mateixa via. Un cop arribats al peu decidirem si baixem per la canal o pel ràpel que hi ha a la punta de la roca de la Tonsura.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


 









diumenge, 23 de gener de 2022

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Tarannà Domèstic - 18/01/2022

Aprofitem aquests dies de fred per anar a Malanyeu, on al solet s'hi està d'allò més bé. La llàstima és que el sol hi comença a tocar un xic tard. 

Avui anem a la via Tarannà Domèstic que busca el seu espai entre la Via del Culés i la via Malalts de Roca. El seu principal al·licient és que només està equipada amb ponts de roca, però que podrem equipar molt bé amb l'ajuda dels friends. 


La nostra ressenya


Foto de la via


Fa molts anys que anem a Malanyeu, però és un racó que ens encanta, el seu entorn és meravellós.


Roca característica que marca l'inici de la via. Sobre mateix trobarem el primer pont de roca que ens indica que anem pel bon camí. La primera reunió és en l'alzina gran que tenim a sobre mateix. 



Iniciant el segon llarg


La natura fa coses capritxoses, només cal saber-les admirar.  


Pont de roca del segon llarg.


Malgrat que hi ha força vegetació i aquest fet dificulta fer les fotos, els trams de roca està molt nets.


Iniciant el tercer llarg, nosaltres hem fet la reunió uns 5 metres més avall, però no ha sigut cap problema per fer la via. La segona reunió hi ha un pont de roca i l'has de reforçar amb flotants, muntis on la muntis.


El tram final més dret i un xic més difícil.


Foto cim


Ràpels per la via Aina.


Aproximació: nosaltres sempre deixem el cotxe al costat d'uns contenidors que hi ha abans d'arribar al poble. Des d'aquí baixem per una pista cimentada fins que podem entrar en un camp que ens porta en una altra pista que ens deixarà al torrent.  Després anem seguint el corriol fitat que porta a peu de paret i només haurem de cercar la referència de la Via Aina, anirem uns 10 metres a l'esquerra, deixant la via Malalts de Roca i ja veurem el pont de roca a uns 15 metres de terra,

La Via: via més bonica del que sembla des de baix, doncs malgrat s'hi veu molta vegetació, hi ha el seu espai de bona roca. El principal al·licient és que no té cap expansió. Via recomanable.

1er llarg: 40 metres. IV. 4 ponts de roca. Des del peu estan veurem un roca característica que fa un ressalt que passarem per la dreta per una fissura amb blocs, sobre mateix trobarem el primer pont de roca, després anirem un xic a la l'esquerra fins sota d'un esperonet per on anirem pujant fins sota d'un ressalts que superarem i per un diedre fàcil arribarem a l'altura de l'alzina, a la nostra dreta, on farem la reunió.

2on llarg: 35 metres. III, IV.  Només sortir trobem un pont de roca, després anirem per un tram fàcil fins sota d'una placa vertical on trobarem el segon pont de roca. Superarem aquesta placa amb petites fissures on podrem posar assegurances flotants al gust fins arribar a un diedre de blocs on hi ha un tercer pont de roca, superarem aquest diedre i arribarem a un pont de roca on farem reunió amb reforçant-la amb bones assegurances flotants.

3er llarg: 25 metres. V, IV+. Per sortir trobarem un pas difícil en diedre, després anirem un xic a l'esquerra i anirem buscant el lloc més fàcil fins arribar el cim. 

Descens: per la via Aina que està just a la nostra dreta, amb un ràpel de 55 metres i un segon de 40 metres. Si aneu amb una sola corda, també podeu baixar amb tres ràpels.

Material: 8 cintes exprés, joc d'aliens i camelots fins el número # 2. bagues per canviar algun pont de roca que ja estan força malmeses.

1ª Ascensió: A. Pagès, E. Pagès, R. Pagès i Joan Rovira.
 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!
 

dijous, 20 de gener de 2022

L'Estartit - Roca Maura - Via Punxadits - 16/01/2022

 El bon regust de la darrera escalada al costat del mar, ens fa buscar a les vies pendents que tenim amb les característiques similars i ens surt la Roca Maura on hi hem escalat un parell de vies, però tenim pendent la Via Punxadits. Així que ja tenim una bona excusa per pujar a l'Estartit. 


Malgrat que està sobre mateix d'una urbanització i que en el cim hi ha unes antenes, la seva roca i les vistes sobre les Medes justifiquen plenament el viatge. 


Un primer llarg preciós i on ens adonarem el perquè del nom de la via.
 

En Rafel que s'ha apuntat en el darrer moment gaudint del mal de dits que produeix el canto tan afilat d'aquesta roca. 


Tot i que el dia està un xic encalitjat, les vistes des de la primera reunió sobre les Illes Medes ens enamoren. 


Un segon llarg vertical amb passos bonics ens faran gaudir d'allò més. 


Autoretrats a la primera reunió.


Amb la cordada que portem al nostre davant ens intercanviem algunes fotos. Aquesta és d'en Jaime Aguilera, Gràcies.



En Jaime fent la tercera tirada. 


En Rafel fent el tercer llarg

Donat que des de la segona reunió cal baixar un xic, aquesta queda a la mateixa alçada dels primers metres del tercer llarg i permet fer unes fotos ben boniques. 


l'Ita en els mateix lloc.


El que el sol va més baix a l'hivern permet fer uns autoretrats diferents


Iniciant el quart llarg.


Foto a la tercera reunió 


El quart llarg és ben vertical i força mantingut


En Jaime Aguilera li fa una foto en el Rafel entrant a la darrera reunió


Peus de gats i Illes Medes


Arribant al cim. 


Foto de dos amics molt amics. 


Altre cop els tres junts ben contents després de fer aquesta via. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: seguir les indicacions que ens portaran a l'urbanització Roca Maura, pujar pel carrer Mediterrània fins que trobeu el carrer Montseny al final hi ha un lloc que es pot aparcar molt bé. D'aquí surt un corriol que us porta la zona d'escalada esportiva. Nosaltres hem tirat uns 250 metres enrere fins un lloc que hi ha un bloc gran al costat del carrer, des d'aquí surt un camí que amb 5 minuts uns portarà a peu de via.

La Via: itinerari molt bonic, ben trobat, semi equipat, amb passos preciosos, amb molt bones vistes sobre les Illes Medes, tot plegat fa imprescindible a tot escalador. Molt recomanable. 

1er llarg: 20 metres. IV+, V+/6a. Pujarem per un diedre que poc a poc es va adreçant i guanyant en dificultat. Roca excel.lent. 

2on llarg: 45 metres. V+, V, V+. Sortim verticals fins que es tomba una mica i és un xic més fàcil. Poc abans d'arribar  a la reunió trobarem uns passos força difícils. 

3er llarg:  25 metres. V, IV, V. Primer desgrimparem uns metres per començar a pujar per la paret del davant. Els primers metres es fan molt bé, però després cal superar un ressalt amb un grans blocs per entrar tot seguit amb una xemeneia que pujarem per la placa fins a la reunió.

4art llarg: 35 metres. V, V+, V+/6a, V.  Tirada vertical i força mantinguda on trobarem algun pas més difícil a la part alta abans d'entrar en el diedre de sortida. 

Descens: des del cim, seguir una pista en direcció Oest, quan tomba surt un corriol que amb 10 minuts us deixarà al cotxe.

1ª Ascensió: 18/5/2013 per Josep Grau i Josep Mula.

Material: 10 cintes exprés, joc d'aliens i camelots fins el # 2.

Dificultat: V+/ 6a , obligat V+


Apa a escalar que el mon s'acaba!!