Pels dies de fred, escalar a Malanyeu sempre és una bona solució. Avui amb l'Arseni hem quedat per fer la via La Salvadora. Una via que conserva la màgia d'està oberta amb burils que, encara avui, es conserven amb bon estat.
La nostra ressenya
No us costarà massa trobar l'inici, doncs encara que s'esborri el nom, el buril seguiràs seguira al mateix lloc.
Aquest primer tram costa una mica no anar a buscar els spits de la Montse Custó que van al mateix costat. (Foto Arseni Lago).
Un tram un xic descompost dona peu a l'entrada a una petita canal que va a la dreta. Avui està poc consistent i els petits arbres estan força afectats per la sequera. (Foto Arseni Lago).
Després ja començarem a pujar per la placa que és una delícia per la bona qualitat de la roca. Les assegurances que trobareu són burils i els justos i necessaris. A la part final hi trobareu un parell de ponts de roca. (Foto Arseni Lago).
l'Arseni gaudint d'aquest llarg
En la ressenya que portem marca el primer tram del segon llarg que va per la Montse Curtó. Personalment penso que va més l'esquerra, però ho hem vist després.
En el moment que deixes la Montse Curtó per anar un xic a l'esquerra i després pujar vertical per una placa a equipar, ens tornem a trobar amb passos molt bonics.
L'Ita progressant pel segon llarg.
Aquí sembla que estem fent carreres... (Foto Arseni Lago).
Quan ja arribes al pont de roca, pràcticament ja ets a dalt,
Ben contents ens fem una foto de record al cim.
Aproximació: Poc abans d'arribar el poble i passat Can Anglada, deixem el cotxe al costat d'uns contenidors. Des d'aquí caminem uns metres per la carretera i veurem que surt una pista a ma esquerra, la seguim fins que veurem a davant nostra una casa gran i que a l'esquerra podem creuar els filats per un pas que busca un corriol que baixa en direcció al torrent. Al final a ma dreta surt un camí que ens porta fins a baix al torrent. Creuem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens deixarà a peu de via. Nom i un buril al peu de via. Comença a la dreta de la Via Montse Curtó i a l'esquerra de la Via La Dressera.
La Via: aquesta via ha quedat molt encaixada, tot i que és la més antiga, entre la via Montse Curtó i la Via La Dressera, és tot una llastíma, doncs la via està molt ben trobada i manté l'essència d'una via clàssica. Recomanable.
1er. llarg: 55 metres. IV+, III, V, V-, 8 burils i 2 ponts de roca. Des del peu de via, podrem veure els dos primers burils que ens asseguren fins a l'entrada d'una petita canal que va d'esquerra a dreta. Pujarem per aquesta placa i després per la canal fins a trobar una assegurança que ens marca que ja podem pujar verticals per la placa seguint els burils, quan ja perd una mica de verticalitat trobarem un parell de ponts de roca que ens asseguraran fins a la reunió. Podreu reforçar el llarg amb alguna assegurança flotant al gust. Reunió conjunta amb la Montse Curtó.
2on. llarg: 37 metres. V, 6 assegurances de la Montse Curtó i un pont de roca. Anem a buscar una placa que tenim al davant mateix molt ben equipada, un cop superada anirem a l'esquerra per anar a buscar una fissura transversal on podrem posar alguna assegurança flotant, després seguirem vertical fins un pont de roca i tot seguit la reunió. Reunió conjunta amb la Montse Curtó.
Descens: podem pujar crestejant i baixar còmodament a peu o baixar amb dos ràpels per la Montse Curtó.
Material: Jocs de friends i 12 cintes exprés.
Oberta per: O. Ribera, M. Ribera, D. Molina, R. Horta a l'any 1989.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Una via ben maca aquesta i el fet de l'equipament li dóna un plus...
ResponEliminaTotalment d'acord Jaume, llàstima que l'han "apretat" pels dos cantons amb altres vies.
Elimina