dimecres, 16 de novembre del 2016

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via dels Indignats - 12/11/2016

La Paret de la Codolosa està atapeït de vies, sempre rondinem un xic abans d'anar-hi, però al final, quan només tens unes hores, és una bona solució.

Com altres cap de setmana, estaven plenes moltes vies, com es tractava de repetir-ne una, tan ens feia la que estès lliure i anem a la  Via dels Indignats que no hi ha ningú. 


Iniciant la via


Progressant pel 1er llarg.


Arribant a la primera reunió. 

Inici en un bloc gran on podrem veure el primer parabolt a uns 5 metres. Aquest llarg la via va seguint la vertical amb passos bonics. 

R1, 30 metres IV, V. Assegurances ben col·locades que obliguen a escalar.


Anant a cercar el pas de la 2ª tirada V+



Gaudint de la bona roca d'aquest 2on llarg.


l'Ita a la 1ª reunió. 


Entrant a la 2ª reunió.

Per fer el segon llarg sortirem per l'esquerra per anar a cercar una pressa invertida, que es converteix en un pont de roca, situada a uns 5 metres de la reunió, després seguirem verticals, però la part final anirem a la dreta per entrar en un petit bosquet. 

R2. 256 metres V+, V.


Arribant al cim. 


La darrera reunió. 

El tercer llag comença amb uns passos difícils per sortir de la reunió  V+, després segueix vertical per terreny més fàcil. 

R3 25 mestres V+ , IV.

Via equipada.
Material: baga reunió més 8 exprés.
1ª ascensió: Joan Asín, Antonio Gómez, Jaume Galbán, Joan Baraldés. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!



diumenge, 13 de novembre del 2016

Montserrat - Clot de la Mònica - Serrat Inferior d'en Muntaner - Via Petit Guifré entrant per Divorci Imminent. 6/11/2016

Diumenge ventat i amb entrada de fred, ens trobem al pàrquing de la Vinya Nova amb el Xavi. Ens posem d'acord anar al Serrat Inferior d'en Muntaner a fer la Via Petit Guifré, pensat que estaríem un xic protegits del vent.


Apropant-nos a peu de via. 


Iniciant el primer llar de Divorci Imminent  


Primer llarg del Petit Guifré. 


2on llarg del Petit Guifré.

1ª tirada (Divorci Imminent) 25 metres V, 6a+, V+ (un alien groc).
2ª tirada  ( 1ª Petit Guifré) 20 metres V+
3ª tirada 20 metres 6a+ IV+
4ª 15 metres IV+

Combinació interessant amb bona roca per gaudir un matí d'hivern .

dimarts, 8 de novembre del 2016

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Vies Martinetti i Lo Pep 1/11/2016

Per segon any consecutiu passem la castanyada a Sant Llorenç de Montgai,  fem un bon sopar i després una bona escaladeta.

A la zona de Balaguer porta 3 dies de boira baixa, però avui tot ha canviat i el dia es presenta molt bo, així que anem a la Paret de la Formiguera, amb la idea de fer la Via Lo Pep que ens falta. Quan arribem veiem que l'estan fent, així que decidim començar per la Martinetti. La Ita no s'ho pensa i comença a escalar i no ens deixarà fer cap llar fins a la propera via.

La via Martinetti té un encant pel temps que fa que l'havíem fet per primer cop, ens costa determinar quan va ser el primer cop, els anys passen massa ràpid.


L'Ita fent el primer llarg.

El primer llarg supera una placa sense massa dificultat fins arribar a la reunió en un bon replà.
R1 20 metres III/IV.


Iniciant el segon llarg.


L'Ita decideix empalmar el segon i el tercer llarg. 


Tram més dret del tercer llarg 


Flanqueig molt bonic per entrar a la tercera reunió. 


La tercera reunió. 

R3. 45 metres (llarg2 i llarg 3 junts) IV+ Vè. 


El darrer llarg i potser més difícil de la via V+.


En Miquel arribant al cim.


Llarg 4: 25 metres V+ Vè. 


Ressenya del blog escaladaperatontos. 

 Després baixem amb ràpel de 60 fins a la primera reunió de la Via Lo Pep i fem aquesta via que no havíem fet.

Fent el 2on llarg. 


Empalmant el 2on i 3er llarg. 


Arribant al cim. 


Foto cim. 

Via interessant, molt ben equipada amb parabolts que no presenta pèrdua. Us deixem la ressenya del blog escaladaperatontos, que està molt ben feta. Si comparem la dificultat amb la Martinetti, penso que aquesta ressenya està pujada un grau, ja que és sensiblement més fàcil. 




 Apa a escalar que el mon s'acaba.









dijous, 3 de novembre del 2016

Pirineu - Nuria - Pic de l'Àliga , Pic de Fontnegra, Cim de la Coma del Clot - Torreneules - Nuria. 30/10/2016

Teníem pendent l'excursió anual al Pirineu amb el Marc i la Maria, i d'aquesta setmana no podia passar. Proposem anar al Torreneules i ràpidament ens hem posat d'acord.

Sortim des del Santuari de Nuria 1964 metres, des d'on hem arribat amb el primer cremallera des de Queralbs. El dia es presenta molt bo, sense cap boira, i amb una transparència que ens permet veure perfectament la Sant Llorenç del Munt i Montserrat, sense deixar-nos el Montseny. La cosa promet.


Una mica de boira a la Plana de Vic. 


Al fons l'Alberg 

Des del Santuari enfilem la forta pendent fins l'Alberg, aprofitem que està obert  per fer una parada per esmorzar. Després comencem enfilar el camí que amb unes bones zigazagues ens portarà fins el Pic de l'Àliga.


No sé que té aquesta muntanya (Montserrat) que la miris d'on la miris sempre t'enamora. 


Guanyant alçada per aquest camí tan franc. 


Malgrat tot està sec, el contrastat amb la verdor de la vall li dona un encant. 


Camí al Cim amb el Santuari de Nuria al fons. 


Pic de l'Àliga 2.428 metres primer cim de l'excursió. 


Pujant al Puig de la Fontnegra 


Al fons el Puigmal que reté un xic de neu. 


Cim del Puig de la Fontnegra 2.727 metres. 


Comencem a baixar al Collet Fontnegra 2.663 metres. 


Pujant al Cim de la Coma del Clot 2.726 metres, al fons el Collet i el Cim de Fontnegra. 


Cim de la Coma del Clot 2.726 metres. 


Baixant al coll del Torreneules 2.563 metres i el Cim del mateix nom de 2.711 metres


Darrers metres abans d'arribar al Cim del Torreneules. 


Foto del Cim del Torreneules  2.711 metres. 


Des del cim del Torreneules tornem al coll i seguim ja en direcció a l'Alberg i el Santuari de Nuria. 


La tardor ha arribat al Santuari. 


Una excursió circular molt bonica, sense altra dificultat que caminar per l'alta muntanya, i que ens permet gaudir de molt bones vistes sobre l'Olla de Nuria. 

Apa fins a la propera.