Follow by Email

dilluns, 30 de març de 2020

Ports de Beseit - El Punyal - Via Rafel Lorenzo 27/04/1980

Com seguim confinats, aprofito per treure alguna ressenya interessant de fa uns quants anys. En aquest cas ja fa 40 anys i sort que he pogut trobar un article d'en Josep Monistrol al butlletí de la UES.

Quan l'any abans vàrem anar a fer La Xoca, agulla molt característica de la zona, ens vàrem adonar que hi havia una agulla molt esvelta. A la tornada vàrem buscar per diverses revistes de l'època si s'havia escalat. No vàrem trobar res de res, així que ens vàrem decidir de provar sort.

La foto que teníem de l'agulla prometia, es veia esvelta de veritat i la roca semblava prou bona per obrir una bona via.


Foto de l'Agulla del llibre d'en Josep Monistrol; Rocs, Parets i Agulles. 

Només recordava que havíem fet dues tirades, una primera bastant difícil i una segona més senzilla, però ambdues força verticals. 



Ressenya del llibre d'en Josep Monistrol; rocs, parets i agulles.  


Aproximació: des de Mas de Barberans agafem la carretera que va a la Sénia i un cop fets 2,3 quilometres agafarem una pista que anirem guanyant alçada fins que trobarem un cotxe abandonat, (suposo que potser ja no hi és), però com a referència veurem que davant nostra sobra una vall, encara podrem pujar una mica més, fins que veurem a davant una agulla "El Castell d'en Wille" on podrem deixar el cotxe. Ara seguirem a peu per la vall, passant pel costat de l'Agulla del Vent" , també primera nostra, i tot seguit ja trobarem El Punyal.

La Via: comença al coll que fa amb la resta de la carena. Malgrat que els primers metres són verticals,  els podrem superar molt bé amb lliure i anirem a cercar una fissura, on trobarem els passos més difícils de la via, que ens portarà a un bon replà. IV+, III, V+. 30 metres aprox.
El segon llarg va per la vessant oposada per una fissura vertical, un xic desplomada, per després entrar en un terreny més senzill fins a superar el darrer pas, un xic més dret, fins el cim. 20 metres. IV, III, IV. 

Material: nosaltres vàrem deixar un parell de tacs de fusta, els pitons els vàrem treure. Caldrà doncs porta un joc complert de friends i algun pitó.

Descens: ràpel de 40 metres fins el mateix coll. Vàrem deixar un pitó i una cinta plana.

1ª Ascensió: 27-04-1980, per Josep Monistrol, Ita Cabassa i Manel Fuertes.

Via: Rafel Lorenzo. Company que ens va deixar al Torreneules. 

Atenció, no sé si la zona té restringida l'escalada. Mireu la normativa del Parc Natural dels Ports.  


diumenge, 22 de març de 2020

Montserrat - El Dit - Via Jepet. (Josep Monistrol) 29/10/2000

El Dit és una agulla que sempre m'ha fascinat, de jove, quan estava al Centre i escoltava les històries del Sorolla em quedava bocabadat.

En Jepet, (Josep Monistrol) era un apassionat de l'escalada, però la seva principal il·lusió sempre eren les agulles. Cada setmana quan quedàvem a la botiga, per preparar la sortida, sempre tenia alguna proposta, i així durant 25 anys que vàrem escalar plegats, vàrem fer un munt d'agulles.

Eren moltes les vegades que havíem parlat d'anar a fer El Dit per l'Aresta Bruc, la veritat que em feia il·lusió, però a la vegada tant respecte, que sempre es quedava per una altra setmana, i així, va anar passant temps fins el 17/09/1978 que, finalment ens trobàvem tots amb ganes i amb forces per anar-hi.

El Dit, miris d'on el miris sempre impressiona. 

Malgrat que anàvem en cletes, va ésser una escalada que ens va sortir molt bé. Poc a poc van anar superant les seves dificultats i amb unes assegurances que feien por. De totes maneres, arribar al cim ens va fer molt il·lusió a tots tres, doncs també venia l'Ita. Recordo, encara ara, aquella mirada de satisfacció en el seu cim. De fet, ell ja havia fet  la normal a l'any 1955.  Quan vaig baixar en ràpel i vaig veure la normal, vaig dir hi tornaria per fer la normal, doncs és una via que demana a ésser escalada a crits.

En el Cim ens va fer una foto a tots dos i uns dies més tard ens la va regalar emmarcada i amb una dedicatòria molt bonica. Encara avui la tenim penjada al menjador de casa.



Els anys van anar passant i el 13/7/2000 en Jepet ens va deixar en un accident mentre escalava el darrer llarg del Campanile di Val Montanaia. Ens va deixar fent allò que més li agradava, escalant una agulla.


Foto del seu llibre Rocs, Parets i Agulles 45 anys de corda


Després de superar una mica aquest ensurt, amb en Xavi Solà vàrem estar mirant diverses agulles per obrir una via en el seu record. Certament, El Dit és la via que millor s'esqueia, varem estar mirant diverses possibilitats, la cara oest tenia possibilitats però amb molt artificial i ell era un escalador de lliure. En la Cara Sud hi havia l'Aresta Bruc i es tenia que respectar al màxim. Finalment vàrem veure que l'aresta que es configura entre la cara sud i cara est tenia possibilitats.  En tres jornades vàrem obrir una via elegant, vertical, amb passos bonics i amb un bon equipament per forçar en lliure.

En la segona ascensió en Jordi Rubio la va forçar en lliure i ens va ajudar a posar la graduació.


El Dit aguantant al Lloro sota l'atenta mirada de La Monja. 

Aproximació: Des de Can Massana seguirem el camí que ens portarà al Coll de la Portella i després fins el Refugi Vicenç Barbé. Des d'aquí seguirem un camí ben senyalat en direcció a la Regió dels Frares Encantats. Passat uns 15 minuts ens trobarem amb una gran canal, el Torrent del Lloro, des d'on ja podríem començar a pujar fins al peu del Dit, però és més ràpid i còmode, seguir pel mateix camí uns 5 minuts més fins a trobar a la nostra esquerra un petit corriol que ens portarà directament al peu del Dit. 

La via: Itinerari  montserrati  que va buscant els punts més febles d'aquesta aresta entre les dues cares, els primers metres de la primera tirada estan equipats amb espits i després ja tot em parabolts. 

1er llarg: 35 metres.  6b, 6a, 6c(Ao) 6a, V+. Els primers metres són molt fins i molt difícils, després baixa una mica fins sota una llastra que torna a augmentar la dificultat. Un cop superada la llastra la dificultat baixa fins a la reunió. Fins a la llastra es pot fer amb artificial Ae o Ao. 

2on llarg: 40 metres, 6b+, 6a,  El segon llarg és més obligat, just al sortir de la reunió trobarem els passos més difícils fins arribar el 5è parabolt (un estrep pot ser d'utilitat), després veureu que perd un xic de verticalitat fins arribar a un petit desplom abans d'entrar a la segona reunió. 

3er llarg: 15 metres, V+. El tercer llarg, s'inicia vertical fins arribar a un forat. Sortirem per la dreta i, amb menys dificultat, arribarem al cim. 

Descens: amb ràpel per la cara nord de 40 metres. 

Material: 14 cintes exprés i bagues de reunió, potser útil 1 estrep.

1ª Ascensió: 29/10/2001. Xavier Sola, Ita Cabassa i Manel Fuertes. 

En la revista Desnivel 174 de Juny del 2000 podreu trobar un article sobre El Dit. 



La nostra ressenya.


Foto del seu llibre Rocs, Parets i Agulles 45 anys de corda

Malgrat han passat pràcticament 20 anys, són moltes les setmanes que encara el recordem. Molts cops perquè tornem a llocs on havíem estat amb ell, d'altres perquè recordem les seves expressions o les seves divertides cançons. Sense cap mena de dubte el recordarem sempre més, doncs per nosaltres va ser el nostre pare de l'escalada.

Fins sempre Jepet!!!













dimecres, 11 de març de 2020

Vilanova de Meià - Roca Alta - Via Altres Límits - 11/03/2020

Feia molts anys que no tornava a la Roca Alta, no acabava de decidir-me, però en els darrers mesos he vist que s'havia anat fent una via anomenada Altres Límits, i tothom la deixava força be.

Avui que donaven molt bon temps, hem decidit anar a treure-hi el cap.  El fet d'estar sols en la zona ens ha agradat molt, tot un luxe poder escalar sense gent i amb un dia tan bo com el que hem pogut gaudir.


La nostra ressenya.


La Roca Alta la miris d'on la miris demana ésser escalada. 


Fent l'aproximació per la feixa que va per sota de la paret. Nosaltres anem a la darrera via de l'esquerra.  No ens costa gens trobar-la i ràpidament comencem a escalar. 


Els primers metres per entrar en matèria. 


Una placa típica de la zona li dona un encant aquest primer llarg. 


La primavera explota per arreu. 


Segon llarg un diedre bonic fins arribar a la feixa. 


Passos elegants, llàstima que és molt curt. 


La segona reunió. L'Ita mirant la tercera ja m'anuncia que és veu molt bonica.  


Certament, un llarg molt ben trobat amb una roca excepcional. 


Passos verticals, però amb molt bona pressa. 


La tercera reunió. 


Sortint de la placa del tercer llarg. 


Parem un xic a la reunió, per admirar tot el que ens envolta, i sobre tot per gaudir de la tranquil·litat que dona estar sols a la paret. 


Darrers llarg, senzill però amb roca a controlar. 


Reunió al cim. 


Foto al cim, amb una vista espectacular sobre el Pirineu. 


Aproximació: des del poble de Vilanova de Meià seguirem per la carretera fins a trobar la trenca que va al poble de Rubies. Després passarem el desviament que va a l'ermita i seguirem una bona estona fins que passarem per dos masos, el segon el veurem abandonat, uns 200 metres trobarem una pista que surt a la dreta. Senyal rosa. Seguirem per aquesta pista en direcció est fins arribar en un collet on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí seguirem un camí que guanya alçada fent ziga-zagues fins que estarem pràcticament sota del Diedre Farrey. Ara seguirem per la feixa fins que veurem un ressalt que a l'esquerra hi ha una canal, seguim i ja veurem la placa del primer llarg. Sageta a l'inici.

La Via: Via amb un primer llarg força bonic i el tercer excepcional, només per aquest llarg ja justifica anar-hi. Les reunions totes són molt confortables.

1er llarg: 40 metres, IV+, V+, IV+ 2 parabolts i 1 pont de roca.  Sortim vertical fins un pont de roca, després anem un xic a la dreta i tornem a l'esquerra per situar-nos sota d'una placa evident que superarem amb passos molt bonics. Després trobarem una llastra que ens portarà en una petita lleixa que seguirem un xic a la dreta per pujar després vertical fins una feixa. La reunió està un xic a l'esquerra.

2on llarg: 20 metres IV+, III. 1 pitó i 1 parabolt. Sortim per la dreta per una fissura amb passos bonics, després entrarem a la feixa i trobarem la reunió.

3er llarg: 35 metres, Vè, V*, V. 5 parabolts.  Placa espectacular, sortim verticals amb una pressa excepcional fins arribar en un lloc gris de l'aigua, trobarem dos parabolts que podrem fer A0 o en lliure 6a, després seguirem vertical per una fissura fins sota d'un sostret que anirem un xic a la dreta per tornar tot seguir a l'esquerra i després vertical fins a la reunió en una còmode feixa. 

4art llarg: 20 metres IV. Sortim vertical i un xic a l'esquerra cercant la millor roca fins el cim. 

Descens: si volem fer una altra via podem fer dos ràpels fins a la segona reunió i després per la canal. Nosaltres hem seguit pujant per la carena fins al cim, per baixar tot seguit al coll i després per un camí molt ben senyalat fins a trobar el de pujada. 

Material: 8 cintes i joc d'aliens.

1ª Ascensió: Isabel Notivoli i Joan Vidal. 14/4/2015

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dijous, 5 de març de 2020

Malanyeu - Paret del Devesó - Via Stoc de Coc sortint per les Monjes Mascles. 4/03/2020


Amb Malanyeu sempre ens ha mantingut una atracció especial des del primer cop que hi vàrem anar. La primera via que vàrem fer a la Paret del Devesó va ésser la Stoc de Coc, vàrem quedar impressionats per la quantitat de forats de la roca.  Després l'hem repetit en diverses ocasions, però les tres darreres vegades l'hem fet sempre combinant amb la sortida per les Monges Mascles, resultant una combinació excel·lent. Per nosaltres, durant anys la via de Malanyeu ha estat aquesta; neta d'arbres, vertical, una segona tirada molt llarga i mantinguda  i el darrer llarg de les Monges Mascles senzillament sensacional. Quan ens demanen per recomanar una via és i serà sempre aquesta.


Iniciant el primer llarg.

Quan voles en parapent hi ha un moment molt emocionant que, és en el moment de despagar, just quan vas corrent i de cop i volta ja no toques a terra, tot el cos et vibra d'emoció. En aquesta via, hi ha un moment que recolzes el primer peu a la paret, fas el següent pas i de cop i volta ja et trobes a la paret, començant un viatge de plaer que no el deixaràs fins arribar al cim. Aquí és on podríem dir que la natura fa meravelles, hi ha les presses justes per poder progressar gaudint de cada pas. Acariciar els seus forats es converteix amb una experiència que recordaràs durant un bon temps. 


Entrada a la primera reunió.
El primer llarg serveix per entrar en contacte, necessites uns metres per veure com va l'escalada, després ja passes a la fase de gaudir-la sense pensar fins a la reunió. 


Iniciant el segon llarg.

Ara ja vas ensenyat del primer llarg, saps que comences un viatge de 50 metres, on aniràs guanyant alçada per un terreny vertical i just quan et queden pots metres venent uns passos un xic més difícils.


Navegant pel segon llarg. 


Darrers metres abans d'entrar a la 2ª reunió al bosc. 


Iniciant el llarg de les Monges Mascles.

Un llarg sensacional, amb tots els ingredients per gaudir d'una escalada plaent. La via va per una gran placa, però queda retallada per un petit esperó a la seva esquerra que la fa més atractiva. 


Situant-se a la placa. 


Content sortint un cop més d'aquest llarg. 


Des del cim podem veure la reunió que es fa abans, després només ens quedarà una grimpada senzilla. 


Molt contents i satisfets ens fem aquest foto. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: poc abans d'arribar al poble trobarem uns contenidors a ma esquerra on deixarem el cotxe. Uns metres més endavant trobarem una pista que baixa a ma esquerra, anirem baixant fins a trobar una tanca a ma esquerra que ens portarà en un camp, al final surt una pista que baixa fins un riu, el creuem i comencem a pujar per la vessant de la paret, anem seguint unes fites fins a trobar un camí transversal que ens portarà al peu de via.

La Via: un itinerari sensacional que va sempre per les plaques més evidents, amb tots els ingredients per gaudir d'una escalada plaent des del peu fins el cim.

1er llarg: 30 metres IV+, V.  una placa per entrar en calor, vertical i bonica.

2on llarg: 55 metres V, V+. Poc a poc anirem progressant per la placa amb una dificultat mantinguda de V, arribarem a un parabolt amb un mosquetó de ferro abandonat que ens marcarà on comencen uns passos un xic més difícils V+, després tornarem a un terreny de V`, fins a la reunió penjada. Si porteu cordes 55 metres, millor fer la reunió en el bosquet.

3er llarg: 45 metres V+.  Primer anirem a l'esquerra i farem un canvi de reunió en un parabolt.  Sortirem verticals i anirem un xic a l'esquerra i després a la dreta entre el primer i el segon parabolt, després entrarem plenament a la placa que anirem seguint amb passos molt bonics encara que difícils, tot i així gaudirem d'una escalada sensacional gràcies a la qualitat de la roca, i a la seva verticalitat. Reunió prèvia a uns metres abans del cim que hi arribarem amb una grimpada fàcil.

Descens: Podem baixar en ràpel per la mateixa via o seguir per la cresta fins una masia on surt una pista que seguirem fins a creuar el riu i després per l'altra basant fins arribar al cotxe. Un passeig de 25 minuts per amb un entorn immillorable. 

Material: 19 cintes exprés i bagues per reunió.

1ª ascensió Stoc de Coc per X. Martorell any 1992 i Monges Mascles per J. Cunill i J. Francès any 2003.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!