dimarts, 29 de novembre de 2022

Montserrat - Regió d'Agulles - La Maquina de Tren - Aresta Brucs. 24/11/2022

 De baixada de l'Agulla Sense Nom i veien que a la part baixa el fred és menys intents ens decidim per la Via Aresta Brucs de La Màquina de Tren, que fa molts anys que no l'hem repetit.


Ens tornen al cap els bivacs, el dissabtes a la nit, a la Bauma de la Partió, i després aquesta era la primera escalada de la jornada. Que bé que ens ho passàvem, un bon foc, carn a la brasa i després fent-la petar fins que ens adormíem. 


Tot i que sempre l'havíem fet per el cantó esquerra del sostre, avui entrem per la dreta. 


Quan arribo a la reunió i veig que les assegurances estan força precàries, opto per seguir fins el cim. 


Després puja l'Ita, ara ja fa menys cara de fred. 


Tot i que és una agulla baixa, des del cim tenim molt bones vistes. 


No ens podem estar de mirar l'agulla Sense Nom que acabem de fer fa una estona. 


Admirem les altres agulles tan esveltes que tenim per sobre nostra. 


Un curt ràpel i ja tornem a estar de camí cap al Refugi. 

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar un petit corriol que ens portarà a peu de via. 

La Via: una gran clàssica d'iniciació, on el pas clau està força polit i ens ho haurem de mirar. Sens dubte una escalada, que no pot faltar a tots els que estimem aquesta Regió d'Agulles. Recomanable. 


1ª Tirada: 45 metres.  6 assegurances, i una savina. Situats al peu, just sota del sostre, anirem a la dreta i ja trobarem un spit, després pujarem per un curt diedre fins a una bona savina. Des d'aquí ens posarem a la placa fins sota un ressalt (antiga reunió) que superarem en compte ja que les presses estan força polides,  després seguirem en tendència un xic a la dreta fins sota d'un darrer ressalt que superarem per l'esquerra. 

Material: 8 bagues exprés, baga savinera, + R.

1ª Ascensió: Joan Cerdà i Manel Cervera, any 1961.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 27 de novembre de 2022

Montserrat - Regió Frares Encantats - Agulla Sense Nom - Via Aresta Bruc - 24/11/2022

 Feia temps que volíem tornar a les Agulles de l'Ànec i la Sense Nom, però ens costava trobar el dia, i avui que el temps no pintava massa fred hem decidit anar-hi.

A plogut molt des de la primera vegada que la vaig pujar a l'any 1970, després l'hem repetir alguns cops més, fins i tot amb els nostres fills quan eren petits, però d'uns anys cap aquí no hi hem tornat. 

En aquell temps, any 1970, era una via per començar a escalar i  per anar-se acostumant a les assegurances distants,  fins i tot per fer practica de clavar algun pitó, especialment en els forats del darrer llarg que encara avui podreu observar que s'hi ha clavat. 



La nostra ressenya amb una foto igual a la que hi ha en el llibre de Roques Parets i Agulles.


Una bona vista de l'Agulla de la Boleta del Portell Estret, l'Ànec i la Sense Nom situades a la mateixa Canal Ampla.


Vista de costat, ja es veu que no és una escalada difícil, però avui el fort vent i el fred que s'ha girat ens ha fet pensar en baixar des de la primera reunió, però al final hem seguit. 


Iniciant la via, al principi grimpant per una rampa. 


El segon llarg un xic més dret.


Tot i que portem tota la roba posada, el vent glaçat es fa notar.


El segon i el tercer llarg els hem fet amb un de sol. Ara estem fent el darrer. 


En aquest llarg trobarem el pas més difícil de la via (IV+), i avui entre el fred i polides que estan les presses claus  m'ho he tingut que mirar una mica.


L'Agulla de l'Ànec que ja tenim clar que hi tornarem un altre dia...


La Caputxa, una agulla que he tingut ocasió d'assolir quatre cops; tres per la via normal i una per l'Aresta Bruc. El primer cop que hi vaig pujar a l'any 1971, era una ascensió mítica i em va fer molta il·lusió. 

l'Ita sortint de la via i fregant les mans per intentar recuperar-les una mica. 


Les vistes són molt boniques, però avui anem per feina a buscar el ràpel. 


Foto cim projectada en l'Agulla de l'Ànec 


Amb ganes de muntar el ràpel i baixar ràpid. 


Una cordada a l'Ou de Colom.

Certament, avui no era un bon dia per escalar en aquesta zona, el fort vent que s'ha girat només començar la via ens la canviat l'il·lusió que teníem per repetir altra cop aquesta agulla. No ens ha costat gent decidir-nos per deixar per un altre dia l'Agulla de l'Ànec doncs en aquesta el vent encara hi bufava molt més fort. Ja tenim una bona excusa per tornar-hi. Ara baixem més avall per veure si s'està mes arrecerat i podem fer alguna altra cosa.

Aproximació: des de Can Maçana anirem fins el Refugi d'Agulles i d'allà anirem a buscar el camí que puja per la Canal Ampla que seguirem fins a peu de via. 

La Via: Agulla situada al bell mig de la Canal Ampla que separa les Regió d'Agulles de la dels Frares Encantats. Una aresta bruc senzilla per on hi han passat la majoria d'escaladors montserratins en els seus inicis. El seu entorn i el seu traçat justifica plenament la bonica excursió que haurem de fer fins al peu de via. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres, III. 2 assegurances. (Plaqueta recupertable)  Pujarem per una rampa que poc a poc es va posant més dreta. 

2on. Llarg: 30 metres. III+, 3 assegurances. Reunió amb dos parabolts. Escalada de placa típica d'aresta bruc.

3er. Llarg: 20  metres.  III, II.  Seguim per la placa fins una reunió al peu del darrer ressalt. Si porteu cordes llargues podeu empalmar les dues tirades perfectament.

4art. Llarg: 30 metres.  III, IV+, III, II.  3 assegurances.  Sortim rectes fins un bon romaní on podreu posar una baga, després anirem un xic a la dreta per superar un tram més dret (IV+), després poc a poc es va tombant fins el cim. 

Descens: Ràpel de 30 metres per la vessant Nord.  

1ª Ascensió: Jaume Camarasa i Amadeu Gomà a l'any 1945. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!
 

divendres, 25 de novembre de 2022

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Miguel Angel García 22-11-2022

Després de baixar de la via Verd Glaç, el temps ha canviat i força, fa més vent, més fred i el sol està ben amagat. No sabem que fer, si tornar al cotxe o si provar-ho a veure si el temps millora una mica.Al final ens decidim provar-ho. 


La nostra ressenya


Un primer pas desplomat que enganya, sembla més difícil del que realment és, un cop t'hi poses et dones compte que hi ha molt bona pressa.  En aquest primers passos recorda un xic a Riglos.


Primer va en tendència a la dreta, després puja un xic vertical per tornar en tendència a l'esquerra fins a la reunió. Es veu que és una via que es repeteix força, doncs està molt neta. 


Ara li toca a l'Ita i després l'Arseni. 


En aquest llarg trobarem passos bonics i disfrutons, molt millor del que sembla des de baix. 


L'Arseni fent els darrers passos abans d'arribar a la reunió. 


El segon llarg ja es veu que va de flanqueig, al principi es deixa fer, però poc a poc es va complicant, sobre tot de mans, presses petites, però això si molt bones. 


Aquest llarg ens ha agradat molt a tots tres. L'Arseni s'ho ha passat molt bé fent bones fotos. 


Des de la punta del flanqueig i abans de començar a pujar faig la foto als que estan a la primera reunió. 


L'Ita arribant al final del flanqueig 


Després del flanqueig ens venen uns metres molt verticals fins a la reunió, però a la vegada molt bonics. 


Entrant a la segona reunió 


Ara som nosaltres els que fem fotos a l'Arseni, realment és bonic de veure progressar al company fins a la reunió. 


Uns passos més i reunió. 


El tercer llarg és molt curt i ens agradaria uns metres més, però és el que hi ha. 


La segona reunió ben penjada 


L'Arseni atacant els darrers metres. 


Ha valgut la pena provar-ho, doncs malgrat no ha sortit el sol, no hem passat massa fred i encara hem pogut gaudir d'aquesta curta, però bonica e intensa via. 

La combinació de les dues vies, ens ha deixat ben satisfets. Malgrat el dia que estava justet, hem gaudit molt anant tots tres. Segur que ho repetirem. 

Aproximació: des de l'aparcament pujarem per un corriol que va seguint el torrent fins que veurem una indicació per anar a la ferrata que ens indica que hem d'anar a l'esquerra,  creuem el torrent i anem pujant fins arribar a la via del tren. Ara anirem a buscar un caminet que surt a la dreta del túnel que va en direcció est i que ens portara sota mateix de la via. Només haurem de pujar un ressalt fins al peu de la via.

La Via: itinerari de tres llargs curts, però molt bonics i ben trobats. Cal remarcar el segon llarg que li dona un encant especial en aquesta via. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. V+, V+, V.  Des del peu de via veurem un pitó i al costat mateix un parabolt que asseguren una petita panxa riglera, després anirem a buscar una fissura a la dreta que ens permetrà superar un altre tram vertical per continuar tot seguit a l'esquerra, per terreny més fàcil, fins que haurem de pujar vertical fins a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. V, V+, 6a (A0), V+, V.  Des de la reunió ja veurem que hem de fer un flanqueig per sota d'un  sostre. Els passos bonics i haurem de treballar bé els peus perquè les mans són de pressa petita. Arribats a la punta ens trobarem en el pas de la tirada, però que podrem fer Ao si ens fa falta, després puja vertical amb passos molt ben trobats fins a la reunió. 

3er. Llarg: 15 metres,  V, IV+, anem a l'esquerra en diagonal per una placa que ens portarà al cim.

Descens: haurem de pujar una mica fins que trobem el camí que baixa de la resta de vies de la Paret de la Formiguera i que ens porta a passar la via per sota i després per un camí al costat del torrent fins a l'aparcament.

Material: 12 cintes exprés + R. Via equipada amb parabolts. 

Oberta per: Juan Gutiérrez i Miguel Angel García - 2012. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dijous, 24 de novembre de 2022

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Verd Glaç - 22/11/2022

Avui hem quedat amb l'Arseni i com donen un temps de molt vent del nord ens anem a Sant Llorenç de Montgai a la Paret de la Formiguera. Aquí hi tenim un parell de vies per fer. Cap dels tres no les hem fet, així que ens encaixa perfectament. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Una aproximació ben curta ens deixa al peu de via en un tres i no res i sense adonar-nos compte ja comencem a escalar. 


Aquest primer llarg, vertical amb un inici contundent (per nosaltres) ens deixarà gaudir d'una escalada molt bonica. 


Un cop superats els primers metres, la tirada perd un xic de verticalitat i es deixa fer millor. 


El fet d'anar tres, ens permet fer moltes fotos, l'Arseni ens fa un  bon reportatge. (Gràcies) 


Els primers metres té alguns passos llargs fet que fa que l'Ita s'ho tingui que treballar de valent. 


Des de la reunió dona gust veure com van progressant els companys. 


Malgrat que fa vent, aquí estem prou arrecerats. 


L'inici del segon llarg la roca es molt bona i punxant que fa mal a les mans. Cal tenir un bon "callo" per superar els primers metres en lliure sense tocar res.  


Un petit ressalt ens barra el pas, però gràcies a una bona fissura es supera molt bé. 


L'Ita més tossuda no para fins que li surt en lliure.  


Els darrers metres són d'una escalada plaent. 


L'Arseni arribant a la segona reunió. 


Un sol ràpel ens deixa altra cop a peu de via. 

Aproximació: des de l'aparcament pujarem per un corriol que va seguint el torrent fins que veurem una indicació per anar a la ferrata que ens indica que hem d'anar a l'esquerra,  creuem el torrent i anem pujant fins arribar a la via del tren. Ara anirem a buscar un caminet que surt a la dreta del túnel que va en direcció est i que ens portara sota mateix de la via. Només haurem de pujar un ressalt fins al peu de la via.

La via: itinerari de 2 llargs molt ben trobats, verticals i bonics ideal per complimentar amb alguna altra via del sector. Recomanable. 

1er. Llarg: 20 metres. 6a-, V+.  Estirant-nos una mica podrem agafar la primera assegurança que ens permetrà atacar el tram més difícil d'aquest llarg. Passats un 5 metres, la dificultat minva una mica i ens permet arribar a la reunió amb una escalada vertical i divertida. 

2on. Llarg: 20 metres. 6a, V+, V.  Sortim verticals fins sota d'una placa on trobarem el pas més difícil de la via i de la tirada, un cop superat, si anem per la fissura l'escalada esdevindrà  vertical però molt bonica. 

Descens: Ràpel de 40 metres.

Material: 10 cintes exprés + R.  (Via equipada amb parabolts)

1ª Ascensió: X. Garreta i E. Codina 2/10/96 

Apa a escalar que el món s'acaba!!