Avui volem anar cap a ponent, fa temps que no anem al Serrat del Poll, ens fa gracia fer alguna via de les que hem fet i que són divertides i agraïdes de fer. Bona roca, bon equipament, bona temperatura, tot són ingredients per passar un matí tranquil.
Per altra banda ens han dit que hi ha una tanca que no es pot passar, nosaltres pensem menys gent i més tranquils, però un cop allà hem trobat les tanques obertes i hem pogut passar fins el final amb el cotxe, llavors han arribat en Joan Prunera i company que anaven a una altre via.
Una bona vista de la paret on ja podem veure que el traçat de les vies es veuen ben marcats.
Un pont de roca ens indica que estem a la via correcta, així que ens posem a la feina.
Un primer llarg de placa amb una escalada plaent ens fa entrar en matèria.
El segon llarg segueix la mateixa tònica.
Les vistes sobre la vall sempre són boniques de observar.
Mirant el tercer llarg, no és massa atraient, però és el peatge a pagar per fer els que segueixen que són molt més interessants.
Hem empalmat la tercera i la quarta en un sol llarg i ha anat molt bé.
Iniciant el 5è llarg, divertit i amb algun pas una mica més picant, però en el seu conjunt una escalada plaent.
Entrant a la 5a. reunió.
el 6è llarg és més vertical, però amb molt bona pressa. Un llarg per gaudir d'una escalada divertida i bonica.
Arribant a la 6a reunió.
Iniciant el 7è llarg també molt bonic.
Entrant en el collet per iniciar els ràpels.
La nostra ressenya.
Aproximació: des del poble d'Alòs de Balaguer agafarem una pista que va per la dreta del riu, passarem per una àrea recreativa i seguirem fins al final on podrem girar i aparcar el cotxe. Des d'aquí ens enfilarem per un camí força marcat, primer a la dreta i, després per una feixa, a l'esquerra fins arribar a peu de via. Atenció us podeu trobar la pista tancada, després haureu de caminar 3,2 quilometres. Una passejada molt bonica.
La Via: amb el temps s'ha convertit en una de les clàssiques d'aquesta zona, bona roca, i una escalada plaent, són els principals ingredients. Pràcticament equipada, però anirà bé portar uns friends pels llargs, 1er, 3er, i 7è. Recomanable.
1er. llarg: 30 metres. IV. 2 parabolts, 1 pitó i un pont de roca. Escalada per placa on haurem de reforçar algun pas amb assegurances flotants.
2on. llarg: 35 metres. V, IV. 3 parabolts. Seguim per la mateixa placa amb una sortida de la reunió una mica més difícil, després seguim verticals amb una roca excel·lent fins a la reunió en una bon replà.
3er. llarg: 35 metres. IV, III. 2 parabolts. Tirada senzilla i un xic bruta que haurem de buscar la millor roca.
4art. llarg: 15 metres. II, 1 parabolt. Flanqueig fàcil a la dreta per anar buscar la placa que seguirem fins el cim. Amb cordes de 60 metres podrem ajuntar la tercera i la quarta tirada. Compte amb el fregament de les cordes.
5è. llarg: 30 metres. IV, V, 1 pitó, 3 parabolts , 2 ponts de roca. Sortim verticals per la placa fins un pitó, després anirem un xic a l'esquerra i altra cop vertical fins entrar en una fissura que ens portarà fins a la reunió. Llarg molt bonic especialment el tros de la placa.
6è. llarg: 35 metres. IV, V. 6 parabolts, 1 pitó, i dos ponts de roca. Escalada vertical per una placa amb molt bona pressa.
7è. llarg: 30 metres. IV+, 3 parabolts. Sortim per la dreta de la reunió, per pujar uns metres en diedre i després entrar a la placa que seguirem fins a la reunió.
8è. llarg: 15 metres. III. Grimpada fàcil en tendència a la dreta per anar a buscar un collet, on trobarem el primer ràpel.
Descens: per la cara oest. 1er. farem un ràpel de 25 metres fins a la primera canal, d'aquí pujarem una mica per trobar el segon ràpel de 30 metres i des d'aquí per la tartera fins a trobar el camí que ens portarà a l'aparcament.
Dificultat: Vè
Material: via parcialment equipada, portar 10 cintes exprés, alguna baga savinera, joc d'aliens i friends fins el camelot # 1, que us aniran bé per les tirades, 1a, 3a, i 7a.
1ª Ascensió: J. Llinares, J. Gazquez,M. Urbano, S. Rosell. 2/2015.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Una via ben maca. Heu tingut sort amb la barrera, no sé quin criteri tènen, perquè n'hi hà que han hagut de caminr un bon rato 😕.
ResponEliminaSi la via és molt bonica, sense cap pas amb comptomís, tot per gaudir una escalada plaent, per aquest motiu l’hem repetit. Personalment penso que estaria bé posar-hi la barrera hi hauria menys gent a un lloc que hi ha caps de setmana pot estar ben saturat. Només són 3 quilòmetres. El criteri potser per risc s’inundacions, incendi, o perquè estiguin arreglant la pista. No ho sé. Manel & Ita
Elimina