Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Predicadera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Predicadera. Mostrar tots els missatges

dimecres, 20 de maig del 2026

Espolón Guanchinfú - Peña Predicadera - 18/05/2026

 Ens agrada escalar a la Peña Predicadera, totes les vies que hi hem fet fins ara ens han agradat. L'Espolón Guanchinfú no estat diferent, també ens ha agradat, la seva roca i les seves formacions ens han fet gaudir un cop més del plaer de l'escalada.


Us deixem la nostra ressenya.


Quan fem l'aproximació no les tenim totes, però estarem de sort i no ens mullarem. 


El Huevo de Sant Cosme és una agulla que em té el cor robat.


Entrem per la directe, passos bonics i ben verticals.


Quan estem fent la primera tirada veiem una cordada que s'acosta al peu de via i resulta que són els companys Joan Baraldés i en Jordi Martínez, ens fa il·lusió trobar-nos. (Foto Joan Baraldés)


En l'esperó del segon llarg, escalada plaent en tot el llarg. 


Pitó antic que ha quedat de record en el primer llarg. 


El tercer llarg és un flanqueig ascendent amb alguns tram molls que li donen un xic més de color a la cosa.


La segona reunió que, com totes les reunions, és ben còmoda


Passos bonics en la tercera tirada.


Ara ja estem  a l'esperò que no deixarem fins el cim.


Seguim amb una escalada plaent i un equipament excel·lent. 


El cinquè llarg és el més bonic de la via, també el més equipat, potser un xic massa en alguns passos.


Seguim pujant per l'esperó marcat per uns canalons ben especials.


La quarta reunió.


A la sortida de la via hi trobarem els passos més difícils, això si també ben assegurats. 


Sortint de la via. 


Ens estem una bona estona en el cim.


Foto cim.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta, fins una rotonda que,  passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  

La Via: itinerari de sis llargs, molt ben equipat amb parabolts (no calen ni friends ni tascons) amb una roca especial i al mateix temps excepcionalment boníssima, que segueix un esperó molt elegant, especialment les tres darreres tirades. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. 4c. Podem pujar rectes i xic més elegant i una mica més difícil o entrar per la dreta amb una escalada més senzilla. Nosaltres hem entrat per la directa.

2on. Llarg: 30 metres. 4b. Escalada vertical i molt agradable.

3er. Llarg: 30 metres. 4b. Flanqueig ascendent a l'esquerra on podrem trobar alguna franja amb aigua.

4art. Llarg: 35 metres. 4c. Escalada molt plaent seguint el fil de l'esperò.

5è. Llarg: 30 metres. 5b. Seguim per l'esperò amb passos un xic més drets, segurament és el llarg més bonic de la via.

6è. Llarg: 20 metres. 5c.  Anirem en tendència a l'esquerra fins situar-nos a la vertical de la xemeneia de sortida, és en aquest punt on trobarem els passos més difícils de la via, (no obligats) un cop superats arribarem al cim. 

Descens: per la vessant nord trobarem una corda fixa que ens deixarà en un collet, després anirem caminat fins una grimpadeta fàcil, i ja veurem unes fites que ens portaran al nord est. Tot seguit pujarem a un llom a la nostra esquerra i baixarem desgrimpant fins a trobar un corriol molt marcat que per una tartera ens anirà baixant fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 10 a 12 cintes + R

Oberta per: Angel Guerrero, Paco Hidalgo, Joaquin Floria, i Jorge Castaño, 1985. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dijous, 23 d’octubre del 2025

Via: El Templo de los Sueños - Peña Predicadera 17/10/2025

 A Peña Predicadera hi hem fet tres vies i cada cop que fèiem l’aproximació ens quedàvem mirant la via El Templo de los Sueños, es veu una via amb una part molt vertical, exigent i molt lògica. Avui ens hem decidit anar-hi i ens ha deixat molt satisfets. 


La nostra ressenya.

L'aproximació a la Peña Predicadera és especialment bonica, tant per les vistes sobre la mateixa peña. com per les vistes sobre els Mallos de Ligüerri i especialment de l'agulla El Huevo de Sant Cosme.


El Huevo de Sant Cosme.


La Peña Predicadera és una formació ben especial. La nostra via va per l'extrem esquerra i comença a la part més baixa.


El primer llarg ens recorda plenament a Riglos.


Després de pujar per un mur vertical mercès els bons còdols que hi trobarem, farem un flanqueig a la dreta fins a la primera reunió.


El segon llarg és el més mantingut i difícil de la via, però gràcies al seu equipament podrem adaptar els passos a les nostres capacitats ajudant-nos amb Ao's i Ae. Tot i així trobarem passos obligats de 5c. (Fotografia Ferran de la Rosa)


Treballant el segon llarg


La Ita, anant de segona, la forçat tot en Ao i lliure. Arriba a la reunió ben cansada.


El tercer llarg comença més agradable, V+/6a, fins que marxa a la dreta per superar una panxa, on trobarem un pas molt llarg i que ens costarà una bona estona trobar la manera de superar-lo.


Un cop superat, el llarg segueix difícil però que es pot anar fent bé.


Després d'una grimpada molt fàcil trobarem un flanqueig fàcil però ben equipat.


En el mateix flanqueig de la quarta tirada.


La Ita en el cinquè llarg, des de la reunió sembla més fàcil del que és. 


Quan amb toca pujar a mi veig que el llarg té els seus passos.


El sisè llarg és vertical amb passos desplomats, que segueix un diedre/canal on haurem de tibar de valent. Això sí, és un llarg súper, un dels millors de la via.


La cinquena reunió. 


Progressant pel sisè llarg, gaudint d'alló més.  


Després del diedre sortirem per una placa que trobarem a la nostra dreta.


Primers passos del setè llarg, després entrarem en un tram més senzill fins el cim.


Ja ho tenim això, tram senzill del setè llarg.


Pujant els darrers metres per anar a buscar el camí de baixada.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta fins una rotonda, que passarem i agafarem una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a les parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un corriol a la vessant esquerra que ens portarà fins a peu de via.

La Via: és el itinerari més llarg de la Peña Predicadera, ja que comença a la part més baixa de la cinglera. Té dues parts molt diferenciades; la primera part, amb tres llargs molt verticals i més difícils, però amb un equipament generós que permet, en alguns trams fer Ao o Ae en funció el nostre grau, després, per enllaçar amb la segona part farem un llarg de transició fins a la part més dreta. El llargs següents són espectaculars i bonics fins el cim. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres, 5b, 5a . Només començà tenim la sensació que estem a Riglos, uns metres verticals amb uns grans còdols que ens faran gaudir de valent, després farem un flanqueig molt bonic a la dreta fins a la reunió.

2on llarg: 40 metres, 5c Ao/Ae. En aquest llarg és on necessitarem les 25 cintes  Tot i està molt equipat, haurem de fer unes bones tibadetes. El nostre grau és el que ens marcarà el que podreu fer en lliure, o no.

Sortirem vertical per anar a l’esquerra a buscar un esperó que està entre dues canals, poc a poc s’anirà posant més vertical i difícil  fins a la reunió .

3er llarg: 35 metres 5c/Ao. Pugem vertical per la part esquerra de l’esperó fins sota a un ressalt que anirem a la dreta i haurem de superar una panxeta (pas molt llarg) després seguirem vertical amb passos molt bonics fins a la reunió. 

4art.llarg: 55 metres. 3c, 2a, 3c. Sortim verticals i entrem en un terreny fàcil fins que veure que podem entrar flanquejant a la canal de la dreta. Bolts visibles .

5è. llarg: 25 metres 5b. Escalada de placa molt bonica fins a la reunió. 

6è. llarg: 30 metres. 5c. Llarg per la canal diedre que anirem superant diversos ressalts. A la part final surt per la dreta. 

7è. llarg: 20 metres. 3b. Pugem uns metres i entrarem en una espècie de cresta que ens portarà a la reunió. Ara només ens quedaran uns metres fins el cim que resulta que és una agulla.

Descens: per la vessant nord trobarem una corda fixa que ens deixarà en un collet, després anirem caminat fins una grimpadeta fàcil, i ja veurem unes fites que ens portaran al nord est. Tot seguit pujarem a un llom a la nostra esquerra i baixarem desgrimpant fins a trobar un corriol molt marcat que per una tartera ens anirà baixant fins a trobar el camí de pujada. 

Oberta per: T. Nogués, A. Antonanzas, J. Sanchez, 2016

Material: 25 cintes exprés, i 1estrep.


Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimarts, 18 de febrer del 2025

Via Psikoterapia - Peña de la Predicadera - 15/02/2025

En el cor de la Sierra de Guara  hi ha una formació ben curiosa. En el transcurs dels anys l'aigua ha anat treballant les seves parets, on hi podrem veure esperons i profundes canals que sempre acabem amb un ressalt final. En aquesta paret on la roca  conglomerada lluita amb la roca calcaria i on aquest darrera es confirma com la guanyadora. Aixó ho podrem anar comprovant mentre anem pujant per les vies de La Peña de la Predicadera.

Avui, es nota que és dissabte i podem trobar algunes cordades que poc a poc es van situant a les vies més repetides. Nosaltres no en som una excepció i anem a la via Psikoterapia i estem de sort doncs no hi ha cap cordada. 


La nostra ressenya


Fent camí cap a la Peña de la Predicadera aviat la podem veure com sobresurt com un fenòmen estrany. 


A la seva esquerra podrem veure tota la zona dels Mallos de Liguerri (Vadiello), on hi hem fet algunes vies en el transcurs dels anys. 


El Huevo de Sant Cosme és una agulla ben especial i finals dels anys 70's ens va cridar la seva atenció.
Concretament el 1.10.1978 vàrem assolir la 12ª ascensió. Era una agulla que es feia ben poc per la seva dificultat d'equipar. En 27 anys només s'havia pujat en 11 ocasions. 


Tornem a la realitat de la Peña de la Predicadera i de la nostra via. En Xavi ens demana per començar, se li nota que té ganes de tocar roca. 


Un primer llarg no massa dret, però on ens haurem de col·locar bé. 


El segon llarg ja més dret i amb passos força divertits, la llàstima és que el temps està canviant i el fred es comença a fer notar, especialment quan bufa una mica de vent. 


Anem pujant per un petit esperó fins sota d'un ressalt que superarem mercès les bones presses. 


Superant el petit ressalt.


El tercer llarg és ben curiós, primer haurem de superar un ressalt molt fi i després entrarem en un tram de canals que anirem creuant.


La part de les canals del tercer llarg. 


Cada cop el fred es fa notar més especialment al dits.


El darrer llarg volteja a l'esquerra fins trobar la part més vulnerable. 


Ja ho tenim....


Contents en el cim.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta fins una rotonda que passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  Al peu de la via hi trobarem el nom.

La Via: itinerari curt però molt bonic que segueix un esperó molt marcat. A la part final anirem a l'esquerra per evitar un sostres característics i així arribar a dalt. Via equipada per gaudir-la sense patir.

1er llarg:  50 metres. IV-, IV, IV+ , 9 parabolts. Pugem verticals per la placa a l'esquerra d'una canal.

2on llarg: 35 metres. IV, IV+, V, V+, III.  8 parabolts. Seguim pel fil d'un l'esperonet amb una escalada molt agradable fins sota d'un ressalt que superarem per la dreta. 

3er llarg: 40 metres. 6a+ (Ao/V+) V, IV+, 8 parabolts. Sortim de la reunió vertical per una placa vertical, el pas obligat està entre en segon i el tercer parabolt, després sortirem per l'esquerra per anar a buscar unes canals que anirem superant en tendència a l'esquerra fins a la reunió. 

4art llarg:  25 metres II, IV. 3 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió i ben aviat trobarem un parabolt, després anirem caminant per una repisa fins que trobarem una placa que un cop superada ens portarà a la reunió.

Descens:  Tot seguit trobarem fites que pugen fins que ens faran passar una canal, seguirem pujant una mica amb tendència a l'esquerra per baixar i trobar un corriol que ens portarà al camí de pujada.

Material: 10 cintes + R.

També us pot agradar: Via Jabali Errante i Via Espolón Starlux

Apa a escalar que el mon s'acaba!!