L'aproximació ja resulta encisadora per si mateixa , quan surts del bosc i poc a poc vas veien l'entorn que t'envolta en dones compte que estàs en un lloc on la natura ha fet meravelles.
El Huevo de Sant Cosme, és una agulla esplèndida. Recordo encara ara, quan al 1/10/1975 vàrem fer la 12ª ascensió després de 24 anys de la 1ª ascensió. No va ésser una ascensió fàcil, vàrem necessitar tot un dia d'escalada per fer una agulla que no té més de 60 metres. També, em ve a la memòria mentre vaig caminant tranquil·lament en direcció a la Predicadera, l'ensurt en el ràpel que vàrem tenir. En Josep va instal·lar el ràpel en una savina que jo no vaig veure massa segura, jo li vaig dir que millor una altra més gran encara que tindríem que deixar un mosquetó. En Josep va insistir en fer el ràpel des d'aquella trista savina. Jo no vaig voler baixar primer, així que ho va fer ell, i quan portava 4 metres la savina es va començar arrencar, sort que jo estava atent i vaig poder aguantar les cordes fins que va poder pujar altre cop. Després vàrem deixar una baga i un mosquetó per baixar sense incidències.
Més a l'esquerra podem veure els Mallos de Liguerri, on també a l'any 1975, vàrem fer el Mallo Puro, una escalada difícil i més en l'equipament de l'època.
A mida que anem avançant arribem en una carena on hi ha un bosc de savines que ha estat cuidat i es nota al veure les diferents formes que tenen.
Després, una curta pujada i ens portarà al peu de la via.
El primer llarg el fa l'Ita, una escalada plaent ens porta a la primera reunió.
Progressant pel primer llarg.
El segon llarg, comença amb un tram vertical de 6ª i després ja es tomba un xic i per terreny més senzill arribem a la reunió.
Arribant a la 2ª reunió.
L'aigua, el vent i el temps ha donat en aquesta roca unes formes estranyes, a voltes tens la sensació que uns grans dracs t'estan vigilant. Tot plegat és un caprici de la natura que avui podem gaudir.
Tercer llarg va progressant per l'esperó.
Arribant a la reunió.
Poc a poc l'esperó es va tornant més estret i a la vegada més divertit.
l'Aigua a format uns canalons que només els havíem vist en parets de calcari. De fet aquí, hi ha moments que no saps si és roca conglomerada o calcària.
L'esperó cada cop es dibuixar amb més força.
Seguim amb els dracs que ens van vigilant mentre progressant per aquest lloc tan atraient
Auto retrat
Admireu la qualitat de la roca.
Per on ha sortit aquesta dona??
Ja som dalt.
Foto cim
Des d'aquí tenim una bona vista sobre els Mallos de Liguerri, podem veure clarament El Puro i La Mitra.
Marxem abans de que caigui un bon ruixat, però abans fem la darrera mirada aquest lloc que ens ha agradat tant.
Us deixem la nostra ressenya i un link on trobareu tota mena d'explicacions per arribar-hi Més informació
Merci per compartir aquests records!!
ResponEliminaGuara i rodalies sempre sorpren,apuntada queda per fer en un futur.
sergi.Alella
Gracies Sergi pels teus comentaris, sempre animen a seguir penjant post.
EliminaQüantes aventures Manel! bona aquesta de la Sabina, no la coneixia...m'apunto la via i la zona que és espectacular.
ResponEliminaSón molts anys i ens ha passat de tot!!!! Per sort encara ho podem explicar. :-)
Elimina