Follow by Email

dijous, 15 d’abril de 2021

Sant Llorenç del Munt - Paret de la Torna - Via El Gran Malpàs - 13/04/2021

 El migdia estàvem a Barcelona quan en Sergi Villar ens diu que a la tarda anirà amb en Jordi Ceballos a fer la via nova que ha obert en Antonio Belmonte, primer dubtem una mica, doncs pensem que a la tarda farà una mica de fred, però al cap d'una estona li diem que hi anirem doncs ens fa molta il·lusió fer-la.


Una bona vista de la via.


La ressenya original.

Sempre que ens mirem una paret ens la mirem de baix a dalt i en comptades ocasions ens ho mirem  en horitzontal.  En Antonio Belmonte i els seus companys ha mirat aquesta paret amb uns altres ulls i han sabut trobar una línia horitzontal plena de sentit, aconseguint així la via més llarga de la Mola. 


Són les 5 de la tarda, quan en Sergi comença la via. Per dintre meu penso, a veure si farem salat. Estem a la vessant oest i la llum marxa abans. 


Després en Jordi i tot seguit arrenquem nosaltres i mirem d'anar el mes ràpids possible, però malgrat no és una escalada difícil, si que té diversos trams que cal mirar-s'ho i encara hi ha força feina a netejar. De fet no parem de tirar pedres abaix per deixar-la lo millor possible.


En la primera reunió ens trobem altra cop, i aprofitem per anar fent-nos fotos. 


La franja és senzilla però no si val a caure. 


El segon llarg ja veiem que la cosa és un xic més difícil i que cal mirar-ho bé. 


En algun tram haurem de baixar i aixó d'anar en flanqueig i de baixada té el seu al·licient. Tanmateix també en aquests trams hi ha les assegurances. 


Com que estem a la tarda i un xic núvol, hi ha algun tram que ens costa trobar les assegurances. N'hi ha poques o les justes, però alguna se'ns escapa. 


El tercer llarg són 60 metres i primer haurem de baixar i al final caldrà pujar fins a la reunió. Té el seu ambient. 


Malgrat hi ha força pressa grossa, no pots confiar amb totes. 


Una bona vista de la tercera tirada i 60 metres són molts metres en horitzontal. 


Aquest bloc té uns colors especials que val la pena admirar. 


Des de la segona reunió veiem quan iniciem la part ascendent fins a la reunió. 




Darrers metres per la reunió, això si com sempre amb roca a controlar. 


La quarta tirada també té 60 metres justos, però en aquest cas, és fàcil i totalment horitzontal. 


Hi ha molts trams que és una cornisa que és pot anar molt bé. 




Després del ràpel de 35 metres ve un llarg bonic totalment ascendent. 


Iniciant l'ultima tirada. 


Tot l'equip a la reunió. Es respira molt bon ambient, jejeje. 


Després de fer uns metres fàcils i sense assegurances ens trobem en el darrer tram un xic difícil però assegurat. 


Passos bonics abans d'arribar a la reunió. 


En Jordi en el darrer tram. 


El ràpel final, ja amb poca llum doncs està ben entrat a la canal. En Jordi aprofita per fer una bona neteja de les punxes i així podrem baixar molt millor.

Ha estat una tarda fresca però genial, ens ho hem passat d'allò més bé i ha estat molt divertida i amb la millor companyia. Addicionalment hem vist a l'Antonio Belmonte que ens ha donat alguna instrucció. 

En les fotos també hi han col·laborat en Jordi i en Sergi. Gràcies.

Aproximació: des de l'aparcament del camí dels Monjos anirem fins a Coll de Grua, després agafarem el camí que va en direcció els Plecs del Llibre i a uns 100 metres agafarem el camí que va en direcció nord passant pel gorg del General i que seguirem fins que ja veurem que podem pujar vertical fins a trobar l'inici de la via.  A l'inici veurem el primer parabolt a uns 10 metres. 35 a 40 minuts. 

La Via: segueix un sistema de cornises amb un ràpel al mig, no és una via difícil, però si que té un xic d'exposició i que cal anar en compte amb la roca. Recomanable. 

1er llarg: 40 metres. IIº, 2 parabolts. Aquest primer llarg fàcil és per situar-se en el sistema de cornises que anirem seguint durant els propers llargs.

2on llarg: 30 metres. II, IV. 5 assegurances. Seguirem per la cornisa fins que arribarem en un punt que queda difuminada on trobarem unes assegurances, (IV) primer haurem de baixar i després tornar a pujar. La reunió tornar a estar un xic més amunt. 

3er. llarg: 60 metres. IV+, III. 6 assegurances. El principi haurem de baixar i es fa un xic estrany, sort que està ben assegurat, després és anar fent baixant un xic fins a passar un tram on es veu que sovint hi baixa aigua. Un cop superat haurem de pujar fins a la reunió.

4art. llarg: 60 metres. II, I, 2 parabolts. Tirada fàcil però que cal està sempre atents, doncs només hi han dues assegurances.

1er. Ràpel de 35 metres: Baixarem en direcció una canal on trobarem una reunió.

5è llarg: 40 metres, II, III+, 1 parabolt. Passarem a l'altre costat de la canal i pujarem vertical amb lleugera tendència a la dreta. Grimpada agradable.

6è llarg: 50 metres. III, IV. 4 assegurances. Sortim de la reunió en diagonal ascendent fins a trobar el primer parabolt que ens marca l'inici de la darrera cornisa, anirem fent per terreny fàcil, però en compte doncs hi ha forces metres sense res, quan veiem que es posa més difícil i que haurem de baixar un xic, trobarem les assegurances.  

2on ràpel de 20 metres: fins a la canal.

Un cop a la canal seguirem baixant per la mateixa fins a trobar el camí que ens portarà en el punt on l'hem deixat per pujar fins al peu de via i des d'aquí desfarem el camí de l'aproximació.

Material: 8 bagues expres i algun friend mitjà + R.

Finalment felicitar als aperturistes: Diego Martínez Garcia, Jordi Okupero, Marquitus Cervino i Antonio Belmonte. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dimarts, 13 d’abril de 2021

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Delinqüents - 08/04/2021

 Com molts cops, quan només tenim unes hores per sortir, i addicionalment bufa de Nord anem a la Paret de la Codolosa. La curta aproximació i que la paret queda molt arrecerada ens ha ajudat, un cop més, a seleccionar aquesta zona.

Remenant en les pendents, hem vist que ens quedava pendent la Via dels Delinqüents, és una via que havíem vist que el itinerari no és veia massa bonic i sempre l'havíem anant deixant.



La via està en el començament del sector que hi ha més a la dreta. 


Una sageta ens indica el començament de la via. 


Des del peu de via podrem veure el primer parabolt un xic a la nostra esquerra. 


Un cop superat el primer ressalt, després la paret és tomba i la roca ja no és tan bona fins a la reunió. 


Alguna franja d'herba li treu un xic d'interès en aquest primer llarg. 


El segon llarg comença amb una placa de bona roca, però després perd interès fins entrar a la reunió.


Últims metres abans d'entrar a la segona reunió. 


Començant el tercer llarg, primer interessant i després també entra en un terreny discontinu fins un xic abans d'entrar a la reunió. 


superant els primers metres del 3er. llarg. 


Un ressalt un xic més dret abans d'entrar a la reunió fa un xic més interessant aquesta part. 


En el cim ens hem fet la foto de record. 




Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa,  La via comença en el sector més a la dreta, així que haurem de caminar un xic més arran de la paret.

La Via: Via de tres llargs, amb algun ressalts interessant però en el conjunt no té massa atractiu. 

1er llarg: 30 metres. IV, IV+, IV.  Sortim en diagonal a l'esquerra fins situar-nos sota d'una petita panxa on trobarem un parabolt que ens assegura el pas, després seguirem verticals mirant d'anar per on la roca és més ferma fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV+, III, IV+.  Sortim verticals un xic a l'esquerra per entrar en una placa de molt bona roca, un pont de roca i un parabolt ens asseguren aquest tram, després entrarem en un tram més trencat i trobarem una reunió d'una altra via, seguirem vertical fins a trobar un esperó a la dreta que ens portarà a la reunió.

3er. llarg: 30 metres. IV, III, IV+. Sortim per la dreta i seguim una especie de fissura que ens portarà en un tros trencat però fàcil que seguirem fins sota d'un ressalt que ens portarà a la reunió.

Descens: podem baixar per la via en 3 ràpels o sortir per dalt i baixar caminant anant a cerca la Drassera del Fray Garí.

Material: 6 cintes expres. R. i material pel ràpel en el cas de no baixar caminant.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!
 

diumenge, 11 d’abril de 2021

Montserrat - Agulles- Agulla Manolito García - Via Master & Commander - 06/04/2021

 Després d'uns dies per Els Ports retornem a Montserrat. El dia és presenta fred i ventós, i així ho hem gaudit i al mateix temps patit. 

Aquesta via s'havia quedat a les pendents, sempre en teníem alguna que semblava més interessant i fins i tot alguna per repetir d'aquelles que sempre et deixen bé, però avui era el seu dia.

Ens hem quedat sorpresos al veure que no hi havia ningú escalant en tot agulles, una tranquil·litat absoluta, només trencada per un grup de nois/noies que anaven amb la música a tot drap. Per sort un cop han passat hem tornat a la tranquil·litat.


Després de pujar per la canal entre el Setrill i la Bitlla hem arribat a peu de via. Encara no ens toca el sol i la roca està força freda. Més amunt podem veure els arbres com es mouen amb el vent del nord. 
L'Ita comença la primera tirada i diu que està prou bé. 


Després em toca pujar i tinc les mans ben fredes, espero que amb el sol la cosa canvii a millor. 


Un segon llarg força vertical i amb pressa petita és el marc d'actuació del segon llarg.


Un llarg força interessant i més quan ja et toca un xic el solet. 


L'Ita acabant el segon llarg, després pujarà a la Cota 95 i baixarà desgrimpan al collet. 


Començant la quarta tirada, aquest punt és el més bonic del llarg, després va per un terreny fàcil però molt trencat.


Quan puja l'Ita no hem puc estar de fer aquesta foto, doncs està envoltada d'una part de les agulles més capritxoses de Monterrat. Tot un espectacle que com hi estem tan acostumats a voltes ja no el valorem. 


Darrer ressalt abans d'arribar al cim. 


Un cop al Cim, miris on miris és tot un espectacle que no ens cansarem mai d'admirar. 


Malgrat que l'Agulla Manolito García no és una agulla molt esvelta si que té unes bones vistes. 


Tot una joia poder observar aquest paisatge que enamora. 


Malgrat fa vent i fred ens estem una estoneta gaudint d'aquest entorn i tranquil·litat. 


Tot lo bo s'acaba, ara a preparar el curt ràpel fins el collet. 


Us deixem la ressenya original que es fa difícil millorar. 


Aproximació: des del Refugi Vicenç Barbé agafarem el camí de Coll de Port i tot seguit prendrem la primera canal a l'esquerra formada entre la Roca de la Partió i l'Agulla de la Màquina de Tren, anirem passant, el Broc del Setrill, el Setrill, El Periquito i així arribarem a peu de via on podrem veure el primer pitó.

La Via: itinerari de 5 llargs, però amb poca continuïtat, tot i així té alguns passos bonics. De totes maneres, hi ha un munt de vies agulles a fer abans d'aquesta. 

1er llarg: 25 metres. III, IV, IV+. 1 pitó i 2 spits. Des del peu de via podrem veure el primer pitó a uns metres més amunt, després trobarem 2 spits més i ja entrarem a la reunió.

2on llarg: 30 metresV, IV+, III. 3 spits i 1 pitó. Sortirem verticals, amb passos drets i amb pressa petita però molt bona. Un cop superats els primers 15 metres la via es tomba i perd dificultat. Reunió en un arbre.

3er.  llarg: 25 metres.  III, i desgrimpada de III+. Sortim verticals amb una escalada bonica, però fàcil fins el cim de la Cota 95. Des d'aquí baixarem per la vessant nord -est fins arribar un arbre que ens ajudarà els darrers metres. Reunió en un arbre.

4art. llarg: 45 metres. IV, IV+, III+, III, II, I. Sortim per l'esquerra de la reunió i pugem fins el primer spits (visible des de baix) després seguim i trobarem un pitó, des d'aquest punt farem un flanqueig fàcil a l'esquerra fins arribar a un diedre que ens portaran en un terreny força trencat. Reunió amb 3 parabolts.

5è llarg: 15 metres. V, II. I.  Va bé posar un alien verd. Sortim per un diedre curt fins entrar en terreny fàcil fins el cim. Reunió en una savina.

Descens: per la vessant nord amb un ràpel de 25 metres i després anirem a buscar la canal de pujada. 

Material: 6 bagues exprés, 1 alien verd.

Apa a escalar que el mon s'acaba!