Follow by Email

dimecres, 28 d’abril de 2021

Sant Llorenç del Munt - Les Roques d'Aguilar a les Arenes - Via Jaume Camarasa - 27/04/2021

Aquesta setmana que podem anar més lluny el temps no ens acompanya de totes maneres decidim provar sort. 

Quan sortim de casa comença a ploure, però sembla que seran unes gotes i no fem massa cas. 


Quan arribem al peu de via està tot ple de fang i es veu que a plogut força.


Els primers metres es noten humits, però després la cosa està millor, però quan li toca pujar a l'Ita tornen a caure quatre gotes.


Mentre va pujant observo les flors que hi ha a la seva esquerra. 


Certament, encara que el dia que fa sembla el novembre que de la primavera, les flors que ens envolten ens recorden que estem vivint la primavera i ja ho diuen a l'Abril gotes mil. 


L'Ita fent el segon llarg. Una tirada més curta però amb un pas força bonic a la sortida de la reunió. 


La roca, en aquesta via, està molt sanejada i et permet gaudir de l'escalada. 


En petits forats de la roca les flors lluiten per la seva supervivència. 


Un cop al cim, i vist que el temps no millora decidim sortir per dalt i baixar molt còmodament caminant. Tornem contents doncs avui no pensàvem que podríem fer res. 


Ressenya de les vies de la zona.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta arran de paret fins que trobarem una corda fixa que ens permetrà baixa uns metres i només ens quedarà uns metres per arribar al peu de via.

La via: via que va obrir en Anselm Camarasa en homenatge al seu pare, un dels pioners de l'escalada a Sabadell. Via ben trobada, amb bon equipament i bona roca que ens permetrà gaudir d'una bona escalada. Recomanable.

1er. llarg: 38 metres. IV, V+, V. 9 parabolts.  Tirada de placa que trobarem un pas difícil per superar un ressalt. V+, però està molt ben assegurat. 

2on. llarg. 20 metres. V, IV. 3 parabolts. seguim per la mateixa placa on la principal dificultat és sortir de la reunió, després ja és més fàcil.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant. Aquesta darrera opció no és aconsellable s'hi ha alguna cordada al peu, doncs hi ha molta pedra solta. De totes maneres el camí de baixada és molt bonic. 

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!





  

dilluns, 26 d’abril de 2021

Serra de l'Obac - Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus - Via Jordi Anglès Soler 24/04/2021

El mateix dia de Jordi en Toni Hilla va publicar una via a la Serra de l'Obac en homenatge a Jordi Anglès Soler, gran alpinista terrassenc de la nostra època amb un bon historial alpinístic, en els Alps, Andes i Himalàia. Morí, el dia 5 de Juliol de 1995 a l'edat  de 39 anys durant l'expedició al K2 quan baixava de la cota de 8300 metres. 

La situació de la via, el fet de conèixer els que l'havien obert i també a la persona homenejada, tot plegat va fer que el dia següent anéssim a fer la segona ascensió. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Vista del Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus.


La polsina a la roca ens indica on hi ha els parabolts.


Passos bonics i amb roca bastant sanejada són la tònica del 1er llarg. 


Hi ha moments, però que passa molt propera de la Via Manel Roviras


Gaudint d'aquest primer llarg.


Iniciant el segon llarg amb una roca brutal, la llàstima que no tinc la força per apurar-ho totalment en lliure.


L'Ita només a fet un pas d'Ao i després ja li ha sortit totalment en lliure. 


Una bona instal·lació en els cim ens evitarà anar a l'alzina que està un xic més lluny. 


Un gran plaer és assentar-te al cim d'aquest cingle i deixar-te portar pel pensament mentre admires el Paller de Tot l'Any amb Montserrat al fons. Aquí ens hi vàrem passar una bona estona.

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem per la pista fins el coll de Tres Creus i ja tindrem al davant nostra el Cingle de la Foradada, només haurem de baixar uns metres i després ja ens podrem apropar a peu de via.

La via: En línia a les de la zona, amb passos molt bonics i un segon llarg on haurem de tibar de valent per fer-lo totalment en lliure. Ens ha agradat força. Recomanable. 

1er llarg: 20 metres. 3 parabolts. III, Vè, IV+, IV, IV+.  Superem uns metres fàcils fins el primer parabolt on trobarem un pas que ens haurem de mirar abans. Un cop superat anirem verticals per superar un petit ressalt, possibilitat de posar un friend mitja en una fissura horitzontal, doncs el següent parabolt no els veus fins que ja ho has superat, després seguirem per una placa fineta fins a la reunió.

2on llarg: 10 metres. Ao/Ae (1 pas), 6a+, Vè. El primer pas ho vaig provar amb Ao, i no em va sortir, així que hi vaig posar un estrep i des d'aquí ja podem arribar al següent bé i sortir en lliure fins el cim. Roca brutal i amb molt bona pressa.

Descens: anirem en direcció Nord i baixarem altra cop a la pista.

Material: 4 cintes exprés, 1 estrep i R.

Dificultat màxima obligada: Ao/Vè.

1ª Ascensió: 23/04/2021, per Jordi Cuevas i Toni Hilla. Moltes felicitats per la feina feta!!

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 25 d’abril de 2021

Sant Llorenç del Munt - Les Roques de l'Aguilar a Les Arenes - Via Aresta de la Sardana - 23/04/2021

 Feia molts anys, al principi que només hi havien 2 o 3 vies, vàrem acostar-nos en aquesta zona i no ens va agradar massa. Sovint em vist diferents piades que la deixaven prou bé, però sempre ens hem resistit a tornar-hi. Finalment avui ens hi hem acostat de nou per tornar afer un contacte amb la zona. Actualment hi ha un munt de vies i totes elles ben equipades on podrem gaudir de la ombra al matí i del sol a la tarda, doncs la zona està orientada a l'oest i la roca força sanejada.  

La via de l'Aresta de la Sardana sembla que és la més llarga  i és una bona opció per conèixer la zona i que sempre podreu complimentar amb altres vies.


L'inici està molt ben senyalat. 


La via comença amb una especie de trinxera que l'aigua a modelat. 


En el primer contacte us trobareu amb un conglomerat un xic més fosc amb les presses finetes gràcies a l'aigua que us permetran una escalada sense problemes i força agradable.  


Un xic més amunt us trobareu un petit muret que us ho haureu de mirar un xic més. 


El segon llarg va per un esperonet que sobresurt entre mig de la vegetació dels costat, però que us donarà peu a una escalada plaent. 


Petits ressalts li donaran un xic més d'al·licient. 


l'Ita en el segon llarg


A l'inici del tercer llarg ens trobarem amb un ressalt que ens ho haurem de mirar però que es deixa fer molt bé. 


La primavera es fa notar arreu, fins i tot al costat de la segona reunió. 


En els darrers metres ja ens toca el sol. 


Com sempre val la pena girar-nos i gaudir de les vistes sobre La Mola. 


Us deixem les ressenya que hem tret de Santllors. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol que ens acostarà a peu de via.

La Via: itinerari ben trobat, sense compromís, ideal per iniciar-se a les escalades de més d'un llarg. Són tres llargs ben equipats i amb una dificultat màxima de Vè.

1er llar: 35 metres. 4 parabolts. III, Vè, IV+.  Començarem en una especie de trinxera que ha format l'aigua. (placa amb el nom de la via). Pujarem un tram un xic vertical per entrar tot seguit en un terreny fàcil que ens situarà sota d'un petit muret on trobarem un pas dret i finet, després ja es tomba fins a trobar una corda fixa que us ajudarà a l'entrada a la reunió.

2on llarg: 28 metres. 6 parabolts. Vè.  Una escalada plaent per un petit esperó.

3er llarg: 23 metres. 4 parabolts. Vè, IV.  Sortirem de la reunió per l'esquerra i superarem un petit ressalt amb un pas que ens ho haurem de mirar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

Descens: per la mateixa via.

Material: 6 cintes més R.

Apa a escalar que el mon s'acaba.
 

dimecres, 21 d’abril de 2021

Serra de l'Obac - Agulla de Coll de Tanca - Via Cara Sud - 19/04/2021

Com que seguim amb aquest pesat però necessari confinament, tornem a la Serra de l'Obac, aquest cop a l'Agulla del Coll de la Tanca, a fer la via de la Cara Sud. Un itinerari molt antic que ha estat restaurat amb parabolts i plaquetes minimalistes.

Quan vas pel camí i un cop passada la Font de la Pola, quedarem gratament meravellats, mirant just a davant nostre, veient  l'Agulla de Coll de la Tanca que sobresurt a l'esquerra del coll del mateix nom.

Us deixem la nostra ressenya


Una bona vista de l'Agulla des del camí que ve de la Font de la Pola en direcció al Coll de Tanca. 


Fem l'estesa del material abans de començar i mirem la ressenya. 


Els primers metres són verticals i amb la possibilitat de fer-ho amb Ao o Ae.


Una bona savina ens ajudarà a progressar. Després entrarem en una canal bruta, però per la dreta podrem anar pujant per la roca. 


Fem la reunió en una alzina ben ferma. 


Un segon llarg curt ens portarà al cim. 


Des del cim tindrem unes bones vistes. 


Busquem el ràpel per la vessant nord i com no el trobem anem a la darrera reunió de la Via Estimada Magda fent una curta desgrimpada de II. 


Iniciant el ràpel 



Aquí podem veure l'instal·lació de ràpel


Un ràpel de 28 metres ens tornarà a l'inici de la via, però un xic més a la dreta. 


El ràpel però té una part ben volada. 


Tot un goig de primera a la Serra de l'Obac, les flors ens deixaran més d'una vegada bocabadats 


Això si, no deixeu de visitar la Font de la Pola, tota una joia que perdura amb el temps. 

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i després agafarem camí a la Font de la Pola, un cop l'haurem passada anirem en direcció a Coll de Tanca, un xic abans trobarem un desviament que ens portarà sota mateix del cingle. 45 minuts. 

La Via: itinerari de 2 llargs, que ha estat restaurada amb parabolts i plaquetes minimalistes, on progressarem en lliure però amb alguns passos d'artificial fàcil o Ao. Dificultat màxima obligada IV+.

1er llarg: 35 metres, 10 assegurances. Ae/Ao IV+.  Per començar ens anirà bé una plaqueta recuperable doncs ens farà més fàcil arribar al primer parabolt. Farem un pas Ao/Ae i després anirem a l'esquerra a cercar una savina. Tot seguit superem un tram vertical que podrem fer en lliure o Ao per anar tot seguit a la dreta fins sota un tram vertical on farem un pas Ae i després entrarem a la canal on progressarem per la seva dreta i aprofitarem dues savines per assegurar-nos. Reunió en una ferma alzina.

2on llarg: 10 metres. IV+. Sortim per l'esquerra i entrem en un tram on haurem de controlar la roca fins una savina. Ara només ens quedarà superar un diedre un xic balmat per arribar al cim. Reunió en una savina.

Descens: des del cim baixarem en direcció sud per situar-nos en una canal que baixa a la dreta on agafarem una repisa a l'esquerra que ens portarà a la darrera reunió de la via Estimada Magda. Des d'aquí amb un ràpel de 28 metres arribarem a l'alçada del peu de via. 

Material: 12 cintes, bagues savineres, 1 recuperable i 1 alien groc per assegurar el darrer pas de la 2ª tirada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!



dimarts, 20 d’abril de 2021

Serra de l'Obac , Cingle de la Via Estambul - Via Estambul 15/04/2021

 Seguim confinats comarcalment , fet que ens condiciona a escalar a Sant Llorenç del Munt o a la Serra de l'Obac, així que aprofitarem per anar fent petites vies d'aquestes zones i gaudint al màxim d'aquest entorn primaveral. 

Si la Serra de l'Obac té llocs encisadors, aquests dies estan especialment preciosos, doncs les flors estan a plena època de floració i en aquesta zona la Farigola és especialment abundosa.


Impressionant l'impacte de la primavera aquests dies. 


Des del peu de via podem veure el Paller de Tot l'Any i Montserrat que ens fa dentetes perquè no hi podem anar. 


Un cop passat el Setrill el primer cingle que trobem és on hi ha la via Estambul. l'Ita mirant on comença. 


Un pas d'Ae per començar la via. 


Després un curt flanqueig per situar-nos a la vertical de la via. 


Sortint dels passos difícils de la primera tirada.


Reunió en un bon arbre. 


Després pujarem per un diedre amb una roca excel.lent i molt ben assegurat amb spits i un pitó, aquest testimoni de la primera ascensió. 


Si pugem per la placa podrem gaudir encara més de la qualitat de la roca. Quina diferència entre el primer i el segon llarg. 


Aquest llarg només té un però, que és massa curt.


Foto cim amb el Paller de Tot l'Any de testimoni... 




Us deixem la nostra ressenya. 

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem fins el Coll de Tres Creus i després seguirem camí a la Font de la Pola, només passar l'Agulla del Setrill el primer cingle que trobem a ma dreta és el de la via. 
30, 35 minuts tranquil·lament. 

La Via: itinerari curt, però ben trobat, on podrem gaudir de l'escalada típica d'aquesta zona. Especial remarcar la placa que forma el diedre on és de lo més bonica. A nosaltres ens ha fet especial il·lusió pel fet de conèixer els protagonistes de la primera ascensió. 

1er. llarg. 20 metres. Ae, IV+, Vè.  Fem un pas d'estreps per començar i sortim molt còmodament fins una lletxa on podreu posar un Camelot del 1 perquè el segon pugui treure bé l'estrep, després seguirem flanquejant cap a la dreta i podrem posar un alien verd abans de situar-nos al peu d'una especie de canal que ens permetrà pujar fins a la reunió amb passos força difícils però ben assegurats. Reunió en una alzina.

2on llarg. 15 metres. Vè. Sortim per la dreta de l'arbre i entrem al diedre, primer farems un parell de passos pel diedre i després ja podrem pujar per la placa gaudint de la qualitat de la roca fins a la reunió en una savina.

Descens: podem pujar fins el Turó de la Pola o baixar per la primera canal a mà dreta que ens portarà al camí que va al Coll dels Tres Creus.

Material: 6 exprés, 1 estrep, i R.

1ª Ascensió: 20.4.75 Joan Wenceslao, Oscar Costa i Jordi Romero.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!