Follow by Email

dilluns, 22 de febrer de 2021

Sant Llorenç del Munt - Paret de les Onze Hores- Via Esbarzers 20/02/2021

 Fa uns mesos vàrem anar aquesta via i ens vàrem adonar que mancava un spit en el balma del segon llarg. Vaig estar una estona provant d'arribar al següent, però va ésser impossible, i del spit només hi havia el forat, així que no podíem posar-hi res. No va tocar altra remei que baixar i anar a una via del costat. Actualment ha estat arreglar amb un parabolt del 10. gràcies a Jordi Ceballos i Ricard Rofes. 


La via va l'esquerra de la via Ramon Sampé i a la dreta de la Canal que hi ha al costat de la Punta d'en Clerc. 


En els primers metres fem algun pas d'estreps, doncs la qualitat de la roca ens condiciona. Després seguim amb lliure i amb Ao fins a la reunió sota mateix d'una gran savina. 


Per fer el segon llarg, aquest cop anem preparats amb una bona antena que ens hem fet. Tot i així tinc que fer una bona estirada i quan ho aconsegueixo, l'estrep amb queda massa lluny per pujar-hi, així que n'hi poso un altre al final baixo i pujo vertical fins arribar a l'spit. Un cop agafat la següent assegurança, un bon parabolt, la cosa ja canvia, doncs la paret perd verticalitat i la roca és boníssima. Aquesta part ja la recordava, doncs havia fet la via del costat dedicada a un bon muntanyenc de l'UES en Ramon Sampé. 


Un cop surt del tros balmat, està tan assegurat que pots escollir quan vols sortir en lliure. Tot i així li deixo dos estreps a l'Ita que avui si o si s'hi haurà de posar.


Ha estat una bona estona mirant con fer-ho per penjar-se al menys possible, però al final s'ha tingut de penjar dels dos estreps i pujar vertical. 


Després ja ha pogut gaudir d'aquesta tirada que ha quedat sobre assegurada, doncs hi ha els spits vells i els parabols nous posats entremig. 


Contents d'haver-nos tret aquesta espina!!!


La nostra ressenya

Aproximació: des de l'aparcament dels dipòsits ja podrem veure la Paret de les Onze hores, només haurem de pujar una mica fins que trobarem un corriol que ens portarà a peu de via. 10 minuts.

La Via: itinerari que busca la part més vertical d'aquest pany de paret i especialment la bona roca de la part alta de la segona tirada. Equipada amb spits i parabolts. 

1er llarg: 35 metres. Ae/6a, Ao, V, IV+. spits i parabolts.  Els primers metres, tot i que els parabolts estan força junts i segur que es pot forçar en lliure, he fet uns passos d'Ae fins que ja he sortit en lliure, doncs la roca no convida a forçar massa. Després ja es pot anar fent en lliure fins un petit desplom on podrem fer algun pas d'Ao, Tot seguit ja seguirem verticals per terreny més fàcil fins a la reunió sota mateix de la savina.

2on llarg: 35 metres. Ae, V,  spits i parabolts. Sortim per sobre de la savina fins arribar en un forat on trobarem una reunió que no cal fer. Des d'aquí ens haurem d'obrir en diedre i pujar al màxim possible per agafar la següent assegurança que està força lluny. (Antena recomenable). Després farem un parell o tres passos més en Ae i ja podrem sortir en lliure per la placa que li dona un fort al·licient en aquesta via fins arribar a la reunió. Després només ens quedarà una grimpada fàcil fins el cim. 

Descens: anirem en direcció nord-est fins a trobar el camí que baixa de La Mola i que ens portarà altre cop al pàrquing. 

Material: 14 cintes i 2 estreps. Si voleu agafar totes les assegurances del segon llarg haureu de portar 5 o 6  cintes mes. Mentre no s'arregli el spit que falta, porteu una antena.  Per arreglar aquest pas, millor posar un parabolt del 10, doncs un spit té moltes possibilitats de que torni a saltar doncs la roca no és massa bona. 

1ª Ascensió : Pere Dinarés any 1995.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dissabte, 20 de febrer de 2021

Sant Llorenç del Munt - La Punta dels Cavalls - Via Àngel Casanovas i Crespo - 19/02/2021

Avui ens hem aixecat amb un dia de boira baixa a Sant Quirze del Vallés, però quan hem arribat  a Matadepera ja hem vist que a la part alta de La Mola el dia estava espectacular i que podríem gaudir d'una bona escalada. Només un xic de vent de l'oest ens feia sentir que encara estem a l'hivern.


La Punta dels Cavalls, una bona vista de tota la via. Primer va per aquest esperó de roca típica de La Mola en la part baixa i després va per la vessant més a l'esquerra d'aquesta punta. 


L'Ita comença per aquest esperó que ens sorprèn doncs no ens hi havíem fixat mai, i havíem pujat tant per la dreta com per l'esquerra. Malgrat que es pot arribar a la part més difícil per la vessant esquerra, penso que val la pena fer aquest llarg per entrar en matèria. La roca està prou bé.


Els primers metres un xic més drets, però a la vegada ben assegurats. 


Al nostra costat tenim una cordada que està fent l'Aresta dels Cavalls. 


Arribant a la primera reunió, al fons podem veure el Bolet de Can Poble. 


Uns primers metres en artificial amb passos força llargs. 


Ara ja ens tocarà anar en lliure amb una roca d'escàndol 


Els nostres veïns ja estan acabant la via. 


Entrant a la segona reunió. 


Aprofitem per signar al llibre de registre.


Placa commemorativa de la via a l'escalador Àngel Casanovas Crespo que vàrem tenir el gust de conèixer. 


El tercer llarg comença amb un bon desplom, i amb un segon parabolt força llarg, sort que hi ha molt bona pressa que facilita molt arribar-lo. 


Passos divertits..


La reunió amb una alzina ben gran


La cordada veïna ja comença a fer el ràpel. 


Fent els darrers metres que són d'allò més bonics i que no voldries que acabéssim mai més. 


Tot lo bo s'acaba i nosaltres ho celebrem amb una foto de record. 


Con que encara és aviat aprofitem per pujar fins a La Mola. 


Just acaba d'arribar el transport i podem veure a tots els burrets fermats per la seva descarrega 


Aprofitem que no hi ha gent per fer la foto típica. 


Us deixem la ressenya original dels aperturistes. 

Aproximació:  deixarem el cotxe al carrer Granera i pugem pel camí de la Canal de les Bruixes fins arribar el camí de Can Poble, després agafarem el camí Vell de Can Poble fins que ens trobem a la vertical de l'Aresta del Cavalls que pujarem vertical per la canal de Querosa, que està molt neta i de bon pujar. fins arribar al Bolet de Can Poble, ara ja tindrem la via al nostra davant només ens queda pujar un metres fins a peu de via.

La Via: itinerari ben trobat, amb passos d'artificial bonics i que el conjunt inclosa la primera tirada resulta força recomanable.

1er llarg: 50 metres, IV. III.  4 parabolts i una savina.  Pujarem pel centre de l'esperó però poc a poc anirem un xic a l'esquerra cercant la part més vertical i la millor roca. Després perd verticalitat i amb una escalada senzilla arribarem al final de l'esperó. Reunió en una savina. Ara caldrà fer un canvi de la reunió.

2on llarg: 25 metres.  Ae, Ao, V+.  8 parabols i 4  pitons. Sortim en artificial i per començar ens haurem d'enfilar una mica en una gran savina, després farem 3 o 4 passos més en artificial equipat en parabolts i quan arribem als pitons, ja podrem seguir en lliure i/o Ao fins els darrers metres que val la pena fer-los totalment en lliure per gaudir al màxim. 

3er llarg: 10 metres Ae. IV. 3 parabolts.  Sortim per l'esquerra de la reunió i ens pengem del primer parabolt, després haurem d'estirar-nos fins agafar el segon, d'aquí podem fer un pas més d'Ae i sortir en lliure fins el cim.

Descens: Podeu baixar per la canal que hi ha entre la Punta Serreta i la Punta dels Cavalls fins a trobar el camí de pujada. 

Material: estreps, 12 cintes. i Reunions. 

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!
 

dijous, 18 de febrer de 2021

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Avi Antonio 17/02/2021

Fa uns dies vàrem veure una nova via a la Paret de la Codolosa, la seva ubicació la feia força atraient, així que la vàrem deixar com a pendents fins que poguéssim anar-hi. 

Us deixem la nostra ressenya


Començant els primers metres.

La via comença a la dreta de la Via l'Avi Trepador, on podreu veure que forma una especie de diedre i una gran placa molt més fosca. La via ha estat molt ben netejada, tot i així hi ha un xic massa de terra, caldrà esperar que plogui un xic més. 


La roca en general és molt bona i l'equipament molt raonable, doncs han posat parabolts on no és pot assegurar d'altra forma. 


Els forats permeten posar-hi friends a caldo. 


Entrant a la primera reunió. 


Al sortir de la primera reunió, hi ha un tros on hi ha algun bloc que des de sota no dona massa confiança, però quan t'hi poses es veu que ho han netejat bé i lo que queda és més sòlid del que sembla. 


La placa negre és molt compacta i algun pas tens que fer una tibadeta, però en el conjunt el segon llarg és força bonic. 


Arribant a la segona reunió. 


En el tercer llarg veurem el primer parabolt un xic lluny, però només sortir podrem posar un Camelot del 1 a caldo. 


Llarg que va guanyant alçada vertical fins arribar un petit desplom, aquí caldrà apretar de valent per fer-ho totalment en lliure. En el meu cas he arribat quasi a sortir, però he arribat tan cansat que he tingut que posar un estrep en el darrer parabolt d'aquest tram. Després ja he sortit prou bé. 


El Camelot a "tope".



Arribant al cim.


Contents al cim.


Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portar`al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença a la dreta de l'Avi Trepador. 10 a 15 minuts. 

La Via: itinerari lògic i molt ben trobat, on s'ha fet una bona feina de neteja. L'equipament molt correcte on haurem de posar alguna assegurança flotant. Totalment recomanable.

1er llarg: 25 metres III, IV, Vè. 2 parabolts.  Pugem verticals i ben aviat podrem posar una assegurança flotant en una fissura, després la dificultat va augmentant i en podrem posar una altra en una fissura que ens permetrà anar a unes fissures que van en diagonal d'esquerra a dreta que ens portaran a la reunió.

2on llarg: 30 metres. V+, Vè, V+. IV. Equipat amb parabolts.  Sortim per la dreta amb uns passos força difícils fins que anem un xic a l'esquerra i la dificultat baixa una mica, tot i així trobarem algun pas que ens ho haurem de mirar. Tot seguit la cosa es tomba una mica i la dificultat minva fins a la reunió. En aquest darrer tram més fàcil també podrem posar un Camelot a "tope".

3er llarg: 25 metres. Vè, V+, 6a, Pas Ae. IV, V+. Equipada amb parabolts i 1 pitó. Des de la reunió ja veurem que el primer parabolt està un xic distant i que en el desplom hi ha un pas llarg. Abans d'arribar el primer parabolt podrem posar un Camelot en un forat, i el pas que és llarg del desplom és fa prou bé gràcies a la bona pressa. Arribar al darrer d'aquest desplom, tot i que està junt, costa més, possiblement perquè estava cansat i un com arribat he fet un pas Ae per sortir. Després anirem per terreny més fàcil fins a trobar 1 pitó, ara ens queda un segon desplom a superar que està assegurat amb 2 parabolts. Nosaltres l'hem fet de dreta a esquerra, després de provar-ho per l'esquerra i no trobar-li la solució. Tot seguit ja arribem a la reunió.

Descens: podeu baixar en ràpel per la mateixa via o caminant.

Material: 8 cintes, Camelots 0,50, 0,75, i 1. Baga de reunions.

1ª Ascensió: per Lluís Nadal, Albert A. i Dani. d'aquest any 2021. La 1ª Ascensió és d'en Lluís Nadal i de la seva filla Núria Nadal i porta el nom en record del pare del Lluís i de l'avi de la Núria. Felicitats per la feina feta!!.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimarts, 16 de febrer de 2021

Sant Llorenç del Munt- Cingle del Bolet de Can Poble - Via Cracks Mediàtics 13/02/2021

Després de fer l'Agulla Tombada i encara amb ganes de fer alguna cosa més ens apropem al Cingle del Bolet de Can Poble, on hi ha una via dels Germans Masó que no hem fet cap dels quatre.


Una aproximació força curta ens porta a peu de via, just a la vessant oest i a l'esquerra de tot.


En Sergi preparant-se fer començar el primer llarg. 


Mentre l'Ita aprofita per prendre el solet. 


Els primers passos per superar dos grans blocs que marquen l'inici de la via. 


l'Ita començant el primer llarg on cal tenir cura amb la qualitat de la roca. 


Superant el tram més dret, però ben assegurat. 


Una cordada a l'Aresta dels Cavalls.  


Superant el primer llarg. 


Treballant el segon llarg; dret, elegant i força bonic, llàstima que el sol ens ve de cara i costa fer alguna foto decent. 


Cal anar a poc a poc per poder assaborir aquest llarg tan curt. 


l'Ita a la primera reunió. 


Foto cortesia del Sergi sortint de la via. 


Us deixem la ressenya original dels germans Masó.

Aproximació:  deixarem el cotxe al carrer Granera i pugem pel camí de la Canal de les Bruixes fins arribar el camí de Can Poble, després agafarem el camí Vell de Can Poble fins que ens trobem a la vertical de l'Aresta del Cavalls que pujarem vertical per la canal de Querosa, que està molt neta i de bon pujar. Quan estem a sota el Cingle ja veurem el peu de via. 


La Via: via molt curta però que té un segon llarg que justifica l'excursió. Recomanable. 

1er llarg: 20 metres. 2 parabols, IV+.  Comencem superant un tros dret entre dos còdols ben grans, després anem per terreny més fàcil fins arribar al primer parabolt. Seguirem vertical fins el segon parabolt i llavors altre cop per terreny fàcil fins a la reunió en una gran savina.

2pn llarg: 20 metres, 2 parabolts, 1 pont de roca i 1 pitó.  Sortim de la reunió per la dreta fins que podrem posar un alien groc en la fissura, després pujarem vertical fins una savina on podrem posar una altra assegurança. Des d'aquí anem un xic a la dreta i després vertical fins a trobar un parabolt, seguim amb la mateixa tònica fins el següent. Aquest tram és una escalada franca, bonica i amb molt bona roca. Des del segon parabolt seguim en tendència a la dreta fins a trobar un pont de roca i un xic més amunt un pitó. Ara el llarg perd verticalitat i ja per terreny més fàcil fins a fer la reunió en un arbust. 

Descens: podem anar a l'esquerra fins a trobar la canal de baixada.

Material: 1 aliend groc, 1 baga per savina i 7 bagues exprés.

1ª ascensió: Òscar i Albert Masó Garcia 3l 3-7-2010.

Ascensió realitzada juntament amb en Sergi i en Xavi que encara han fet molt millor aquesta petita escalada. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!