Montserrat- Carena del Puntal de l'Albarda - Via : Francesc Rubio i Palau 17/02/2024

En Joan, en Ferran i l'Arseni ens diuen que van a fer la via Agullòlegs  a la Carena del Puntal de l'Albarda. Nosaltres aquesta via ja l'havíem fet, però veiem que n'hi ha una, just al costat, que ens falta, així que quedem per anar plegats.

La nostra via segueix aquests dos ressalts.

Al peu de via ens trobem amb aquesta salamandra, queden sorpresos que pugui viure amb aquesta sequera, es nota que ahir va ploure. 

Arriba al primer ens ha costat força, veient que per l'arbre no hi arribem ho provo per la dreta aprofitant unes presses petites i al final ho aconsegueixo. La part baixa està força humida. 

Després ja millora i es puja molt bé.

Des de l'altra via en fan aquestes fotos. (Foto: Arseni Lago)

L'Ita enfilant el pas de 6a (Foto: Arseni Lago)

Ja quasi ho té (Foto: Ferran de la Rosa)

En el segon llarg si que podem fer el Tarzan i arribem força bé al primer parabolt. 

Aquí la roca és molt bona i podem progressar molt bé. 

L'Arseni i en Ferran a la primera reunió de la via Agullòlegs.

Amb merlets com aquest no calen parabolts. 

Sortint de la via amb molt bones vistes. 

Pleguem el material i baixem a veure si podem fer alguna foto als companys. 

L'Arseni fent el darrer llarg de la via Agullòlegs. 

Ara els hi toca a en Joan i en Ferran. 

Ressenya del Germans Masó. 

Aproximació: Des de Sant Joan agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem per sota de l'Agulla del Cigronet. Seguirem uns 100 metres i arribarem en el punt que surt a ma esquerra un corriol que ens portarà quasi planejant fins a peu de via.

La via: itinerari de dos llargs de la factoria del germans Masó, on hi trobareu unes entrades amb línia a les seves vies. Les dues tirades són prou boniques i sempre podreu combinar-la amb la via Agullòlegs.

Recomanable. 

1er. llarg: 50 metres.  V+, V, III, IV, III, 6a, V. I.  Començar amb l'ajuda de l'arbre no ens ha anat bé, però si entreu dreta  a esquerra trobareu unes petites presses que us ajudaran arribar al primer parabolt, després la cosa fa un canvi i ja es puja millor. A l'alçada d'una savina trobareu un quart parabolt i seguireu per terreny més fàcil fins sota d'un ressalt on trobareu un pont de roca. (recomanable reforçar-ho amb un Alien groc, o verd). Tot seguit superem el ressalt que sempre us podreu ajudar i fer un pas Ao, per seguir tot seguit per terreny fàcil fins un bosc on farem la reunió amb un alzina. 

2on llarg: 30 metres.  V, IV, III. 4 parabolts i un bon merlet.  Aquí si que pujar recolzats a l'alzina ajuda arribar al primer parabolt i a incorporar-se a la paret. Des d'aquí anirem un xic en tendència a la dreta per terreny molt vertical però amb molt bona pressa. Trobareu un merlet gegant i seguireu rectes fins una franja on podreu posar un Alien groc. Ara només us queda uns metres fins una alzina on podreu fer la reunió.

Descens: anirem a l'esquerra a cercar un collet i des d'aquí baixarem al bosc. Tot seguit seguirem baixant en direcció nord fins a trobar un torrent que seguirem fins a trobar el camí de Sant Jeroni. 

Material: 7 cintes exprés, Alien groc .

Via oberta per:  la família Masó. (Conxita Garcia Pérez, Ernest Masó Gallart, Òscar Masó Garcia i Albert Masó Garcia. 20 i 26/2/2011

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - L'Albarda Castellana - Via: Per Amor a l'Art. 25/01/2024

 Avui, sembla que ens ha donat per caminar, doncs hi vagis per on hi vagis en aquesta via hi tens una bona excursió. Nosaltres hi hem anat per Les Escales dels Pobres, Pla dels Ocells, hem passat per sota de l'Albarda Castellana, hem baixat fins quasi el Camell de Sant Jeroni i després fins a peu de via. De pujada han estat 2 hores de camí, i un bon desnivell. Tot i que l'aproximació és llarga, el camí és ben bonic i més entre setmana que no et trobes massa gent. 

Just quan hem començat a baixar pel camí dels Francesos ens hem parat per admirar aquest racó tan encisador. 

En el peu de via hi trobareu aquesta petita sageta i mirant amunt podreu veure el primer espit.

Iniciant el primer llarg.

Tot i que la via és prou interessant és difícil poder fer bones fotos. 

El primer llarg són 55 metres i només hi trobareu 2 espits, tot i això ho podrem amanir, amb algun merlet, i un Camelot del 1.  

La primera reunió (Foto Ferran de la Rosa)

La segona reunió.

Per començar el segon llarg us haureu d'enfilar en una alzina que va molt bé per arribar al primer parabolt, però que dificulta totalment fer fotos al primer de corda.

l'Ita fent el segon llarg (Foto: Arseni Lago)

L'Arseni en el segon llarg. 

Aquest llarg és el més bonic de la via; està ben trobat, vertical i amb molt bona roca, té tots ingredients per gaudir al màxim.

L'Ita sortint del segon llarg. 

L'Arseni ben content després de fer aquest segon llarg. 

Sortint de la segona reunió, seguim per la mateixa aresta fins que es tomba i anem a l'esquerra a buscar el final d'un esperó. 

Forçant el tele hem fet aquesta foto fent els darrers metres de la tercera tirada. 

Sortint de la via.

En Ferran acabant la via (Foto: Arseni Lago)

Després de fer uns quants metres per terreny fàcil arribem al cim de l'Albarda Castellana on ens parem a observar el nostre entorn. 

Mirant al est podem veure els Flautats, l'Elefant, i la Prenyada.

Mirant el nord, podem veure a primer terme el Gegant Encantat i darrera el Camell d'Ecos. 

l'Albarda Castellana és el cim més alt del Baix Llobregat amb 1167 metres sobre el nivell del mar.

Ben contents ens fem una foto de record a dalt del cim. 

Molt bona ressenya dels germans Masó. on hi trobareu tota mena de detalls per fer aquesta via.

Aproximació: tenim dues opcions, ambdues ben llargues:

A) Monestir, Escales dels Pobres, Pla dels Ocells, Camí dels Francesos i fins arribar a l'alçada de l'agulla del Camelló. Aquí anirem buscant corriols fins una carena que passarem i anirem a trobar una canal, nosaltres hem baixat uns metres fins que hem vist que podíem seguir flanquejant fins al peu de via. 2 hores. També ho podeu fer més còmode pujant a Sant Joan amb el funicular.

2) Vinya Nova, Camí dels Francesos, Camell d'Ecos i seguirem uns metres més fins l'alçada de l'Agulla del Camelló, després igual que l'opció anterior.

La via: tres llargs prou ben trobats, on el segon és el més bonic, després una grimpada fàcil fins a dalt del Cim de l'Albarda Castellana que també li dona un bon al·licient. La via està equipada amb espits i parabolts de 8 mm. Recomanable. 

1er. llarg: 55 metres. II, IV. 2 espits.  Des del peu de via veurem una gran alzina que ens assegurarà els primers metres fins arribar a l'espit que està en el primer ressalt.  La roca és bona i permet progressar poc a poc encara que les assegurances estan distants, després trobarem un merlet prou bo i tot seguit una fissura on podrem posar el Camelot del 1, i una mica a la dreta trobareu el segon espit, des d'aquí per terreny fàcil fins una bona alzina on farem reunió.

2on llarg: 30 metres. 1 pas Ae/Ao, V+, V, IV, III.  Ens enfilem a la punta de l'alzina i així arribarem al primer parabolt, després farem un pas d'Ae per incorporar-nos bé a l'aresta vertical. Aquí la roca és molt bona i permet progressar molt bé. Les assegurances també estan prou properes, després perd una mica de verticalitat i trobarem una bona savina. Tot seguit seguirem verticals fins a la reunió. (2 espits i 1 parabolt).

3er. llarg: 45 metres.  III, V-, IV+, III.  Sortim verticals i trobem un parabolt, després anem un xic a l'esquerra i podrem agafar una bona savina. Ara hem d'anar a buscar un esperó a la nostra esquerra que hi entrarem amb un pas vertical però amb molt bona pressa, un cop superat seguirem pel mig de l'esperó fins a la reunió ( 1 espit i 1 parabolt).  Ara ens queda uns 200 metres de I, II, fins a dalt al cim. 

Descens: per la vessant nord, seguirem les senyals blaves que ens portaran al camí dels Francesos.

Material: 10 cintes exprés, camelot del 1, i bagues per merlets i savines.

1ª ascensió: 8/4/2012, per Òscar i Albert Masó Garcia.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Carena Puntal de l'Albarda - El Xumet - Via Agullòlegs 23/06/2022

En Salva Campillo fa uns dies ens va demanar per quedar, doncs porta un temps sense escalar i li fa il·lusió tornar-hi. Així que hem quedat l'aparcament del Monestir ben d'hora per tal de fugir de la calor. 

Quan hem arribat hi havia molta boira baixa i ben convençuts que el temps canviaria hem anat pujant, just quan estàvem propers a l'Agulla del Cigronet ens ha caigut un bon ruixat i ha quedat tota la roca ben molla. Així que quan arribem en el punt que cal baixar decidim fer una  estona a veure si la roca s'asseca.

Al final, tot i que la boira segueix enganxada, decidim baixar al peu de via amb la confiança que la cosa canviarà.

Començant la via envoltats per la boira.

Quan comença en Salva les cordes estan ben humides. 

Sort que és un llarg senzill, deixant a banda els primers metres que són una mica més difícils. 

L'Ita en el ressalt del segon llarg. La boira segueix enganxada a la paret. 

Quan li toca pujar en Salva el temps canvi de cop. 

Per superar els primers metres ens haurem d'enfilar en una alzina.

Després de fer uns 4 passos d'artificial, ja podem sortir en Ao per continuar amb un lliure molt bonic. 

Tot i que ens toca el sol, encara hi ha una part que està força tapada.

En Salva sortint del tram dret. 

Uns metres més i cim.

Ben contents en el cim. 

Ressenya Original. 

Aproximació: Des de Sant Joan agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem per sota de l'Agulla del Cigronet. Seguirem uns 100 metres i arribarem en el punt que surt a ma esquerra un corriol que baixa en direcció al Puntal de l'Albarda. Només baixa uns metres ja veurem l'inici a la nostra dreta. Sageta al peu de via. Recomanable. 

La Via: les dues primeres tirades superen una placa tombada, amb algun ressalt, que ens portarà en un bosc. El tercer llarg és totalment vertical i el fa més interessant en el conjunt. 

1er Llarg: 45 metres. V, IV, III.  Els primers 10 metres d'aquesta tirada són els més difícils, després ja perd verticalitat fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. IV+, III, II. Sortim de la reunió per terreny fàcil fins sota d'un ressalt que superarem. Un cop superat, per terreny senzill, arribarem al bosc on farem reunió en una bona alzina. 

3er. Llarg: 35 metres. Ae, Ao, IV+, IV. III.  Per abastar el primer espit pujarem a l'alzina i després seguirem uns passos en Ae fins arribar a 2 pitons d'on podrem sortir amb A0 i després en lliure molt ben trobat fins el cim. Reunió en una bona savina. 

Descens: baixarem una mica i després anirem a buscar un collet a ma esquerra. D'aquí anirem baixant en direcció nord fins a trobar un torrent que seguirem fins a trobar el camí de Sant Jeroni. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

Montserrat - Puntal de l'Albarda Castellana - Via Reina - Villar 14/12/2021

 Aquesta via l'havia fet dos cops, una amb cletes i amb talabard de pit, la segona amb peus de gat i amb el talabard integral, no va passar massa temps d'una a l'altra, però l'evolució del material en aquella època era molt ràpid. En la segona ocasió anava amb en Josep Monistrol, recordo que l'anècdota d'aquell dia perfectament, com si fos avui. En arribar al peu de via i preparar el material em vaig adonar que havia agafat un peu de gat meu i un altre de l'Ita, certament eren un de cada peu, però el número sensiblement diferent, així que em va tocar fer la via, amb un gat i una "bamba". Sort que la majoria de la via es fa en artificial. 

Després durant molt temps ha quedat enterrada, doncs l'Ita sempre deia que hi havia massa artificial. Però fa poc ens vàrem informar del seu reequipament i vàrem dir que un dia hi podríem anar. Així que avui, anem amb el Sergi a repetir-la, bé a repetir-la jo,  ells no l'havien fet encara. 

Us deixem la nostra ressenya. Es pot forçar amb més lliure o també fer alguns A0 en Ae. En fi la podem amanir al nostre gust.

Una vista del Puntal amb l'Inclinada que sembla que l'estigui aguantant. 

En repartim les tirades, en Sergi farà les dues primeres i jo les altres dues. Abans es feien 5 tirades, però amb el reequipament van ajuntar la primera , que era molt curta, amb la segona i ha quedat molt bé. 

La segona part del primer llarg, té uns passos força drets.

L'Ita mirant el passos verticals que li venen tot seguit. 

Pujant tots dos a la vegada sembla que fem carreres - (Foto Sergi Villar)

La bona roca en permet gaudir d'aquest passos en lliure abans d'entrar a la reunió.

Sortir de la primera reunió és força desplomat. Un xic més a la dreta no desploma i permet anar més tranquil, però les assegurances surten rectes de la reunió. 

Després per terreny més amable que pots anar fent en lliure. 

El segon llarg és força bonic, especialment perquè es deixa fer més en lliure. -Foto - Sergi Villar.

Sortint de la segona reunió

Només començar ja mi poso amb l'estrep, així aniré més tranquil. Foto - Sergi Villar.

Un tram lleugerament desplomat en el tercer llarg. Foto - Sergi Villar.

El tercer llarg és el més vertical de tots i malgrat s'ha fet en lliure, jo l'he anat fent amb Ae i algun Ao al final.   L'Ita segueix renunciant els estreps i amb Ao s'ho va fent prou bé. En Sergi s'ho passa d'allò més bé.

La projecció de les nostres ombres a la paret del costat ens deixen bocabadats. Tot un espectacle que dona gust contemplar des de la reunió.  

Els darrers metres abans d'entrar a la tercera reunió. 

Poc a poc el sol va tombant i entra l'ombra a la paret.

Els primers metres del quart llarg són en lliure dret i bonic.

Després ja tocarà Ao altre cop.

i tot seguit Ae.

Moments de broma en la reunió.

Llums extraordinàries amb un entorn preciós. 

Vistes espectaculars 

Altre cop les ombres en segueixen 

Molt contents en el cim. Un dia rodó; bona escalada, millor companyia i un temps prou bo per estar en el mes de desembre.

Aproximació: Des del Funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota del "Gorros" i tot seguit el mirador de la Sentinella, seguirem caminant una estona més fins que passem per sota de l'Agulla del Cigronet, en el proper coll baixarem per la vessant sud anant a buscar el peu de paret. 45' minuts. 

La via: itinerari antic i històric que ha estat completament restaurat amb parabolts, fet que permet als escaladors més forts forçar-lo totalment en lliure. Els més grans podrem gaudir d'un artificial amb passos màxim en lliure de Vè Molt recomanable. 

1ª Tirada: 30 metres. IV+, Vè, Ao, Vè.  Un parell de metres per sobre del peu de via trobarem el primer parabolt, després pujarem fins una savina amb passos finets per iniciar un flanqueig a l'esquerra fins un forat. (Aquí hi havia la primera reunió antigament). Seguirem uns metres més de flanqueig i pujarem verticals en Ao, i alguna sortida en lliure fins que puguem entrar a la reunió al peu d'un forat.

2ª Tirada: 25 metres. Ae, Ao, Vè, Ao, Vè,  Sortim rectes i farem un parell de passos desplomats, (un xic més a la dreta es pot pujar en lliure) després alternarem en lliure i algun Ao fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres. IV+, Ae, IV+. Sortim del gran forat a la dreta per agafar el primer parabolt on començarem l'Ae que no deixarem fins entrar a la reunió.

4ª Tirada: 40 metres. Vè, Ao, Ae, Vè, IV.  Sortim verticals amb una escalada ferma fins que comença a posar-se força dret i els parabolts estan més junts, aquí encara podrem seguir uns quants metres amb Ao i després en Ae, fins que sortirem en lliure amb una escalada agradable fins a la reunió. Encara ens quedaran uns 10 metres fins el ràpel de la cara nord.

Descens: Farem un curt ràpel de 8 metres fins un collet, després pujarem una ressalt fins una alzina on podem fer reunió. Des d'aquí ens quedarà una tirada de 30 metres de III, però que no hi ha cap assegurança fins arribar al cim del Contrapuntal. Després seguirem per la cresta fins que veurem que podem anar a l'esquerra i entrar en el bosc, després començarem a baixar fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 17 cintes, 1 estrep i R. Via equipada. 

1ª Ascensió: Gabriel Reina i Miguel A. Villar. Any 1972

                                                   Apa a escalar que el mon s'acaba!