diumenge, 28 de desembre del 2014

Excursió a Sant Llorenç del Munt. 28/12/2014

En els dies de vent el cel presenta una transparència, una netedat que permet gaudir d'unes bones vistes i especialment en el moment de la posta de sol. Les llums càlides i rosades, passen a unes llums vermelles i negres, per deixar finalment un resplendor darrera Montserrat que deixa el seu relleu retallat i molt bonic.

Avui era un d'aquells dies, i per això després de dinar hem sortit a caminar una mica esperant gaudir d'una tarda per recordar.


La cinglera de les Onze Hores ja comença agafar els tons càlids de les llums de tarda. 

 Sort que el vent no la malmès 




 Ara si, ja comença l'espectacle, la lluita entre el dia la nit i com sempre la nit guanyarà. 

 No sé que té Montserrat que ens enamora. 


 Segurament aquesta serà la darrera excursió d'aquest any 2014, hem fet moltes escalades i ens ho hem passat molt bé, esperem que l'any 2015 ens segueixi donant oportunitats de gaudir de la nostra gran passió, La Muntanya.

Fins l'any vinent.

Bon any 2015 per tots.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Coll de Nargó - Paret del Grau - Via Sandokan - 13/12/2015

Aquest cap de setmana optem per anar a la Serra de les Canals (Oliana), quan arribem a peu de via veiem que fa molt vent i fred, el dia és bo, però no podrem gaudir de l'escalada. Canviem de lloc i anem   a Coll de Nargó, encara que la temperatura ha pujat 6º, segueix fent un dia fred, però per sort no fa vent i al solet s'hi està força bé.

Escollim la Via Triarca, però un cop superats els primers 10 metres seguim per la Sandokan. 
Aquesta zona és francament curiosa, ja que hi ha franges de roca conglomerada i de calcaria. Aquest primer llarg i el segon et recorda una mica a Riglos, vertical amb bones preses de conglomerat. 


 A pocs metres ja tenim els primers passos balmats, però amb bona pressa, això si, t'obliga a fer una bona tibada, després un tram menys vertical fins a superar la darrera balma que et portarà amb un passos molt bons a la 1ª Reunió.  30 metres 6a+
 Forats a dojo.
 L'Ita progressant pel 1er llarg.
 El segon llarg, surt per la dreta de la reunió, amb uns passos drets però amb bona pressa i roca conglomerada, un cop superat aquest primer tram, seguim per un terreny més fàcil per entrar a la reunió amb roca calcaria. R2 25 metres 6a.
 Des de la reunió ja veig el tercer llarg, per mi es veu força difícil, hi ha una bona fissura que és on hi ha els passos claus. Fent els primers passos em confirma que la cosa es posa dreta, un cop arribats a la fissura, ho veig massa dur, poso un alien vermell i puc ajudar-me en algun pas, ufff sort que el portava. Després poc a poc es va deixant, i amb passos molt bonics arribem a la R3 25 metres 6b+.
 La segona reunió.
 Un cop superada la fissura.
 Roca brutal per entrar a la reunió.
 Fem dos ràpels fins a baix, el primer de 25 metres fins a la segona reunió de la via Triarca i el segon de 55metres fins a baix.
Quant escalem estem tan concentrats que a voltes no ens girem i gaudim del paisatge. Les vistes sobre el poble de Coll de Nargó no les podem deixar passar.

Escalada bonica que es pot fer amb cintes i prou si feu bé el 6b+, si aneu justos us anirà bé un Alien verd, per abans d'entrar a la fissura, i un de vermell per un pas del mig, tot a la tercera tirada.

La ressenyes a la guia Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell i al Bar del poble.

diumenge, 7 de desembre del 2014

Excursió a la Serra dels Llancers - 06/12/2014

A la tardor-hivern ens agrada fer una caminada amb el Marc i la Maria que coneixen un munt d'itineraris bonics de mitja i baixa muntanya, avui també ens ha acompanyat en Josep. Aquest cop ens han tornat a sorprendre amb un lloc encisador, la Serra dels Llacers. Hem sortit del Veïnat de Dalt i hem acabat a Joanetes.

Per fer aquesta excursió cal preveure anar amb dos cotxes, ja que n'haurem de deixar un a Joanetes i després passar a recollir l'altre al Veïnat de Dalt.

 Mentre deixem el primer cotxe a Joanetes al costat de la Fonda de Can Barris, no podem deixar d'admirar el Puigsacalm.  Després amb l'altre cotxe tots cinc enfilem cap la Collada de Bracons per la carretera GIV 5273, mentrestant podem admirar a la nostra esquerra la Serra dels Llancers. Després d'uns quants revolts arribem a la collada, el dia canvia radicalment a l'altra vessant hi ha boira i passem d'un dia assolellat a un dia fred i trist,
Quan arribem al Veïnat de D'alt enfilem una pista a l'esquerra fins a un Restaurant anomenat Piguillem on hi ha una gran esplana i podem deixar el cotxe. Després tornem a la pista, i a uns 150 metres trobem una altra pista a ma esquerra que seguirem en direcció est seguint el curs del riu Fornés.  Es nota que venim d'uns dies de pluja doncs el riu baixa ben fort i fa molt goig.


 Malgrat el dia és fred i trist els entorns són d'allò més bonic. La boira li dona un encant especial i que val la pena saber-lo apreciar.
 El Camí va creuant el riu en diverses ocasions.
La boira ha deixat les plantes amb les seves gotes d'aigua.
Quan ja portem una estona caminant arribem a una trenca molt ben assenyalada que porta directament a  Sant Nazari, nosaltres decidim seguir per la mateixa pista, passem per El Güell i després a uns 300 metres deixem aquesta pista per enfilar-ne una altra a la nostra esquerra a la dreta deixem el Prat de la Vola.

 Taula del  Güell
 El Güell
 El camí va guanyant alçada poc a poc, en alguns trossos hi surt el cingle, i sense adonar-nos compte passem pel Collet de la Cometa, ara ja hem guanyat alçada i el sol comença fer que la boira s'escampi. En un bon pla parem a esmorzar mentre veiem com el dia va canviant a bo.
 Entre mig del sol i la boira.
 Passem una trenca a ma dreta que ens porta directes a la Serra dels Llancers, però nosaltres seguim ara protegits per una gran fageda.
 Com més amunt més gran són els faigs 
 Poc a poc i seguint aquest camí arribem a la Font de la Grevolosa.

 La fageda de la Grevolosa 
Espectacular.  
Impressionant.
Després enfilem per un corriol en direcció al Collet de la Grevolosa i després, per una pista ja més planera, ens dirigim a la Collada de Bracons. Quan ja sentim els cotxes tornen anar en direcció Est per un camí que ens portarà a inicis de la Serra dels Llancers.

 Les fulles tenen un colors forts que et fan gaudir d'aquest camí.
 Malgrat no toca el sol a tot arreu, algunes plantes tenen aquest privilegi.

 Ja en plena Serra dels Llancers.
 Primer seguim per la carena, però després el camí ens obliga anar per la sud-oest fins arribar al Collet dels Rabadans. Ara ens espera una bona estona per un camí assolellat just per sota de la carena i a la vesant sud que ens portarà al Coll dels Llancers.
Ara ens toca una forta baixada per la vesant nord, tot i així tenim unes grans vistes al Puigsacalm que podrem gaudir des de diferents miradors que anirem trobant mentre baixem fins al  Refugi de Sant Miquel de Castelló. Al fons ja podrem veure el poble de Joanetes que hi arribarem ben aviat.

Per acabar una bona excursió no hi ha com un bon dinar a la Fonda de Can Barris on trobareu una bona cuina que ben segur que us calmarà la gana.

Bon lloc per passar un bon dia, no us ho perdeu. 

diumenge, 23 de novembre del 2014

Montserrat - Serrat dels Monjos - Via Estereotip - 22-11-2014

Avui marxem cap al Serrat del Monjos, anem decidits a gaudir d'una bella escultura realitzada per dos artistes ben coneguts nostres, en Toni Aymamí i en Jordi Martínez. En diferents blocs hem pogut llegir meravelles i la prova és la quantitat de repeticions que ha tingut en el poc temps que porta oberta.

La Via Estereotip ha estat ben treballada, amb les assegurances justes per fer-ta pensar quan escales, una roca extraordinàriament bona (per lo general), un grau assequible i una orientació Sud, tots uns ingredients molt interessants per gaudir dels dies curts de la tardor o de l'hivern.

Quan arribem a peu de via, veiem una cordada a la segona tirada, ens preparem i comencem. Just quan arribo a la 1ª reunió arriba una altra cordada, i més tard una altra, sembla que avui és el dia d'aquesta via.
 El primer llarg comença per una placa a l'esquerra que dona entrada en un diedre, que seguirem fins que ens veiem obligats abandonar-lo a la dreta amb un pas un xic difícil, després anirem pujant per una placa molt ferma en diagonal a la dreta, de cop ens trobem amb un tram difícil que superarem un xic més a la dreta de la primera assegurança per passar tot seguit a l'esquerra i seguir vertical fins a trobar un diedre que ens portarà directament a la reunió. R1 35 metres  IV+ V+ V V+
 El primer llarg.
 El segon llarg ja es veu bonic des de la reunió, una placa que demana a crits ésser escalada, cal anar en compte ja que les assegurances estan distanciades, però posades en els llocs clau. Progressem vertical fins que trobem dues assegurances juntes que ens marca l'inici d'un flanqueig a l'esquerra. R2 45 metres  IV+ V.
 En Miquel i l'Ita a la primera reunió.
 En Miquel poc abans d'iniciar el flanqueig.
 L'Ita en el mateix lloc.
 Tercer llarg, semblaria lògic seguir vertical per una placa senzilla però amb una roca boníssima, però la via va cercar un tram vertical a l'esquerra, una llastra que convida a pujar-hi amb bavaresa, però un cop hi estàs situat, la roca de la placa és tan bona, que pots pujar pràcticament sense tocar la llastra. Després la cosa entra en un tram descompost inici de la gran feixa.  R3 40 metres, V, IV+ III.
 En Miquel forçant la bavaresa. 

Des de la tercera reunió millor plegar les cordes i posar-se les sabatilles, ja que tenim una excursioneta fins el inici del 4 llarg. Paciència, val la pena per fer la part alta.

 Assegurant el Miquel que fa la quarta tirada.
 Des de peu del quart llarg, ja es veu que seguirem escalant per bona roca, primer per una fissura on podem assegurar-nos amb unes savines o reforçar-ho amb un Camelot, i després per una placa sensacional. R4 30 metres IV+ V.
Des de la reunió el cinquè llarg es veu estrany, però quan t'hi poses la cosa canvia radicalment, segueix amb la mateixa tònica, vertical per anar a cercar un diedre on hi trobarem un pitó que ens marcarà el canvi a l'esquerra, prosseguim vertical fins arribar a una vira que ens portarà a la 5ª reunió. R5 25 metres Vè.

 Entrant a la reunió.
 Progressant pel darrer tram de la 5ª tirada.
 Foto obligada.
 Mentre asseguro en Miquel i l'Ita vaig mirant els primers passos de la 6ª tirada, es veu vertical , però amb bona pressa, ja veig clar que m'hauré de posar de peus en una savina per superar el primer pas.  Quan començo, ja ho tinc estudiat i ho veig tan clar, que vaig fent gaudint d'una escalada difícil però disfrutona. Superats els primers 10 metres per una placa sensacional, després va a buscar la sortida fent un flanqueig a la dreta, aquí també hi ha algun pas difícil, per continuar vertical, per el cantó dret d'una canaleta, que ens portarà a un tram fàcil, però de mala roca fins a la 6ª reunió. R6 30 metres 6ª, V+, 6ª, IV+.
 En Miquel superant la placa.

Des d'aquí podem fer un ràpel de 60 metres que ens deixarà a la canal, però arriba molt justet. Nosaltres ho fem amb dos ràpels. 
 El segon ràpel. 

Des d'aquí hem de passar cap a la dreta (mirant avall) per anar cercar un llomet que ens anirà baixant fins a la llera del Torrent del Fondo, després anirem baixant per unes cadenes fins que caldrà fer un darrer ràpel curt fins al camí. 
 Darrer ràpel.
 El Miquel que ens diu fins a la propera.

Via ben trobada, que l'únic que la desmereix és la caminada del mig, però que queda compensat pels darrers tres llargs.

Felicitats Toni i Jordi.

Material, 8 exprés, Reunions, i algun friend al gust.

La ressenya la trobareu aquí (bloc de l'escalatroncs)

Apa a escalar que el mon s'acaba.