diumenge, 29 d’agost de 2021

Montserrat - Sant Joan - Mirador de Sant Joan - Via d'En Pitu i La Núria. 28/08/2021

Avui hem quedat amb la Montse Miñano per fer una escapadeta a Montserrat, fa dies que no escala i té moltes ganes de roca, així que haurem d'escollir una via un xic més llarga.

En el Monestir ens trobem a la Pilar Perales, en Josep Fatjó i en Miquel Garrell, ens ha fet molta il·lusió. Aprofitem per pujar plegats pel funicular de Sant Joan. 


Us deixem la nostra ressenya


L'Ita molt decidida comença el primer llarg 


La Montse gaudint del primer llarg.


Un segon llarg super ben trobat, on trobarem uns passos drets i molt mantinguts. Sort de l'equipament generós i la roca excel.lent. 


Poc a poc l'Ita li va desfent l'entrellat. Superats els tres primers passos, l'escalada ja és menys exigent. 


La Montse superant els passos més drets d'aquest segon llarg. 


Hem anat a l'ombra per no passar calor i al final ens haurem d'abrigar.


Arribant a la reunió content d'aquest segon llarg. 


La tercera reunió, ara només haurem de caminar fins el peu de la segona part. 


La Montse al cim i amb la segona part al seu darrera. 


Iniciant el quart llarg, passos bonics amb alguna llastra a controlar. 


Ara els hi toca a elles pujar per aquest quart llarg. 


Iniciant el 5è llarg, una tirada preciosa on haurem de tibar fort. Verticalitat i molt bona roca seran el ingredients d'aquest tram. 


Un llarg per gaudir de l'escalada Montserratina. 


Bones vistes sobre l'entorn. 


La Montse en el darrer llarg que sembla que li està agradant força. 


Mirant l'entorn ben contentes. 


Foto cim, super contents de la via i de la companyia. 

Quan hem arribat a casa hem mirat en el bloc per veure que havíem dit quan vàrem fer aquesta via per primera vegada. La sorpresa ha estat majúscula, doncs feia 10 anys, dia per dia, que l'havíem fet. Coincidències de la vida. Avui l'hem repetit amb molt bona companyia. 

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan agafarem el camí que en direcció sud fins l'ermita de Sant Joan, ara pujarem una mica sense arribar a la trenca que va a l'ermita de Sant Onofre, doncs a la nostra esquerra veureu un corriol que baixa amb senyals blaves. Ara ens toca anar-lo seguint durant una bona estona passant trams per la carena, quan entrem el bosc baixarem fins un collet que el camí deixa a mà esquerra, i just quan el camí tomba a l'esquerra veureu que hi ha un corriol que ens permet seguir en direcció nord amb algun tros una mica brut. Passarem un tram que s'ha esllavissat per creuar una canal, seguim una mica més i a mà dreta ja veurem la roca. Al cap d'uns metres trobareu un pedró d'on surt un corriol que ens deixarà a peu de via.

La Via: Itinerari molt ben trobat que primer pujar a la Punta Pam a Pam i després al Mirador de Sant Joan. Els llargs 2on i 5è són extraordinàriament bonics, ben trobats, amb una roca molt bona i uns passos on haurem de tibar fort, però l'esforç val la pena.

1er llarg: 45 metres. III, IV, IV -. Sortim verticals i al cap de pocs metres veurem que la via va a l'esquerra en diagonal i tot seguit vertical fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres. IV, 6a (Ao, V) V, IV.  Un llarg molt encertat que passar per la millor roca, i pel lloc més vulnerable per superar-lo en lliure. Uns grans còdols ens facilitaran els passos i dependrà de les nostres piles poder-lo treure en lliure. Tot i així, un cop superat el tram més dret, el grau baixa i l'escalada es converteix amb plaent fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. III, II.  Seguim, amb un a escalada fàcil,  per l'aresta fins el cim de la Punta Pam i Pam d'on baixarem caminant fins el peu de la segona part de la via.

4art llarg: 4o metres. IV, IV+. Un llarg bonic que puja per un esperó amb alguna llastra a controlar.

5è. llarg: 40 metres. V, 6a (Ao V) V, IV. Aquest llarg és molt bonic, comença amb un tram vertical que es fa força bé, després hi ha un petit ressalt més vertical on haurem de tibar fort. Després segueix vertical però va baixant la dificultat, tot i així l'escalada es manté plaent fins a la reunió. 

Descens: Caminant per la vessant est des d'on ja veurem l'ermita de Sant Joan. 

Material: 14 cintes exprés + R

Equipada per: Guillem Arias


Apa a escalar que el mon s'acaba!!
 

divendres, 27 d’agost de 2021

Tot baixant en ràpel de la via Pacho-Hidalgo vàrem poder veure la via oberta per en Joan Asín en solitari. La roca era boníssima i l'itinerari d'una lògica tremenda. 

Tot i que per avui donaven força calor i que a la via li toca el sol ben aviat, hem decidit llevar-nos d'hora i confiar

 que la fresqueta matinera ens acompanyes una bona estona.  


La nostra ressenya.


L'Ita iniciant el primer llarg.

Hem anat fent l'aproximació protegits del sol fins que hem arribat a peu de via. L'Ita ben decidida ha començat el primer llarg, la placa i la bona roca és el seu terreny. 


Aquest llarg és molt bonic i podem gaudir d'una roca excel.lent. 


Mentre faig els darrers metres del primer llarg, ja vaig mirant com es presenta el segon. 


Els primers metres ens haurem d'ajudar d'uns còdols gegants que hi a la dreta per pujar en diedre. Malgrat no donen massa confiança és veu que està sanejat a consciència. Després passarem a la placa gràcies a unes llastres molt bones, en aquest tram la paret és molt vertical i haurem de tibar de valent. 


Tot i que anava mentalitzat per fer-la tota en lliure, hi hagut un pas que no m'ha sortit i he acabat fent Ao. Després l'Ita de segona, ha anat un xic més a l'esquerra i la fet perfecta.


Malgrat que en els darrers metres ja baixa la dificultat, l'escalada segueix sent d'allò més plaent. 


Aprofitant els darrers passos. 


Foto cim.

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova agafarem el camí amb direcció a Collbató fins que agafarem el camí que entra al Clot de la Mònica. Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues fins que estarem sota la Cara Sud de la Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota mateix d'aquesta vessant. Ara ens queda una mica de grimpada per situar-nos a la cara est on trobarem el peu de via. Va per un diedre a l'esquerra on podreu veure unes bagues en una savina. 

La Via: ens ha agradat molt, està ben trobada, amb l'equipament just i necessari, una roca boníssima, i un itinerari amb una lògica aplastant. Totalment recomanable. 

1er llarg: 35 metres. III, IV+, IV.  5 Assegurances i una savina. Pujarem per una rampa fàcil fins a sota de la savina. Aquí haurem de superar un petit desplom on la savina ens hi ajudarà. Tot seguit anirem un xic a la dreta i trobarem un parabolt. Ara ens toca anar pujant a la dreta del diedre on podrem posar alguna assegurança flotant per escurçar la distancia amb el següent parabolt. Després ja seguirem per la placa fins a la reunió.

2on llarg: 35 metres. V+, 6a (Ao 1 pas) V. IV. Ens situarem sota mateix del diedre i ja trobarem la primera assegurança. Després pujarem en diedre fins la següent on haurem de sortir a l'esquerra gràcies unes llastres molt bones. Ara ja estem a plena placa i ens ve un pas vertical on haurem de tibar força o ajudar-nos amb un pas Ao. Tot seguit ja perd un xic de verticalitat i es deixa fer molt bé fins a la reunió.

Descens: ràpel de 60 metres  fins al peu o dos de 30 metres. 

Material: 10 cintes expres i algun friend mitjà 

1ª Ascensió: Joan Asín en solitari.  Gràcies per deixar-nos aquest regal. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dimecres, 25 d’agost de 2021

Malanyeu - Paret del Devessó - Via Epirimountains 25/08/2021

Hi ha dies que tot surt rodó; un bon esmorzar amb bons amics (Guillem Arias, Esteve, Raimon, Ferran, i Arseni), una escalada bonica amb una excel·lent companyia, i fins i tot, un petit xàfec a poc metres abans d'arribar al cotxe. Si, en aquesta època de sequera una petita mullada dona alegria.


Us deixem la nostra ressenya.


Nom a peu de via.

Ahir mirant la guia del Berguedà vàrem veure que la via Epirimountains no l'havíem fet. Només faltava que l'Arseni i el Ferran hi estesin d'acord. Avui, quan estàvem esmorzant i arreglant el mon, li preguntem el Guillem i a l'Esteve que tal estava a la via i ens la deixen prou bé per animar-nos a tots quatre per anar-hi. En Guillem que porta la fotocopiadora el cotxe, ens facilita una ressenya detallada i la seva situació a la paret. Tot un luxe anar amb aquests xicots.....


En un tres i no res som a peu de via l'Ita ja comença a fer el primer llarg.


Després em toca seguir-la. 


i l'Arseni i en Ferran al darrera. 


Un primer llarg molt bonic li segueix un segon que no està gens malament. 


La primera reunió super còmoda. 


Entrant a la segona reunió. 


L'Ita iniciant el tercer llarg.
El tercer llarg, segons la ressenya ens porta al cim, però hem vist en algunes ressenyes que recomanen fer una tercera reunió en el segon spit del tercer llarg reforçada amb un Camelot del 0,50 o 0,75. Nosaltres hem optat per fer-ho d'aquesta manera. 


Treballant el quart llarg.

Aquests darrers metres són una joia, passos difícils però amb bona pressa, el problema ha estat la continuïtat que m'ha fet fer un petit repòs. Tot seguit ha pujat l'Ita i la feta neta. 


Contenta en els darrers metres. 


Foto cim


Darrera l'Arseni a "tope"!!


Foto cim.

Tot i que la via és rapelable, optem per baixar caminant i així podem anar fent-la petar una mica més mentre gaudim d'aquest entorn preciós.

Aproximació: deixarem el cotxe als contenidors abans d'arribar al pàrquing habitual. Seguirem uns 50 metres per la carretera i trobarem a ma esquerra una pista. La seguirem deixant les cases per sota i ens portarà al torrent. Després anirem pujant molt suaument fins que ja veurem una piràmide característica que passarem i a la seva dreta comença la via.  

La Via: molt lògica i ben trobada, equipada amb spits amb molt bon estat. Roca molt bona en general. El primer llarg és preciós, el segon bonic, el tercer de tràmit, i el quart potent però excel.lentment trobat.  Totalment recomanable.

1er llarg: 35 metres, IV, V, V+, IV+. 11 Assegurances. Placa típica de Malanyeu, vertical, però plena de forats que en permeten gaudir del llarg.

2on llarg: 30 metres, IV+, V, IV+. 7 Assegurances. des de la reunió veurem una fissura amb dues savines que ens indiquen per on va aquest llarg. Passos bonics, verticals i ben assegurats, tot lo necessari per gaudir pujant. 

3er llarg: 20 metres, III, 1 spit.  Sortim per l'esquerra per terreny fàcil fins situar-nos sota d'un spit per on pujarem vertical fins al proper spit on muntarem la 3ª reunió amb l'ajuda de flotants.

4art llarg: 15 metres. V, 6ª o Ao V+, V+, 8 assegurances. Sortim verticals per la placa per situar-nos sobre la reunió, (compte amb un bloc que es veu inestable), després veurem els darrers metres de la placa molt verticals i fins itot amb uns primers passos un xic desplomats. Entrem a la placa per l'esquerra on trobarem bones presses per superar aquests metres desplomats, després ens costarà una mica més perquè el forats són més petits, aquí ens podem ajudar amb algun A0, o fins i tot Ae, en funció del que vulguem o podem apurar, després es tomba un xic i tot i que segueix força difícil es deixa fer millor fins arribar a la reunió.

Descens: en ràpel per la mateixa via o crestejant fins un mas on surt una pista que ens portarà al riu i després al cotxe. 35 minuts.

Material: 12 cintes i un Camelot 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!
 

dijous, 19 d’agost de 2021

Montserrat - Gorra Frígia - Via Òptima - 18/08/2021

 Aprofitem que han  tret les restriccions per risc d'incendis a Montserrat per fer una escapadeta a la Gorra Frígia. Tot i que fa un xic de fresca, anem a la Cara Oest a repetir, un cop més, la via Òptima.


Us deixem la nostra ressenya.

Des de Sant Joan en uns 15 minuts ens plantem a peu de via. Ens repartim les tirades com altres cops. 

Uns primers metres drets i difícils, però que es deixen fer molt bé, hi ha moltes ressenyes que li posen 6a, però per comparació amb altres vies de la zona, penso que és més un V+.


Un primer llarg força agraït, però fa un vent suau que ens fa donar compte que ens haurem d'abrigar una mica. 


Tres agulles que em tenen el cor robat, El Sentinella, El Rave, i la Campana, les tres preciositats de la zona. 


A la primera reunió encara amb màniga curta, però durarà poc. 


Mentre ella va pujant decideixo que amb posaré el para-vent. 


Renoi quin canvi, ara fins i tot gaudeixo d'aquesta roca plaent. 


Iniciant el tercer llarg, un llarg que amb al temps ha millorat la roca, doncs les cordades on han anat sanejant. Res a veure amb fa uns anys.  


Iniciant el quart llarg, els primers metres cal anar en compte amb les presses que estan polides de tantes cordades que fan aquesta via. 


El quart llarg és una tirada plaent, per gaudir de la roca de Montserrat. 


Foto cim ja ens toca el sol i s'està de conya. 


Avui m'han crucificat......


A dalt d'aquesta agulla fins i tot l'ombra és bonica. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem el Gorro, pujarem uns esglaons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia. Trobarem un parabolt groc a peu de via. 15 minuts aproximadament. 

La via: itinerari ideal pels matins d'estiu que fa calor, doncs no hi toca el sol fins a les 13h. Via de quatre llargs molt bonics, generosament equipada i amb molt bona roca en general, només hi ha un tram de tercer llarg on caldrà anar amb un xic més de cura, però que està molt sanejada. Totalment recomanable. 

1er llarg: 35 metres. V+/6a, V, IV. Un llarg molt bonic i que val la pena fer en lliure, doncs les assegurances estan molt juntes. Els primers metres són els més difícils i també els més verticals, quan la paret es tomba també baixa la dificultat.

2on llarg: 45 metres. III, IV. Sortim en diagonal molt fàcil a la dreta fins a trobar el primer parabolt, després segueix vertical fins a la reunió amb una escalada plaent.

3er llarg: 35 metres. III, IV, V, IV. Farem un flanqueig a l'esquerra i pujarem lleugerament fins situar-nos sota d'un ressalt que malgrat la roca no sembla massa bona està força sanejada. El superarem i després seguirem per terreny vertical i molt equipat fins que es tomba poc abans d'arribar al bosquet on trobarem la reunió.

4art llarg: 45 metres. V, IV, IV. Sortim vertical, però anant en compte amb les primeres presses que estan un xic polides, després una escalada plaent fins a la reunió que la trobarem uns metres a la dreta del darrer parabolt.

Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal.  Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan. 

1ª Ascensió: Guillem Arias 2012

Material: 16 exprés + R

Dificultat: V+/6a i obligada V-

Apa a escalar que el mon s'acaba!!