Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Estartit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris L'Estartit. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de gener del 2022

L'Estartit - Roca Maura - Via Punxadits - 16/01/2022

 El bon regust de la darrera escalada al costat del mar, ens fa buscar a les vies pendents que tenim amb les característiques similars i ens surt la Roca Maura on hi hem escalat un parell de vies, però tenim pendent la Via Punxadits. Així que ja tenim una bona excusa per pujar a l'Estartit. 


Malgrat que està sobre mateix d'una urbanització i que en el cim hi ha unes antenes, la seva roca i les vistes sobre les Medes justifiquen plenament el viatge. 


Un primer llarg preciós i on ens adonarem el perquè del nom de la via.
 

En Rafel que s'ha apuntat en el darrer moment gaudint del mal de dits que produeix el canto tan afilat d'aquesta roca. 


Tot i que el dia està un xic encalitjat, les vistes des de la primera reunió sobre les Illes Medes ens enamoren. 


Un segon llarg vertical amb passos bonics ens faran gaudir d'allò més. 


Autoretrats a la primera reunió.


Amb la cordada que portem al nostre davant ens intercanviem algunes fotos. Aquesta és d'en Jaime Aguilera, Gràcies.



En Jaime fent la tercera tirada. 


En Rafel fent el tercer llarg

Donat que des de la segona reunió cal baixar un xic, aquesta queda a la mateixa alçada dels primers metres del tercer llarg i permet fer unes fotos ben boniques. 


l'Ita en els mateix lloc.


El que el sol va més baix a l'hivern permet fer uns autoretrats diferents


Iniciant el quart llarg.


Foto a la tercera reunió 


El quart llarg és ben vertical i força mantingut


En Jaime Aguilera li fa una foto en el Rafel entrant a la darrera reunió


Peus de gats i Illes Medes


Arribant al cim. 


Foto de dos amics molt amics. 


Altre cop els tres junts ben contents després de fer aquesta via. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: seguir les indicacions que ens portaran a l'urbanització Roca Maura, pujar pel carrer Mediterrània fins que trobeu el carrer Montseny al final hi ha un lloc que es pot aparcar molt bé. D'aquí surt un corriol que us porta la zona d'escalada esportiva. Nosaltres hem tirat uns 250 metres enrere fins un lloc que hi ha un bloc gran al costat del carrer, des d'aquí surt un camí que amb 5 minuts uns portarà a peu de via.

La Via: itinerari molt bonic, ben trobat, semi equipat, amb passos preciosos, amb molt bones vistes sobre les Illes Medes, tot plegat fa imprescindible a tot escalador. Molt recomanable. 

1er llarg: 20 metres. IV+, V+/6a. Pujarem per un diedre que poc a poc es va adreçant i guanyant en dificultat. Roca excel.lent. 

2on llarg: 45 metres. V+, V, V+. Sortim verticals fins que es tomba una mica i és un xic més fàcil. Poc abans d'arribar  a la reunió trobarem uns passos força difícils. 

3er llarg:  25 metres. V, IV, V. Primer desgrimparem uns metres per començar a pujar per la paret del davant. Els primers metres es fan molt bé, però després cal superar un ressalt amb un grans blocs per entrar tot seguit amb una xemeneia que pujarem per la placa fins a la reunió.

4art llarg: 35 metres. V, V+, V+/6a, V.  Tirada vertical i força mantinguda on trobarem algun pas més difícil a la part alta abans d'entrar en el diedre de sortida. 

Descens: des del cim, seguir una pista en direcció Oest, quan tomba surt un corriol que amb 10 minuts us deixarà al cotxe.

1ª Ascensió: 18/5/2013 per Josep Grau i Josep Mula.

Material: 10 cintes exprés, joc d'aliens i camelots fins el # 2.

Dificultat: V+/ 6a , obligat V+


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 7 de setembre del 2014

L'Estartit Roca Maura - Via del Maño - 06/09/2014

Portem uns dies que ens costa trobar el bon temps. Aquesta setmana havíem quedat per sortir amb el Rafel, feia temps que no ens veiem i això no potser. Varies vies ens havíem passat pel cap, però la previsió, altra cop, no ens era favorable. Cerquem un lloc que al matí doni bon temps, ho trobem La Roca Maura.
 Amb aquesta foto del blog Josepilaura ens situem plenament per on va la via. De fet quan varem fer la Via del Poseidon vàrem veure com feien el darrer llarg de la Via del Maño i ja ens va quedar clar que hi teníem que anar.

El començament de la via està molt ben assenyalat, hi ha un gran pi, i el retol amb el nom. Les vistes sobre Les Illes Medes ens acompanyaran durant tota l'escalada.

El començar la via, ja es veu que la roca serà bona, possiblement amb una mica massa de herba, però normal, després de les darreres pluges.  Els primers passos són drets i bonics fins arribar a una petita balma, que malgrat està ben assegurada i amb bona pressa, no em surt i això que li posen V+/Ae. Fent una petita trampa segueixo vertical fins entrar en una bona bavaresa  V+ per seguir després fins a la reunió un xic més fàcil. R1 35m. V+ Ae.


 l'Ita sortint de la bavaresa.
 En Rafel en el mateix lloc.
 l'Ita ens vol fer una foto plegats a la 1ª reunió i finalment ho aconsegueix. 
Per sortir de la reunió veurem que és una mica expo, però si posem un Camelot del 1, i la cosa ja està millor. Seguim en direcció un diedre balmat que tenim just a sobre nostre, per entrar-hi hi ha un pas que cal tibar força, podem assegurar-lo bé amb un alien groc i després un vermell, un xic més amunt sortim del diedre per anar pel fil de l'aresta, passos verticals i molt bonics, fins arribar un pi, aquí, hem d'anar a l'esquerra a cercar un parabolt i després 1 pitó d'on sortirem recte amunt fins a la reunió. Nosaltres no fem reunió (es veu molt incomoda) i seguim fins a la següent. R2 45 metres. Vè, V+, V, IVº.

 Superant el diedre
 Parant per fer una foto al Rafel i l'Ita
 Aquí la teniu.
 Entrant a la 2ª reunió. 

 En Rafel sortint de la primera reunió. 
 Pas de 6b o Ae, nosaltres optem per fer uns passos d'estreps. 
 Des de la segona reunió sortim a l'esquerra a cercar un curt diedre que ens portarà sota una balma, aquest és el pas clau de la via, el 6B, sembla molt més difícil i ho superem amb un pas d'estreps, sortim per la dreta per tornar a l'esquerra, per unes fissures molt plaents i "disfrutones " que es poden reforçar amb assegurances flotants molt fàcilment.
 Passos de sortida de la via.
 En Rafel al Cim
 El lloc s'ho mereix i ens hi fem fotos tots.
Nosaltres també. 

 i ara si, tots tres contents i acolorats. 

Ressenya original. 

Material: 12 cintes, algunes de llargues, un joc d'aliens i camelots fins 1.
Dificultat obligada: V+

Apa a escalar que el mon s'acaba. 

diumenge, 3 de març del 2013

L'Estartit - Roca Maura - Via Poseidon 03/03/2013

Som davant de les Illes Medes, feia dies que en Rafel ens havia dit que a la Roca Maura havien obert una via nova i que li havien dit que era tan maca. Havíem intentat quedar, però no havia estat possible, així que avui nosaltres hem sortit en direcció a l'Estartit amb l'intenció de fer la via.
Quan hem arribat, cap a mar, el dia estava un xic trist.

Però la paret es veia força bé, passem per la Casa d'Informació per fer-nos amb la ressenya i enfilem direcció al peu de paret. 

Una curta aproximació, només de 10 minuts i ja som a peu de via. El primer llarg arrenca amb un pas que requereix concentrar-te, després un tram mes fàcil i per arribar a la reunió cal tornar a tibar. La roca és d'una adherència i una qualitat impressionant.

Arribant a la 1ª reunió.

 L'Ita entrant a la primera reunió. Està contenta sembla que la via li agrada.
 El segon llarg és el més bonic de la via, sortim de la reunió vertical fins sota un sostret, el passem i ens situem a sota d'una placa un xic balmada, bona pressa, i uns passos difícils però molt ben aconseguits.
 Després seguim per un diedret fins a la reunió. 
 L'Ita a la primera reunió.
 Al costat nostra hi ha una altra cordada, estan fent una via que es veu un xic més dura, cal anar-ho equipant, tot i així es veu molt interessant. A veure si trobem la ressenya.
 Una cosa no podem deixar de fer, que és mirar al nostra darrere. 
 La segona reunió cal canviar-la un xic més a l'esquerra. Un tram molt fàcil. 
 Canviant la reunió.
 Sortir de la reunió, requereix una forta tibada, però la roca s'ho val. Després ja és força més fàcil fins a la reunió.
 La 2 reunió bis.
 El quart llarg, cal superar una placa amb una roca abrasiva al màxim, és una passada. La llàstima és que sigui tan curta. 
 Fent el darrer pas per sortir de la via.
 L'Ita arribant dalt. 
 Estem contents i ens fa il·lusió fer-nos una foto plegats.
 Els fons podem veure les illes Medes i el Cavall, el 8-9-1975 vàrem l'ascensió, tenim molt bons records  d'aquella escalada amb el Josep Monistrol. Ens emociona recordar-ho...
Després, anem a fer un bon arrós al Restaurant Felix, una passejada i cap a casa amb una bona escalada.

Via oberta per: Zollo Pintiado i Pep Castro el 10-12-2012. Via oberta per baix.
Material: 12 exprés, baga per reunió i un alien groc per la sortida de la primera reunió (prescindible)
Equipament:parabolts, pitons, reunions equipades amb argolla.
Escalada de tall esportiu, però les assegurances estan molt ben col·locades per tal de que tinguis que escalar els passos. 
Dificultat màxima obligada: V+.
Ressenya: la podreu aconseguir a la Casa d'Informació a l'Estartit. Cap pagar 2€. Està plastificada i es pot portar penjada. Els 2 € són per fer el manteniment i obrir altres vies. SVP. no feu ressenyes en els blocs, respecten la decisió dels obridors.

Aproximació: seguir les indicacions que ens portaran a l'urbanització Roca Maura, pujar pel carrer Mediterrània fins que trobeu el carrer Montseny al final hi ha un lloc que es pot aparcar molt bé. D'aquí surt un corriol que us porta la zona d'escalada esportiva. Nosaltres hem tirat uns 250 metres enrere fins un lloc que hi ha un bloc gran al costat del carrer, des d'aquí surt un camí que amb 10 minuts uns portarà a peu de via.

Descens: des del cim, seguir una pista en direcció Oest, quan tomba surt un corriol que amb 10 minuts us deixarà al cotxe.

Ens agradat, la roca, l'equipament, l'ambient, i les vistes. Llàstima que encara hi ha un xic de terra.

Apa aneu a Roca Maura ha fer una escalada plaent.