dilluns, 25 de febrer del 2019

Montserrat - "Gorro Frigi" - Via Opera Prima 24/02/2019

El "Gorro Frigi" sempre ens ha agradat i malgrat hem fet la majoria de vies ens agrada tornar-hi. Acariciar la seva roca ens va sentir quelcom especial, no sé si serà cosa de la qualitat de la mateixa, o del plaer que fa assolir el seu cim. Les seves vistes sobre Sant Benet i Trinitats també són un plus per anar-hi. 


Una bona vista de la Cara Est. 

Aproximació: des de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni fins arribar sota mateix. Després començarem a pujar, per la canal entre el "Gorro Frigi" i la Magdalena Superior, fins que trobem un parabolt groc que marca l'inici de la via.

1ª Tirada: 25 metres, -V, IV+, sortim de la canal amb lleugera tendència a la dreta, passos finets a l'inici, després es posa més dret, però sempre amb bona pressa fins a la reunió.

2ª Tirada: 25 metres, V+ Vè, IV.  Des de la reunió sortim per l'esquerra, un pas dret on haurem de tibar fort, després es manté dret fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres, 6ª, Vè, IV. Només sortir tenim un pas lleugerament desplomat que és força exigent, després et recuperes un xic i tornem a trobar un lloc vertical, però amb més pressa. Tot seguit  seguirem per terreny més fàcil fins a la reunió.

4ª Tirada: 20 metres. 6ª, 6b. Aquest llarg sortim per la dreta per situar-nos ràpidament a la vertical de la reunió, passos on haurem de tibar de valent i no baixa la dificultat fins que ja veus la reunió. Cada cop la trobo més difícil, hi ha bones presses, però també n'hi ha alguna de polida que no dona massa confiança, per sort està molt ben equipat i sempre ens podrem ajudar amb algun A0. 

5ª Tirada: 50 metres. 6ª, Vè, IV. Sortim vertical per una especie de diedre cec, passos drets fins a sortir del diedre, després anirem per terreny més fàcil, fins situar-nos en el darrer pas un xic balmat abans de pujar vertical fins el cim. Reunió a la mateixa creu. 

Descens: A la vertical del coll, trobarem un ràpel de 20 o 25 metres en funció de l'instal·lació que fem servir per fer el segon ràpel. Després un segon ràpel de 50 metres fins a la canal. Després baixarem per la canal fins el camí. 

Via totalment equipada. Portar 10 cintes exprés. 



Iniciant la via. 



Entrant al primer llarg


Pas de sortida de la primera reunió.


Progressant pel segon llarg,


Lluitant la tercera tirada. 


Tibant en el 4art llarg. 


Autoretrat de l'Ita en la 3ª reunió. 


Sortint de les dificultats del 4art llarg. 


Sortint del diedre cec del 5è llarg.


Foto cim. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!




dimecres, 20 de febrer del 2019

Abella de la Conca - Torre Xica - Via Mariquita Pérez - 17/02/2019

El Poble de la Bella de la Conca és un poble molt bonic de la comarca del Pallars Jussà. Poc a poc s'han anat obrint moltes vies d'escalada esportiva i també algunes de llargues.
Encara que hi hem fet un parell de vies en els darrers anys, encara tenim feina per temps. És un lloc extraordinari per escalar en els mesos d'hivern, la seva orientació al sud, fa que els dies de bon temps es pugui escalar amb màniga curta, doncs la reverberació del sol sobre la roca grisa del calcari i la protecció del vent, crea un microclima ideal.

Avui hem quedat amb el Xavi i hem escollir la Torre Xica, doncs es veu una roca molt bona i sembla que promet.




La Torre Xica des de l'aparcament on hem deixat el cotxe.


En la curta aproximació podem gaudir de l'església romànica del poble.

Aproximació: deixem el cotxe, poc abans d'entrar al poble,  al costat mateix de la carretera, des d'aquí  entrem al poble i anem en direcció a l'església romànica passem pel seu costat i després seguim un camí que ens portarà a peu de via. Total 10 minuts.

1ª Tirada: 35 metres IV, Vè.  Iniciem l'escalada en una fissura on veurem un tasco abandonat, pujarem en diagonal fins una savina, després trobarem un parabolt que ens assegura uns passos fins, voltem un bloc per l'esquerra, pugem unes plaques i anem a la dreta per entrar a la reunió. 

2ª Tirada: 35 metres Vè, V+. Sortim per la dreta i anem pujant recte per unes plaques amb passos bonics, però un xic difícils, fins un punt que hem d'anar un xic a la dreta per entrar a la reunió. 

3ª Tirada: 35 metres Vè, V+, 6a, Vè. Tornem a sortir per la dreta i anem progressant per unes plaques super compactes, i a la vegada difícils fins un pas de 6ª que es fa per l'esquerra del parabolt, després vertical fins a la reunió sota mateix d'un petit diedre.

4ª Tirada: 35 metres Vè, IV. Des de la reunió estant veurem un parabolt sobre nostre a l'esquerra. Per arribar-hi haurem de fer uns passos atlètics, però abans haurem d'assegurar-lo amb un Alien vermell o un Camelot Lila.  Després anirem pujant per l'esperó amb passos divertits fins el cim. Reunió en el mateix ràpel.

Ràpel: 35 metres. Ràpel per la vessant contraria, però molt brut de vegetació. Millor posar dues cordes, ja que amb 30 metres no arriba. 

Tornada: des del ràpel baixarem per un corriol dret que ens portarà altra cop a peu de via. 


Primers passos assegurats pel tasco abandonat.



Progressant pel primer llarg


En Xavi iniciant el 2on llarg


Passos bonics però fins del segon llarg. 


L'Ita atenta assegurant el segon llarg.


Passos del segon llarg 


La tercera reunió. 


Entrant a la tercera reunió.


Pas atlètic però molt bonic. 


Sortint a l'esquerra


En Xavi i l'Ita a la 3ª reunió. 


En Xavi en el mateix pas. 


Mirant el poble que està sota mateix. 


El poble des del cim mateix. 



Contents al cim



Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dimecres, 13 de febrer del 2019

Montserrat - Zona Càmping - El Cargolet - 13/02/2019

Aquest matí només disposem d'unes hores, tenim que arribar a migdia a casa, així que aprofitem que entre setmana es puja bé al Monestir i anem a la Zona del Càmping.

Teníem la via que puja el Cargolet pendent, l'havíem mirat baixant de la via del costat l'any passat i ens va semblar interessant.

La via resulta més atractiva del que a cop d'ull sembla, doncs manté un primer llarg molt mantingut de Vè grau i un segon amb un pas de V+.


La via: segueix una placa molt marcada al costa de la Granota. 

Aproximació: des del Monestir agafarem el camí que porta a Sant Joan fins que trobarem un retol que indica per pujar al Mirador de Fra. Gari. El seguirem de pujada fins ala peu de la Granota. Pujarem per la canal de la cara est fins al peu de via on veureu un parabolt. 

1er llarg: 35 metres Vè.  10 assegurances Començarem amb passos fins el primer espit, i ja veurem que tota la tirada segueix la mateixa tònica. Escalada de Vè mantinguda on haurem de treballar bé els peus. 

2on llarg: 25 metres IV+, V+, IV+. 5 assegurances. Sortim amb lleugera tendència a l'esquerra, amb molt bona roca i menys fina, fins arribar en una petita balma que superarem amb un pas de V+, després seguirem amb una dificultat de IV+ fins a la reunió.

Descens: Ràpel de 60 metres fins al final de la via.

Material: 11 cintes i Reunions.

Oberta al 1993 per Marcel Millet i Nando Dalmases.


Iniciant el primer llar, passos finets i bona col·locació de peus


Arribant a la 1ª reunió. 


2on llarg, menys mantingut però amb un pas de V+


Un cop superada la petita balma.


Bones vistes el Monestir


Arribant a la 2ª reunió. 


La Granota ens vigila.


Foto cim. 


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

dilluns, 11 de febrer del 2019

Montserrat - Serrat de les Garrigoses - Via Dels 172 anys. 09/02/2019

L'any passat mentre fèiem l'aresta Jan, vàrem veure una cordada que estava escalant la Via Dels 172 anys. Malgrat que vàrem veure que hi havia certa discontinuïtat ens va semblar que hi podríem  anar algun dia.

Avui hem quedat amb el Miquel i la Pilar i farem una cordada de quatre, així ens ho passarem millor i podrem fer-la petar a les reunions.

Tal com ens semblava hi ha trossos amb discontinuïtat, però també hi ha llargs força bonics. Per altra banda, tampoc està sobre equipada i això fa que tinguis que treballar la majoria de les tirades, fet que li dona un xic més d'aventura.


La primera part de la paret.

Aproximació: Des del pàrquing de les Coves Salnitre pujarem unes escales fins que veurem que surt un corriol a l'esquerra que va per sota la paret, primer passarem per sota de l'inici de l'Aresta Jan i seguirem fins que veurem que el camí es perd un xic i baixa a la Canal del Xacó. Abans de baixar, si estem atents veurem una sageta pintada a l'altra banda de la canal, que indica la grimpada final fins l'inici de la via.

1er llarg: 35 metres. 2 espits. IV, V+, IV. Nosaltres hem començat des del primer espit.  Iniciem per un terreny de placa fins situar-nos sota d'un pas balmat on trobarem la 2a assegurança, farem un pas forçat de V* i després ja per dificultat fins a la reunió en un replà molt còmode. (2 espits)

2on llarg: 40 metres. 1 spit IV, IV+. Sortim verticals per un diedre que ens portarà sota un pas balmat assegurat, d'aquí sortim a l'esquerra en un flanqueig i pugem vertical fins a la reunió. (1pitó i 1 espit).

3er llarg: 35 metres. 1 espit. IV, II.Des de la reunió veurem l'assegurança dintre d'un cercle vermell. L'anirem a cercar per un diedre de l'esquerra, després seguirem pujant per sobre d'una repissa que per terreny fàcil ens portarà a la reunió. (2 espits).

4art llarg: 30 metres. 2 espits i 3 pitons. IV+, V, V+, IV+. Sense cap mena de dubte el llarg més bonic de la via. Una placa estupenda, excel·lent roca, i passos molt bonics. Sortim de la reunió verticals fins un pitó que ja veurem des de la mateixa reunió, després seguirem vertical fins a trobar el 2on pitó. D'aquí anirem a l'esquerra a trobar un espit del que seguirem vertical amb passos fins fins els següent, després amb passos amb molt bona pressa arribarem al 3er pitó del que ja per terreny menys vertical arribarem a la reunió. (2 espits).

5è llarg: 30 metres. 1 espit. IV, IV+.  Després de caminar 60 metres arribarem al següent ressalt on comença el cinquè llarg. Anem pel costat esquerra d'una gran llastra per passar a la dreta, després seguirem pel fil de l'esperó amb una roca extraordinària i passos molt reeixits. (2 espits amb anella).

6è llarg: 40 metres. 1 espit. V, IV+. Des de la reunió anem a l'esquerra per entrar en un diedre canal, abans però, trobarem una espit que ens assegura un tram on la roca no és massa bona. Seguim el diedre fins que podem situar-nos a una placa de l'esquerra que seguirem fins anar a cercar l'aresta que ens portarà al cim d'aquest esperó. (2 espits amb anella).

7è llarg: 30 metres. 1 espit i 1 buril. V, II. Després de caminar 5 minuts arribarem en un collet on veurem una placa molt vertical davant nostre.  Aquesta placa, és corteta, però amb passos verticals i molt ben trobats, un cop superada la placa seguirem per un terreny més senzill fins a trobar un buril a terra on podríem fer reunió. Nosaltres hem seguit grimpant fins a un arbre on hem pogut fer una bona reunió.

8è llarg: 50 metres. III. Una grimpada per l'esperó ens situarà sota mateix del cim, que podrem aconseguir sense problemes.

Descens: des del cim veurem a la nostra esquerra unes fites que ens portaran al camí de les bateries i després per aquest fins a Collbató. 


Començant el primer llarg.


Superant el pas de V+


Iniciant el 2on llarg


La primera reunió.


En Jaume i en Jordi a l'Aresta Jan.


La tercera reunió. 


Treballant la 4ª tirada.


Tots atents....


Entrant a la part de dalt de la placa.


l'Ita iniciant el 4art llarg. 


Sembla que la tirada li ha agradat..


En Miquel arribant a la 4ª reunió. 


Tots a la 4ª reunió. (Foto d'en Jaume des de l'aresta Jan)


Iniciant el segon ressalt.


Un llarg típic d'aresta bruc


La Pilar entrant a la 5a reunió.


Entrant al diedre canal de la 6ª tirada.


Passos bonics de la 5ª tirada.


Fent-la petar a la 6ª tirada. 


Placa sensacional del 7è llarg. 


La sageta indica que anem pel bon camí


Darrer llarg


En Miquel i la Pilar, just arribats al cim, amb les llums de la tarda. 


La cordada de 254 anys al cim...


La nostra ressenya.

Hem escalat, hem rigut molt i ens ho hem passat de conya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!