dissabte, 29 d’abril del 2023

Montserrat - El Camell de Sant Jeroni - Via El caçador de Balenes - 29/04/2023

 El Camell de Sant Jeroni ja l'havia fet fa molts anys amb en Josep Monistrol per l'Aresta Bruc, però l'Ita no, i l'altre dia parlant amb l'Arseni resulta que tampoc l'havia fet, així que vàrem quedar per aquest dissabte per anar a la Via El Caçador de Balenes, que tot i ser una via d'en Joan Vidal, el nom no fa referència a res relacionat amb els indis, cosa estranya, però en Joan Vidal ens ha fet la següent aclariment: El nom ve pels Inuits i altres tribus, caçadors de balenes. 

Moltes gràcies Joan!!



Us deixem la nostra ressenya


Pugem per la vessant sud pel Camí dels Bassals dels Gats o Camí dels Francesos, tot i que puja més que venint de Sant Joan, tindrem ocasió de gaudir de molt bones vistes sobre el Montgròs i els Plecs del Llibre.


i al fons del Torrent del Migdia sobresurten les Atalaies de forma espectacular. 


Un cop hem deixat la forta pujada, ara anem carenejant amb una pujada més suau que ens deixarà a peu de via. 


Uns metres abans ja el podem observa El Camell de Sant Jeroni amb tot detall. 


Com la via té tres llargs, en farem un cada un, i és l'Ita qui comença. 


Primer per terreny molt fàcil i els darrers metres una mica més difícil. 


Després ens toca a nosaltres. 


La reunió situada a la dreta d'un gran forat. 


Ara ens toquen uns passos d'artificial i després seguirem en lliure per una placa força difícil. 


L'Ita passant la balma en Ao. 


Després segueix per la placa fineta fins a la reunió. 


i després l'Arseni que ha pujat ràpidament. 


L'Arseni començant la tercera tirada, els primers metres són els més bonics. 


El dia és molt clar i el cel ben blau.


Els darrers metres un xic trencats


L'Ita abans de pujar el darrer ressalt. 


Des de la reunió pugem el cim, doncs les vistes són sensacionals. 


Repassant les diferents agulles que podem veure des del cim. 


Val la pena pujar els darrers metres per poder contemplar aquestes vistes. 


L'Arseni gaudint de les vistes. 


Ben contents ens fem una foto de record. 

Hem escollit bé, tan l'excursió per on hem pujat i l'escalada, ens ho hem passat d'allò més bé. 

Aproximació: per arribar al Camell de Sant Jeroni, hi podem anar des de Sant Joan i després baixar, més curt i més còmode, o podem pujar pel camí dels bassals del gats o camí dels francesos, que resulta més llarg i més costerut, però molt gratificant per les vistes sobre: Els Ecos, Montgros,  Les Atalaies, i al final és 1h,30 o  1h, 45 de pujada.

La via: són tres llargs bonics, equipats amb parabolts i amb molt bona roca. El segon llarg és més difícil, però està molt ben equipat. Recomanable.

1er. llarg: 30 metres. III, IV.  Escalada de placa fins el forat on trobarem la reunió a la dreta.

2on llarg: 25 metres. Ae, V, V+, V. Sortim de la reunió per la dreta i tot seguit trobarem l'inici de l'Ae, farem quatre passos i ja podrem sortir en lliure en tendència a la dreta fins sota d'un ressalt, que és on he trobat el pas més difícil, ho he provat recte i no m'ha sortit, ho he provat per la dreta i quan ja em sortia no ho he vist clar i he posat un estrep i he sortit, després encara tindrem uns metres difícils fins arribar a la reunió.

3er. llarg: 30 metres. IV, III.  Sortim per la dreta i pugem per una placa amb bona roca, després perd verticalitat i trobarem un tram fàcil però amb moltes pedres, pujarem al primer ressalt i baixarem un xic per pujar fins a la reunió amb roca a controlar. Des de la reunió ens quedaran uns 5 metres fàcils fins el cim.

Descens: a un parell de metres a la dreta de la reunió veurem una instal·lació nova de ràpel. Farem un ràpel de uns 35 a 40 metres fins a terra.

Material: 12 cintes exprés, 1 estrep, + R.

Oberta per:  Joan Vidal en el 2008. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 28 d’abril del 2023

Alt Urgell - Paret Bucòlica - Via Apatxe Rebel - 27/04/2023

 Només pel nom de la via podem saber l'autor, com s'ha obert i intuir que hi haurà un bon equipament. Efectivament, estem parlant d'una via de la factoria d'en Joan Vidal, i oberta amb solitari. amb molt bon equipament i amb molta feina de sanejament a la roca. Per tant, el primer que volen fer és donar-li les gràcies per aquesta nova obertura.


Ja des de la carretera i amb la ressenya d'en Joan Vidal podrem veure perfectament cada llarg.

Des de que vàrem tornar del Nepal, només hem vist que un munt de cordades l'han anat a repetir aquesta via, així que per aquest dijous que hem quedat amb l'Arseni i el Ferran ens proposem anar-hi.

Quan arribem a l'aparcament veiem que hi ha dues cordades, una ja està a la segona reunió i començant la tercera tirada i l'altra ja està a la primera reunió. Tenim dubtes, ens preocupen les pedres que ens puguin caure, així que estem una estona veient que fem. Al final ens posem en marxa i a veure si estem de sort i no ens toca cap pedra. 


Iniciant el primers passos de la via. 


Per entrar a la reunió ens trobarem una placa on haurem de fer una bona tibadeta, per sort la pressa és molt bona, i el que de sota sembla molt difícil, quan t'hi poses resulta una placa molt agraïda. 


L'Arseni que ens va al darrere apunt de superar la placa abans comentada. 


Un segon llarg que es deixa fer molt bé, salvant-ne una petit ressalt que ens ho haurem de mirar una mica més. (foto Arseni)

En aquest pas l'Ita s'ha d'estirar força, doncs les bones presses estan un xic llargues (foto Arseni)


Entrant a la segona reunió.


Iniciant el tercer llarg, sense dubtes el més bonic de totes, amb una roca excepcional, passos de diedre, passos de bloc, passos de placa, tot són bons ingredients per gaudir d'aquest llarg.


Després de superar aquest diedre anirem a l'esquerra on ens trobarem amb un ressalt amb una pressa d'escàndol.


L'Ita sortint de la placa més bonica de la via. 


L'Arseni en plena feina en el tercer llarg (Foto Ferran)


Sortint de la tercera reunió, on trobarem un pas explosiu i després es deixa fer molt bé fins l'inici de l'artificial. 


En Ferran sortint de la tercera tirada (Foto Arseni)


Arseni en l'artificial de la quarta tirada. (Foto Ferran)


L'Ita sortint de la quarta tirada, que com sempre i seguint a la seva tradició ha pujat en Ao, sense els estreps.  El que porta és el meu que l'he deixat en el darrer pas. 


Iniciant el cinquè llarg, amb l'estrep preparat per si fa falta, després quedarem gratament sorpresos de les bones presses que anirem trobant. Aquest llarg també és molt bonic. 


l'Ita a la reunió amb el pantà molt baix d'aigua al fons. 


Darrers metres de la cinquena tirada. 


Iniciant el flanqueig del darrer llarg. 


La cinquena reunió. 


Sortint a la cresta final 


Mentre, en Ferran va sortint de la cinquena tirada.  (Foto Arseni)


L'Arseni en el flanqueig. (Foto Ferran)


A la cresta final. 

A tots quatre ens ha agradat molt la via i ens ho hem passat d'allò més bé. 


Ressenya original d'en Joan Vidal que està super detallada. 

Aproximació: Venint d'Oliana, passarem tres túnels i abans d'entrar en el quart ens desviarem a la dreta per agafar la carretera vella, a uns 300 metres trobarem l'aparcament. Des d'aquí tenim dues opcions, agafar la canal que surt uns metres abans d'arribar a l'aparcament fins que estem a l'alçada de la paret i després anar a la dreta fins a peu de via, o seguir uns 300 metres més caminant per la carretera fins que veurem un corriol que enfila vertical seguin la paret i en uns 20 minuts serem a peu de via. 

La via: itinerari de 6 llargs, molt ben trobat, amb bona roca en general i un equipament super generós, fet que farà que sigui una via amb moltes repeticions. Totes les reunions són molt còmodes. A nosaltres ens ha agradat molt. Sensacional feina Joan Vidal. Molt recomanable. 

1er. llarg: 35 metres. III, V, 6a.  Els primers metres van per terreny no massa dret fins que arribarem a sota d'una placa on haurem de fer uns passos un xic atlètics gràcies a la bona pressa.

2on. llarg:  30 metres. IV+, 6a-, V, IV.  sortirem per la dreta de la reunió per anar a buscar un ressalt, on trobarem els passos de la tirada, un cop superats anirem rectes fins a la reunió.

3er. llarg:  30 metres. V+, 6a+.  Superem un diedre molt bonic i anem en tendència a l'esquerra fins sota d'un ressalt on el superarem molt bé gràcies a les bones presses, després anirem a la dreta per entrar en una placa que primer anirem per la dreta de les assegurances i després per l'esquerra. Aquí trobarem passos molt bonics i difícils.

4art. llarg: 30 metres. 6a, V, Ae, V, IV.  Sortim verticals i superem un pas estrany, després anirem a l'esquerra fins situar-nos sota de l'artificial, que anirem fent molt bé,  fins que sortirem per la dreta i recte amunt fins a la reunió.

5è. llarg: 30 metres. Ae/Ao, 6a+, V.  Sortim amb un parell de passos d'Ae/Ao i després anirem a l'esquerra, la paret es posa vertical i sembla molt difícil des de sota, però quan t'hi vas posant, vas endevinant els passos amb molt canto i que et fan gaudir de valent. 

6è llarg: 20 metres. IV. Flanqueig a la dreta fins a la reunió.  Ara només ens queda una grimpada fàcil per la creta. 

Descens: pujarem per un corriol marcat en fites que ens portarà en un collet, després baixarem arran de la paret fins arribar a la canal que seguirem fins a la carretera. 45 minuts.

Material: 14 cintes exprés, R. i un joc d'aliens per si de cas. Nosaltres no hem posat res. 

Oberta en solitari per en Joan Vidal. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimecres, 26 d’abril del 2023

Sant Llorenç del Munt - La Mola - Via Josep Calvet Pratginestós - 25-04-2023

Aquesta via la teníem pendent des de feia temps, ja havíem fet la seva veïna Alexandre Camps Padrós i aquesta la guardàvem  per un dia que no tinguéssim massa temps. 

Avui, després de fer uns encàrrecs a Sabadell ens decidim per anar a La Mola a fer aquesta vieta. 



Al mig de la Punta Serreta i la Punta dels Cavalls, podem veure unes roques on hi ha la nostra via 


Aquí podem centrar-nos millor 


Des del peu de via podrem veure la Punta dels Cavalls retallada sobre Montserrat. 


Només començar ja ens ensenya les dents, sort que la roca està prou bé. 


Després ja per terreny un xic més amable, fins que enfilarem la placa super compacta que ens portarà a la reunió. 

Entrant a la reunió després de superar la placa. 


Amb el sol de cara em costa veure el parabolt i com arribar-hi. 


Després de mirar-ho bé, segueixo per la fissura i després surto a la placa per arribar a dalt. 


Sortint de la via. 


En aquest lloc, val la pena i gaudir del paisatge. on podrem gaudir molt bones vistes sobre la Serra de l'Obac i Montserrat. 


Us deixem la ressenya dels germans Masó Garcia, que està molt ben detallada. 

Aproximació: Des del final del carrer Granera a Matadepera anirem a buscar la Canal de les Bruixes per on pujarem fins a trobar la pista de Can Pobla, la creuarem i seguirem recte amunt fins que arribarem El Bolet, des d'aquí ja veurem perfectament la via, només ens cal pujar un darrer tram a l'esquerra de la Punta d'en Serreta. 

La via: itinerari molt curt, on tot i així hi trobarem alguns passos bonics i divertits. Per col·leccionistes. 

1er. llarg: 20 metres. 6a, V, V+, V.  Els primers metres ja ens faran entrar en calor, després seguirem per un terreny menys difícil fins que passarem a una placa super compacte que ens portarà a la reunió en un alzina. 

2on. llarg: 15 metres.V, 6a. Des de la reunió estan veurem un parabolt que haurem d'anar a buscar. Entrarem per un encastament i després sortirem a la placa de la dreta que ens portarà al cim. Reunió en una alzina.

Material: 8 cintes exprés, i tòtem groc i verd.  

Descens: caminant per la canal que hi ha a l'esquerra de la via. 

Oberta per: Germans Masó Garcia.


Apa a escalar que el món s'acaba!