dissabte, 30 de setembre del 2023

Montserrat - Frares Encantats - Dit Xic o Dit Inferior - Via Baserritarra 28/06/2023

 Després de la darrera experiència en el Ditet, tornem a la zona dels Dits, aquest cop anem al Dic Xic, també anomenat el Dit Inferior. L'altre cop ja ens vàrem fixar amb la Via Baserritarra, que forma una aresta preciosa. Avui hem pogut comprovar l'esveltesa d'aquesta via. Que sense ser molt llarg, si que és prou intensa. 


Com sempre us deixem la nostra ressenya. 


Una bona panoràmica de la zona ( Foto Arseni Lago)


Després de baixar la canal comencem la via 


Un llarg bonic, però amb passos finets que li donen color.


Aquest primer llarg ha estat restaurada amb parabolts de 8mm


L'Arseni en plena feina


Un curt flanqueig ens situa al fil d'un esperó. 


Un segon llarg espectacular, ferm, vertical, ben trobat, on haurem d'escalar ben concentrats, tant per la dificultat com per l'equipament, que són espits amb plaquetes de burí de l'any 1989. Ja tenen el seu temps i no donen massa confiança. Per si de cas, millor no provar si aguanten. És de aquells llargs, de placa montserratina que, quan arribes a la reunió et fa sentir ben satisfet.  (Foto Arseni Lago)


L'Arseni progressant pel tram més dret. 


En aquest llarg hi trobarem passos amb molt bon còdols i passos amb presses petites. 


Haurem de saber llegir bé la roca per progressar per gaudir d'aquest llarg.


Tot i que la roca és molt bona, hi ha alguna pressa a controlar.


Sortim verticals de la reunió amb passos bonics i ara un xic més fàcils. (Foto Arseni Lago)


L'Ita a la sortida de la segona reunió. (Foto Arseni Lago)


Foto cim. 


La Nina

Arribar al cim sempre té premi, i especialment quan estàs rodejat d'aquestes agulles tan precioses que, la força del vent,  ha anat esculpint poc a poc fins a deixar-les en aquestes formes tan encisadores. 


El Lloro

Esvelt, elegant, defensant el seu espai en mig del cel blau.

Aproximació: des de Can Massana anirem fins el Refugi d'Agulles passant el coll de la portella. Des del refugi seguireu pel camí que va direcció al Pas del Príncep, quan ja veureu l'agulla, el camí baixarà una mica i tornarà pujar. Quan esteu pujant haureu d'estar alerta perquè hi ha un camí que surt a l'esquerra en senyals blaves. Seguireu per aquest camí que us portarà sota mateix peu de l'aresta Brucs del Dit. Aquí seguirem pel camí que puja entre El Dit i el Dit Xic, en aquest tram es converteix en una canal, pujats uns metres veurem un collet a la nostra esquerra i una canal que baixa fins al peu de via. En l'inici de la via hi trobareu un burí. 


La via: itinerari molt ben trobat de tres llargs de placa Montserratina, on cal destacar el segon llarg per la seva bellesa. Recomanable per escaladors Montserratins. 

1er. llarg: 30 metres.  Anem a buscar l'aresta que ens entra a la placa que seguirem fins a la reunió. Equipada amb parabolts de 8 mm

2on. llarg: 40 metres. Sortim  a la dreta per esquivar el desplom que tenim a sobre i anar a buscar la part més vulnerable d'aquest tram. Després pujarem recte per un tram molt vertical, amb bons còdols, quan la placa per un xic de verticalitat anirem en lleugera tendència a la dreta, i finalment ja pujarem vertical fins a la reunió. Equipada amb espits amb plaquetes de burí. 

3er. llarg: 25 o 30 metres. En funció si fem la reunió en una savina o anem a cercar el ràpel.  Sortim verticals i després un xic a la dreta per superar un ressalt, els darrers metres són de roca trencada.

Descens: Ràpel de 22 metres per la vessant nord, on trobarem el camí de baixada. 

Oberta per: Toni, Mariano, i Kush Mañez, 9/4/1989

Material: 10 cintes exprés + R.

Dificultat obligada: 5+/6a-

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dijous, 28 de setembre del 2023

Montserrat - Sant Joan - Miranda de Santa Magdalena - Via de la Núria, 26/09/2023

Després de fer la via de la Nina a la Miranda de Sant Pere, aprofitem per sortir per la Via de la Núria, així farem uns quants metres més. 




Us deixem la nostra ressenya conjunta amb la Via Directa Núria


Comencem i els primers metres són comuns amb la Via Directa Núria.


La via tota segueix la mateixa tònica, escalada senzilla on és ideal per iniciació. Fins i tot les reunions són dobles per si es va una colla. 


Tota l'estona anirem a l'esquerra de la fissura que marca tota la paret.


Anirem seguint les rampes amb algun petit ressalt. 


Durant el matí, pràcticament escalarem tota la via a l'ombra. 


Només en el darrer llarg ens tocarà el sol 


Com sempre arribar a dalt té premi, que no és altre que les bones vistes. 

Aproximació:  passarem per l'ermita de Sant Joan en direcció al Clot de la Mònica, però ràpidament trobarem un corriol que surt d'uns esglaons tallats a la pedra, pujarem per aquí i tot seguit anirem a l'esquerra a cercar el coll que separar el Mirador de Sant Joan i La Miranda de Santa Magdalena. Aquí, passarem a la vessant oest, baixem una mica i seguim per un corriol que ens portarà a peu de via. Primer trobarem un parabolt sense pintar, seguim pujant una mica i trobarem un parabolt groc a peu de via.

La via: itinerari de 6 llargs, amb una dificultat mitjana de III/III+ i ben assegurada ideal per iniciació. La simplicitat dels seus llargs no requereix una explicació detallada.

Material: 6 cintes exprés + R

Oberta per:  Guillem Arias, any 2010.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Sant Joan - Miranda de Sant Pere - Via La Nina 26/09/2023

Poc a poc, hem anat fent totes les vies de la Miranda de Sant Pere i ens havia quedat la Via La Nina, que ens feia especial il·lusió, ja que igual que el Guillem Arias, nosaltres també vàrem tenir una gateta molt bonica que es deia Nina.  Fer aquesta via, per nosaltres, també ha estat rendir un petit homenatge a la nostra gateta. 

La nostra ressenya.


Iniciem la via per la cara est, després passarem a la cara sud i finalment acabarem per la cara oest. 


Un primer llarg molt senzill, de fet la via és tota ella fàcil, però que pot estar molt bé per l'iniciació de vies de més d'un llarg i fer practiques en el muntatge de reunions.  


Per sort, avui disposem d'un dia molt net i clar, fet que ens permet gaudir millor de l'escalada.  


Anant a buscar la segona reunió a la cara oest. 


Entrant a la segona reunió. 


Ara ja a la cara oest, així que ens tocarà l'ombra les dues properes tirades. 


Anem pujant amb una escalada senzilla i molt ben equipada. 


Quasi sense adonar-nos compte ja estem sortint per dalt. 


La tercera reunió. 


Altra cop ens toca el sol a la sortida al cim.


Una paradeta per gaudir de les vistes des del cim. 

Aproximació: Des de l'ermita de Sant Joan pujarem una mica fins que veurem que surt un corriol a l'esquerra amb senyals blaves. Poc abans d'arribar al collet de la Miranda de Sant Joan i la Miranda Xica anirem a l'esquerra fins a trobar una carena on trobarem fites que ens marquen la baixada, haurem de fer una petita desgrimpada i després seguirem fins a trobar la canal que baixa al costat de la cara est de la Miranda de Sant Pere.  Millor baixar un xic a l'esquerra de la canal que va arran de paret, doncs està molt més net. Baixarem fins a trobar una canal que ens permet pujar fins al peu de via.  És la darrera via que trobarem a la cara est.. 20 minuts. 

La Via: itinerari de quatre llargs, senzill però ben trobat per gaudir d'una escalada bonica  i ben equipada.  Ideal per l'iniciació a vies de més d'un llarg. Recomanable. 

1er. Llarg:  20 metres. Placa senzilla que ens portarà en un replà on farem la reunió.

2on. Llarg: 20 metres.  anem en diagonal a l'esquerra per passar a la cara oest on trobarem un bon replà per fer la reunió. 

3er. Llarg: 30 metres. Anirem per un llomet que es forma a l'esquerra del diedre. 

4art. Llarg: 30 metres. Seguirem amb la mateixa tònica que l'interior, superant un petit ressalt i després per terreny més fàcil fins el cim. 

Descens: des del cim de l'agulla baixarem caminant fins a trobar el camí que desfarem per tornar a Sant Joan.

Material: 8 cintes exprés + R . Via equipada amb parabolts pintats de groc.

1ª Ascensió: Guillem Arias al 2012

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 25 de setembre del 2023

Camarasa - el Bolet - Via Pepe el Chino 24/09/2023

Fa un temps la Laura Falcó ens va recomanar aquesta via i la vàrem deixar aparcada fins que passessin les calors, al matí ben aviat, hi toca el sol. 

La via va ésser oberta per en Juan Gutierrez i la va dedicar  al reconegut escalador Pepe del Chino, un bon regal.  

La nostra ressenya


Des del peu de via, ja podrem veure les dues principals característiques d'aquesta via; la bavaresa  del primer llar i el flanqueig del sostre del segon llarg. (foto Sergi)


La bavaresa és perfecte. de manual, però hi ha un pas, que nosaltres hem fet amb Ao o A1, per sort els friends entren a la perfecció. 


Un cop superat aquest primer tram, ja seguirem per la bavaresa on hi trobarem passos molt bonics i "disfrutons". 


Després de la bavaresa entrarem en una placa molt agraïda de fer. 


L'únic inconvenient és que comença al mateix costat de la carretera i constantment  van passant vehicles i el soroll és molt fort.


En Sergi, en el primer llarg,  tibant de les bones presses de la placa 


El Flanqueig del sostre, que em va costar molt de veure bé les presses dels peus, ja que tota l'estona tenia que posar els peus entre el sol i l'ombra. (Foto. Sergi)


El flanqueig del sostre és espectacular, molt ben trobat. 


En Sergi i l'Ita en la primera reunió. 


I la Montse fent el primer llarg. 


L'Ita en el franqueig del sostre. (Foto Sergi)


Entrant a la segona reunió on hi trobarem un pas punyetero 


El tercer llarg amb un tram vertical per sortir de la reunió. Després ja es tomba. 


l'Ita lluitant la sortida de la tercera reunió. 


Després segueix pel fil d'un esperonet amb passos molt bonics. Llàstima que sigui tant curta. 


Acabant la via. 


La Montse i el Sergi sortint de la via. 


Autoretrat en el cim, tots ben contents. Ha estat una bona recomanació i la via ens ha agradat molt, la llàstima és el soroll de la carretera. 

Aproximació: sortint del poble de Camarasa seguirem per la carretera i passarem el pont, uns metres més endavant trobarem un aparcament per deixar el cotxe. Des d'aquí anirem pel costat de la carretera fins situar-nos sota de la via.  

La Via: si deixem a banda la carretera i el seu soroll, ens ha semblat una petita joia, on gaudirem de passos molt bonics i atlètics, especialment en el primer llarg, i el flanqueig del sostre és espectacular. Molt recomanable. 

1er. llarg: 25 metres. Per arribar al primer parabolt ens enfilarem en una especie bloc i podrem posar una assegurança abans. Després ens trobarem amb uns passos atlètics fins arribar el següent. D'aquí ens trobarem a uns metres del proper parabolt, però que podrem solucionar molt bé amb friends mitjants.  Encara seguirem uns metres per la bavaresa per sortir a la placa de l'esquerra que ens portarà a la reunió.

2on. llarg: 20 metres. Flanquejarem el sostre amb bon equipament i bones presses de mans i més selectives pels peus. Al arribar al final haurem de baixar una mica (pas punyatero) per entrar a la reunió.

3er. llarg: 25 metres. Sortim per la dreta de la reunió,  i seguim vertical, els primers metres són els més difícils, després va perdent dificultat. 

4art. llarg: 15 metres. Superem un ressalt posant els peus en una savina, després una bona tibada de bons forats per entrar en un esperonet molt agradable d'escalar fins el cim.

Material: 11 cintes, totem vernell, verd i negre pel primer llarg.

Oberta per en: Juan Gutierrez el 22/07/2017

Apa a escalar que el món s'acaba!!!