Via Martí Aran - La solana de Queralt - Berguedà. 02/12/2025

 Avui som cinc, doncs ens acompanyen en Xavi Sola, l'Arseni Lago i en Ferran de la Rosa. Ahir no teníem massa clar on anar i en Xavi ens va proposar la Via Martí Aran, un via oberta el 15/11/2020 i que amb els temps s'ha transformat una mica, ja que ha tornat a sortir la vegetació i a la part alta hi han posat una xarxa metàl·lica per intentar evitar la caiguda de blocs en el camí de pujada.

L'aproximació ens ha sortit prou bé, només hem tingut dubtes a l'inici, doncs la vegetació ha tornat a créixer de valent. Però al final hem vist l'espit i ja no hem tingut dubtes.

En Xavi en el primer llarg. (Foto Arseni Lago)

El primer llarg, malgrat la vegetació ens ha agradat força, l'escalada és vertical, amb passos bonics, i on podrem posar assegurances addicionals sense problemes. La roca dona una certa desconfiança, però un cop hi ets es deixa acaronar prou bé.

 Arribant a la primera reunió.

El cable que passa per la primera reunió és un fet ben curiós. 

En Xavi i la Ita a la segona reunió. 

El segon llarg l'hem trobat molt brut, però és el peatge a pagar per fer el tercer llarg. 

El tercer llarg té un inici molt dret, diria que fins hi tot desplomat, però amb uns passos amb uns bons còdols que són més bons del que semblen. (Foto Ferran de la Rosa)

La Ita fent la bicicleta per solucionar aquest pas ( Foto Arseni Lago)

Sense dubtes, aquests passos del tercer llarg són els més bonics. (Foto Ferran de la Rosa)

En Ferran tibant de valent en aquest tram. (Foto Arseni Lago)

En el quart llarg, no hem vist clar per on anava, per l'esquerra estava molt brut i vertical hi ha la malla metàl·lica. Ens hem pensat que la malla tapava totalment la via i hem pujat per l'esquerra de la malla, després hem seguit pel fil de l'esperò fins sota a la següent malla que hem voltat per l'esquerra. Sembla que hem obert una variant doncs hi ha passos més difícils que la via original. 

En Ferran i l'Arseni al cim.

Us deixem la ressenya del bloc el Muntanyenc.

 

Aproximació: us deixem el track de l'aproximació amb wikiloc. 

Passat Berga agafem la trenca que va a Sant Llorenç dels Morunys i després la trenca que porta al Rasos de Peguera, arribarem a una urbanització i a l'esquerra ens queda un gran dipòsit. Aparquem i agafem un corriol que va seguint la carretera per uns metres per sobre. Quan ja estem a l'alçada de la via, trobarem un camí que ve de baix i ens creua, ara l'anirem seguint fins arribar a una tartera que la creuarem en direcció a la dreta, a l'esquerra també està indicat però va a una altre via. Seguirem per unes fites fins arribar al peu de via del Mossèn Tronxo, des d'aquí anirem a la dreta fins situar-nos al peu de via. 30/40 minuts.

La via: segurament quan es va obrir era un itinerari molt més interessant (tenint en compte que estem a la solana de Queralt i dona el que dona), però les pluges d'aquest any, han fet que hi hagi molts més matolls, el fet de que es fa poc i les malles metal·liques  ho han acabat de rematar, deixant una via poc recomanable en la situació actual.   

1er. llarg: 30 metres. Pugem per un esperò amb unes plaques amb forats molt bons on hi podrem posar assegurances addicionals sense problemes.

2on. llarg: 50 metres. És un llarg de transició, pujarem buscant el màxim de roca entre mig de garrics.

3er. llarg: 30 metres. Pugem d'esquerra a dreta fins un bolt, on podrem fer un pas d'Ae o passar-lo directament. Jo he posat el peu d'una baga per poder mirar bé on m'agafaria. El pas és fa més bé del que sembla. Després trobarem un pont de roca a la dreta, pujarem verticals i al final anirem a l'esquerra fins el peu de la malla on farem reunió.

4art. llarg: 50 metres. Nosaltres hem sortit per la part més a l'esquerra de la malla. Un cop superada la malla hem trobat un bolt, hem anat a la dreta per passar pel fil de l'esperò, els primers metres força bonics i difícils (5c), després hi ha un tram força brut fins arribar sota de la següent malla, que hem aprofitat per voltar-la per l'esquerra i després rectes fins arribar a la reunió.

Descens: des de la reunió anirem caminant a l'esquerra fins que podrem pujar verticals fins el camí.

Oberta per: Joan Gasòliva i Moi Sató el 15/11/2020

Material: 10 cintes exprés i joc de friends. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

  

Via Arnau Oleguer - Solana de Queralt - Berguedà. 27/02/2025

A l'any 2017 varem fer aquesta via i després encara vàrem fer la via Queraltina i així ens va sortir una bona combinació i uns quants metres d'escalar. Avui, ens centrem amb la Via Arnau Oleguer, doncs el temps no convida per gaire més. 

Us deixem la nostra ressenya

Aquesta via té una escalada força curiosa, on tant podrem estar escalant amb calcari, com de cop i volta passar a escalar un tros amb conglomerat i tornar al calcari, tot en un mateix llarg.  L'equipament a base de pitons, parabolts i algun pont de roca que ens assegurarà molt bé els passos més difícils, per aquest motiu també anirà bé portar alguns friends.  Cal anar en compte, doncs és fàcil passar-se alguna assegurança que ha quedat un pel amagada per la herba. 

Entrant a la primera reunió, després de fer un primer llarg força difícil. 

Començant el segon llarg que resulta ser ben curtet. 

La primera reunió.

Entrant al segona reunió. 

Un lloc bonic i tots ens hi fem una foto. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Després del ràpel de 25 metres i de caminar uns metres més, comencem la segona part de la via. Aquí notarem un canvi amb la roca, ja que és força més adherent.  

El sisé llarg donem la volta a una petita agulla on hi trobarem alguns passos força curiosos. (Fotografia Arseni Lago).

En ple flanqueig on haurem d'anar en compte d'anar per sota de les assegurances. 

En el darrer llarg, on farem un flanqueig ascendent ben llarg. 

L'Arseni i l'Ita en el darrer llarg (Fotografia Ferran de la Roda)

Malgrat que el dia ha estat força fred encara hem pogut repetir aquesta via que està prou bé.

Aproximació: situats encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera agafarem la carretera que va en direcció al Rasos que seguirem aproximadament 1 quilometre fins arribar a un petit coll on deixarem el cotxe. Des d'aquí haurem de recular uns 100 metres i veurem sortir un corriol que seguirem fins a l'inici d'una tartera, on un pedró ens indicarà que hem de començar a pujar fins a peu de via. 

La via: itinerari de 7 llargs, partit en dues parts ben diferenciades. Els llargs són bonics i amb passos força curiosos. L'equipament a base de pitons casolants, parabolts i algun pont de roca ens donaran la tranquil·litat per fer aquesta via. La seva orientació sud la fa ideal per l'hivern.  Si teniu més ganes d'escalar podreu continuar amb la via Queraltina i us quedarà un dia ben complert.  Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V+, V+, IV+.  Per arribar a l'inici del primer llarg, haurem de pujar un tros per una corda fixa. Després anirem un xic a la dreta fins sota d'un ressalt. Un cop superat, anirem a buscar un tram en roca conglomerada al costat d'un gran llastra. Ens situarem a sobre de la llastra i seguirem per una fissura fins una alzina, on haurem de anar a la dreta per arribar a la reunió.

2on. Llarg: 15 metres. IV*, V+. Sortirem per la dreta i pujarem vertical per una placa que al final entrarem a la reunió amb un curt flanqueig a la dreta.

3er. Llarg: 45 metres. V+, IV+, IV, III.  Per sortir de la reunió ens anirà bé un Camelot del # 3 que situarem a la nostra esquerra. Després uns metres rectes i iniciareu un flanqueig a la dreta, (atenció a no seguir recte per un pont de roca amb una baga abandonada) després per terreny més fàcil anirem fins a la reunió.

4art. Llarg: 40 metres. II/III.  Pujarem amb una grimpada fàcil fins que trobarem una corda fixa que ens portarà a la reunió i a l'inici del ràpel. 

5è. Llarg: 35 metres, IV+, V- . Després del ràpel marxarem a la dreta pel mig del bosc fins a trobar l'inici del 5è llarg.  Pujarem per una placa molt agradable d'escalar. Roca adherent i passos bonics.

6è. Llarg: 15 metres. V+.  Sortim per la dreta per volta una petita agulla. Ens trobarem amb un flanqueig assegurat amb 2 parabolts on haurem d'anar sempre per sota dels mateixos. Passos curiosos.

7è. Llarg: 40 metres. V, IV+.  Sortirem per l'esquerra i anirem fent un bon flanqueig fins que veurem que ja podem pujar vertical per un esperó. Reunió un cop superades les dificultats amb 1 parabolt amb anella. 

Descens: des de la reunió, on haurem plegat tot el material, farem una grimpada fàcil i després anirem a l'esquerra a buscar un corriol que ens pujarà al camí que volta al Santuari de Queralt. Tot seguit baixarem fins a l'aparcament del santuari on veurem que surt un camí que ens portarà al lloc on hem deixat el cotxe.  20 minuts.

Material: 12 cintes exprés, alguns friends, però penseu en portar el C #3, per la tercera tirada.

Oberta per: Jaume Cortina 2015. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Queraltina - Serrat de Queralt - Berguedà

La Queraltina és una petita joia de la zona del Santuari de Queralts, on podrem gaudir de tres llargs ben bonics amb molt bona roca i unes vistes sobre Berga molt boniques. 

La nostra ressenya

Al peu de via podreu veure aquesta senyal que us marca l'inici. 

Avui, tot i que era la quarta vegada que feia la via, hem anat molt ràpid i hem entrat per la via del costat dret, uns metres més amunt ens hem adonat de l'errada i fent un flanqueig a l'esquerra ens hem situat a la via correcta. (Fotografia: Ferran de la Rosa)

En Xavier en els darrers metres del primer llarg. 

Curiosament, avui ens ha sorprès la quantitat de vegetació que hi havia a la via. Les darreres pluges han fet feina.  

L'Arseni, en el primer llarg, pujant a tot drap!!

En Xavi gaudint dels passos tan bonics del segon llarg. 

Passos bonics i amb molt bona pressa. 

En Xavi començant el tercer llarg, on trobarem uns passos amb cigronets que li donen el seu color. 

En Ferran súper content en el segon llarg. Aquest és el seu terreny. 

Els últims passos de la via.  (Fotografia: Arseni Lago)

Aproximació: Des de l'aparcament del Santuari de Queralt pujarem per les escales, passarem pel santuari i anirem sempre per la vessant est, deixarem la zona d'esportiva fàcil i ja veurem la paret, després només ens caldrà seguir uns 100 metres i  pujar fins un replà a peu de via. 

La via: Una petita joia d'aquest sector, on podreu gaudir d'una escalada plaent amb passos molt bonics. Molt recomanable. 

1er llarg:  35 metres. Pugem per una fissura primer amb alguna assegurança i després reforcem amb algun friend mitjà, arribem sota una placa que cal anar a l'esquerra i pugem recte passem una fissura molt xula que passem en bavaresa fins situar-nos sota la reunió, on hi ha un pas estrany d'esquerra a dreta i on haurem de tibar un xic més. De totes maneres sempre podrem fer A0.

2on llarg: 30 metres. Sortim per la dreta fins a trobar un pont de roca , després pugem verticals fins que trobem un pas d'esquerra a dreta un xic més difícil, tornem a seguir vertical fins un altre pas on es veu que s'ha sanejat la roca i després recte fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. Seguim verticals per un diedre on hi havia algun pont de roca i que ara haurem d'equipar , després anem a l'esquerra a cercar un esperonet amb una placa molt bonica i de pressa petita, després seguim vertical fins la reunió.

Descens: de la reunió seguim vertical fins un bosquet on podrem plegar el material. Des d'aquí anirem seguint una fites i unes senyals vermelles que després de passar un tram afilat ens anirà baixant fins el camí que dona la volta. 

Material: 14 cintes exprés, i joc de Tòtems o equivalents.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Berguedà - Serra de Queralt - Via: La Queraltina - 10/10/2023

 Avui hem fet la piulada 100 d'aquest any en el blog i per celebrar-ho hem escollit una via que en teníem molt bon record. Ja l'havíem fet en dues ocasions i ens havia deixat molt bones sensacions. Avui ens ha tornat a deixar molt contents. El dia preciós, un vent suau que no ens ha fet passar calor, una roca sensacional i una escalada amb uns passos molt ferms, realment, un cop a casa, veus que millor no podia anar. 

Darrera aquest 100 post, hi ha moltes hores d'escalada, però també moltes hores de treball fent ressenyes i explicacions de les vies. Esperem que us serveixin d'inspiració per anar escalant. 

Us deixem la nostra ressenya, que l'hem modificat traient alguns ponts de roca que actualment no hi ha la baga, però no patiu, els friends entren a "caldo". 

No patiu, no us costarà trobar el començament, el peu de via està ben senyalat.

Els primers passos són verticals i molt bonics. 

Després de dos parabolts i un pitó, haurem de posar algun friend per arribar al proper. Després tornarem a trobar un tram que també hi haurem de posar alguna cosa. 

Aquest primer llarg, està molt ben aconseguit, amb passos per gaudir d'allò més, i la roca va canviant, passant de roca calcària a conglomerat i al final, fins hi tot ens ha semblat veure algun tram amb arenisca. Tot un passeig geològic. 

El darrers metres abans de l'entrada a la reunió, on trobarem el tram més difícil, però no obligat, de la via. 

Iniciant el segon llarg, també molt bonic, on trobarem passos de placa i alguna llastra on haurem de tibar una mica. Actualment hi ha un parell de ponts de roca menys, però que és poden assegurar molt bé. 

Quan em toca pujar de segon hi trobo alguns passos que cal parar atenció, de fet, sempre em costa més escalar de segon que de primer. Segurament és perquè no hi poses tanta atenció. 

Si el segon llarg és bonic, el tercer també té el seu encant, primer pujarem per un diedre i després ens posarem en una placa estreta i amb presses molt petites que té uns passos preciosos.   

Pujant pel diedre on també hi haurem de posar alguna cosa. 

En la placa estreta on hi ha les presses contades per passar gaudint del plaer de l'escalada. 

Val la pena anar poc a poc per gaudir-ho plenament. 

Aproximació: des de l'aparcament del Santuari de Queralt pujarem per les escales, passarem pel santuari i anirem sempre per la vessant est, deixarem la zona d'esportiva fàcil i ja veurem la paret, després només ens caldrà seguir uns 100 metres i  pujar fins un replà a peu de via. 

1er llarg:  35 metres. Pugem per una fissura primer amb alguna assegurança i després reforcem amb algun friend mitjà, arribem sota una placa que cal anar a l'esquerra i pugem recte passem una fissura molt xula que passem en bavaresa fins situar-nos sota la reunió, on hi ha un pas estrany d'esquerra a dreta i on haurem de tibar un xic més. De totes maneres sempre podrem fer A0.

2on llarg: 30 metres. Sortim per la dreta fins a trobar un pont de roca , després pugem verticals fins que trobem un pas d'esquerra a dreta un xic més difícil, tornem a seguir vertical fins un altre pas on es veu que s'ha sanejat la roca i després recte fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. Seguim verticals per un diedre on hi havia algun pont de roca i que ara haurem d'equipar , després anem a l'esquerra a cercar un esperonet amb una placa molt bonica i de pressa petita, després seguim vertical fins la reunió.

Descens: de la reunió seguim vertical fins un bosquet on podrem plegar el material. Des d'aquí anirem seguint una fites i unes senyals vermelles que després de passar un tram afilat ens anirà baixant fins el camí que dona la volta. 

Material: 14 cintes exprés, i joc de Tòtems o equivalents.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!

El Berguedà - La Vinya - Via Èlia. 25/09/2019

Tornem a la bona rutina de els dimecres sortir a escalar. Avui ha tocat al Berguedà, poc a poc hem anat fent unes quantes vies, i teníem localitzada la Via Èlia, però l'havíem deixat una mica, perquè els comentaris d'altres cordades hi havia comentaris de tot.

Ens ha agradat força en el conjunt, el primer i el segon llarg són molt macos i el tercer i el quart per completar. Per descomptat que la via Super Amics ens va agradar molt més. Sempre hi ha la possibilitat de fer les dues amb la mateixa jornada i segur que quedareu ben satisfets.

Des d'on hem deixat el cotxe ja podem veure l'esperó que avui ens ha portat aquí.

Una curta aproximació de 15 minuts ens situa a peu de via que està perfectament senyalat.

Els primer metres ja podem veure que haurem de tibar d'alguna pressa a controlar, tot i així està molt ben equipada. 

La segona part de la 1ª tirada ens obligarà a fer uns passos força atlètics i verticals.

L'Ita lluitant amb la sortida de la reunió, passos fins, difícils, però molt ben assegurats.  

Un cop situats al fil de l'esperó la cosa ja es posa millor. 

Seguim pel fil de l'esperó mirant de passar per les millors presses. 

Entrant a la tercera reunió. 

El banc que hi ha el cim. Certament, cada cop que hi pujo em pregunto si era necessari pujar aquesta ferralla aquí dalt. 

Foto cim 

Aprofitem el gronxador que hi ha al peu de les vies que estan obrint a la paret del darrera.

La Via: pels comentaris que havíem llegit ens havíem fet una idea, la realitat és que ens ha agradat més del que esperàvem i certament justifica anar-hi un matí. 

Aproximació: situats a l'encreuament de la carretera que va Sant Llorenç dels Morunys i Els Rasos de Peguera, seguirem un 500 metres per la carretera que va a San Llorenç fins que trobarem una pista a la nostra dreta, pujarem fins el primer revol i deixarem el cotxe en un camp que no està conreat.

Després, ara ja a peu,  seguirem per la pista que va pujant fins que creuem el camí molt fresat que ve de la dreta. Seguim per aquest camí fins que veurem un pedró ens indicarà que ja podem començar a pujar, al cap d'uns metres trobarem una tartera ben traçada que ens portarà al sector de la Vinya, després seguirem un xic més a la dreta fins que trobem el peu de la via. Cartell indicador. Total 15 o 20 minuts.

1er llarg: 4 pitons, 4 parabolts, V*/6a , V+. 30 metres.  Situats al peu de via, ja veurem els tres primers pitons, anem pujant per una placa que ens va portant en diagonal ascendent a l'esquerra, passos bonics, per arribar al tercer pitó haurem de tibar d'alguna pressa dubtosa però que és clau per fer el pas. Tot seguit entrem en un tram més senzill (pitó) que ens porta al peu d'un diedre. La part de l'esquerra està força lliça, haurem de pujar per la dreta amb bona pressa però on haurem de tibar fort fins a la reunió.

2on llarg: 5 parabolts. 6ª, IV+, una mica menys de 20 metres.  Sortim a l'esquerra amb un flanqueig finet que ens porta a l'esperó, després ja per terreny més senzill, però amb roca a controlar fins a la reunió. 

3er llarg: 2 parabolts i 1 pitó, Vè. 20 metres. Seguim l'esperó sempre cercant la millor roca fins un moment que s'ajeu i trobarem la reunió.

4art llarg. 1 pitó, IV+, 20 metres. Des de la reunió baixarem  un mica per la vessant esquerra i trobarem un bon pitó després pujarem fins a situar-nos altre cop a l'esperó que amb bona pressa ens portarà fins el banc i després a la reunió.  

Descens: el primer cop vàrem baixar amb ràpels per la vessant esquerra. Avui hem baixat per una canal amb unes cordes fixes. Hi ha un moment que es posa dret i hem fet un ràpel per la mateixa corda fixa. Després hem baixat per un corriol arreglat fins a peu de via. 

Apa a escalar que el mon s'caba!!!