Berguedà - Serra de Queralt - Via: La Queraltina - 10/10/2023

 Avui hem fet la piulada 100 d'aquest any en el blog i per celebrar-ho hem escollit una via que en teníem molt bon record. Ja l'havíem fet en dues ocasions i ens havia deixat molt bones sensacions. Avui ens ha tornat a deixar molt contents. El dia preciós, un vent suau que no ens ha fet passar calor, una roca sensacional i una escalada amb uns passos molt ferms, realment, un cop a casa, veus que millor no podia anar. 

Darrera aquest 100 post, hi ha moltes hores d'escalada, però també moltes hores de treball fent ressenyes i explicacions de les vies. Esperem que us serveixin d'inspiració per anar escalant. 

Us deixem la nostra ressenya, que l'hem modificat traient alguns ponts de roca que actualment no hi ha la baga, però no patiu, els friends entren a "caldo". 

No patiu, no us costarà trobar el començament, el peu de via està ben senyalat.

Els primers passos són verticals i molt bonics. 

Després de dos parabolts i un pitó, haurem de posar algun friend per arribar al proper. Després tornarem a trobar un tram que també hi haurem de posar alguna cosa. 

Aquest primer llarg, està molt ben aconseguit, amb passos per gaudir d'allò més, i la roca va canviant, passant de roca calcària a conglomerat i al final, fins hi tot ens ha semblat veure algun tram amb arenisca. Tot un passeig geològic. 

El darrers metres abans de l'entrada a la reunió, on trobarem el tram més difícil, però no obligat, de la via. 

Iniciant el segon llarg, també molt bonic, on trobarem passos de placa i alguna llastra on haurem de tibar una mica. Actualment hi ha un parell de ponts de roca menys, però que és poden assegurar molt bé. 

Quan em toca pujar de segon hi trobo alguns passos que cal parar atenció, de fet, sempre em costa més escalar de segon que de primer. Segurament és perquè no hi poses tanta atenció. 

Si el segon llarg és bonic, el tercer també té el seu encant, primer pujarem per un diedre i després ens posarem en una placa estreta i amb presses molt petites que té uns passos preciosos.   

Pujant pel diedre on també hi haurem de posar alguna cosa. 

En la placa estreta on hi ha les presses contades per passar gaudint del plaer de l'escalada. 

Val la pena anar poc a poc per gaudir-ho plenament. 

Aproximació: des de l'aparcament del Santuari de Queralt pujarem per les escales, passarem pel santuari i anirem sempre per la vessant est, deixarem la zona d'esportiva fàcil i ja veurem la paret, després només ens caldrà seguir uns 100 metres i  pujar fins un replà a peu de via. 

1er llarg:  35 metres. Pugem per una fissura primer amb alguna assegurança i després reforcem amb algun friend mitjà, arribem sota una placa que cal anar a l'esquerra i pugem recte passem una fissura molt xula que passem en bavaresa fins situar-nos sota la reunió, on hi ha un pas estrany d'esquerra a dreta i on haurem de tibar un xic més. De totes maneres sempre podrem fer A0.

2on llarg: 30 metres. Sortim per la dreta fins a trobar un pont de roca , després pugem verticals fins que trobem un pas d'esquerra a dreta un xic més difícil, tornem a seguir vertical fins un altre pas on es veu que s'ha sanejat la roca i després recte fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. Seguim verticals per un diedre on hi havia algun pont de roca i que ara haurem d'equipar , després anem a l'esquerra a cercar un esperonet amb una placa molt bonica i de pressa petita, després seguim vertical fins la reunió.

Descens: de la reunió seguim vertical fins un bosquet on podrem plegar el material. Des d'aquí anirem seguint una fites i unes senyals vermelles que després de passar un tram afilat ens anirà baixant fins el camí que dona la volta. 

Material: 14 cintes exprés, i joc de Tòtems o equivalents.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!