Via Delinqüents i Balcó de la Codolosa - Collbató- Montserrat.

 Feia mesos que no quedàvem amb la Laura, i aquests dies que no hem sortit ni ella ni nosaltres ha estat una bona excusa per retrobar-nos. 

Hem quedat a Collbató, lloc on segur que farem alguna cosa, en aquest cas el més important és trobar-nos i està junts una estona.

La nostra ressenya.

Iniciant la via. 

D'aquesta via no en teníem massa bon record, però con fa temps que la vàrem fer, no ens fa res repetir-la. 

Els primers metres hi trobarem un petit ressalt que està ben assegurat que és el troç més bonic d'aquest llarg, després ja perd verticalitat i la roca no és massa bona.

Tram no massa bonic del primer llarg. 

Entrant a la primera reunió.

El segon llarg torna a passar al mateix, uns metres bonics i uns altres no tant. 

La Laura el el tram més dret i amb més bona roca. 

Tram brut abans d'entrar a la segona reunió. 

El darrer llarg es torna a repetir la mateixa historia. 

Ben contenta entrant a la tercera reunió. 

Com la cosa ha anat molt bé i ràpid ens decidim sortir pel Balcó  de la Codolosa i així farem uns metres més. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Dressera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa,  La via comença en el sector més a la dreta, així que haurem de caminar un xic més arran de la paret.

La Via: Via de tres llargs, amb algun ressalts interessant però en el conjunt no té massa atractiu. Poc recomanable

1er llarg: 30 metres. IV, IV+, IV.  Sortim en diagonal a l'esquerra fins situar-nos sota d'una petita panxa on trobarem un parabolt que ens assegura el pas, després seguirem verticals mirant d'anar per on la roca és més ferma fins a la reunió.

2on. llarg: 30 metres. IV+, III, IV+.  Sortim verticals un xic a l'esquerra per entrar en una placa de molt bona roca, un pont de roca i un parabolt ens asseguren aquest tram, després entrarem en un tram més trencat i trobarem una reunió d'una altra via, seguirem vertical fins a trobar un esperó a la dreta que ens portarà a la reunió.

3er. llarg: 30 metres. IV, III, IV+. Sortim per la dreta i seguim una especie de fissura que ens portarà en un tros trencat però fàcil, que seguirem fins sota d'un ressalt que ens portarà a la reunió.

Descens: podem baixar per la via en 3 ràpels o sortir per dalt i baixar caminant anant a cerca la Dressera del Fra Garí.

Material: 6 cintes exprés. R. i material pel ràpel en el cas de no baixar caminant.

La nostra ressenya. 

L'Ita fent el primer llarg d'aquesta part. 

En el segon llarg, on haurem de fer algun Ao. 

La Laura en el tram d'Ao. 

Està clar que les dones s'hi sabem posar molt millor a les fotos. Que hi farem.

Ha estat un matí molt divertit amb el temps que encara ens ha deixat fer. Ha estat molt bé tornar-nos a trobar així que ho rematarem amb un dinar al Bruc. 

Per anar al Balco de la Codolosa, anirem pujant uns 60 metres fins sota d'una placa molt marcada.

1ª Tirada: 35 metres. V, IV. Sortirem pel bell mig de la placa per agafar la primera assegurança, després superem un tram més dret i per terreny més senzill, però amb molt bona roca fins arribar en un replà. D'aquí pujarem per terreny més fàcil fins a la reunió.

2ª Tirada: 15 metres V, A0 o A1 (1 o 2 passos) Vè. Des de la reunió pujarem verticals per un tram que cal tenir cura amb la roca, després farem Ao en les 2 primeres assegurances, o ens ajudarem amb un estrep o baga per posar el peu, per seguir amb passos drets però amb bona roca, fins que la placa es tomba que trobarem la reunió. 

Descens: Del Balcó de Bacó de la Codolosa, podem baixar a peu pel camí que hi ha darrera de la reunió, senyalat amb pintura groga i blanca. 

Apa a escalar que el món s'acaba!

Via: Del Pato - Paret del Triangle - Font Ferrera - Solsonés -

Fa temps que havíem vist ressenyades vies de la Paret del Triangle i  quan havíem parat a dinar al Hostal del Cap del Pla ens ho havíem mirat i sempre dèiem algun dia ens hi haurem d'acostar.

Ahir parlant amb la Montse i en Sergi va sortir com a proposta i ràpidament ens vàrem posar d'acord. Així que avui hi hem fet cap.

 

La nostra ressenya.

Malgrat que és una paret curta, té el seu encant, la roca és més bona del que sembla i hi ha vies per tots els gustos, això si, cal escalar entre assegurances.

Arribats al peu de via en Sergi i la Montse s'han posat a la via Del Joan i nosaltres a la via Del Pato, així ens aniríem veient tota l'estona. Ha estat un encert doncs ens ho hem passat molt bé i després ho hem celebrat amb un bon dinar a l'Hostal del Cap del Pla. 

La Paret del Triangle des de l'Hostal. 

Iniciant el primer llarg amb molt fred a les mans, no ens ha tocat bé el sol fins que hem arribat a la primera reunió. 

En Sergi a la primera reunió del Joan. 

Tram més dret abans d'arribar a la 1ª reunió. 

El segon llarg és més fàcil i ara no tenim fred a les mans, però les assegurances estan més distanciades. 

Darrers metres abats d'arribar a la segona reunió. 

En Sergi anant a buscar la mateixca reunió que la nostra via, doncs en el cim coincideixen 

La Montse atacant el segon llarg. 

Aproximació: des de Solsona agafareu la carretera que va al Port del Compte fins que arribareu al Hostal del Cap del Pla on deixareu el cotxe.  Just des d'aquí mateix ja podreu veure la  Paret del Triangle. 

Des de darrere de l'hostal agafarem un corriol que ens portarà a una pista, anirem baixant per la pista fins arribar a un torrent i un cop creuat ja estarem sota mateix de la Paret del Triangle, ara ens tocarà pujar per un corriol fins al peu de la paret. La via comença bastant a la dreta, veureu un espit recte i el segon a la dreta.

La via: itinerari de 2 llargs, que no us deixaran indiferents, curt però intens, escalada vertical i amb una roca millor del que sembla. Recomanable. 

1er. llarg. 35 metres. V, IV+, V.  7 assegurances.  Pugem rectes amb passos finets fins el primer espit, després farem un flanqueig ascendent a la dreta per arribar el segon, ara ens tocarà pujar altra cop en tendència a l'esquerra per un tram força vertical. Un cop passat aquest tram la paret es tomba una mica i les assegurances allunyen més. Després la paret es torna a posar ben dreta però hi ha bons còdols fins arribar a la reunió.

2on: llarg: 30 metres. IV+, IV+, IV. 2 parabolts i 1 pitó.  Sortim verticals per anar a buscar el primer parabolt que hi ha una petita excursió, després anirem seguint vertical fins arribar un 2 parabolt i després 1 pitó, entre mig podrem posar alguna assegurança flotant.

Descens: per la mateixa via en 2 ràpels. 1er. de 25 metres i el 2on de 35 metres. Amb cordes de 60 es pot baixar amb un sol ràpel. 

Material: 8 cintes exprés i un joc de friends per evitar algun "aleje"

Oberta per: Josep Mª Cases el 8/1/86.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Àpia - Magdalena Inferior - Gorros - Montserrat

 La Magdalena Inferior té un munt de vies per totes les cares, en el cas de la cara est, una va al costat de l'altra fins l'extrem que et pots canviar de via sense donar-te´n compte.  

Una característica és que té una roca excepcional que fa gaudir d'allò més la seva escalada.  La via Àpia no és diferent i la seva roca i el seu equipament fa que es repeteixi sovint.

La nostra ressenya

Aquesta és una via que ens semblava que l'havíem fet, però cap del dos ho recordava amb seguretat, així que avui hi hem anat i l'únic que podem dir, amb seguretat, que avui si que l'hem fet....

Iniciant la via, després hem vist que anava un parell de metres més a la dreta 

Superant un petit ressalt 

Iniciant el 2on llarg, un tram dret però molt bonic. 

Els primers metres del tercer llarg que ens portarà al cim 

Foto cim. 

Aproximació:  des de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni i un cop passat la Gorra Marinera ens trobarem una trenca a ma esquerra. Pujarem per aquest corriol que passa per sota de la cara nord-est, després pujarem les escales de Jacob i un cop estem al coll amb la Gorra Marinera  buscarem l'inici de la via.  

La via: itinerari de tres llargs, on podreu gaudir d'allò més gràcies a la bona roca i al seu equipament. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres.  IV, IV+, IV. 6 parabolts. Sortim verticals per una placa que ens portarà sota d'un ressalt, aquí haurem de mirar com superar-lo i un cop superat ja veureu la reunió.

2on. llarg: 25 metres. IV+, III+ 3 parabolts. Sortim rectes de la reunió amb uns passos drets amb bons còdols i ben assegurat, després per terreny més fàcil fins a la reunió.

3er. llarg: 30 metres. IV, IV+, IV. III. 5 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió per pujar vertical fins un punt que hem d'anar a la dreta per evitar un petit desplom. Després vertical fins a la reunió. Ara només ens queda un tram fàcil fins el cim.

Descens: ràpel de 35 metres per la via normal.

Material: 6 cintes exprés + R

Oberta per: Agustí Cardona, any 1992

Apa a escalar que el món s'acaba!!

La Saca Gran o l'Agulla d'en Dionís- Via Aresta Brucs - Regió d'Agulles - Montserrat. 21/03/2024

 Si esteu al Refugi d'Agulles i mireu en direcció nord-oest quedareu meravellats al veure l'agulla més esvelta d'aquesta zona. La seva via Aresta Brucs és una gran clàssica d'aquesta regió que tot escalador montserratí l'escalarà en més d'una ocasió. Aquesta agulla és La Saca Gran també anomenada l'agulla d'en Dionís i és molt freqüent veure-hi alguna cordada.

Durant els anys he aconseguit fer 6 vies diferents, però la via que he repetit en més ocasions ha estat la via Aresta Brucs. 

Després de fer l'Aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues anem a complimentar el matí amb la Saca Gran.

La nostra ressenya.

La Saca Gran és una de les agulles més boniques d'aquesta vessant. 

La Ita en el primer llarg

Progressant pel primer llarg, poc abans d'entrar a la reunió. 

Iniciant el segon llarg. 

Entrant a la segona reunió. 

Anant a buscar la llastra, sempre m'ha semblat que està apunt de caure. 

Aquest tram li dona un encant especial en aquest llarg. 

Una cordada al cim de l'agulla de l'Arbret.

Derrers  metres abans d'arribar al cim. 

Aproximació: des del Coll de la Portella agafarem un corriol que sur direcció nord, farem una petita grimpada i passarem per sota de l'agulla La Portella Petita, anirem seguint les marques vermelles i ens portaran fins sota de l'agulla del Sol Ponent. Ara ens tocarà remuntar un tram complicat gràcies a unes cordes fixes, seguirem pujant pel costat de l'agulla del Capdamunt i, de cop hi volta, ja la veurem imponent al davant nostre, només haurem de seguir uns metres més fins al peu de via.

La via: una gran clàssica de la Regió d'Agulles que sense dubtes ens deixarà meravellats, tant pel traçat de la seva via, com les bones vistes que podrem gaudir quan arribem al cim.  Molt recomanable.

1ª Llarg: 30 metres. III, IV.  1 parabolt i 1 pitó.  Des del peu iniciarem un flanqueig ascendent a la dreta fins arribar a una alzina, des d'aquí ja arribarem al parabolt que ens assegura els primers passos de la fissura que seguirem fins a trobar 1 pitó, després farem un flanqueig a la dreta per entrar a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. IV+, IV. 3 pitons i 2 parabolt. Sortim per l'esquerra de la reunió en passos finets fins a trobar el 1er parabolt, després seguirem vertical i trobarem un pitó, tot seguit ja veurem que hem d'anar a la dreta on veurem 2 pitons, després tornarem un xic a l'esquerra i trobarem 1 parabolt que ens assegurarà fins arribar a la reunió.

3er. Llarg: 25 metres. II, IV, IV+,IV.  2 parabolts i 1 burí. anem en diagonal a la dreta fins situar-nos sota d'una gran llastra que superarem per la seva dreta i després seguirem vertical fins el cim.

Descens: ràpel de 15 metres per la cara nord-oest, i després baixarem per la canal fins al peu de via.

Material: 6 cintes exprés i alguns friends mitjans. 

1ª. Ascensió: Joan Cerdà i Jordi Riera, el 7/9/1958

 Apa a escalar que el món s'acaba!!

Montserrat - Regió d'Agulles - Miranda de les Boïgues - Via Aresta Brucs. 21/03/2024

 Quan arribes al coll de la Portella i aixeques el cap en direcció nord, quedarem meravellats per les diferents arestes brucs; Els Merlets, El Gep Llarg, La Boteruda, però la que ens cridarà més l'atenció serà l'Aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues. Quan erem jovenets era una via que ens agradava repetir fent camí per fer les agulles situades més amunt. 

Sempre ens feia respecte, doncs fa més de 50 anys, en aquesta aresta no hi havia cap assegurança addicional i teníem que clavar alguns pitons, fins i tot a la 2a reunió. Avui, en el segon llarg hi trobarem 3 parabolts i addicionalment hi podrem posar un parell de friends i un merlet sensacional en un còdol blanc.

La nostra ressenya.

Avui ens ha fet il·lusió tornar sentir els seus còdols a les nostres mans i reconèixer els petits forats on hi havíem clavat els pitons. Mentre anàvem pujant pel nostre cap hi anàvem passant, com si fos una pel·licula, els bons records que encara tenim d'aquesta via.

Una bona vista de l'aresta Brucs de la Miranda de les Boïgues. 

Superar el primer ressalt és ben senzill, però cal anar en compte amb la roca. 

El segon llarg és molt bonic, on podrem gaudir d'un quart grau montserratí.

Merlet més gran i segur no el trobareu.

L'Arseni arribant a la segona reunió. 

Superant el tram més bonic del darrer llarg. 

Tot un plaer pujar per aquí. 

Una cordada a la Bessona Superior. 

Foto cim amb molt bones vistes. 

Aproximació: des del coll de la Portella baixarem una mica i tot seguit trobarem un corriol que s'enfila en direcció nord, l'anirem seguint fins que arribarem al peu de via. El primer ressalt el fèiem amb les cordes a l'esquena, doncs és una grimpada de II grau. Avui, però, l'hem fet encordats. 

La via: una joia per conèixer els quarts graus de Montserrat, on gaudireu d'una escalada vertical i amb bona roca amb les assegurances justes i necessàries. Si esteu atents podreu afegir un parell de friends més.  

1er. llarg. 25 metres. II.  Grimpada fàcil però amb roca a controlar. Reunió en el replà.

2on. llarg: 40 metres. IV. 3 parabolts i 1 merlet.  Pugem per un forat i després anem a la dreta on trobarem el primer parabolt, després seguirem vertical i trobarem el segon. Seguirem pujant rectes fins un còdol blanc on podrem posar un excel.lent merlet. Ara seguirem fins sota d'una llastra que passarem per la dreta i trobarem el 3er parabolts. Tot seguit ja perderem verticalitat fins arribar a la reunió.

3er. llarg: 15 metres. IV- IV+, 1 parabolt.  Sortim per la dreta de la reunió on trobem un parabolt que ens assegura el tram més vertical, després recte amunt fins a la reunió.

Descens: desgrimpades curtes II o ràpel per les vessants nord-oest.

Material: 6 cintes exprés i una baga per merlet.

1ª Ascensió: Joan Cerdà i Jordi Riera el 7/09/1958

Ascensió realitzada amb: Arseni Lago i Manel & Ita

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Malalts de Roca - Abella de la Conca - 19/03/2024

 La via Malalts de Roca és una via ideal per fer metres amb una dificultat moderada i on caldrà pagar el peatge dels trams amb molta vegetació, tot i així hi trobareu llargs bonics i amb molt bona roca.

Us deixem la nostra ressenya.

L'Arseni i en Ferran ens proposen anar aquesta via per tal de fer metres i ràpidament ens posem d'acord, doncs ens fa il·lusió tornar a escalar en aquest racó tan bonic.

Teníem una idea bastant dolenta d'aquesta via i un cop feta ens ha agradat prou, però no per repetir-la.

Una vista de la paret amb el poble d'Abella de la Conca al peu. La via segueix la part dreta de la canal que ralla la paret.

Només começa l'aproximació passarem pel Costa dera d'aquesta esglèsia. 

Iniciant el 1er llarg, una placa ben bonica. 

En el quart llarg, passos bonics per gaudir del plaer de l'escalada. 

Penultim llarg, haurem d'anar a buscar un llarg flanqueig per trobar el parabolt. 

Arribant al cim amb tots els camps ben verds al fons. 

Foto cim. 

Aproximació: abans d'arribar en el poble haurem de deixar el cotxe, d'aquí anirem caminant per la carretera fins que trobarem una font, des d'aquí agafarem un carrer estret que va pujant direcció a ponent. Passarem per l'església romànica i seguirem un corriol que aniran pujant poc a poc. Arribarem a una tartera que pujarem fent ziga zages i quan ens acostem a la paret ja veurem dues pedres amb les inicials de la via pintades en color groc.

La via: com hem comentat abans és una via ideal per fer metres, on hi trobarem trams de roca bonics i trams de vegetació. La seva dificultat és moderada. L'equipament a base de ponts de roca (compte que n'hi ha que ja estan molt malmesos) i on trobarem parabolts en els passos més compromesos i en les reunions.

1ª Llarg: 30 metres. IV+,  4 ponts de roca.  Iniciem uns metres de placa fins un ressalt fissurat que un cop superat ja trobarem la reunió.

2on. Llarg: 25 metres. V/ V+,  4 parabolts i 2 ponts de roca. Aquesta tirada és molt bonica on hi trobarem passos difícils ben assegurats amb unes fissures que ens permetran progressar molt agradablement. Després farem un llarg de 60 metres, amb trossos grimpant i trossos caminant fins arribar a un pont de roca on farem la 2ª reunió bis.

3er. Llarg: 30 metres. V,  1 parabolt 2 ponts de roca i varies bagues en savines/arbres.  Progressarem per  una roca força polida per l'aigua, doncs és el final d'una canal.  Primer pugem verticals a la canal i després passarem a la placa de l'esquerra on hi trobarem passos finets fins arribar a la reunió.

4art. Llarg: 30 metres. IV+ 2 parabolts, 2 ponts de roca. També podem posar alguna baga en alguna savina. Passem a l'altre vessant de la canal on trobarem una placa molt agradable d'escalar que ens portarà a una fissura que un cop superada trobarem la reunió.

5è. Llarg: 25 metres. IV. 1 parabolt i 2 ponts de roca. Pujarem per una placa que al final va un xic a la dreta on trobarem la reunió.

6è. Llarg: 40 metres. III, II,  2 ponts de roca.  Sortim per un tram vertical per entrar en terreny de grimpada molt fàcil fins a la  reunió.

7è. Llarg: 50 metres. IV, V, V+. 1 parabolts. 4 ponts de roca i una savina.  Tirada de placa amb una roca excepcional que va augmentant la dificultat conforme vas guanyant metres. A la part final trobarem els passos més difícils però a la vegada més bonics. Un llarg molt bonic. 

8è. Llarg: 40 metres. II/I. 1 pont de roca.  Grimpada fàcil fins a la reunió amb un parabolt.

9è Llarg: 30 metres. IV. 1 parabolt i 2 ponts de roca.  Sortim per la dreta verticals fins a trobar una lleixa molt bona de peus que seguirem uns 10 metres a la dreta fins a trobar el parabolt. Des d'aquí pujarem rectes fins a la reunió. Reunió amb un parabolt.

10è. Llarg: 45 metres. III. 1 pont de roca.  Escalada per la cresta fins que arribarem a un parabolt on podem fer reunió o seguir uns 15 metres més fins el cim on haurem de muntar la reunió en un bloc.

Descens: des del cim anirem direcció ponent per la vessant sud, fins arribar en un collet on l'altre banda del coll veurem el ràpel instal·lat per baixar per la cara nord. Ràpel de 55 metres.

Després pujarem a un coll on trobarem un camí que baixa per una tartera on anirem trobant fites. Arribarem a un altre coll que ens permetrà passar a la vessant sud on veurem l'Agulla Xica. Anirem baixant per un corriol dret fins a trobar-nos el de l'aproximació. 1h 30' a 2h

Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins C1, bagues savineres i bagues per canviar els ponts de roca.

1ª Ascensió: Toni Alarcón i Joan Baraldes. 1/ 2016

Apa a escalar que el món s'acaba!