Serra de l'Obac - Mura - Roca del Cargol o el Castellot 28/02/2023

 Avui hem anat a fer una excursió per la Serra de l'Obac, sortint de l'Alzina al Salari, Coll Boix,  baixant fins a Mura, passant pels turons Puigbò i Puig Andreu i de tornada hem passat per la Roca del Cargol o també anomenada El Castellot, que hem aprofitat per pujar-hi.

La Roca del Cargol o El Castellot

Pot de registre que hi ha en el cim. 

Foto cim.

Hem pujat per la fissura central, una grimpada ben bonica de III+. 

Coll Boix, d'on hem gaudit de molt bones vistes sobre Montserrat.

Si l'Alzina Bonica ja per si és encisadora, amb neu encara ho és més,  

Els turons de Puigbò i Puig Andreu

Espectacular la Masia de Puig de la Balma. 

Bones vistes sobre el Montcau. 

La Roca del Cargol o també anomenada el Castellot és una agulla d'uns 10 metres, on per pujar-hi hi trobarem algun pas de III+. la roca és bona i el lloc preciós. 

Aquesta és una més d'aquelles agulletes que hi ha en el Massis de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, que el vent i l'aigua li han donat aquesta forma tan capritxosa. Encara que és petita, val la pena fer l'excursió per admirar-la i, fins i tot, per pujar-la. 

Per anar-hi, haurem d'agafar el camí que surt de la Fon de l'Era ( Poble de Mura) i anar pujant una bona estona. Trobareu indicadors del parc amb el nom del Castellot. Abans d'arribar a la Font del Cargol i en un collet amb bones vistes al Montcau trobareu aquesta agulla. Si arribeu a la Font del Cargol i no l'heu trobada, ja podeu tornar enrere que us l'heu passada.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de l'Obac - Agulles dels Traginers - 16/11/2022

En diverses excursions que havíem fet per la Serra de l'Obac ens havíem fixat en unes agulles, prou esveltes, situades sobre el torrent que baixa de la coma d'En Vila, sobre mateix de la font dels Traginers. 

Són 5 agulles, la Gran, la Petita, el Bolet, la del Salt, i l'Est, que el vent i el temps les hi ha donat unes formes molt capritxoses que és retallen contra el cel. 

Mirant d'esquerra a dreta veurem l'Agulla Gran, La Petita i el Bolet, aquesta darrera té un forat ben marcat.  Malgrat no sé massa grans, en totes haurem d'escalar per poder-les assolir. 

En aquesta fotografia podrem veure a demés l'Agulla del Salt que és la que està adossada al cingle. 

L'Agulla Gran, la via va per la cara sud-oest. 

Pujant a l'Agulla Gran, els primers metres són molt fàcils, només trobarem un pas un xic desplomat per assolir el cim. 

L'Ita en el cim de l'Agulla Gran.

L' Agulla petita vista des del Bolet. Malgrat només 5 o 6 metres i li costa treure el cap per sobre dels arbres que l'envolten, per assolir-la haurem d'escalar i baixar amb una maniobra de corda.  Com cap de les agulles té instal·lació de ràpel haurem de baixar despenjant-nos per la vessant contraria. 

l'Ita intentant pujar a l'Agulla Petita, que li ha donat la seva feina. Nosaltres l'hem escalat per la cara est.

Ja tenim la segona al pot. 

Pot de registre del cim, que ens costa d'obrir, però al final ho aconseguim i podem deixar testimoni de la nostra ascensió. 

El Bolet és la més esvelta i la que costa més pujar-hi. És desplomada per totes les cares, però per la cara nord hi trobarem un fissura que podrem superar en tècnica de bavaresa.

Després de superar el pas ja assolim el cim. 

Després de despenjar-me per la vessant sud, assegurant a l'Ita que puc veure a l'altra costat del forat.

Són molt pocs els metres d'escalada però fa molta il·lusió aconseguir el cim. 

Ara li toca l'Agulla del Salt, on també hi trobem un petit llibre de registre.

Una desgrimpada fàcil un petit salt ens deixa al cim de l'agulla.

L'Ita ben contenta al cim. 

A veure si us animeu a visitar aquest lloc màgic, que si sou uns enamorats de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac us deixarà ben satisfets. Nosaltres ens ha agradat molt i ens ha sorprès molt gratament. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!! 

Serra de l'Obac - Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus - Via : Díedre Estomacal - 07/06/2022

 Seguim buscant vies a l'ombra i avui a més curta per poder tornar aviat a casa, doncs tenim coses a fer.

Així que trèiem la pols a les vies de la Serra de l'Obac, doncs segur que n'hi ha una amb aquestes característiques i, efectivament trobem el Díedre Estomacal que en Sergi Villar i en Jaume Planell havien ressenyats en els seus blogs. 

El diedre queda a dintre a ma esquerra, des de lluny es veu força brut de vegetació.

Situats a peu de via parlem d'aquí fa la primera tirada i única d'aquesta via. L'Ita s'ho pensa i diu que la vol fer i així farà practiques d'anar posant trastets. 

Comença i va per l'esquerra de la canal-diedre doncs resulta molt més còmode i agradable. Estem completament a l'ombra i ben frescos fet que s'agraeix, especialment avui que la calor es fa notar des de bon matí. 

Per allò d'anar fent practiques, forat que trobo friend que col·loco 

i més amunt un altre. 

Després de superar la savina per l'esquerra entra en el díedre per agafar una bona alzina.

En el mig del díedre trobarem aquesta cova que li diuen la cova de la Mare de Deu. 

Ara ja amb el díedre més net haurem de superar aquest tros que a la banda esquerra la roca està força calcificada per l'aigua i no dona massa confiança. 

Sortint del diedre per la placa amb molt bona roca. 

Desmuntant la reunió amb bones vistes. 

Foto cim, com sempre ben contents. 

Aproximació: Des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i seguirem amb direcció a la Font de la Pola però només baixar uns 50 metres ja podrem pujar fins a peu de via. 

La Via: itinerari molt curt, 25 metres, on hi ha uns metres de diedre interessants que haurem d'equipar amb la seva totalitat. Ombra al matí. Només per col·leccionistes de la zona.  

1ª Tirada: 25 metres. IV, V, IV, V.  Pujarem per l'esquerra del diedre, passarem una savina gran i després entrarem en el diedre per assegurar-nos en una alzina, tot seguit tindrem uns metres verticals amb la roca un xic calcificada. Superat aquest tram trobarem una altra alzina on ens podrem assegurar abans d'entrar a la placa que ens portarà al cim.

Descens: caminant per la vessant contraria. 

Material: Joc de friends, 8 bagues exprés i un parell de bagues pels arbres.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de l'Obac - Turó de la Pola - Cingle Oest del Setrill - Via ¿? - 21/02/2022

Tornem a la Serra de l'Obac amb un dia bonic, el vent del Nord ha fet una bona neteja i encara que no està net del tot, les vistes són precioses. 

Ressenya de Manel Santiago. Gràcies per la ressenya.

Malgrat que li diuen el Cingle Oest del Setrill, i fa pensar que el matí no hi toca el sol, realment és cara est, o sud-est. Potser millor dir-li Cingle Esquerra del Setrill.  

Al matí fa un xic de fred, però en la paret que està ben protegida del vent del nord si està d'allò més bé.

Iniciant la via, uns primers metres més senzills que es fan bé en lliure ens portaran a un tram més dret que ja ens obliga a fer algun Ao i després per superar un ressalt farem servir els estreps, una via curta però ben complerta.

Començant el Ao 

Superant el tram d'artificial, per sortir en lliure amb molt bona roca fins el cim. 

Ara ja només queda un tram fàcil per arribar a dalt 

Com la reunió es fa en una alzina uns metres més endins del cingle, no hem pogut fer cap fotografia fins a la sortida. 

Després acabem de pujar fins el Turó de la Pola on les vistes són espectaculars. 

Aproximació: Des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i seguirem amb direcció a la Font de la Pola fins que passarem  l'Agulla del Setrill on a la seva dreta comença la via. 20 minuts. 

Descens: Arribarem a una especie d'agulla, però trobarem un punt on podrem baixar a peu. Després nosaltres hem acabat de pujar fins el Turó de la Pola i d'aquí podrem baixar al Coll de Tres Creus. 

La Via: itinerari que supera el cingle esquerra del Setrill, primer en lliure i després en artificial per acabar altre cop en lliure. Equipament amb parabolts. 

1er llarg: 30 metres, IV, IV+, V, V+, Ao, Ae, V+, IV.  Pugem uns metres amb roca a controlar fins el primer parabolt, després es va posant dret amb passos més difícils que ens obligaran a fer Ao, i tot seguit per superar el ressalt en Ae, al final sortirem per un diedre amb molt bona roca fins a una savina on anirem per l'esquerra fins el cim . Reunió en una alzina. 

Material: 13 cintes exprés, estreps, i un alien gris o groc. També un parell de bagues per savines.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de l'Obac - Turó de la Pola - Cingle Est del Setrill - Via ?

 

Bona vista del Cingle del Setrill

Ressenya de Manel Santiago.

Just fa uns dies en Manel Santiago va penjar aquesta ressenya que sembla que no podem saber el nom de la via. Tot i així aquest dijous amb en Sergi Villar i Joan Vidal ens decidim per anar hi a treure el cap.

En Joan expert amb l'escalada artificial ràpidament demana per fer la primera tirada, els burils es veuen força malmesos, tenen uns quants anys. 

Tot i que desploma força , només hi ha un pas llarg entre el primer i el segon buril, però  ara ha quedat més llarg, doncs quan ha pujat en Sergi se li ha arrencat en segon buril. Hi haurem de torna per arreglar-ho una mica. 

En Joan s'ha animat hi ha fet la primera i la segona tirada juntes. Aquí podem veure en Sergi en el segon llarg.

El tercer llarg també comença amb artificial, amb una bona sortida d'estreps, després ja per terreny més fàcil fins el cim. 

Després, contents i satisfets, pugem al Turó de la Pola per gaudir de les vistes de l'entorn que són impressionats com sempre. 

Aproximació: Des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i seguirem amb direcció a la Font de la Pola fins arribat a l'Agulla del Setrill on a la seva dreta comença la via. 20 minuts. 

Descens: Arribarem a una especie d'agulla, però trobarem un punt on podrem baixar a peu. Després nosaltres hem acabat de pujar fins el Turó de la Pola i d'aquí podrem baixar al Coll de Tres Creus. 

La Via: itinerari bonic, amb tres tirades curtes on tindrem passos d'artificial amb un equipament força antic i amb un estat un xic precari, però amb un entorn preciós. Per col·leccionistes. 

1er llarg: 15 metres, Ae, III.  6 buris. Pugem un pedestal fins sota d'una balma on trobarem una reunió que ens servirà per assegurar-nos abans de penjar-nos a l'artificial de la balma. El primer pas, és en un burí sense plaqueta i després ve un pas un xic més llarg on ens haurem d'estirar una mica més, tot seguit els burils ja estan més seguits fins a la reunió.  Atenció, ara manca el segon buril i cal reemplaçar-lo per poder fer la via.  

2on llarg: 10 metres. III, IV, II. Sortim en diagonal a l'esquerra fins uns grans còdols que haurem de superar, després seguirem en diagonal fins a la reunió.

3er llarg: 15 metres. Ae, V+,  II, IV, 2 burils, 1 cap de burí i 1 pitó. Superem un ressalt i ens trobarem amb una sortida difícil des d'un pitó, després anirem a l'esquerra fins que podrem posar una recuperable en un cap de burí, des d'aquí seguirem verticals fins el cim. 

Material: 10 cintes exprés, 4 recuperables, estreps.

1ª ascensió: sense dades. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!