Barranc Castellfollit - Torre del Moro - Roca de la Mel - Intent frustrat- 23/11/2023

A principis dels anys 70 hi vàrem anar en diverses ocasions en el Barranc de Castellfollit, però sempre acabàvem fent cap a la Roca Ponent, ens semblava que la roca estava un un xic menys fragmentada, fins i tot, a la cara oest hi vàrem obrir una via dedicada al nostre company Ramon Sagués. 

Després, hi hem tornat algun cop més a repetir l'Aresta Ger, sembla que és l'itinerari més llarg de les Muntanyes de Prades.

Avui, pensant que estaríem arrecer del vent del nord, hem baixat per aquestes terres per anar a la Torre del Moro o Roca de la Mel. Teníem intenció de fer l'Aresta Integral. 

Quan hem arribat, a l'aparcament que encara estava a l'ombra,  el termòmetre ens marcava 2º. Així que anem una mica més amunt per la carretera fins que trobem un lloc que ens toca el sol i on podrem esmorzar tranquils tot esperant que començ-hi a tocar el sol i que la temperatura es recuperi una mica. 

La ressenya de l'embrancada que hem fet.

L'Ita començant el primer llarg.

Un cop arribats al peu de via, ens animem doncs no ens toca el vent i el solet fa que, ben abrigats, hi estem prou bé. 

En el primer llarg ja veiem que ens costarà una mica. 

La roca és un xic arrodonida i ens costa adaptar-nos. Avui no és el nostre dia. 

l'Arseni en el primer llarg.

En Ferran, ben content, entrant a la reunió. 

Ara estem en el fil d'un esperó i el vent fred es fa notar. 

El segon llarg ens hem errat i força, doncs hi ha un moment que cal anar a l'esquerra i nosaltres hem seguit rectes. Des de sota es veia molt dret, però m'he pensat que seria amb passos atlètics  i bon canto. El tipus de parabolt eren els mateixos que el del primer llarg. Les plaquetes són casolanes i el forats són petits, així que la tramposa no hi entra. Arribat un moment que la cosa es posa difícil i trec l'estrep i puc anar fent, passos en lliure i passos d'estrep, fins quan ja sembla que puc sortir. No trobo la manera de fer-ho. A sobre mateix la roca està plena de liquen i les presses són d'adherència. Ja veig que hauré de baixar abandonant material. Després miro un xic a l'esquerra i hem puc agafar bé de mans, així que ho provo i sembla que la cosa va bé, ràpidament entro en un terreny més fàcil i puc muntar la reunió amb dues alzines. La següent tirada és veu una xemeneia maca, no hi toca el sol, però es veu factible.

Quan arriba l'Ita estic totalment glaçat, el vent és molt fred i ens toca de ple. Esperem que arribi l'Arseni i decidim fer un ràpel recte i desequipar la via. Així, en Ferran s'estalviarà passar fred.

Fem dos ràpels i ja som a terra. Ara si que ens refem. 

En Ferran és el darrer de baixar.

És ben cert que no sabem ni la graduació ni la dificultat del segon llarg, és veu equipat per fer en lliure, però cal tenir el grau. Tot i així, estem contents del que hem fet. A la propera segur que trobarem la via, ara ja ens  ho coneixem. 

 

Aproximació: des de carretera de Poblet a Prades surt una pista asfaltada que entra en el Barranc de Castellfollit, passarem una àrea, i en el segon aparcament deixarem el cotxe. Crec que és el número 7.

Després recularem uns metres fins a trobar un cartell que indica a la Torre del Moro, agafarem un corriol molt bo de seguir que ens portarà fins a peu de via. 20 minuts.

La Via: avui no podem comentar massa cosa, doncs si bé el primer llarg és de la via Boronat Toset, el segon hem sortit rectes i no hem trobat cap descripció de la via, ni en la guia, ni per internet. 

1er. Llarg: 25 metres. Pugem els primers metres per un diedre que després deixarem per anar a buscar-ne un altre fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. Sortim verticals sense assegurances, per anar a cercar uns parabolts que pugen per l'esperó. Passos difícils. Sort de l'estrep!

Descens: Ràpel de 35 metres i un 2on de 25 metres, seguin la mateixa via.

Material: 10 cintes, i joc de Tòtems fins el nº 1.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Serra de Prades - Roca Ponent - Via Ramon Sagués - 14/06/1979

-->

Vista de la Paret Oest i del diedre.

Tot seguit reprodueixo l’article publicat al butlletí de la Unió Excursionista Sabadell del mes de juliol de 1979. Era el nostre modest homenatge a Ramon Sagués que va ser el nostre pare de la muntanya, d’ell vàrem aprendre molt de com entendre i anar a la muntanya. Passats els anys, també volem recordar el nostre company Rafael Lorenzo, que ens deixaria els primers dies de l’any següent conjuntament amb el seu germà i un company en el coll del Torreneules i que ens va acompanyar a l’obertura d’aquesta via.

Malgrat que és va publicar aquesta ressenya en aquest butlletí no ha estat recollida cap altra publicació de la zona i ara, 40 anys després, volem deixar-ne constància.

En record company de tantes sortides i hores passades a la muntanya, que tan li agradava i pel molt que havia fet per ella, hem decidit posar el seu nom, en aquest modest, però bonic itinerari.

El mes de Març, vàrem tenir ocasió de fer una escalada en aquest lloc tan bonic, situat molt a prop del monestir de Poblet (Tarragona). La seva principal particularitat, és la natura de la roca, granit rosat de molt bona qualitat, sense menystenir la bellesa del lloc on està situat, que és un paratge molt feréstec i tranquil.

En el transcurs de la nostra ascensió per l’aresta S.W. vàrem poder veure les possibilitats d’obrir un nou itinerari, per la seva cara O., es veia un diedre que portava pràcticament al cim. En veure les diapositives d’aquesta sortida, encara ens va fer venir més ganes de tornar-hi.

El dijous de Corpus ens vàrem desplaçar novament en aquest indret, amb la intenció d’intentar aquest nou itinerari. El dia no era pas massa bo, pràcticament tot el viatge va estar plovent, però ara semblava que el dia es volgués arreglar. Carregats amb el material iniciem la curta aproximació, per la tartera de blocs, i a la poca estona, ja som al peu de la via. Estem molt entusiasmats, perquè si des de la carretera era bonic, ara encara ho és més.

Al cap de quatre hores som tots tres molt contents dalt del cim, ens ha quedat una via molt bonica, hi hem fruït molt i el dia encara s’ha aguantat prou bé. És en la davallada quan discutim quin nom li posarem i un dels tres va dir, li podríem posar el nom del Ramon i així va ser.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA.

Aproximació.- Deixem el cotxe en un petit replà al costat mateix de la pista asfaltada que puja a Castellfollit, i davant mateix de la Roca Ponent. Iniciarem l’aproximació creuant el rierol, pugem una tartera d’uns vint metres, es troba un camí emboscat que porta a una altra tartera de grans blocs. Aquesta es divideix en dues. Agafem la de l’esquerra que pujarem fins a situar-nos sota mateix d’una espècie de cova, que superarem i després seguirem entre els arbres fins al peu de via. 20 minuts.

VIA RAMON SAGUÉS.- Comença l’escalada per un diedre inclinat, situat a l’esquerra d’una gran placa llisa. Puja fins un arbret o savina, per seguir després en tècnica de diedre fins un bon pitó; després sortirem cap a la dreta, per seguir recte fins un blocs; en sortirem per l’esquerra fins un arbre molt gros. Reunió 1. 25 metres IVº Sup. IVº.

La segona tirada consisteix a pujar, per un seguit de petites terrasses herboses fins a la base del diedre. Reunió 2; 35 metres IIIº, 1 bada.

Sortim de la reunió amb un pas en lliure per clavar el primer pitó, on ens penjarem i mitjançant tres més, superarem aquest petit balmat A1, per continuar després en lliure pels mateix diedre, que es presenta molt vertical, però amb bona presa, fins a situar-nos sota mateix d’una bavaresa, on trobarem un bon pitó d’assegurança, Vº. Superarem la bavaresa per situar-nos en un diedre inclinat, on hi ha un esbarzer. (Vº sup); després trobarem un pont de roca, per a assegurar-nos els últims metres fins a la reunió que farem en un gran replà. Reunió ; 25 metres A1, Vº, Vº Sup; 5 pitons.

Des d’aquest replà prosseguirem per un diedre situat a la nostra esquerra, fins sota mateix de unes savines, IVº, per continuar després directament fins el cim. Reunió 4; 25 metres IVº, IIIº, 1 pitó.

Horari: 2 hores

Material.- 6 pitons variats, algun tascó, estreps, i bagues.

Dificultat.- D. Sup. (pendent de confirmació)

1ª ascensió.- Rafael Lorenzo, Margarita Cabassa i Manuel Fuertes.

Data: 14 de juny de 1979.

Us deixem la ressenya original.

Muntanyes de Prades - Castellfollit - Roc Ponent - Via Aresta Ger - 13/10/2019

El Roc Ponent hi vàrem anar durant una temporada per tal d'anar fent les diferents vies obertes. El darrer cop, nosaltres vàrem obrir-hi una via per la Cara Oest amb homenatge al nostre company Ramon Sagués.

Ja fa més de 40 anys de la primera vegada que vàrem fer aquesta via junts. 18/3/79, avui la repetim com a regal d'aniversari del Manel.

Actualment hi ha una itinerari geològic per pujar al seu cim de 850 metres. Serà per aquest itinerari que passarem per una cantera on fa uns quants anys extreien les llambordes per la construcció de carrers i carreteres. És el darrer lloc il·luminat pel sol abans de pondre´s. Quan encara s'explotàvem les canteres,  servia per indicar al obrers que era l'hora de plegar.

Certament el camí de l'aproximació està força millor de com el recordàvem, així que quasi sense donar-nos compte ens hem trobat a peu de via després de pujar una mica de tartera.

Ens trobem davant d'una aresta de formació granítica, molt similar al que podem trobar al nostre Pirineu, fet que no es repeteix al lloc més de les terres tarragonines.

Iniciant el primer llarg amb uns passos força atlètics. 

Via que conserva el mateix encant que fa 40 anys, doncs tot i que va ésser re-equipada, s'han tret tots els parabolts i també ha desaparegut la creu del cim. Certament no fan gens falta els parabolt amb les possibilitats d'assegurar que ofereix aquesta roca. 

Darrers passos abans d'entrar a la primera reunió. 

Inici del segon llarg amb passos de diedre molt bonics. 

Entrant a la segona reunió. 

Seguim amb passos verticals i amb molt bona pressa. 

Ara ja ens torna a tocar el sol i encara que fa força vent, no passem massa fred. 

Quart llarg pel fil de l'aresta. 

Hem tornat a la cara oest per retornar a l'aresta. 

Ja ens torna a tocar el solet i ja pràcticament ja som dalt. 

Un bloc molt gran ens barra el pas, anem a l'esquerra per donar-li una mica de salsa, però la via va per la dreta. 

Fent de creu en el cim. 

Una mica ventilats però contents al cim. 

Les cireretes d'arboç està en el millor moment. 

Aproximació: sortirem de l'autopista a Montblanc i seguirem per la carretera que va a l'Espluga de Francoli i a Poblet. Sortint de Poblet seguirem per la carretera que va a Prades uns 3 quilòmetres fins que trobarem el desviament a Castellfollit. Seguirem per aquesta carretera fins que passem una cabana restaurada a ma dreta, tot seguit trobarem el pàrquing a ma esquerra per deixar el cotxe. D'aquí surt un itinerari geològic que seguint-lo ens portarà a peu de via. 

La via: itinerari molt recomanable. És una aresta granítica que en el transcurs dels anys, s'hi han obert diferents variants per cercar els llocs més drets. Una via ideal per aprendre a col·locar assegurances flotants i per escalar amb aquest tipus de roca sense anar al Pirineu. Totes les reunions són amb arbres i/o savines. 

1er llarg: 25 metres, IV+, V. 4 pitons. Iniciem l'escalada a la part més baixa de l'aresta que dona a la cara Est. Des del peu de via ja veurem el 1er pitó a uns 10 metres. Pugem per un diedre amb algun pas atlètic fins que ens situem a la mateixa aresta. Ara haurem de superar un ressalt força dret, però ben assegurat amb 2 pitons, després anirem per terreny més fàcil a la dreta fins l'arbre on farem la reunió. 

2on llarg. 30 metres, V, IV. Un tascó abandonat i dos pitons.  Seguim per un diedre vertical i una xic atlètic, després per verticalitat i ens situa a la mateixa aresta. Veurem 2 pitons molt junts que ens indiquem que hem d'anar a l'esquerra a la cara oest per fer reunió en un arbre molt gran. 

3er llarg. 25 metres. IV+. Tenim dues opcions; a) sortir verticals i després anar a la dreta cerca l'aresta fins el proper arbre on farem la reunió. b) seguir per la cara oest anant un xic a l'esquerra i després vertical fins arribar al mateix arbre.

4art llarg: 30 metres. III, IV.  Seguim vertical per l'aresta fins que veurem una savina a la nostra esquerra per fer la reunió.

5è llarg: 35 metres. V, IV+. Seguim per la cara oest, per terreny vertical fins que hem de superar un pas atlètic per sortir altre cop a l'aresta. Seguim per l'aresta on trobarem un friend abandonat i al cap d'uns metres entraren en una zona de blocs on trobarem un alzina o una savina per fer la reunió. 

6è llarg: 30 metres. III. Grimpada per la dreta d'un gran bloc fins el cim. 

Descens: anirem a cercar el coll i després per una canal tartera fins el peu de via. 

Us deixem la nostra ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!