Serra de Prades - Roca Ponent - Via Ramon Sagués - 14/06/1979

-->

Vista de la Paret Oest i del diedre.

Tot seguit reprodueixo l’article publicat al butlletí de la Unió Excursionista Sabadell del mes de juliol de 1979. Era el nostre modest homenatge a Ramon Sagués que va ser el nostre pare de la muntanya, d’ell vàrem aprendre molt de com entendre i anar a la muntanya. Passats els anys, també volem recordar el nostre company Rafael Lorenzo, que ens deixaria els primers dies de l’any següent conjuntament amb el seu germà i un company en el coll del Torreneules i que ens va acompanyar a l’obertura d’aquesta via.

Malgrat que és va publicar aquesta ressenya en aquest butlletí no ha estat recollida cap altra publicació de la zona i ara, 40 anys després, volem deixar-ne constància.

En record company de tantes sortides i hores passades a la muntanya, que tan li agradava i pel molt que havia fet per ella, hem decidit posar el seu nom, en aquest modest, però bonic itinerari.

El mes de Març, vàrem tenir ocasió de fer una escalada en aquest lloc tan bonic, situat molt a prop del monestir de Poblet (Tarragona). La seva principal particularitat, és la natura de la roca, granit rosat de molt bona qualitat, sense menystenir la bellesa del lloc on està situat, que és un paratge molt feréstec i tranquil.

En el transcurs de la nostra ascensió per l’aresta S.W. vàrem poder veure les possibilitats d’obrir un nou itinerari, per la seva cara O., es veia un diedre que portava pràcticament al cim. En veure les diapositives d’aquesta sortida, encara ens va fer venir més ganes de tornar-hi.

El dijous de Corpus ens vàrem desplaçar novament en aquest indret, amb la intenció d’intentar aquest nou itinerari. El dia no era pas massa bo, pràcticament tot el viatge va estar plovent, però ara semblava que el dia es volgués arreglar. Carregats amb el material iniciem la curta aproximació, per la tartera de blocs, i a la poca estona, ja som al peu de la via. Estem molt entusiasmats, perquè si des de la carretera era bonic, ara encara ho és més.

Al cap de quatre hores som tots tres molt contents dalt del cim, ens ha quedat una via molt bonica, hi hem fruït molt i el dia encara s’ha aguantat prou bé. És en la davallada quan discutim quin nom li posarem i un dels tres va dir, li podríem posar el nom del Ramon i així va ser.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA.

Aproximació.- Deixem el cotxe en un petit replà al costat mateix de la pista asfaltada que puja a Castellfollit, i davant mateix de la Roca Ponent. Iniciarem l’aproximació creuant el rierol, pugem una tartera d’uns vint metres, es troba un camí emboscat que porta a una altra tartera de grans blocs. Aquesta es divideix en dues. Agafem la de l’esquerra que pujarem fins a situar-nos sota mateix d’una espècie de cova, que superarem i després seguirem entre els arbres fins al peu de via. 20 minuts.

VIA RAMON SAGUÉS.- Comença l’escalada per un diedre inclinat, situat a l’esquerra d’una gran placa llisa. Puja fins un arbret o savina, per seguir després en tècnica de diedre fins un bon pitó; després sortirem cap a la dreta, per seguir recte fins un blocs; en sortirem per l’esquerra fins un arbre molt gros. Reunió 1. 25 metres IVº Sup. IVº.

La segona tirada consisteix a pujar, per un seguit de petites terrasses herboses fins a la base del diedre. Reunió 2; 35 metres IIIº, 1 bada.

Sortim de la reunió amb un pas en lliure per clavar el primer pitó, on ens penjarem i mitjançant tres més, superarem aquest petit balmat A1, per continuar després en lliure pels mateix diedre, que es presenta molt vertical, però amb bona presa, fins a situar-nos sota mateix d’una bavaresa, on trobarem un bon pitó d’assegurança, Vº. Superarem la bavaresa per situar-nos en un diedre inclinat, on hi ha un esbarzer. (Vº sup); després trobarem un pont de roca, per a assegurar-nos els últims metres fins a la reunió que farem en un gran replà. Reunió ; 25 metres A1, Vº, Vº Sup; 5 pitons.

Des d’aquest replà prosseguirem per un diedre situat a la nostra esquerra, fins sota mateix de unes savines, IVº, per continuar després directament fins el cim. Reunió 4; 25 metres IVº, IIIº, 1 pitó.

Horari: 2 hores

Material.- 6 pitons variats, algun tascó, estreps, i bagues.

Dificultat.- D. Sup. (pendent de confirmació)

1ª ascensió.- Rafael Lorenzo, Margarita Cabassa i Manuel Fuertes.

Data: 14 de juny de 1979.

Us deixem la ressenya original.