dimarts, 12 de novembre de 2019

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via del Pi 06/11/2019

Sempre que hi ha avis de vent del nord, la Paret de la Codolosa és una bona alternativa. Només arribar a l'aparcament ja podem veure que hi ha una bona colla que ha pensat com nosaltres. Ens fa molta joia trobar-nos amb el Ton Bahí doncs feia molts anys que no ens veiem i després amb l'Arseni Lago i en Ferran  De La Rosa, aquests ja estan a mig llarg quan arribem a peu de via.

Tot i que hi ha una cordada al tercer llarg, escollim la Via Del Pí doncs és la que fa més temps que no repetim. També ens va il·lusió anar al costat dels companys Arseni i Ferran i així la farem petar. 

El primer cop que la vàrem fer, estava força bruta ja que feia molt poc temps que l'havíem oberta. Aquest cop l'hem trobada un xic més neta, fet que et permet gaudir més de la via.



L'Ita en els primers passos de la via (Foto Arseni)


Tram un xic finet, però que es deixa fer. 


Fent el primer llarg de segon. 


L'Ita a la 1ª reunió. (Foto Ferran)


En Ferran a la via del costat. 


En el segon llarg un cop superat el pas difícil. 


La sortida de la segona reunió, pas vertical amb presses d'escàndol. 


En Ferran fent els darrers passos de la seva via. 


La Ita a la placa final. 

La Via: Un itinerari més de la Codolosa, que al final totes tenen una similitud i costen de recordar. El nom ve del pi que hi ha a la segona reunió i que veurem des del peu de via.

1ª Tirada: 30 metres, Vè, IV, 6 parabolts. Comencem anant a cercar un parabolt que hi ha a l'esquerra d'un gran bloc, farem un pas un xic difícil per entrar en una placa que manté la dificultat, després creurem una especie de canal per a seguir per unes plaques fins a la reunió.

2ª Tirada: 20 metres, 6ª, IV. 6 parabolts. Des de la reunió podem veure tres línies i haurem d'agafar la que va més a l'esquerra. Superarem un pas vertical on haurem de tibar un xic, després la paret es tomba i ja per terreny més fàcil fins a la reunió. 

3º Tirada: 30 metres, V+, IV, 6ª. 9 parabolts i un pont de roca. Sortim de la reunió amb una bona tibada però amb una roca sensacional, després seguirem per terreny més fàcil fins arribar a un bon replà. Des d'aquí només ens queda superar una placa que al final es converteix amb un petit diedre. 

Descens: podem baixar amb ràpel per la mateixa via o sortir caminant per dalt.

Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba

4 comentaris:

  1. Os vem veure aprop, erem a la via del avi trepador!!
    Salut i vies per quan bufa fort de nord!
    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi nosaltres també us vàrem veure. Totalment d’acord en que és una bona alternativa pels dies de vent del nord. Hi ha un microclima que sempre si pot escalar.

      Elimina
  2. Aquesta paret queda tant arrecerada i exposada al solet que aquests dies és una delicia, això d'escalar entre setmana quin goig eh !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Tens raó, això d’escalar entre setmana és sensacional i amb solet encara més.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem