Avui hem quedat amb la Laura i l'Alex per anar a Montserrat, pensem amb una via l'ombra, no massa difícil, i així em vaig recuperant poc a poc. Encara que l'hem fet en diferents ocasions, la Via Òptima de la Gorra Frígia té tots aquest requisits que volem.
Arribats al cremallera ens trobem amb tot un col·lectiu que van a la mateixa zona. Tots són vells coneguts així que ens saludem tots mentre fem cua per agafar el primer cremallera de Sant Joan.
La nostra ressenya.
La primera reunió (foto Miquel Garrell)
El primer llarg era la prova, així que m'hi poso per veure si em surt tot en lliure com altres cops, i ho aconsegueixo, així que arribo a la reunió ben content.
La Ita en el primer llarg que també està contenta, ja que li ha sortit molt bé.
Iniciant el segon llarg
En Miquel Garrell i l'Oscar que són els nostres veïns, ja que estan fent la Ana María Correia, un via molt bonica. Durant tota l'estona anem fent broma i ens ho passem molt bé.
La Laura i l'Alex en el primer llarg, encara que són la sogra i el gendre, ho porten molt bé. 😂
En els primers metres del tercer llarg.
La Laura i l'Alex en el segon llarg.
En Miquel en el llarg més bonic de la via Ana María Correia.
L'Ita en el darrer llarg, tot lo bo s'acaba!!
En Miquel atacant el darrer llarg.
La reunió pràcticament en el cim.
En Miquel a pas decidit arribant al cim.
La Laura ben contenta a la darrera reunió.
Aprofitant l'oferiment d'en Miquel ens fem aquesta foto de grup.
Ha estat un dia bonic, ens hem retrobat amb molts companys que feia temps que no veiem, hem fet la via molt bé i en el cim ens hem trobar a una bona colla de companys de la Panxa del Bou. Un matí rodó.
Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem el Gorro, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia. Trobarem un parabolt groc a peu de via. 15 minuts aproximadament.
La via: itinerari ideal pels matins d'estiu que fa calor, doncs no hi toca el sol fins a les 13h. Via de quatre llargs molt bonics, generosament equipada i amb molt bona roca en general, només hi ha un tram de tercer llarg on caldrà anar amb un xic més de cura, però que està molt sanejada. Totalment recomanable.
1er llarg: 35 metres. V+/6a, V, IV. Un llarg molt bonic i que val la pena fer en lliure, doncs les assegurances estan molt juntes. Els primers metres són els més difícils i també els més verticals, quan la paret es tomba també baixa la dificultat.
2on llarg: 45 metres. III, IV. Sortim en diagonal molt fàcil a la dreta fins a trobar el primer parabolt, després segueix vertical fins a la reunió amb una escalada plaent.
3er llarg: 35 metres. III, IV, V, IV. Farem un flanqueig a l'esquerra i pujarem lleugerament fins situar-nos sota d'un ressalt que malgrat la roca no sembla massa bona està força sanejada. El superarem i després seguirem per terreny vertical i molt equipat fins que es tomba poc abans d'arribar al bosquet on trobarem la reunió.
4art llarg: 45 metres. V, IV, IV. Sortim vertical, però anant en compte amb les primeres presses que estan un xic polides, després una escalada plaent fins a la reunió que la trobarem uns metres a la esquerra del darrer parabolt.
Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal. Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan.
1ª Ascensió: Guillem Arias 2012
Material: 16 exprés + R
Dificultat: V+/6a i obligada V-
Apa a escalar que el món s'acaba!!
