L'afició dels jubilats és tremenda, això fa que, un dimecres et trobis que som tres cordades al peu d'una via. Fet que ho fa força més divertit i més si et trobes amb gent que fa temps que no veus. Fer-la petar en les reunions és força divertit, doncs d'histories per explicar tots en tenim un munt.
Al final tornes cap a casa content i satisfet de poder haver convertit uns bons moments amb gent de muntanya de tota la vida.
La nostra ressenya
Fem l'aproximació amb molta boira i que just es canalitza per la via, fet que fa que, la roca a l'inici estigui un xic molla.
Al peu de via, amb una tartera que es va movent sola, estem tots contents i fotuts de fred. (foto Arseni)
No us penseu que estan contents, estan rient de fred.
El primer llarg segueix una placa a l'esquerra d'un diedre.
El fred fa que no ens sentim els dits, per sort aviat ens tocarà el sol i anirem millor.
L'Arseni ben abrigat ens va al darrera.
Entrant a la primera reunió.
Quan puja en Ferran comença a tocar-nos un sol esquifit per la força de la boira.
Entrant a la segona reunió amb l'Arseni i en Ferran al fons.
Entrant a la segona reunió
L'Ita fent la tercera tirada.
A l'inici de la tercera tirada haurem de creuar un jardinet per arribar a la roca.
En Ferran arribant a la segona reunió.
A la segona reunió.
Fent una foto
Resultat de la foto.
Foto sortint de la via.
Foto de l'equip de jubilats en el cim. D'esquerra a dreta, en Santi, Arseni, Ferran, Joan, Ita i Manel.
Ha esta una bona coincidència i ben divertida, segur que ens tornarem a trobar.
Aproximació: Seguirem la carretera que va del Pas de la Casa al Port d'Envalira fins que trobarem un revolt molt tancat a la dreta i tot seguit l'aparcament. Creuarem la carretera i ens trobarem amb el tele cadira Costa Rodona, d'on trobarem una pista que va en direcció est que seguirem fins poc abans d'arribar a l'estany de les Abelletes que anirem seguint per sota del tele cadira que va al Clot de les Abelletes, després seguirem el camí que va a la dreta de l'arrossegador fins al final del mateix. Des d'aquí només ens quedara pujar la petita tartera fins el peu de via. 1h. 25'.
La via: una via senzilla, ben equipada amb una dificultat assolible i que ens permetrà gaudir d'una escalada plaent. Ideal per iniciar-se a l'escalada de Pirineu. Recomanable.
1er. Llarg. 55 metres. IV. 10 parabolts. Escalada de placa que puja força vertical fins poc abans d'arribar a la reunió que anirem a la dreta.
2on. Llarg. 55 metres. IV. III, IV- . 9 parabolts. Seguim per la placa en tendència a l'esquerra fins que pujarem vertical per entrar a la reunió. Reunió amb un parabolt i un pont de roca artificial.
3er. Llarg. 50 metres. IV-, III. 4 parabolts i 1 pont de roca. Creurem un jardinet i anirem a buscar un parabolt sota d'un esperó, pujarem per aquest esperó que ens portarà en un nínxol on farem reunió. 1 parabolt, pont de roca i baga enquestada.
4art. Llarg. 45 metres. III, IV-, 3 parabolts i 1 pont de roca. sortirem per una canal amb roca a controlar que poc a poc es va posant dreta fins arribar a un punt que anirem a l'esquerra a trobar un pont de roca, des d'aquí ja per terreny fàcil fins el cim.
Descens: seguirem per un camí ben marcat fins el Coll dels Isards, i d'aquí anirem baixant fins a trobar el camí de pujada. 1h. 20' a 1h 30h.
Material: 12 cintes exprés. Tascons o aliens poden anar bé, nosaltres no vàrem posar res.
1ª Ascensió: Soad, Lucia, Rosselyne, i Xavi Bonatti.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Bona aquesta me l'apunto ! Veig que ja estàs recuperat Manel, enhorabona !
ResponEliminaGràcies Jaume, ara toca anar a poc a poc que tot està molt tendre.
Elimina