dilluns, 27 d’agost del 2012

Pic de la Gran Facha - 3005 metres - 26-08-2012

Després d'uns dies d'haver fet la Foratata, ja tornem a ser a Sallent de Gallego, ara en companyia d'uns bons amics, en Marc i la Maria. La nostra il·lusió és el cim de la Gran Facha 3005 metres.
 Ben d'hora de la tarda deixem el cotxe a l'embassament de la Sarra i  comencem a pujar per la bonica vall que forma el Riu Aguas Limpias.
 Poc a poc anem guanyant alçada i gràcies al vent de la tarda progressem sense calor.
Quan arribem a la pressa de Respumoso ja podem veure el Refugi  i a la vegada el cim de la Gran Facha.
Les tardes en el refugi són especials, i et permeten gaudir de l'entorn i compartir experiències amb els amics.
 Aprofitem les darreres llums del dia per fer alguna fotografia, sopar i a dormir.
De bon matí, sortim en direcció al nostre objectiu deixant el refugi al darrera i enfocant-nos en direcció al ibón de Campo Plano que voltarem per la dreta. El dia es presenta immillorable.  
Quan ja tornem a veure bé la Gran Facha, ja estem arribant al ibón de Campo Plano, just al costat de la pressa el ramat hi ha passat la nit. Al fons ja podem veure la petita vall que ens portarà al Coll de la Facha.
 Quan arribem als estanys de la Facha i mirem enrere, al fons, podem veure la pressa de Respumoso.
 Estanys de la Facha 2.517 metres.
 Ja són al coll, al fons el Midi.
 En el coll de la Facha 2.665 fem una petita parada per menjar una mica i tot seguit començarem a pujar per la forta pendent de la cara oest.
 Des del coll, podem gaudir d'aquestes fabuloses vistes.
 Poc a poc i per terreny un xic inestable anem progressant cap al cim.
 Pocs metres abans d'arribar el cim.
 Crestejant a 3000 metres amb unes bones vistes de la vall que hem pujat i els cims que ens envoltant; Midi, Frondelles, Balaitús...
 Ara si, ja som al Cim de la Gran Facha a 3.005 metres. Que contents que estem, les vistes són impressionants, el dia fabulós, i hem gaudit d'una bona pujada amb uns bons amics, certament no es pot demanar més.
 Magnifica vista en direcció als Infiernos. 
 Després d'estar una bona estona a d'alt, comencem la baixada, aquí podem veure els estanys de Facha, i al mateix temps lo dret del itinerari.
 Petits detalls de la baixada.
 No podem estar de mirar cap a França 
Ja s'ha acabat, des d'aquí ens acomiadem de la Gran Facha, ara ens queda una llarga baixada fins la pressa de la Sarra. Ens ho hem passat molt bé, ens ha agradat el itinerari, les vistes, el cim, els amics que ens han acompanyat, tot plegat farà una excursió que sempre recordarem.

diumenge, 19 d’agost del 2012

Pic del Ventolau (2.849 m) 10-08-2012

Seguim les nostres vacances pels Pirineus, ara estem a Llavorsí on hem quedat amb l'Andreu i el seu nebot en Robert per anar al Ventolau  (2.849 metres). Des de feia temps que ens feia il·lusió fer aquest cim. La seva situació privilegiada el fa un mirador impressionant, sobre el Mont Roig, els estanys de la Gola i la Gallina, el Pic Certascan, la Pica d'Estats i els seus veïns Sotllo i Montcalm, per anomenar els més significatius. 
Ben d'hora, ben d'hora al matí, com diu el nostre estimat Guardiola, ja som al pàrquing del Refugi de la Pleta del Prat.(1.720 m) Ràpidament agafem les motxilles i comencem a caminar. Just darrera el refugi surt una pista que anem seguint, quant arribem en un planet on hi ha una gran fita, enfilem recte pel torrent de Mascaró, el camí força ben fitat, ens va fent guanyar alçada molt ràpidament, la pendent és forta i no perdona.
Després de superar varies graonades de roca, arribem a uns aiguamolls (2.330 m) on ja podem veure el Pic dels Tres Estanys, el coll del mateix nom i el Ventolau, sembla que anem per bon camí. Un bon esmorzar i amunt que fa pujada.
 Aiguamolls a 2.330 metres.
 Ara seguim pujant pel fons de la vall, cercant sempre les parts d'herba i deixant el blocs a banda sempre que podem. Primer la pendent és més suau, però a mida que anem apropant-nos al coll, es torna a redreçar.
 Des del coll veiem els estanys de la Gola. 
Com el dia és llarg i el temps ens acompanya deixem el Ventolau per més tard i des del coll pugem el Pic dels Tres Estanys (2.758 m). Cim esvelt per les quatre cares i amb molt bona vista sobre les darreres pendents del nostre objectiu principal.
 El Pic del Tres Estanys amb el Ventolau al darrera 
 Després baixem novament al coll i comencem la forta pujada que ens portarà al cim del Ventolau, des d'on veurem els llacs de la Gallina i el Refugi metàlic del Mont Roig.
Contents ens fem una foto al cim, al fons el Mont Roig. 
Per tal de fer la sortida circular i no baixar per el mateix lloc, decidim tornar per la carena de Crestuix , tot fent de passada el Pic de la Costa Blava de 2.748 metres.
La baixada no té pèrdua, cal seguir sempre la carena, tot i així, hi ha un tros un xic delicat que queda força tallat, tenim la possibilitat d'evitar-ho per l'esquerra, de totes maneres nosaltres hem baixat seguin el fil de la carena i desgrimpant uns tros d'uns 20 metres. 
Ben propers a la Cabana del Crestuix, em paro una estona admirar aquests arbres, semblen encantats, ben segur que han vist un munt d'excursionistes pujant i baixant, i cada any un ramat nou que porten aprofitar aquestes pastures. També, hauran estat testimonis d'un munt de turmentes d'estiu i d'un munt de coses més.... Cal seguir baixant, al fons ja veiem la Cabana de Crestuix.
La Cabana de Crestuix, està ubicada en un lloc encisador, és on els estius el pastor de més de 2.000 ovelles hi passa la temporada. Certament està ben cuidada.
D'aquí enfilem els darreres metres per un camí dret que ens deixarà novament al punt de partida.

Ha estat una bona excursió, hem fet tres cims, hem gaudit d'uns molt bons companys, també hem vist totes aquelles vistes per les que havíem triat aquest cim.

Accés: A Tavascan seguir la carretera fins a la Pleta del Prat.
Situació: Vall de Tavascan, Vall de Cardós (Pallars Sobirà).
Punt de partida: Refugi de la Pleta del Prat (1.720 m).
Horari: de 3 a 4 hores per pujar i unes 2 o 3 per baixar.
Desnivell: 1.250 metres.

divendres, 17 d’agost del 2012

Pic de la Solana de Llauset - Via Antiparques - 07-08-2012

Seguim les nostres vacances pel Pirineu, hem canviat de lloc, ara estem a la Pressa de LLauset, demà volem anar a fer una escalada al Pic de la Solana de Llauset. Després de pujar la carretera que passa pel poble d'Aneto i segueix pujant i pujant fins que passem un túnel que ens deixa a l'aparcament de la Pressa de Llauset. Quan arribem al vespre, hi ha pocs cotxes aparcats, algunes furgonetes que es preparen per passar la nit. El lloc és tranquil, impressionant, i bonic. 
Al matí, quan sortim per començar a pujar el coll, quedem impressionats per les vistes sobre el Llac de Llauset i els cims del Vallibierna  i el Culebres. Ja veiem que hem escollit bé.
Quan sortim al coll tenim una vista molt bona sobre els estanys d'Anglos. No veiem a ningú, estem tranquils en aquesta vall.
Conforme ens apropem al peu de via, cada cop ens quedem més meravellats de la tranquil·litat que es respira. Al fons podem veure el Pic del Russell.
Quan trobem els parabols de la primera reunió, deixem les motxilles ens equipem i anem a peu de via. Resulta estrany trobar una reunió a mig camí. El primer llarg va pujant per unes plaques cercant un esperó marcat que no el deixarem fins el cim.
Sense trobar passos de dificultat, anem progressant buscant la part més interessant.
L'Ita arribant a la feixa de la primera reunió. 
Després cal fer un canvi de reunió pujant un tram per un herbei.
El segon llarg comença per una canaleta per anar a cercar una placa molt marcada on hi veurem els parabolts. Els passos d'aquesta placa són força bonics.
 De la reunió sortim per la dreta anant a buscar altra cop l'esperó, on seguirem progressant seguint la part més esvelta.
 L'Ita pujant el tercer llarg. 
La seva orientació NE, fa que poc a poc anem perden el sol.
 El quart llarg comença amb una bavaresa molt bonica i que s'ha d'equipar, un alien groc ens assegura el pas, després perd verticalitat fins a la reunió.
 El darrer llarg, segueix una placa molt bonica, sense dificultat, però que et permet gaudir del lloc i de l'escalada.
 L'Ita sortint de l'esperó.
 El cim de la Solana de Llauset.
 L'Ita fent país a la darrera reunió. Des d'on amb una desgrimpada arribem a un collet, després seguirem baixant uns 15 metres i trobarem un ràpel de 25 metres.
 En Manel fent el ràpel, després seguirem baixant seguint les fites fins on hem deixat les motxilles.
 De tornada baixant capa la pressa de Llauset.
 No podem deixar passar aquesta vista, el lloc s'ho mereix. 
Ressenya treta d'un bloc on indica la procedència de onaclimb. 

Aproximació: des de l'aparcament de la pressa de Llauset, passarem el túnel i deixarem el camí que va al Vallibierna per seguir per la pista. Arribats a una senyal indicadora, veureu que surt un corriol que comença amb unes escales, el seguim i ràpidament guanyarem alçada i amb un tres i no res serem el coll. Aquí, hem de sortir a l'esquerra seguint unes fites que van a mitja alçada de la tartera. Quan estem sota la paret, haureu passat uns parabols blancs de la Via Roca Viva i després ja trobareu el grocs d'aquesta via. Deixeu les motxiles i seguiu un xic més fins que ja veureu que podeu baixar a peu de via. Total 45 minuts.

Descens: des del cim baixar per una canal fins un collet, d'aquí seguirem baixant fins que veurem a l'esquerra un ràpel. Passem una sola corda (25 metres de ràpel) i després seguirem baixant seguint les fites que ens menaran a la primera reunió on haurem deixat les motxilles. 

Material: via equipada amb parabols, però que cal portar un joc de friends per reforçar les tirades. Totes les reunions estan equipades. Portar 10 cintes. 

Horari: 2 hores i 20' per la baixada fins a peu de via

Ens agradat el lloc, la tranquil·litat, i l'escalada està prou bé, en el conjunt val la pena anar-ho a conèixer.