Pirineu Navarrès - Mesa de los Tres Reyes - 2.428 metres - 12/08/2020

Hi ha un punt on coincideixen, Navarra, Aragó i Bearn, i que és diu la Mesa de los Tres Reyes, un cim que si pot pujar per cada una de les valls, però nosaltres hem escollit pujar-hi des del refugi de Linza a 1.441 m.

Avui sortim tard, i això que volíem sortir al més aviat possible, però quan ens hem llevat plovia a bots i a barrals, així que ens hi hem tombat un  altre cop, després a parat i hem dit d'anar-ho a provar.

Pujant al Coll de Linza al fons el Pic Maz

El dia està força núvol, però per experiència dels altres dies, quan bufa de sud la boira acaba marxant, si més no per unes hores. 

Arribant al Coll de Linza

Després baixem una mica i ens trobem el camí que ve de Belagua.

Ara ens toca canviar de vall

Fa vent i un xic de fred, però millor això que molta calor. 

Les Agulles d'Ansabère i el Pic de Petrachema. 

Una gran diagonal ens portarà fins pràcticament sota el cim. 

Foto Cim, ben contents. 

Iniciant la baixada. 

Malgrat una part va per terreny càrstic no és tan exigent com l'Anie. 

Al fons surt el cim. 

Una cabana de pastors en un lloc preciós. 

Aproximació: Des de Zuriza seguirem la pista asfaltada que ens portarà al Refugi de Linza, on podrem deixar el cotxe.

Ascensió: Des del Refugi de Linza seguirem el GR fins el Coll de Linza, aprox. 1h 30'. Després baixarem una mica fins a trobar el camí que ve de Belagua. Ara tornem a pujar fins sota d'una carena càrstica que haurem de creuar fins entrar en una vall paral·lela. Un cop a l'altra vall, pedró molt gran, agafarem el camí que va pujant en diagonal per la vessant esquerra. Poc a poc, guanyarem molta alçada per un camí força agradable, quasi sense donar-nos compte ens situarem sota del cim, on hi ha algun tros un xic més dret per arribar-hi.

Desnivell: 1.200 metres.

Horari: 3h, 30 m.

Ascensió que malgrat el temps no ha estat el millor ens ha deixat un bon regust.  És un bon vertex de la zona que està envoltat de valls molt boniques. 

Pirineu Navarrès - Pic Anie 2.499 m. i Pic Arlas 2.043 m. 10/08/2020

Pic d'Anie és un cim esvelt que malgrat l'ascensió comença a la frontera està plenament situat a França.  Està situat en un terreny càrstic, ple de dolines i avencs, fet que comporta moltes pujades i baixades. Tot i així és un cim molt bonic i que val la pena ascendir-hi.

Un dia rúfol i a França tenen la seva boira característica. 

El vent ens espantarà les boires i al final fins i tot tindrem estones de sol. 

Quan veiem el cim, que per cert es veu força lluny, ja estem entrant en calor.  

El camí, al principi és força agradable, després, fa un canvi important en el moment d'entrar a la zona càrstica. 

Primer voregem el cim de l'Arlas fins un coll on trobem la vall que puja des de baix que es fa servir a l'hivern. 

És de tal importància l'activitat espeleològica que fins i tot hi ha un refugi. 

Al fons i al costat del Pic Arlas podem veure els telecadires de l'estació francesa d'esquí.  

Ara si, ja estem al tros més càrstic i ara toca pujar i baixar. 

Poc a poc ens hi anem acostant. 

Bona part de les boires han marxat gràcies al vent.

Des del cim tenim bones vistes i ens hi estem una bona estona. 

En Ramon en els darrers passos abans d'arribar a dalt. 

Contents en el cim. 

De tornada anem donant voltes a veure si és millor fer el cim de l'Arlas que donar-li la volta. 

Fenòmens de la natura. 

El temps va canviant, fins i tot ens ha caigut un petit ruixat. 

Tot i amenaçar aigua, ens animem i pugem al Pic de Arlas. Ha valgut la pena. 

La font del bon formatge que fan en aquesta vall. 

La Pierre de Saint Martin, punt de trobada cada 13 de Juliol entre els veïns de la Vall del Roncal i de la Vall Baretous, on el francesos paguen un tribut de 3 vaques pels drets de l'aigua. Diuen que és el tractat més antic d'Europa, doncs va entrar en vigor a 13/7/1375. Us recomano una lectura sobre aquest tema a la Wikipedia, val la pena.  https://es.wikipedia.org/wiki/Tributo_de_las_Tres_Vacas

Aproximació: Seguirem la Vall de Belagua fins el Coll de la Pierre de Saint Martin, 1.762 m. on trobarem un bon pàrquing per deixar el cotxe.  Des d'aquí trobarem indicacions per iniciar l'ascensió.

Ascensió: Sortirem en direcció est i per bon camí, passarem per sota del Cim de l'Arlas  (trobarem l'única font de la zona) i després arribarem al Portillo de Batikotxe 1. 942.m a la nostra esquerra veurem el refugi metàl·lic. Arribats aquí trobarem diverses senyalitzacions, grogues, vermelles i moltes fites. Nosaltres hem seguit les senyals vermelles i ens han anat molt bé.  Seguirem per la vessant nord del Murlong ja per terreny càrstic, amb pujades i baixades. Poc a poc ens anirem acostant al cim i ens situarem en un coll sota mateix del cim per la vessant  sud. Ara ja només ens queda pujar una forta pala fins el cim.

Descens: pel mateix camí, sempre seguint les senyals vermelles. De tornada podeu pujar el cim de l'Arlas, no us costarà més de 20 minuts. 

Horari: entre 2,45 i 3'30. hores.

Desnivell: cal comptar uns 1.100 metres. per les pujades i baixades.

Ens ha agradat molt, malgrat hi ha algun tros trenca-cames, però sense dubte és mereix que li diguin que és un dels cims més bonics del Pirineu Occidental. 

Com sempre la muntanya no ho és tot i la bona companyia et fa gaudir més d'aquests llocs. Gràcies María i Ramon.   

Pirineu Navarrès- Pic Ori 2.019 metres. 09/08/2020

Avui comencem les excursions d'aquesta setmana de vacances que compartirem amb la María i el Ramon, dos bons amics que ens vàrem conèixer ara fa un any fent el cim de l'Ararat a Turquia. 

Fem un cim senzill, curt, però bonic, ideal per fer-lo amb família. Té molt bones vistes i addicionalment és el primer cim de més 2.000 metres venim del Cantàbric. 

Aparquem l'autocaravana al coll de Larrau a 1.577 metres, just a la frontera entre França i Navarra. Un lloc que només per contemplar les vistes ja val la pena pujar-hi. 

Amb un equipament lleuger comencem a pujar.

El cim és una bona piràmide, però senzill de pujar. 

És un cim molt transitat per gent dels dos països 

Un camí molt ben traçat, que va a cavall de la frontera ens fa guanyar alçada ràpidament.  

Al peu els bonics boscos que envolten aquesta zona. 

Els darrers metres, si pugem rectes al cim són un xic més drets, però igualment molt ben traçats. 

Ja som a la carena cimera. 

Foto cim.

La vessant francesa. 

Els seu colors brillants criden l'atenció. 

Fent camí de baixada. 

Haurem d'anar a ràpids que sembla que el temps vol canviar i al fons ja podem veure alguna cortina d'aigua.

El Cim: un cim sense dificultats, però on podrem gaudir d'unes bones vistes. A la vegada és un cim força esvelt fet que li dona un atractiu superior. També té l'al·licient de ser el primer cim de 2.000 metres venint del cantàbric. 

Aproximació: sortint de Ochagavia agafarem la carretera NA 2011 que ens portarà al Coll de Larrau, aquí podrem deixar el cotxe sense problemes, doncs hi ha un bon aparcament.

Ascensió: des del coll a 1.577 metres agafarem un corriol que va d'est a oest, fins que estem a la vertical del cim que pujarem directes. Aproximadament 1h anant tranquils. 

Descens: podem baixar pel mateix lloc, però hi ha una part un xic dreta. La majoria de gent baixa per la vessant oest fins un coll i després creua per sota el cim fins a trobar el camí de baixada que ens portarà al coll. Aquesta segona opció està molt bé perquè així no tornés, en part, pel mateix lloc. 

A nosaltres ens ha agradat molt pel seu entorn, per la seva esveltesa i perquè també fa il·lusió fer el primer 2.000 del Pirineu.  També, hem gaudit de la companyia d'un bons amics.