Follow by Email

dimecres, 19 de juny de 2019

Cingle Roig - Esperó de Cal Fité - Via d'en Martí 19/06/2019

Al principi que és va obrir aquesta via, la vaig repetir amb el Xavier Solà, no se perquè no em va quedar bon regust de boca. Fa un temps en Jaume Planell la va fer, i recordo que li vaig dir que no era una via massa maca. Segons ell era una via bonica. Certament no estàvem d'acord i tot era pel mal regust del dia que la vaig fer.  Com aquesta via no l'havia fet l'Ita, avui hi hem anat per repetir-la i fer-li una nova valoració.

Realment tenia una impressió negativa de la via, i avui que l'he repetit li tinc que donar la raó al Jaume, és una via que val la pena: Està en un bon lloc, la roca té trossos molt bons i alguns, pocs que cal anar en compte, no li toca el sol fins a mig dia i només a les primeres tirades. Tot plegat fa una bona via pels matins d'estiu.


Esperó molt marcat. 


Aproximació curta, plena de flors i de moltes gatoses. 


El primer llarg ja presenta algun pas atlètic. 


Entrant a la primera reunió al costat d'una gran savina. 


Iniciant el segon llarg,


Passos bonics i que podrem reforçar amb assegurances flotants. 


Un pas de placa ens portarà a una bona fissura. 


Darrers metres abans d'entrar a la segona reunió. 


Iniciant el tercer llarg. 


Malgrat he posat cintes llargues he fet alguna que altre ziga zaga, però les cordes han seguit sense problemes. 


Passos bonics de la tercera tirada


L'Ita apurant el 6a+ 


Iniciant el quart llarg. 


Passos força atlètics i amb molt bona pressa.


Reunió al balconet 


Friends i flors un bon conjunt. 


La flor estrella d'aquesta paret, La Corona de la Reina. 


Iniciant el diedre que ens portarà el cim. 


Darrers passos i cim. 


Foto cim. 

Aproximació: des de Sant Llorenç dels Morunys anirem direcció a Tuixent, passarem el poble de La Coma i un cop passat el desviament a Les Fonts del Cardener, veurem una trenca ala dreta que indica a Cal Fité. Seguirem aquesta pista asfaltada fins a la corba abans d'arribar a la Masia de Cal Fiter, on podrem deixar el cotxe. Després pujarem per uns bancals fins que ens puguem acostar a la tartera que ens portarà a peu de via. Inici en un gran bloc desprès. 

La Via: situada en un entorn fantàstic, ben trobada, amb passos atlètics, itinerari lògic i amb un equipament a base d'espits i pitons que ens permetrà seguir molt bé tot l'itinerari. 

1ª Tirada: 25 metres V, IV, IV+,  Pugem per una fissura amb passos drets i algun desplomat fins arribar a una petita feixa, després seguirem igualment en tendència a l'esquerra fins a una gran savina on a la seva dreta farem la reunió.

2ª Tirada: 25 metres, IV+ V, IV. Sortim per la dreta i ens enfilem per una especie d'esperonet, anirem trobant espits fins que abans d'arribar a una fissura hi ha un pas un xic més difícil, després pujarem per la fissura (podem posar algun Alien) fins sota d'unes alzines, hem d'anar a cercar la més a l'esquerra i més alta.

3ª Tirada: 45 metres IV+, V, V+ A1 o 6a+. Sortim en tendència a l'esquerra sempre en diagonal ascendent, anirem trobant diversos pitons que ens asseguraran els passos més difícils. Arribarem en un lloc que n'hi ha dos molt seguit, en el segon haurem de posar un mosquetó petit, ja que no hi entra un de normal, després uns passos fins i arribarem als espits i pitons que ens permetran arribar a la tercera reunió, ja sigui en artificial, en lliure o amb A0, segons cadascun.  Reunió en una còmoda lleixa.

4ª Tirada: 15 metres IV+. un llarg per un diedre dret, amb bona pressa. 

5ª Tirada: 35 metres V, IV+, IV. Seguim pel diedre amb passos bonics fins que hem de sortir a l'esquerra per superar un gran bloc, després entrarem amb un diedre un xic més senzill fins arribar al cim amb algun pas de xemeneia. 

Descens: Nosaltres hem anat baixant seguint un camí perdedor i alguna desgrimpada fins que hem vist que era massa exposat hi hem deixat una baga en una alzina per baixar en ràpel 20 metres , sempre en tendència a la dreta, al final hem trobat un ràpel en una alzina  i des d'aquí fins a la tartera. 35 metres. Entre mig hem vist un altre ràpel. Després hem seguit tartera avall fins a la pista. 

Material: 15 exprés, aliens groc i vermell i camelots, 0,50, 0,75, i 1. 

1ª Ascensió: F. Suñol,  M. Quevedo i  J. González (març de 1997)



Us deixem la nostra ressenya.
Apa a escalar que el mon s'acaba¡¡¡



diumenge, 16 de juny de 2019

Montserrat - El Frare Gros - Via Bernat - Amàlia 15/06/2019

Avui ha estat un dia rodó, hem anat amb uns bons companys a escalar, això ha estat lo millor, i la via també ens ha agradat força, i el temps ens ha acompanyat , que més podem demanar?.

Un cop passat el refugi,camí al Pas del Príncep, ja entres en una zona més tranquil.la, amb poca gent escalant i unes agulles esveltes que et criden per anar a escalar.


El dia que farem fer La Monja per darrera vegada, ja em vaig mirar aquesta via i li vaig fer aquesta foto. Aquest és el nostre objectiu d'avui. 


Poc abans d'arribar a la Canal del Lloro ja podem gaudir de les agulles d'aquest entorn; El Dit, El Ditet, El Lloro, El Frare Gros, El Bacallà, etc.. Tot un munt d'agulles que tenim una gran sort que estan al costat de casa i que les podem gaudir amb molta facilitat. 


Arribem a peu de via i l'Ita ja comença el primer llarg. 


Un llarg que no és dret ni massa difícil però si que requereix escalar en compte, ja que les assegurances allunyen i la roca no és la millor. 


La Monja , i El Lloro seran els nostres espectadors. 


Iniciant els 3 passos d'Ae del segon llarg.


Artificial on ens haurem d'estirar per fer els passos. 


La normal del dit, una escalada que sempre ens ha fascinat. 


Sortint del segon llarg 


En Joan sortint del segon llarg 


Iniciant la tirada de canvi de reunió. 


Artificial, senzill amb burils antics però ben conservats.


Plaqueta que té història. 


Des del cim també podem veure el Bisbe. 


La Ita que s'ha fet l'artificial amb A0. Això dels estreps no li agrada. 


Els primers passos del quart llarg, super ben trobat, bonic i elegant. 


Poc a poc va guanyant alçada i gaudint d'allò més. 


Nosaltres l'anem seguint. 


Ja li tenim el peu al coll 


Som el cim més alt d'aquesta regió i amb molt bones vistes. 


El Joan sortint del darrer llarg. 


Una cordada al Bisbe. 



En Ferran i l'Arseni arribant al cim. 


El dit encara més impressionant des del cim. 




Foto cim, en Ferran, l'Arseni, en Manel, l'Ita i el Joan. Contents i satisfets. 

!!Gràcies companys per la jornada tan divertida que hem pogut gaudir fent aquesta via!! 


Aproximació: Anem fins el Refugi Vicenç Barber, després seguim el camí en direcció el pas del Príncep, baixem i passem per la Canal del Lloro i anem pujant fins un camí que surt a l'esquerra amb senyals blaves. Seguim per aquest camí, passant per sota l'Aresta Bruc del Dit, pugem un xic i després baixem fins un replà. Aquí veurem que les senyals blaves van a la dreta i a l'esquerra, seguim les de l'esquerra i al cap d'uns metres i abans d'arribar a unes cordes fixes, pugem recta fins al peu de via.

La Via: via ben trobada, totalment equipada, que va superant els diferents ressalt de la Cara Oest del Frare Gros. La tercera tirada és d'una altra via. El darrer llarg està molt ben trobat i amb passos drets i amb bona roca. El conjunt la fa molt interessant.

1er llarg: 45 metros, IV, IV+, 45 metres, 4 espits.  Una aresta tombada, però que cal anar en compte, doncs la roca, no és del tot compacte i les assegurances està per escalar entre una i l'altre. Reunió en un arbre.

2on llarg:  35 metres,  Ae (3 passos) V, IV, V, IV+. 7 Espits i un pitó que és belluga. Iniciem l'artificial, amb tres passos llargs, després sortirem vertical amb molt bona roca, trobarem un pitó i aquí anem un xic a l'esquerra, seguim vertical fins sota d'una balma (Pont de roca), la ressenya va a l'esquerra, nosaltres em sortit rectes i té un pas molt bonic. Reunió en un arbre.  Llarg molt bonic i ben trobat.

2on llarg bis: Grimpada fàcil i baixa a la canal al peu dels burils de la tercera tirada. Reunió en un arbre.

3er llarg: 15 metres. Ae, IVº, 16 burils vells però amb bon estat. Artificial senzill amb una sortida fàcil per entrar a la reunió. Reunió amb 5 burils i un espit. 

4art. llarg: 30 metres. V, IV+, V, IV, III. 6 espits.  Sortim a l'esquerra on ja veiem dos espits força junts, després per terreny difícil, vertical i amb bona roca, anem progressant i posant-nos sobre el buit, un cop arribem a l'aresta pugem vertical fins el cim. Reunió amb 2 espits. 

Descens: Ràpel de 30 metres per la cara est. 

1ª ascensió: 4/09/05 per Oscar i Albert Masó Garcia. 

Tornada: després seguirem les senyals blaves i anirem baixant amb l'ajuda de cordes fixes fins a trobar-nos el camí de pujada.   




Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'caba. 

divendres, 14 de juny de 2019

La Nou - Punta Oest dels Cingles de La Creuta - Via D'estiu. 12/06/2019

Tot i que el del temps deia que avui faria una mica de fresca nosaltres no ens hem abrigat massa i hem pensat que Malanyeu amb el solet estaríem molt bé.

Arribats a Malanyeu, estàvem a 7 graus i amb una boira enganxada. Hem esperat una estona per veure si s'arreglava una mica i com la cosa no canviava hem marxat a La Nou on fa uns dies havíem vist un post d'una via.

La Punta Oest dels Cingles de la Creuta - La Via d'Estiu és una via que des del camí costa veure que si pot escalar, doncs es veu molta vegetació. Tot i així, quan hi ets et sorprèn per la bona roca i els passos bonics que hi vas trobant.


Entre mig de la vegetació podem veure els dos ressalts. El segon és veu molt més marcat. 


Iniciem el primer llarg al costat mateix de la pista. 


Des de la primera reunió podem veure al peu de via. 


Grimpada del segon llarg. 


Tercer llarg curt però bonic. 


Darrers passos del tercer llarg 


Iniciant el 4art llarg.                                                                 


Una mica més i ja som dalt. 


Una roca que està plena de Corones de la Reina


Que bé que s'està quan ja et toca al sol i tens una bona vista. 


La foto tradicional del cim. 

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament que diu La To. Hi ha un mur de pedra. Deixem el cotxe aparcat en aquesta zona. Caminem 3 minuts i ja som al peu de via.

La Via: La via supera dos ressalts, el primer comença a peu de pista i després grimpar fins un collet. Per fer el tercer haurem de baixar des del collet.  Roca molt bona i passos bonics. Ideal per omplir un matí estrany com el nostre. 

1ª Tirada: 15 metres Vè. 3 assegurances.  A l'inici sembla tallat per fer la pista, però no és així i ens trobarem amb uns passos drets i amb roca que fa mal els dits. Llàstima que no tota la via  sigui així.

2ª Tirada: 35 metres: II, III . Grimpada per un ressalt fins un collet.  Reunió en un arbre. D'aquí baixarem uns metres a l'esquerra fins l'inici del tercer llarg.

3ª Tirada: 15 metres: Ae (2 passos) Vè, IV. 4 parabolts.  Superem un tros amb Ae i després pujarem per un diedre fins a la reunió. Reunió en un arbre. 

4ª Tirada: 30 metres : IV, V+, IV. 3 parabolts i 5 ponts de roca.  Ens situem a la placa entrant per un diedre, després anem progressant vertical fins un parabolt, on seguirem guanyant alçada en tendència a l'esquerra fins arribar a una placa. Aquí hi trobarem un pas fi per sortir per l'esquerra i seguir verticals fins el cim.

Descens: Un ràpel de 30 metres i un segon de 15 metres des de l'arbre de la tercera reunió  fins a la segona reunió bis. Després pujarem al collet i baixarem per l'altre vessant  tranquil·lament fins a la pista.


Us deixem la nostra ressenya.

Apa a escalar que el mon s'acaba.