Montserrat - Serrat de les Lluernes - Agulla Ratpenat - Via Tsering - 10/07/2022

 El Serrat de les Lluernes queda menystingut perquè la roca reina (Cavall Bernat) de Montserrat el deixa en un segon terme, un fet força injust, doncs hi ha bones vies, amb molt bona roca i ben equipades,Avui hem quedat amb la Laura Falcó hi ha proposat anar a la via Tsering de l'Agulla del Ratpenat. Tots tres l'havíem fet, però no ens fa res repetir-la. Com en aquesta època de l'any, pel matí el sol li toca de ple, per aquest motiu queden d'hora amb la finalitat de que a les 11h ja tornem a estar a terra.

Una vista de l'Agulla des del camí de l'Arrel.

Malgrat que comencem d'hora el sol es fa notar, però s'aguanta bé.  (Foto Laura)

Superant el tram d'Ao. de la primera tirada. (Foto Laura)

L'Ita també fa Ao. (foto Laura)

La Laura sortint del ressalt de la primera tirada.

L'Ita iniciant una aresta bonica i amb molt bona roca, només a la part final trobarem alguna llastreta a controlar. 

La primera reunió ben còmoda. 

Poc a poc va guanyant alçada.

Gaudint del segon llarg-

Iniciant el tercer llarg, passos drets i difícils. 

L'Ita en el tercer llarg només sortir de la reunió. (foto Laura)

La Laura a tot gas en el tercer llarg, qualsevol diria que fa uns mesos que no toca roca. 

Collet de l'Agulla Ratpenat. 

Un quart llarg curt i senzill ens portarà a l'inici dels ràpels. 

Molt contents al final de la via.

Ha estat una escalada ràpida però molt divertida i amb la millor companyia. 

La nostra ressenya.

Aproximació: Des de Santa Cecília agafarem el camí de l'Arrel que seguirem fins passat la canal del Cavall Bernat i just uns metres abans d'arribar a la canal dels l'Aritjols trobarem una fita que ens indica el camí a seguir fins a peu de via. Només pujar una mica ens trobarem una corda fixa que ens ajudarà en aquest tram.

La Via: itinerari bonic, lògic i amb molt bona roca, amb equipament molt generós que la converteix en una bona via per iniciar-se a les vies de més d'un llarg i en l'organització de ràpels. 

1er. Llarg: 25 metres. V+, Ao, V+, IV.  En un parell de passos ens situarem sota d'un ressalt que superem amb un Ao fàcil, després seguirem per terreny que va perden verticalitat fins a la reunió.

2on. Llarg: 50 metres. IV+. Sortim fent un flanqueig a l'esquerra per anar buscar una aresta que seguirem fins a la reunió.  

3er. Llarg: 45 metres.  Ao, (6a) V+, V. IV.  Sortim amb un tram molt dret que podrem forçar en lliure (6a) o en Ao fins que per verticalitat i podem pujar en un lliure molt bonic, però amb molt equipament. 

4art. Llarg: 15 metres III.  Grimpada fàcil fins a trobar el ràpel.

Descens: baixarem en una ràpel de 45 metres fins a trobar una instal·lació per muntar el segon ràpel. Després un segon ràpel de 30 metres fins un arbre on farem el darrer de 25 metres fins a terra. Ara només ens queda anar al peu de via i baixar pel mateix camí de pujada.

Material: 20 exprés + R si ho volem xapat tot.

Oberta per: Joan Miquel Dalmau i L. Robledo 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - El Projectil - Via Audet - Herrero o SAME 75 metres.

Aquest mes d'agost farà 40 anys que vaig fer amb en Miquel Comes la via normal del Projectil. En aquella època, el segon llarg tenia un xic de mite. Sortir amb una esqueneta de la reunió i després seguir  vertical amb força dificultat per posar alguna assegurança li donaven un atractiu especial.

Aquest dissabte, buscant l'ombra hem anat a la cara oest del Projectil, a la via Audet-Herrero o SAME. Deixant a banda la bretolada de pintar l'aproximació, la via, i el sobre equipament, és una via molt interessant.

El Projectil és com el germà petit del Cavall Bernat que lluita per tenir el seu protagonisme i que ho aconsegueix gràcies a les vies que s'hi han obert. La Via Audet-Herrero, és una via per fer amb tranquil·litat, per gaudir de cada un dels seus passos i de tant en tant, girar-se i admirar el seu germà gran que marca la distància amb les seves vies d'aquesta vessant.

Una bona vista de la cara Oest.

Aproximació: des de Sant Cecília seguirem el camí de l'Arrel direcció a Trinitats: Un cop passada la Canal del Cavall, la canal dels Arítjols, veurem un corriol que ens porta en un tres i no res a peu de via.

1ª Tirada: 15 metres. 3 assegurances. III, IV. Sortim pel fil de l'aresta per terreny no massa difícil i tot seguit trobem la 1ª assegurança, seguim vertical deixant la reunió antiga a la dreta.

2ª Tirada: 20 metres. 8 assegurances. IV, Ao V. Des de la reunió sortim a la dreta cercant el pas més fàcil, després en lleugera tendència a l'esquerra fins arribar en una franja. Ara hem de pujar vertical fins el pont de roca on farem un flanqueig fins a la reunió. 

3ª Tirada: 20 metres V, V+, V. 4 assegurances.  A reforçar amb algún Alien. La bavaresa d'aquesta tirada, ja justifica la via.  Sortim verticals pel diedre fins un punt que hem de sortir a l'esquerra i iniciar la bavaresa, curta però molt bonica. 

4ª Tirada: 20 metres Ao/V,  7 assegurances. Sortim a l'esquerra, per pujar vertical, roca excel·lent, passos bonics, des del darrer parabolt anar a la dreta i trobarem un pitó, d'aquí vertical amb lleugera tendència a la dreta fins que quan pràcticament arribem dalt, trobarem un altre parabolt. Reunió en el ràpel. 

Descens: Ràpel de 28 metres fins el coll. 

Iniciant el primer llarg.

Arribant a la primera reunió.

L'Ita no en té prou amb la primera i fa la segona.

Atacant el segon llarg...

Uff com ho farem per arribar a la reunió...

El diedre del tercer llarg.

La segona reunió.

El germà gran que vetlla pel germà petit..

Bavaresa bonica però massa curta. Llàstima!! 

Poc a poc per gaudir-la..

Sortint de la tercera reunió, vertical però amb bona pressa. 

3ª reunió. 

Quin greu que ja s'acaba!! 

Bones vistes

Des del cim mirant la Punsola...

Està clar perquè es diu projectil..

Us deixem la nostra ressenya.

Una bretolada 

Feta per gent que no estima la muntanya.

No puc entendre els motius.

No hi aporta res de res aquestes pintades.

A veure si algú els coneix i els hi fa veure que això no porta al lloc.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Montserrat - Cavall Bernat - Via Punsola Reniu. 16/06/2018

Avui hem matinat, i tot i així encara ens hem trobat una cordada al davant.  Des de que la van reequipar generosament hi ha cues cada cap de setmana.

Jo l'havia fet unes quantes vegades, però amb l'Ita només l'havíem fet plegats una vegada. Avui volíem recordar vells temps i a la vegada veure com estava la via.

La via està equipada amb molta generositat i no cal portar cap estrep, només amb A0 es poden fer tots els trams difícils. La llàstima és que està molt polida, especialment la tirada 4ª i 5ª. Aquest és el preu de tanta concurrència.  Tot i així, segueix sent una gran via per pujar al nostre Cavall Bernat.

Mentre vas fer l'aproximació ja t'apareix el Cavall En tota la seva verticalitat. 

Quan trèiem el cap la canal, ja veiem que hi ha una cordada de tres a la 1ª tirada. 

Per arribar a la reunió zero ens hem encordat, ja que han caigut algunes pedres de la cordada que anava davant i així hem anat més tranquils. També, hem parat una mica per fer temps i així esperàvem no coincidir a les reunions. 

L'Ita sortint de la segona reunió. Aquest llarg ja comença a posar-se un xic més dret. 

La 2ª reunió ja està llesta. 

Entrant a la 2ª reunió. 

Iniciant el tercer llarg,  Vertical i bonic. 

Poc a poc anem guanyant alçada. 

Foto a la segona reunió. 

Entrant a la tercera reunió. 

L'Ita està molt animada i fa la quarta tirada, la més polida de totes...

Iniciant la 5ª tirada . Els primers metres en lliure i després en Ao

Poc a poc i malgrat hem fet temps anem atrapant a la cordada que ens precedeix. Anar tres mai és tan ràpid com anar dos..

Hi ha cordades a totes les reunions i a la via del costat. 

Arribant a la 5ª reunió. 

La sexta tirada, curta però ja es nota en els braços. 

Cada cop hi ha més pati. 

Contenta gaudint de la tirada. 

Parem a fer-nos fotos, el lloc s'ho mereix.

Bona vista de la reunió amb els Flautats al fons. 

Per tal de sentir-nos millor i poder fer la foto d'arribada he fet la reunió sota mateix. 

Darrer pas i ja som dalt. 

La nostra Moreneta. 

Contents i ben acompanyats. Quin goig arribar al cim del cavall...

R1 50 metres IV, IV+  Una tirada de placa amb algunes llastretes. 

R2 35 metres, IV+ V. Sortim a la dreta fins a una fissura que hi ha un pitó, després vertical passant per l'esquerra de la llastra i recte fins a la reunió.

R3 35 metres,  V, V+, IV.  Sortim vertical i un xic a la dreta  per tornar a l'esquerra  fins una fissura que fa una gran llastra, progressem per la aquesta fissura fins que hi ha un petit sostre, sobre hi ha molt bona pressa per superar aquest pas, després seguim per la llastra fins a la reunió en un balconet on de sobte veurem la Paret de Diables.

R4 20 metres. Ao V, una placa que cada cop està més polida, però anant a dreta i esquerra es poden anar fent els passos, després ja per terreny un xic més fàcil fins a la reunió.

R5 35 metres. Ao V. La dificultat vindrà donada, en funció els metres que fem en lliure. Però no hi ha cap pas obligat de més de V.

R6 20 metres. Ao V. Recte fins a la reunió. Aquí abans hi havia un pas força difícil que ara han eliminat amb el nou equipament. 

R7 30 metres A0 V. Sortim en flanqueig a la dreta fins a sortir a l'altra cara, després amb molt bona pressa seguir fins sota del cim, on hi ha una reunió antiga que va molt bé comunicar-te millor amb el company. Des d'aquí un ressalt i cim. 

RAPEL: 2 ràpels un de 25 metres des de dues P's visibles des del cim i un segon de 40 metres fins a la cabreta i desgripar. Si anem amb cordes 60 metres, aquest segon ràpel ens deixarà a baix de tot.

Us deixem la nostra ressenya. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!