divendres, 26 d’agost del 2016

Pirineu - Mur de la Cascada de Bachimaña - Via del l'Esperó del Pino. 14/08/2016

Remenant per internet hem trobat que sota mateix del Refugi de Bachimaña hi ha el Mur de la Cascada on hi ha diverses vies força interessants.

Bon matí, comencem a caminar amb l'idea de fer la Via de l'Esperó del  Pino, una via que sobre el paper ens sembla molt interessant, un esperó divertit en un lloc preciós.

Sortim dels  Baños de Panticosa  i pujant pel camí que va al refugi de Bachimaña, anem guanyant alçada tranquil·lament fins que al cap d'una hora ja podem veure la paret. Deixem el camí poc abans d'iniciar la forta pujada que ens portaria la refugi i anem seguint per sota de la paret fins a peu de via. 1h 15 des de La Casita de Piedra.


Una bona vista de la via. 


Fent camí ben d'hora al matí. 


No tinc opció l'Ita decideix començar.


Llarg bonic que va cercant sempre el fil de l'esperó, de fet serà la tònica de tota la via. 


El segon llarg, un xic més vertical però generós en presses. 


Anant a cercar el sol...


Entrant a la segona reunió. 


El tercer llarg, el més bonic de la via. 


L'Ita gaudint del llarg. 


Seguim progressant pel vell mig de l'esperó. 


Mirant com serà la propera tirada, 


Sortint de la 4ª reunió. 


Pas dret de la 5ª tirada. 


Darrer pas difícil de la via.


Tot lo bo s'acaba, ja som al cim. 


Foto cim. 


Només pujant 15 metres ja veiem el refugi. 

Via bonica, "disfrutona", que mereix l'excursió que hi ha fins a peu de via. També es pot complimentar amb altres ascensions a la mateixa paret. 


Bona ressenya del que us servirà per anar-hi.

Apa a escalar que el mon s'acaba//

dimarts, 23 d’agost del 2016

Pirineu - Pic Anayet - 2.545 metres - Via Los Balcones del Anayet - 12/08/2016

L'Anayet és un cim que t'atreu des de totes les seves cares, és esvelt, té una certa dificultat per totes les vessants, fins i tot per la via normal, tot plegat el fa atraient i més quan llegim les diferents opinions sobre la via que avui anem a fer.

Aproximació:
Sortim del parking del Portalet de l'estació del Formigal per anar pujant per una pista que va a l'esquerra del telecadira fins arribar en un coll on ja podem veure el Pic de l'Anayet, després anem a cercar una petita ferrata que ens permet arribar als llacs de l'Anayet i des d'aquí fins unes runes just davant d'on comença la via. Ara només ens cal pujar la tartera. 1,30 a 2 hores.

També, hi ha la possibilitat de sortit des del Parking de l'Anayet de l'Estació d'esquí del Formigal i seguir l'itinerari que porta a la via normal fins arribar als llacs d'on anirem a cercar les runes, la tartera i el peu de via. 2 hores a 2,30 hores.


Vista detallada de la via des de les runes.


Prop dels llacs de l'Anayet amb el cim davant nostre.

Tot i que hem matinat, quan arribem a peu de via tenim 5 o 6 cordades davant i una al darrera nostra. Com la previsió de temps és molt bona per tot el dia, decidim posar-nos a la cua i esperar el nostre torn. Estem 1h i 30 minuts esperant.


Arribant a la primera reunió.

R1 30 metres V- . Llarg per entrar en contacte amb la roca i veure el grau d'equipament. Un llarg un xic vertical, seguint alguns diedres per anar canviant. Bonic, però compte amb la roca.


2on i 3er llarg.

El segon llarg és curt de 20 metres IV+ per seguir per un tram un xic herbós que ja és la 3ª tirada. En aquest cas l'Ita empalma els dos llargs.


Iniciant el 4art llarg.


Sortint del diedre. 


Entrant a la 4ª reunió.

R4. 25 metres V+. Diedre finet que cal anar en compte doncs comença a lliscar una mica. Aquest és el llarg més difícil de la via. Reunió còmoda a la dreta del diedre. 


L'Ita sortint de la 4ª reunió.

R 5, 25 metres III+. Una canal fàcil que ens porta al peu de l'aresta que ens portarà al cim.



Sortim de la reunió per anar a cercar l'aresta de l'esquerra.


L'Ita a la 5ª reunió. 


La 6ª i 7ª tirada, un cop passat el primer tram vertical, segueix una placa de molt bona roca. Malgrat que la ressenya indica 35 i 35 metres per cada tirada, nosaltres amb 60 metres les vàrem empalmar. Compte amb el fregadís de les cordes, cal alternar molt bé a l'hora de passar-les.


Sortint de la 7ª reunió.

Reunió 8ª, 40 metres IV+. Passos atlètics, bonics i molt ben trobats. Una llarg per gaudir. 


Sortint de la 8ª reunió.

Reunió 9ª,  35 metres, IV+ , Vè.  Sortim en tendència a  l'esquerra per anar a cercar un petit diedre que superarem sense problemes, després seguirem vertical fins entrar a la reunió 9.



Assegurant des de la reunió 8ª.



Arribant a la reunió 11.

Reunió, 10 i 11, els primers 25 metres IV, i després segueix en III, l'Ita va empalmar els dos llargs sense problemes. 


Darrer llarg cercant els passos més bonics fins el cim. 


Darrera reunió amb la gent al cim. 


Sortint de la via 


Contents al cim amb el Midi al fons. 


Les cadenes de baixada per la via normal. 


Gran contrast del color de la roca.


Més contrast. 


Bones vistes sobre els Infiernos. 


Camí al coll.


Llacs d'Anayet amb el Midi al fons. 

Descens: seguirem les fites que ens porten en una canal que baixem en compte, fins que en la cara Sud trobarem unes cadenes que ens portaran a la fi de les dificultats, després al coll i d'aquí a cercar el camí de pujada del matí.


Ressenya de la primera ascensió amb totes les dades necessàries. Nosaltres no vàrem posar res addicional. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.





divendres, 19 d’agost del 2016

Pirineu - Tobazo 1986 m. Cara Sud - Via Torrijo. 10-08-2016

Tornem a sortir en direcció el Pirineu, aquest cop marxem a Canfranc per anar a fer una escalada al Cim del Tobazo  per la seva cara sud.

La Cara Sud del Tobazo és d'aquelles parets que d'entrada no semblem massa atraients, però un cop situats a la via la cosa canvia.  Bona roca en general i amb tirades més verticals del que t'esperaves. Finalment el seu cim té unes vistes espectaculars i quasi sempre, en aquesta època, hi trobarem flor de neu.
10 llargs de corda que, malgrat alguns es poden empalmar , també val la pena fer-los tots per poder gaudir millors dels passos plaens de cada tirada.


Bona vista de la Paret Sud del Tobazo.


Ja som a peu de via, avui hem anat més ràpids que l'anterior ocasió, hem entrar per l'esquerra de la paret evitant la tartera que et trobes si puges recta. 


Primer llarg de 60 metres IIIº per entrar en matèria. 


2on llarg, també de 60 metres IVº, que et situa al peu de les dificultats de la via. 


La tercera tirada de 35 metres i V+,  et permet gaudir d'una escalada de placa molt franca.


Tercera reunió a l'esquerra del diedre que farem en  la 4ª tirada.



Entrada a la 3ª reunió. 


Diedre bonic, vertical, que et permet gaudir de l'escalada. V+.


Vista de la 3ª reunió.


L'Ita fent la cinquena tirada. IV+, que ens portarà sota la tirada més difícil de la via. 


El sisè llarg, supera un tram vertical, lleugerament desplomat a l'inici, amb bona pressa per forçar en lliure.  6b. També és pot fer amb passos d'A0.


La sisena reunió assegurant molt atentament.


El setè llarg és una placa de 6a, amb una roca d'escàndol. Per mi el millor llarg de la via. 


Vuitena tirada, vertical i amb passos divertits.  IV+


Novè llarg segueix la tònica de l'anterior. La cosa es va acabant, quin greu...


Vistes sobre les instal·lacions militars.


Ja som dalt. 


Foto a l'acabar de la via, encara ens resta un xic fins el cim que farem caminant. 


Des del cim del Tobazo les vistes són sensacionals. El dia també ens acompanya.


Ressenya de la via.

Ens ha agradat el lloc, les tirades més verticals, la qualitat de la roca en general. Tot plegat una via per gaudir.

Material: 17 cintes exprés i bagues de reunió.
Equipament: totalment equipada amb parabolts.
Millor anara amb cordes de 60, tot i així es pot sortir sense problemes, ja que està ben equipat.
Dificultat: 6b (V+/Ao obligat).

1ª ascensió: 11/07/2015  Maite Ortíz, Carmelo Torrijo, Adolfo Asensio, Jesús Yarza.

Aproximació: Des de Rioseta passem per la dreta de les instal·lacions militars i anem seguint un camí que va per sota d'unes torres de llum.  Arribats a la 8ª torre seguir un xic més i ja veureu a la dreta unes fites que us portaran sota de la paret i a peu de via sense problemes. 35 minuts.

Baixada:  des del final de la via podreu veure una pista d'esqui a l'esquerra amb unes tanques de fusta,    si us hi fixeu veureu que surt un corriol que baixa directament  a la vall. Aneu-lo a cercar per dalt i seguir-lo fins a trobar un camí principal que ve de dalt de la vall que us portarà al camí de pujada.  En 1hora tornareu a ser al cotxe.

També us pot interessar :Via Valle de Canfranc