Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Vinya Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Vinya Nova. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 d’octubre del 2025

Via Urquiza - Olmo - Roca Gris - Vinya Nova - Montserrat 28/10/2025

Avui hem sortit amb l'idea d'escalar a la Roca Gris però fins que no hem arribat al peu no ens hem decidit per la Via Urquiza Olmo, una via que ja havíem repetit, tots quatre, un parell de cops i que en teníem un bon record. 



Us deixem la nostra ressenya.


La Roca gris i a la dreta podem veure la Via Urquiza Olmo, Just per on va el ràpel
 de totes les vies. 


Després de fer el primer llarg comencem el segon i ràpidament fem memòria que els primers metres són els més difícils.


Encara no ens toca el sol i es nota una mica de fred a les mans.


L'Arseni en el primer llarg. 


Ara si, amb sol la Ita comença el segon llarg.


Un llarg ben bonic i per gaudir de l'escalada Montserratina.


En Ferran lluitant en el primer llarg.


Des de la primera reunió si esteu atents podreu veure aquesta figura a la vostra esquerra. Segons les llums la cara es veu més millor o no. 


Una via que progressa per unes plaques molt maques. 


En el darrer llarg.


Ja ho tenim aixó, darrers metres de la via.


Foto cim


Un cop al cim tots quatre, fem temps esperant una cordada de francesos de Granoble que ens diuen que són seguidors dels nostre blog, així no els passarem per sobre a l'hora de fer els ràpels. De fet ens ha anat bé perquè ens han ajudat a treure una corda que havia quedat penjada en un arbre a 15 metres de terra. Ens hem estalviat pujar un altre cop la primera tirada. Gràcies. 

Aproximació: des de La Vinya Nova pujarem pel camí del Pont passant per sota la vertical de l'Aresta Ribas, seguirem pujant una mica més fins arribar a la Roca Gris, aquí agafarem la canal de la dreta i pujarem fins al peu de via.  35 minuts.

La Via: una via força interessant malgrat ha quedat en segon terme al ésser el lloc per on baixes de la majoria de les vies. La seva bona roca, equipament i la lògica de l'itinerari, la fan totalment recomanable. 

1er llarg: 15 metres. III. Pujarem vertical agafant algun dels arbres d'assegurança i just a l'esquerra trobarem la reunió.

2on llarg: 50 metres. V+, V. Sortim de la reunió un xic vertical fins el primer parabolt, el segon està força proper, després baixa un xic la dificultat i estan més distants. Arribarem una savina i seguirem verticals fins a la reunió. 

3er llarg: 50 metres. V, IV+. Sortim per la dreta de la reunió amb uns passos finets, després minva la dificultat i seguirem amb una escalada plaent fins a la reunió.

4art llarg: 45 metres. IV, III. Sortim rectes i poc a poc la via va perdent verticalitat i sent més fàcil fins a la reunió i inici dels ràpels.

Descens: ràpels per la mateixa via. 

Material: 10 cintes més R.

1ª Ascensió: Juan Urquiza i Joaquín Olmo.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 7 de juny del 2021

Montserrat- Clot de la Mònica - La Pastereta - Via Pacho - Hidalgo 04/06/2021

Avui hem quedat amb el Sergi i la Montse, com el temps no sembla massa bo, ens decidim per Montserrat - Sud, sembla que està millor.  

Mirant i mirant vies, n'hi ha una que jo ja havia fet i que els altres no, com no em fa res repetir-la, adjudicada i comencem a fer camí en direcció al Clot de Mònica.


Us deixem la nostra ressenya.


En Sergi i la Montse aniran al davant i és la Montse la que comença el primer llarg. 


Tot seguit en Sergi. 


I just després l'Ita. 


Un primer llarg molt bonic, amb l'equipament just per tenir que anar pensant la tirada. 


Tot segui en Sergi ja comença la segona, un flanqueig molt bonic i especialment la darrera part. 


Tots tres en el segon llarg.


La Montse gaudint dels darrers metres de flanqueig. 


Uns passos més i ja entrem a la segona reunió. 


Des de la reunió l'Ita va fent el tram més senzill del flanqueig. 


Fent la foto 


i la foto. 


La Montse començant el tercer llarg sense veure cap assegurança aprop. 


Ara li toca l'Ita fer el tercer llarg. 


Els darrers metres abans d'arribar a la darrera reunió.


Foto de grup super contents. 

Un dia rodó i molt ben aprofitat, el temps s'ha aguantat i hem pogut fer allò que més ens agrada amb la millor companyia. 

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova agafarem el camí amb direcció a Collbató fins que agafarem el camí que entra al Clot de la Mònica. Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues fins que estarem sota la Cara Sud de la Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota mateix d'aquesta vessant. Ara ens queda una mica de grimpada per situar-nos a la cara est on trobarem el peu de via. Va l'esquerra d'una línia de parabolts de la via Barcelonets.

La Via: itinerari diferent que va per la cara est amb un llarg de flanqueig que li dona un plus a la via. Malgrat que la via està força equipada amb spits, anirà bé un jocs de friends per assegurar el segon i el tercer llarg. Recomanable. 

1er llarg: 25 metres. IV, IV+.  Des de peu de via veurem el primer spit força amunt, però una escalada molt franca farà que hi arribem sense problemes, després superarem encara uns metres força drets ben assegurats, però quan la placa perd verticalitat haurem d'aprofitar algun merlet per assegurar els darrers metres fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres. IV, 6a+ (Ao/V+). Sortim en flanqueig ascendent a l'esquerra i en un forat podrem posar un camelot del # 3 i tot seguit trobarem un spit, seguirem fins situar-nos sota el desplom que haurem de superar o amb Ao V+, o amb 6a+. Tot dependrà del vostre grau. Els passos estan ben equipats. Un Alien verd pot ser útil per posar abans d'entrar a la reunió.

3er llarg: 35 metres, IV/IV+. Sortim per la dreta de la reunió per situar-nos sobre mateix de la mateixa, el primer spit el trobarem a uns 10 metres de la reunió, abans, però podrem posar alguna assegurança flotant. Després encara trobarem 2 spits més fins a la reunió. Reunió a la darrera de la Petit Four.

Descens: amb cordes de 60 podrem baixar amb un sol ràpel de 60 metres justos. Sinó en podreu fer 2 de 30 metres. 

Les fotografies són de tots quatre. Gràcies Sergi i Montse per compartir-les

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 22 d’octubre del 2020

Montserrat - Vinya Nova - Roca Gris - Via Urquiza-Olmo - 20/10/2020

Aquest dimarts la previsió era d'un dia ben rúfol, però sense pluja. Anar massa lluny amb aquesta previsió no ens va semblar la millor opció, així que, vàrem decidir anar a Montserrat. La idea d'anar a la Roca Gris a la Via Urquiza Olmo, ens va semblar ideal per un dia així i encara que ja l'havíem fet, ja fa molt temps.

Des de La Vinya Nova, ja vàrem veure que la part alta de Montserrat estava plena de boira, fet que ens va confirmar que havíem escollit bé. Aquesta via sempre s'ha conegut com la via de baixada en ràpel de les vies de la Roca Gris. Certament va ésser així, doncs primer es varen equipar els ràpels i després al cap d'un temps es va equipar la via. 

Una curta caminada pel camí del Pont ens porta a la canal que seguirem fins al peu de via.


Sortint de la canal per fer els primers metres fàcils fins a la primera reunió. 


Aquesta foto us pot servir per localitzar la via. Sobre mateix d'aquest arbre i a l'esquerra trobareu la primera reunió. 


Tot i que no fa fred fa un dia molt humit així que anem millor una mica abrigats. 


Els 10 primers metres de la segona tirada són els més difícils de la via, però la roca és franca i surt molt bé. 


Un segon llarg de 50 metres, amb les assegurances justes i necessàries, i bona roca, tot plegat uns bons ingredients per gaudir d'aquest llarg. 


El tercer llarg és força similar al primer, però un xic més fàcil. 


Des de la segona reunió si mireu a la paret de l'esquerra, podreu veure aquesta mòmia petrificada. Resulta estrany que després d'haver passat més de 10 cops per aquests ràpels no l'haguéssim vist mai. 


Gaudint del tercer llarg. 


Un quart llarg més fàcil ens portarà al cim. 


Uns passos més i cim. 


Foto cim.




Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de La Vinya Nova pujarem pel camí del Pont passant per sota la vertical de l'Aresta Ribas, seguirem pujant una mica més fins arribar a la Roca Gris, aquí agafarem la canal de la dreta i pujarem fins al peu de via.  35 minuts.

La Via: una via força interessant malgrat ha quedat en segon terme al ésser el lloc per on baixes de la majoria de les vies. La seva bona roca, equipament i la lògica de l'itinerari, la fan totalment recomanable. 

1er llarg: 15 metres. III. Pujarem vertical agafant algun dels arbres d'assegurança i just a l'esquerra trobarem la reunió.

2on llarg: 50 metres. V+, V. Sortim de la reunió un xic vertical fins el primer parabolt, el segon està força proper, després baixa un xic la dificultat i estan més distants. Arribarem una savina i seguirem verticals fins a la reunió. 

3er llarg: 50 metres. V, IV+. Sortim per la dreta de la reunió amb uns passos finets, després minva la dificultat i seguirem amb una escalada plaent fins a la reunió.

4art llarg: 45 metres. IV, III. Sortim rectes i poc a poc la via va perdent verticalitat i sent més fàcil fins a la reunió i inici dels ràpels.

Descens: ràpels per la mateixa via. 

Material: 10 cintes més R.

1ª Ascensió: Juan Urquiza i Joaquín Olmo.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dissabte, 11 de juliol del 2020

Montserrat - Pollegó de la Vinya Nova - Via Aresta Ribas. 10/07/2020 - 10 anys de blog Manel & Ita.

Avui fa 10 anys que vàrem fer l'Aresta GAM del Bisbe i tornant cap a casa ràpids, doncs hi havia la manifestació  a Barcelona i no podíem fallar, vàrem comentar que podíem començar l'aventura de compartir les ascensions amb les persones que també li agrada la muntanya.

Així, va començar l'historia del nostra blog, amb més il·lusió que tècnica, durant aquest temps hem penjat 503 ascensions, hem tingut 238.433 visualitzacions de la pàgina, i el que més il·lusió ens ha fet, ha estat que tenim uns quants seguidors que van seguint les nostres ascensions i després les repeteixen. En definitiva, sembla que ha estat útil per la comunitat escaladora.


L'Aresta Ribas. 
Per celebrar el desè aniversari, hem escollit una via que hem repetit en diferents ocasions i que sempre ens ha agradat força, una via que amb els anys s'ha convertit en una clàssica, on cada any, hi ha uns quants escaladors que esperen el 1 de juliol, que és quan s'aixequen les restriccions, per anar-hi aprofitant que hi comença a tocar el sol a 2/4 de 12. 

Hem començat un xic tard, doncs a primera hora estava plovent a La Vinya Nova i hem fet una mica d'estona. Després, hem fet confiança sega a la ressenya meteorològica que ens diu que a partir de les 10 ja farà bo.  




1er ressalt i primera assegurança. 

Tot així quan comencem està força núvol. 


Ens acompanyarà durant la majoria de les tirades una roca compacta i que enamora poder acariciar-la. 


Arribant a la 3ª reunió. 


La quarta reunió després de baixar el ressalt. 


5ª Tirada, aquí si que la roca no és de la millor qualitat, però és un llarg curt. 20 metres justos. 


La sisena tirada, permet gaudir d'una escalada limitada per un esperó, amb les assegurances justes i necessàries. Al final trobarem el pas clau de la via,  en el moment de sortir d'un sostret per la dreta. 


Sortint del pas per entrar a la reunió. 


8à tirada, una placa de 6a, ben assegurada i amb uns passos bonics, que fan xalar d'allò més.  


Un merlet que dona gust passar-hi la baga i convertir-lo en una assegurança més.


Una de les tirades més senzilles, només té el pas de sortida de la reunió. 


La desena tirada, quan la varen restaurar la van fer anar per l'esperó de la dreta en lloc de la canal bruta per on pujava abans. Ha estat un gran encert. 


Ja hem acabat, ens hem fet la via sense adonar-nos de que el temps passa, han estat 4 hores justes d'escalada gaudint dels ressalts que formem aquesta aresta. 


Una bona vista de La Palleta. 


Foto cim, contents de que encara podem fer ascensions com aquesta i a sobre gaudint com al principi. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació:  Des de la masia de La Vinya Nova, agafarem el camí del Pont i el seguirem fins que veiem l'aresta a sobre nostra i el camí segueix a l'esquerra, just en aquest punt veureu que surt una canal molt marcada que us portarà al peu de la via. Si voleu entrar per l'original haurem de pujar uns metres més per l'esquerra. 20/30 minuts.

La Via: Una via de les més llargues de Montserrat i especialment de la vessant sud. Una sèrie de ressalts i agulles, aniran configurant el itinerari, per lo general acompanyat de molt bona roca. 
En l'any 2003 es va restaurà amb molt bon criteri, substituint els spits per parabolts, i mantenint els pitons que estaven molt ben posats. Totes les reunions estan equipades amb 2 parabolts i algun spit. 

1er llarg original. 15 m, II.  Des d'un replà a l'esquerra de l'aresta anirem a guanyar un collet per terreny fàcil.

1er llarg (Variant d'entrada), V+. Un passos per una placa  molt difícils us donaran entrada a la canal que porta al mateix collet. 

2on llarg: 20 m, Vè. Pugem verticals fins sota un petit sostret on trobareu un parabolt que us assegura el pas de posar-vos al fil de l'aresta, després seguirem vertical fins una savina i tot seguit arribareu al peu del següent ressalt.

3er llarg: 30 m. Vè. Sortim per l'esquerra i trobarem un pont de roca, tot seguit un altre, després un pitó i fareu la reunió sota una llastra descomposta on trobarem la reunió.  

4art llarg: 15 m. IV.  Sortim verticals, però amb compta a l'hora de passar una llastra descomposta. Sense donar-nos compte arribarem al cim de l'agulla, on haurem de fer una curta desgrimpada per arribar a la reunió.

5è llarg: 20 m , IV. Ara pujarem un tros un xic descompost, on ens podrem assegurar amb l'ajuda d'una savina. Als 20 metros i escaig, trobarem una bona savina amb un parabolt al costat. Farem reunió amb la savina el parabolt.

6è llarg: 40 metres, V, V+. La via original pujava per una fissura de l'esquerra, però quan la varen reequipar, amb bon criteri per la bona roca, la vàrem fer pujar pel vell mig de l'esperó. Poc a poc anirem guanyant alçada fins arribar a un punt on trobarem 2 pitons molt junts, aquí haurem d'anar a l'esquerra on trobarem un altre pitó, des d'aquest anirem altra cop al centre de l'esperó fins arribar sota d'un petit sostre (pitó) del que sortirem per la dreta (parabolt) i després uns 3 metres finets fins a la reunió que està a l'esquerra:

7è llarg: 20 m. III.  un fàcil grimpada ens portarà sota d'una gran placa. 

8è llarg: 35 m. 6a, V, IV.  Ara ens trobarem davant d'una placa vertical, compacta, però amb una pressa extraordinària i ben assegurada, ens permetrà gaudir d'un dels llargs més bonics de la via.  

9è llarg: 30 metres. IV, III. Sortim de la reunió amb un pas dret, després ja es tomba i seguirem fins que baixem un xic per trobar la reunió al collet.

10è llarg: 35 metres, Vè.  Originalment es pujava per un diedre canal de l'esquerra, però amb el requipament és va obrir per un esperó vertical de l'agulla de la dreta. Pujarem amb passos verticals i bonics fins un punt que ens obliga anar a l'esquerra. Trobarem una reunió. Personalment penso que és millor anar un xic més i al peu del següent ressalt trobarem un bon arbre per fer la reunió. 

11è llarg: 40 metres. Vè, IV. Sortim verticals fins arribar a un pont de roca,  tot seguit en trobarem un altre i anirem un xic a l'esquerra per trobar una savina. Després ja veurem un parabolt que assegura uns metres verticals. Tot seguit ja es tomba i anant un xic en tendència a la dreta, veureu la reunió sota d'una petita balma.

12è llarg: 20 metres. V, IV.  Només sortir trobarem un parabolt que ens assegura un pas una mica balmat, d'aquí seguirem rectes per un diedre on podrem posar un parells d'assegurances flotants i tot seguit el cim. 

Descens: Seguirem per una sèrie de ressalts/ agulles que anirem superant al principi amb alguna grimpada i després caminant.  Tot seguit us trobareu unes agulles més fermes, arribats aquí haureu d'anar per la dreta anar vorejant les agulles, amb uns trossos bruts, fins que arribareu quasi a l'altura del Rave i trobareu el coll des pollegons.  Ara agafeu el camí que baixa més fressat per la vessant oest i que us enllaçarà amb el camí del Torrent del Pont que us portarà a La Vinya Nova.  1,30h. 

Material: 10 cintes exprés, i un joc d'aliens. Un camelot del 0,50, o 0,75 també us pot anar bé. 

1ª Ascensió: 1979 J. Ribas. 

Dificultat: 6a (Vè màxim obligat). 

Esperem que encara us podrem anar posant post sobre la nostra activitat uns quants anys. Esperem tenir salut i força per fer-ho, ja que d' il·lusió, per sort, encara en tenim molta.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!