Follow by Email

dijous, 6 d’agost de 2020

Berguedà - Roca Gran de Ferrús - Gallina Pelada - Via Indi Sediciós - 05/08/2020

La Roca del Ferrús és un lloc especial, on es respira una tranquil·litat immensa, per altra banda les seves parets tenen un atractiu especial, doncs no és normal escalar en conglomerat en una zona on predomina la roca calcària.

Si bé, ja havíem fet un parell de vies en l'aresta, en la part més curta de la paret no havíem fet cap itinerari.
Aquesta part de la paret, li costa un xic més de tocar el sol, i per dies calorosos és un lloc ideal.

Coneixedors que l'Arseni també li feia il·lusió fer aquesta via, ràpidament ens vàrem posar d'acord, i faríem una cordada de tres, així podríem fer millors fotografies. 

L'aproximació és tot un plaer gaudint dels corriols que et porten sota la paret. ( Foto Arseni). 

Només començar, tot i que cal controlar la roca, ja hem de tibar una mica. ( Foto Arseni). 


Passos que no són obligats gràcies el bon equipament. ( Foto Arseni). 
Per terreny més senzill anirem fins a la tercera reunió. 


Tot i així podem fer una bona foto de la sortida de la reunió.


La roca del tercer llarg és força curiosa, molt bons còdols que addicionalment són rugosos. 


El tercer llarg és vertical i amb molt bons còdols que et permeten gaudir d'una escalada vertical i algun tros desplomada. ( Foto Arseni). 



Arribant a l'entrada de la reunió on trobarem algun pas delicat. ( Foto Arseni). 

L'Ita iniciant el tercer llarg. ( Foto Arseni). 


Des de la reunió podem veure lo vertical que resulta aquest llarg. 


L'Arseni entrant a la reunió. Força incomode per tres. 
El quart llarg supera la part més desplomada en artificial, fins a trobar un diedre que ja ens deixarà pujar en lliure. ( Foto Arseni). 
Penjats com dos pollastres a la reunió. 

l'Ita sortint de la reunió, passos llargs que costen de fer. ( Foto Arseni). 

Un cop en el diedre ja podem pujar en lliure fins a la reunió. 


l'Arseni aprofitant al màxim el diedre. 


Sortint de la quarta reunió. 


El cinquè llarg més senzill i força bonic. 


Ara ja no és tan dret. 


Un xic més i reunió. ( Foto Arseni). 


Un pas força difícil, però amb molt bona pressa ens portarà a terreny més fàcil fins el cim. 


Passos llargs abans d'arribar a les bones presses. ( Foto Arseni). 


Ara si que ja li tenim el peu al coll. 


Com la baixada a peu es veu exposada, optem per baixar en ràpel. L'Arseni serà l'encarregat de preparar les maniobres. 


Contenta, iniciant la baixada.  3 ràpels i ja serem a baix. 


El tercer ràpel força llarg i amb la major part aeri. ( Foto Arseni). 
Ara sí, de peus a terra fem la foto de rigor. ( Foto Arseni). 

Estem contents i satisfets, ens ho hem passat molt bé escalant tots tres, hem pogut fer moltes fotos, especialment l'Arseni que és tot un professional, i també hem rigut força. Tot això mentre escalàvem. No podem demanar res més. 

Us deixem la ressenya original que està super ben explicada.

Aproximació: explicada en la ressenya molt bé.

La Via: un itinerari molt ben trobat al sector esquerra de la paret. La via està molt ben equipada, i permet forçar en lliure al màxim i els passos més compromesos sempre es poden solucionar en algun Ao. La roca és més bona del que sembla, però hi ha algun tram a controlar. Finalment felicitar a Joan Vidal per l'obertura en solitari d'aquesta via. No us la perdeu!!

Material: 16 cintes, reunions, i un joc d'aliens per si voleu assegurar algun pas. Nosaltres no n'hem fet servir cap. Un estrep pels trams en artificial. 

Descens: tres ràpels, 25m, 30m , i 60 m. El darrer un bon tros totalment aeri.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!









dilluns, 3 d’agost de 2020

Montserrat - Magdalena Superior - Via Pirenaic - 3/08/2020

Com cada any, en el mes d'agost, pugem a la Magdalena Superior, aquest any fa 48 anys des de que vàrem pujar plegats per la Mingo- Arenas.  Moltes coses han canviat, però nosaltres seguim la tradició que ens porta tants bons records.

Avui, però, ho hem fet per la via Pirenaic, una via que feia temps que la teníem a les pendents, però els comentaris de la gent que l'havia fet ens frenaven i l'anàvem deixant per una futura ocasió.

No hem passat massa calor, més aviat hem anat justets a les primeres dues tirades que feia un xic de vent. 


Un bona vista de la Magdalena Superior, la via va per la cara oest. Just a la dreta de l'imatge. 


El primer llarg intimida una mica, quan veus la primera assegurança força amunt, però abans podrem posar-hi un tricam rosa que queda molt bé. 


L'Ita pocs metres d'entrar a la primera reunió. 


Per estar més còmodes ha entrat per la dreta i aquest fet ens ha permès fer aquesta bonica fotografia. 


Comencem el segon llarg, i buscant el primer pitó ho mirem per dalt i per baix i no l'hem sabut trobar.


Altra cop el Tricam rosa ens assegura fins el primer pitó, tot i que no és difícil cal anar en cura.


Assegurant atentament des de la primera reunió. 


Uns passos estranys li donen color en aquest tros. 


Apunt d'entrar a la segona reunió. 


Com el 6c ens supera, nosaltres tirem d'A0 i Ae, hi ha un pas força llarg.


Gaudint dels trams en lliure d'aquest llarg. 


Entrant a la tercera reunió. 


Un darrer llarg curt, però molt bonic ens portarà al cim. 


Un cop al cim, fem repàs de les coses que hem viscut junts, n'estem més que contents. 


Foto cim.


La nostra ressenya. No us deixeu el tricam rosa. 

Aproximació: des de l'estació del Funicular de Sant Joan, seguirem el camí que porta a Sant Jeroni fins arribar a la canal que hi ha entre la Gorra Frígia i la Magdalena Superior. Pujarem fins el coll i aquí mateix comença la via.

La Via: via molt ben restaurada, amb l'equipament just i necessari, on haurem de saber escalar amb alegria entre assegurances, especialment en el primer llarg. El conjunt ens ha agradat molt. 

1er llarg: 35 metres 3 assegurances.  V. Des del coll podrem veure la primera assegurança a sobre d'una pedra blanca. Pujarem vertical i trobarem una franja on podrem posar el tricam rosa, des d'aquí pujarem verticals fins el primer parabolt, sortim per la dreta del parabolt i anem guanyant alçada fins el segon parabolt. El següent el veurem just a la nostra esquerra,  caldrà arribar-hi en diagonal. Des d'aquí anem un xic més a l'esquerra i després recta fins a la reunió. Reunió equipada amb 2 parabolts i 1 pont de roca. Si podeu porteu una baga de 6mm i així podreu canviar el pont de roca que està força malament. 

2on llarg: 25 metres. 5 pitons 1 parabolt. IV+, V, V+- Nosaltres hem sortit una mica per sota de la reunió, per un terreny franc i molt bona roca, quan hem vist el primer pitó a la fissura hem pujat vertical. Tot seguit hem anat seguint la fissura i agafant els pitons i reforçant amb assegurances flotants al gust fins a l'entrada de la reunió on trobarem un pas un xic més difícil. 3 parabolts a la reunió. 

3er llarg: 30 metres. 11 parabolts.  Ae, V. o 6c i 6a.Un llarg que comença amb A0 fins un pas molt llarg que ens haurem d'estirar força per fer-ho amb Ae, després segueix en Ae més fàcil fins que sortim en lliure vertical i amb bona roca fins els darrers metres abans d'arribar a la reunió que podrem fer amb Ae, A0 o 6a. Reunió amb 3 parabolts.

4art llarg: 15 metres.  Cap assegurança. Sortirem en diagonal a la dreta fins a trobar el fil de l'aresta. V. Després ja per terreny més fàcil fins el cim.

Descens: ràpel de 60 metres per la via normal. 

Material: 12 cintes, semàfor d'aliens, tricam rosa, camelots 0,50 i 0,75, també us pot anar bé el del 1.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


diumenge, 26 de juliol de 2020

Sopeira - Escales - Via La Norte de Escales - 26/06/2020

Feia mesos que no havíem pogut quedar amb el Rafel per escalar plegats. Per fi, aquest cap de setmana hem pogut quadrar i hem escollit una via totalment a l'ombra. Com sabíem que hi hauria més cordades, hem anat a dormir al poblet de Sopeira. Hem estat ben fresquets durant la nit i al matí ens hi hem posat els primers.

Via ideal per dies de calor, la seva orientació nord assegura l'ombra tot el dia. Per altra banda, té un itinerari molt ben trobat i a la vegada molt ben equipada. Tot un conjunt d'ingredients per gaudir d'allò més endinsant-nos en aquest itinerari. 
 



Els primers metres ja pots veure la bona tasca de sanejament que han fet els equipadors.

Passos més drets del que semblen en la foto.  


Un segon llarg curt però potent que ens portarà  just a la savina que tenim sobre els nostre. 


Un diedre molt atlètic i vertical és el que ens assegurarà el plaer d'aquest llarg, 


La reunió és sobre una savina, per més seguretat l'han fermada amb una cadena. 


El tercer llarg és una passada, la qualitat de la seva roca i els passos bonics li donen un encanteri especial. 


La via està totalment equipada, només hem posat dos camelots en aquest llarg, un del 0,50 i l'altre del 0,75. Hem carretejat un munt de material que no ens ha fet falta, però millor que en sobre que en falti. 


Podem veure la reunió sobre la savina. 


En Rafel gaudint al màxim d'aquest llarg. 


Un parell de passos de A0 ens han solucionat el tram d'Ae. 


En Rafel i l'Ita a la tercera reunió. 


En aquest llarg han deixat una fissura de dits que en permet arribar al tram d'Ae. 


Ara un tram que la roca ha estat sanejada però que cal tenir un xic més de cura, tot i així ho han assegurat de meravella. 


Fa una sensació especial veure els companys retallats sobre l'aigua blava del pantà. 


Un sortida de flanqueig i després recta amunt. 


Tots els llargs tenen el seu passet i el seu tros d'encant. 


Per sortir de la reunió cal fer una bona tibada, sort que hi ha bona pressa. 


Seguim verticals. 


Els darrers metres es tomba un xic. 


Foto Cim, quin goig tornar escalar junts. 


Us deixen la ressenya dels obridors que està molt aconseguida. 


Aproximació: Deixarem el cotxe a la presa d'Escales. Tot seguit creurem la presa i entrarem en un túnel que ens portarà a la cara nord, just quan trobem uns graons metàl·lics de la baixada és on comença la via.

La via: un itinerari molt ben trobat, amb ambient, verticalitat, una roca sanejada i amb un bon equipament. Tots els llargs tenen els seus passos i la seva personalitat que li dona un conjunt per gaudir de l'escalada. Ideal per dies de molta calor. Com ara està un xic de moda millor anara d'hora. 


1er llarg. 35 metres V`, V+.  Al principi ens resultarà un xic estranya la forma de col·locar-nos a la roca, doncs fa unes franges en diagonal, però ràpidament agafarem confiança i gaudirem dels passos drets d'aquest llarg.

2on llarg:  15 metres, V+, 6a.  Sortim verticals gràcies a un diedre que ens ajudarà a progressar amb més confiança fins a la savina on farem la reunió. Llarg curt però exigent. 


3er llarg: 20 metres, V, V+.  Un llarg excel.lent per la seva forma i la seva roca, està equipat, però un camelot del 0,50 i un del 0,75 us serviran per completar les assegurances.  La reunió és un xic incomoda per una cordada de tres.

4art llarg: 30 metres:  6a, Ae, 6a, IV.  Sortim amb una bona tibada i després anem a sota d'una fissura de dits, molt ben sanejada que ens anirà bé per arribar en el primer parabolt del Ae. En lliure 6b, nosaltres ho hem fet amb 2 passos Ao. després arribarem a una savina i passarem a l'altra vessant que per roca sanejada ens portarà a la reunió.

5è llarg:  30 metres: IV+, V, V+, IV.  Sortim amb flanqueig a l'esquerra fins situar-nos sota d'una alzina, on trobarem uns passos un xic més difícils, i després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

6è llarg: 40 metres. V+, 6a, IV.   Per nosaltres ens ha costat més la sortida de la reunió que no pas, el tram que hi marquen de 6a. Llarg vertical i atlètic fins que perd verticalitat en els darrers metres abans d'arribar a la reunió.


Descens: 1 ràpel de 55 metres i un segon de 50 metres ens deixarà a la feixa que seguirem fins a trobar un túnel que ens portarà a la cara nord, per on seguirem baixant  fins al peu de via.


Material: 12 cintes, baga de reunió, i Camelots 0,50, i 0,75.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!