Aresta de la Sardana - Les Arenes - Roques de l'Aguilar - Sant Llorenç del Munt - 10/05/2026

 Les Arenes, per nosaltres, és un bon recurs per quan només tenim una estoneta per escalar. Això si, ens tocarà repetir una via.

Un cop situats al peu de l'Aresta de la Sardana, ens hem trobar un primer llarg un xic moll, les pluges d'ahir s'han de notar per algun lloc.

La nostra ressenya.

Començant, la roca brilla per l'aigua, per sort la part de dalt es veu ben seca. 

Sort que el tram més difícil d'aquest llarg està sec.

Però l'entrada a la reunió està més molla, sort que ens hem pogut agafar els arbres.

El segon llarg segueix l'aresta/ esperò amb roca molt bona i "disfrutona" 

Com s'ha fet força aquesta via la roca està molt sanejada i permet una escalada plaent. 

A la nostra dreta hi ha aquest jardinet que m'encanta. 

Arribant a la segona reunió. 

Un pas dret per sortir de la reunió. després per terreny més tombat fins a la reunió. 

Ja ho tenim això. 

Com esperàvem ens ha salvat el matí.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol que ens acostarà a peu de via.

La Via: itinerari ben trobat, sense compromís, ideal per iniciar-se a les escalades de més d'un llarg. Són tres llargs ben equipats i amb una dificultat màxima de 5b.

1er llar: 35 metres. 5 parabolts. 3b, 5a, 4a.  Començarem en una especie de trinxera que ha format l'aigua. (placa amb el nom de la via). Pujarem un tram un xic vertical per entrar tot seguit en un terreny fàcil que ens situarà sota d'un petit muret on trobarem un pas dret i finet, després ja es tomba fins a la reunió.

2on llarg: 28 metres. 6 parabolts. 5b.  Una escalada plaent per un petit esperó.

3er llarg: 23 metres.  parabolts. 5b , 4a.  Sortirem de la reunió per l'esquerra i superarem un petit ressalt amb un pas que ens ho haurem de mirar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

Descens: per la mateixa via. També podeu baixar caminant seguint un corriol que va per la carena fins just on hem deixat el cotxe.

Material: 6 cintes més R.

Oberta per: Jordi Homet  - 2017

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Via Salvador March - Roca Llarga (Monòlit) - Els Mollons - La Pobla de Claramunt - 07/05/2026

 En els anys 70, els Mollons era un lloc que hi vàrem anar diverses vegades i en el Monònit concretament i varem anar en tres ocasions:

- Via Ràpel la Ita hi va fer un curset a l'any 1973 - (Avui està per restaurar tota) 

- Via Diedre - any 1975 amb el Xavi Balet i en Ramon Font. 

- Via Normal - 30/11/1977 

La via del Diedre (no sé si el nom és correcte) només recordo que només començà hi havia un sostret, que avui es veuen uns burils molt fotuts. No he sabut veure per on sortia després.

La Roca Llarga o Monòlit és una agulla força atractiva i que convida a pujar-hi.

La Ita pujant per la via ràpel a l'any 1973.

Us deixem la nostra ressenya.

La fissura / encastament inicial. (Foto Ferran de la Rosa)

Fins aquí la roca era bona, però de sobte fa un canvi on trobarem roca força trencada fins a la reunió.

La via la trobarem ben equipada amb parabolts i pitons tots ells força vells.

L'Arseni començant el diedre/encastament. 

Entrant a la reunió. 

Mirant com superar el bloc que és un xic desplomat. (Foto Arseni Lago)

Un cop superat un pas atlètic de la segona tirada.

Just en aquest punt la via s'ajunta amb la Normal. 

La primera reunió.

En Ferran que avui ha fet de cotxe escombra :-)  (Foto Arseni Lago)

Foto cim.

Iniciant el curt ràpel per la cara oest.

Aproximació: agafarem la A2 fins a la primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins una esplanada on hi ha uns pins tallats.  Aquí normalment deixem el cotxe per anar el Molló Gros, però si volem podem seguir per la pista fins a una corba on trobarem un bon lloc per deixar-lo. Després seguirem per la pista fins que agafarem un corriol que passa just per sota de la via. 10 minuts des del cotxe.

La Via: aquest itinerari és un dels més interessants dels Mollons, va per la cara est del monòlit, buscant la part més vulnerable, seguint les fissures fins que, quasi a dalt  s'ajunta amb la via normal. Veien la quantitat de pitons vells que hi ha sembla que bona part la feien en artificial.Si algun pas la roca no us dona confiança sempre podreu fer Ao, ja que els passos més delicats estan ben equipats. 

1er. Llarg: 20 metres. 4c, 5b, 4a, 5b.  5 parabolts, 1 pitó i un cap de burí.  Pujarem per la fissura encastament fins que sortirem a unes vires, anirem a la dreta i pujarem vertical per tornar a la dreta fins a la reunió.

2on. Llarg: 25 metres. 4a, 5c, 5b, 5c, 5b. 5 parabolts, 4 pitons (hi ha algun pitò més) Anirem a la dreta per situar-nos sota d'un gran bloc que haurem de superar amb un pas força atlètic, després seguirem per la fissura fins que podrem flanquejar a l'esquerra per anar a buscar una gran llastra, ens posarem sobre la llastra i superarem un tram vertical que ens portarà al cim. 

Descens: ràpel de 12 metres per la cara oest i després haurem d'anar seguint unes fites fins que trobarem unes cadenes que ens permetran baixar un tram dret, després baixarem una mica més i trobarem el camí.

Oberta per: Salvador March i Salvador Carretero i reequipada per Toni Vilaseca i Joan Ramon Segura al 2017.

Material: 10 cintes exprés, joc discret de friends (nosaltres només hem posat el totem carbassa en el segon llarg) 1 recuperable. 

 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Conglomerat de Sensacions - El Bust d'en Barbé - Paller del mal any - Agulles - Montserrat - 05/05/2026

 Aquesta via dels Germans Masó la teníem pendent des de fa molt temps, els comentaris a la xarxa no ens havien animat massa; "que si un espit arrencat", "que si una savina que ja no hi és", "que si la roca no dona confiança", etcètera, però fa uns dies en Jordi Pina va comentar que havia canviat l'espit per un parabolt, - gràcies Jordi-, aquest fet i un missatges creuats ens va animar a anar-hi.

Avui ens hem trobat una colla per fer aquesta via; la Montserrat, en Pere Joan, l'Arseni i en Ferran que ens acompanyen i fem una col·lectiva. Ben segur que mai hi havia pujat tanta gent amb un sol dia.

La ressenya dels Germans Masó. 

El nom ens ha semblat d'allò més escaient, doncs de sensacions n'hem tingut unes quantes; ens ha sorprès els graus del primer llarg, hem rigut molt entre tots, hem tibat de tot el que hem trobat, i fins i tot ens hem mullat en el darrer llarg. 

Només començar ja he vist que la cosa costaria més del que em pensava. (Foto Arseni)

En el primer llarg, que m'ha costat Déu i ajuda. El fet de tenir el canell fotut m'ha passat factura. (Foto Ferran)

Just al davant nostre tenim les agulles de la Tisoreta i les Tisores Nord i Sud.

La Ita sortint del primer llarg. 

En Ferran en el primer llarg, just en el tram més exigent. (Foto Arseni)

En Pere Joan arribant a la primera reunió.

Festival en la primera reunió. (Foto Pere Joan)

La Montserrat en els primers passos de la via (Foto Arseni)

L'Arseni sortint del primer llarg. (Fotografia Montserrat)

Sortint de la primera reunió, una aresta amb molt bona pressa, al fons el Vermell del Xincarró (Foto Pere Joan)

La Ita desgrimpant per arribar a la segona reunió. 

Arribant al cim abans de comencés a fer un bon ruixat que ens ha deixat ben molls. 

Preparant el ràpel (Foto Pere Joan)

Aproximació: deixem el cotxe en un carrer de l'urbanització i després anirem a peu pujant en direcció al Vermell del Xincarró. Quan ja veurem el Gerro trobarem una fita a l'esquerra que ens marca el camí a seguir, anirem trobant senyals blaves i grogues, passarem l'Agulla del Gerro per la vessant est i anirem pujant fins arribar a l'agulla de la Tisoreta. Tot seguit baixarem i anirem seguint tocant les Tisores per la vessant est fins que arribarem al peu de via.

La Via: si bé és un itinerari curt, ens trobarem amb un primer llarg força exigent i els altres dos que haurem d'anar tranquils amb el 4c sense protecció. Compte amb la graduació de la ressenya doncs ens ha semblat força més difícil. Per col·leccionistes. 

1er. Llarg: Ae, 5c, Ae, 5c, 3c. 30 metres.  Arribar al primer espit ja té uns passos, per mi molt més difícils de 5c. Nosaltres ho hem fet amb tramposa i estrep, arribar al tercer espit s'hi arriba, (compte que el tercer espit està molt malament i una caiguda aquí tocaríem terra segur),  però sortir-ne també té algun passet que cal tibar fins arribar al pitó. Després anirem en diagonal, però haurem d'anar en compte que hi ha algunes crostes, abans d'arribar al pitó hem posat un Totem blau. Després trobarem un pitó amb una anella que és una bagueta. Per arribar al parabolt podreu posar el Camelot del 3, nosaltres hem fet servir una antena i així ens hem estalviat de posar-lo i l'hem posar després del parabolt. Quan sortim del parabolt haurem d'anar a buscar l'espit que està a l'esquerra i després iniciar el flanqueig fins a la reunió.  La reunió està amb dos espits, però el podrem reforçar molt bé amb el Totem carbassa.

2on llarg: 15 metres. 3b, 4b, 2on.  Sortirem per la dreta i pujarem per l'aresta amb passos molt bonics. Arribarem al cim de l'agulla del Bust d'en Barbé i baixarem fins el collet que fa amb el Paller Sud. Reunió en una alzina.

3er. llarg: 30 metres. 4c, 4b, 3b, 2b.  Nosaltres hem baixat una mica hi hem fet un pas ajudat des de sota per iniciar la pujada, seguirem per la placa on podreu posar algun merlet, però no són bons. A la part final ja sota el cim he pogut posar algun friend i després hem flanquejat  a l'esquerra per anar a trobar el ràpel on hem fet la reunió. 

Descens: Ràpel de 25 metres fins el coll amb la Tisora.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins el C# 3, cordinos per merlets i savines i 1 estrep.

Oberta per: Òscar i Albert Masó, 27/02/2000

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via De la Cabra de Collbató - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat - 04/05/2026

 Fa uns dies vàrem veure que en Joan Baraldés havia actualitzat aquesta via i la vàrem posar a pendents per anar-hi. Avui el temps no era massa bo, però asseguràvem que fins a migdia el temps s'aguantaria. 

Quan estàvem al peu de via ens en trobat amb en Jordi Fornés i Josep Solé que s'han posat a l'Esperó Blocaire i així ens hem anat veient durant tota la via.

Us deixem la nostra ressenya.

El primer llarg és de la via El Diedre que també ha estat actualitzada.

Només començà ja ens trobem amb una roca amb molta terreta. Sembla que el fet de que fa temps que no plou fort no ens ajuda.

Arribant a la primera reunió.

Ara ja en la via, primer anirem per la dreta i després entrarem en el diedre que seguirem fins a la reunió.

Passos bonics, però seguim amb la terra que cau dels darrers metres de la via. 

El diedre per on puja la via és ben divertit i ha estat molt ben actualitzat.

En Josep Solé en el segon llarg de l'Esperó Blocaire. 

Arribant a la reunió. 

Per iniciar el tercer llarg, passarem un franja de vegetació per entrar en una placa força mantinguda i bonica.

En Josep Solé i Jordi Fornés. 

La Ita sortint del tercer llarg (Fotografia Jordi i Josep)

En la segona reunió. (fotografia Jordi i Josep)

Aquesta terra seca és la culpable de que la via estigui bruta. A veure si plou fort i queda neta i més compactada. 

La via ens ha agradat força i cal agrair la actualització que va fer en Joan Baraldés, canviant les bagues i posant algunes escarpes. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de les primeres vies. Anirem a la dreta de tot i trobarem un corriol que ens baixarà al peu de via. 15 minuts.  La via comença a la dreta de la Multi Reincidents per el diedre molt marcat.  

La Via: itinerari de dos llargs, doncs el primer llarg és de la via diedre. Equipat en pitons, ponts de roca, bagues en arbres i parabolts. Totes les reunions estan equipades per rapelar. 

1er. Llarg: 30  metres.3b, 4c, 4b, 3b. Pujarem pel diedre molt marcat fins que trobarem la reunió de la Multi Reincidents, deixant a la dreta la reunió del diedre més vella. 

2on. Llarg: 35 metres. 3b, 4b, 5b,4c,4b. Anirem per la dreta del diedre per entrar-hi un xic més amunt. Després trobarem uns passos més verticals, pitó, amb alguns blocs a controlar. Després seguirem per la placa fins a la reunió. 

3er. Llarg: 25 metres. 4a, 5b, 4b, 3a. Anirem a la dreta per passar una franja amb vegetació. Tot seguit entrarem en una placa on hi trobarem alguns passos finets. Al final entrarem en un tram un xic brut amb terra, on hi ha algun tros de corda per ajudar a passar.

Descens: Ràpel per la mateixa via. Nosaltres hem fet un ràpel de 60 metres fins a la primera reunió i després un segon ràpel de 30 metres. 

Material: 10 cintes exprés + R. ( Algun friend pot anar bé)

Oberta per: Antonio Alarcón i Joan Baraldés al 2018. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!