Via Somnis Rocosos - Serra de les Canals - Oliana - 21/05/2026

 Quan acabem la via Despertars Rodons, fem un ràpel de 60 metres i ens situem a la primera reunió de la via Somnis Rocosos. Certament ens hem estalviat la primera tirada, però baixar fins abaix no compensa.

En Ferran i l'Arseni faran el mateix amb la via Despertars Rodons i també només faran les dues darreres tirades.

La Ita en la segona tirada.

En les dues vies s'ha fet una bona neteja de llastretes .

Iniciant el tercer llarg, ben bonic i vertical, però un xic més fàcil que la seva veïna. 

Quan arribo a dalt animo a la Ita a fer-la de primera, així que em despenja i així la podrà provar.

Ben animada s'hi posa i li surt molt bé.

Mentrestant l'Arseni van fent el darrer llarg de la seva via.

Els passos finets del tercer llarg.

Arribant al tram més vertical

Sortint altre cop de la via. De segon m'ha costat més que de primer.

Foto cim

l'Arseni i en Ferran sortint de la via.

Ha estat matí divertit, que com hem anat ben d'hora no hem patit massa calor. La combinació de les dues vies ens ha fet el pes.

La ressenya d'en Joan Vidal

Aproximació: Un cop passat Oliana trobarem una trenca a ma dreta que ens indica Anoves. Seguirem per aquesta trenca i anirem fins a l'aparcament que hi ha per anar a la ferrada. Des d'aquí agafarem el camí que porta a la ferrada de baixada. Vol dir que creuarem la carretera i anirem a la dreta. Quan arribem a la ferrada veurem que surt un camí fitat que va seguint el cingle per sota, anirem seguint les fites que van baixant un xic, en un punt veurem fites que van amunt, no les seguirem, seguirem baixant fins arribar al peu de via. Veurem una baga a la primera savina. 

La via:  itinerari de tres llargs, molt similar a la seva veïna, però un xic més fàcil. Trobarem passos bonics a la segona i tercera tirada i la primera serà de tràmit. En línia amb les vies d'aquest sector.

1er. Llarg:  35 metres. 2b/3b , 2 bolts i una baga amb una savina..  Tirada de placa tombada sense massa dificultats.

2on. Llarg: 40 metres.3b,  4b.  5 bolts.  Els primers metres segueixen molt ajaguts, però tot seguit es va posant més dreta i trobarem alguns passets bonics.

3er. Llarg: 30 metres. 4c, 5b, 5c/6a-. 9 bolts. Sortirem verticals i ben aviat trobarem alguns passos més exigents per superar els ressalts i les dificultats les trobarem en els darrers metres més verticals que es deixen fer molt bé.

Oberta per: Joan Vidal  15/04/2026

Material:  12 cintes exprés. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Despertars Rodons - Serra de les Canals - Oliana - 21/06/2026

 Fa uns dies en Joan Vidal va publicar les dues vies que ha obert recentment amb l'Isabel Notivoli i ens sembla una bona opció per anar amb en Ferran i l'Arseni, així podrem pujar en paral·lel i podrem anar fent-la petar i ens podrem fer fotos uns als altres. Quedem ben aviat per evitar al màxim la calor. 

Peu de la via Despertars Rodons. Curiós buril. 

Començant la rampa inicial del primer llarg. 

En Ferran i l'Arseni al peu de la via Somnis rocosos.

En el primer llarg, un cop superats els primers metres, no saps si anar posant les mans a la roca o agafar empenta i pujar dret.

El segon llarg, ja trobarem passos més finets que hi donen color a la tirada. 

La Ita a la segona reunió.

Tot i que el segon llarg no és dret si que és un xic finet..

Iniciant el tercer llarg, sense dubtes el més bonic de les dues vies.

En Ferran a la segona reunió de la seva via. 

Mirant els següents metres que són de placa força fineta. (Foto Ferran de la Rosa).

El darrer ressalt és el més exigent, però a la vegada el més bonic.

El tram finet del tercer llarg.

Està clar que les vies van una al costa de l'altra :-) 

L'Arseni treballant els darrers metres de la seva via.

Els darrers metres són els més verticals i bonic. (Foto Arseni Lago)

Ja ho tenim això. 

En Ferran sortint de la seva via.

Ressenya d'en Joan Vidal. 

També us pot interessar la descripció de la via Somnis Rocosos

Aproximació: Un cop passat Oliana trobarem una trenca a ma dreta que ens indica Anoves. Seguirem per aquesta trenca i anirem fins a l'aparcament que hi ha per anar a la ferrada. Des d'aquí agafarem el camí que porta a la ferrada de baixada. Vol dir que creuarem la carretera i anirem a la dreta. Quan arribem a la ferrata veurem que surt un camí fitat que va seguint el cingle per sota, anirem seguint les fites que van baixant un xic, en un punt veurem fites que van amunt, no les seguirem, seguirem baixant fins arribar al peu de via. Veurem una reunió al final d'una lleixa. 

La via: itinerari de tres llargs, on van guanyant interès conforme vas guanyant alçada, especialment el tercer llarg que és el més bonic. En línia amb les vies obertes en aquesta zona. 

1er. Llarg:  35 metres. 2b/3b , 1 bolts i una baga amb una savina..  Tirada de placa tombada sense massa dificultats.

2on. Llarg: 30 metres. 4b.  3 bolts.  Passarem un tram herbat i entrarem en una placa fineta fins a la reunió. 

3er. Llarg: 30 metres. 4c, 5b, 6a/6a+. 10 bolts. Sortim per la dreta de la reunió i anirem per una placa que poc a poc es va posant dreta i més fineta, fins arribar sota d'un ressalt on trobarem la màxima dificultat (no obligada). 

Descens: seguirem la ferrada direcció est. 

Oberta per: Joan Vidal i Isabel Notivoli 11/05/2026

Material:  12 cintes exprés. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Psicoclimb Light - Pala Alta - Mont-Roig 19/05/2026

 Fa un temps vàrem llegir en el Blog d'en Jordi Ceballos Roca Calenta que explicava que aquesta via inicialment es va fer amb només assegurances flotants i posterior va ésser reequipada amb bolts. També feia menció especial a la primera tirada, per lo bonica que era.  Ràpidament la vàrem posar a la llista de pendents i avui li ha tocat el seu torn.

Us deixem la nostra ressenya.

Ara, un cop hem fet la via podem afirmar que el primer llarg està súper ben trobat, passos verticals, atlètics i on cal escalar entre assegurances. 

Un llarg de 35 metres per gaudir des de l'inici al final. 

Ja en el tram més fàcil abans d'entrar a la reunió.

Poc abans d'entrar a la reunió podreu contemplar aquest cristalls tan bonics. 

Diedre de sortida del segon llarg, on haureu de posar alguna cosa doncs només hi ha 1 bolt i un pont de roca. 

Arribant al cim contemplem els blocs impressionants que hi ha a la paret del costat. Realment sembla un tetris, un dia s'organitzarà un festival, esperem que no enganxi a ningú passant per la pista.

Tot s'aguanta per la quietud.

Reunió al cim. 

Foto cim amb el pantà de Sant Llorenç de Montgai

Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem una pista que ens portarà per sota de la paret fins al Coll de la Porta on deixem el cotxe. També podeu deixar-lo en un revolt abans. Actualment la pista està amb molt bon estat fins el mateix Coll de la Porta. Des d'aquest coll ja podreu veure el peu de via just al costat dret de la via Curset. 

La Via: itinerari de dos llargs, el primer molt vertical i atlètic i ben equipat amb bolts i el segon un xic més fàcil on haureu d'equipar alguns passos amb friends. El conjunt resulta força interessant.

1er. Llarg: 35 metres. 5a, 4b, 5c, 6a, 4b. Començarem amb un tram més fàcil fins sota d'un sostre on comença el tram vertical i atlètic, anirem progressant amb passos exigents i amb les assegurances que obligant a escalar fins a uns 10 metres de la reunió que trobarem el tram més difícil, un cop superat, entrarem a la reunió en una alzina i un bolt.

2on. Llarg: 25 metres. 4b, 5b. Sortim en tendència a l'esquerra fins un bolt, després ja veurem el diedre que seguirem fins el cim. 

Descens: caminant per la vessant est fins el coll de la Porta.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends i R.

Oberta per: Jordi Marmolejo i Josep Maria Cano. 2005. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Espolón Guanchinfú - Peña Predicadera - 18/05/2026

 Ens agrada escalar a la Peña Predicadera, totes les vies que hi hem fet fins ara ens han agradat. L'Espolón Guanchinfú no estat diferent, també ens ha agradat, la seva roca i les seves formacions ens han fet gaudir un cop més del plaer de l'escalada.

Us deixem la nostra ressenya.

Quan fem l'aproximació no les tenim totes, però estarem de sort i no ens mullarem. 

El Huevo de Sant Cosme és una agulla que em té el cor robat.

Entrem per la directe, passos bonics i ben verticals.

Quan estem fent la primera tirada veiem una cordada que s'acosta al peu de via i resulta que són els companys Joan Baraldés i en Jordi Martínez, ens fa il·lusió trobar-nos. (Foto Joan Baraldés)

En l'esperó del segon llarg, escalada plaent en tot el llarg. 

Pitó antic que ha quedat de record en el primer llarg. 

El tercer llarg és un flanqueig ascendent amb alguns tram molls que li donen un xic més de color a la cosa.

La segona reunió que, com totes les reunions, és ben còmoda

Passos bonics en la tercera tirada.

Ara ja estem  a l'esperò que no deixarem fins el cim.

Seguim amb una escalada plaent i un equipament excel·lent. 

El cinquè llarg és el més bonic de la via, també el més equipat, potser un xic massa en alguns passos.

Seguim pujant per l'esperó marcat per uns canalons ben especials.

La quarta reunió.

A la sortida de la via hi trobarem els passos més difícils, això si també ben assegurats. 

Sortint de la via. 

Ens estem una bona estona en el cim.

Foto cim.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta, fins una rotonda que,  passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  

La Via: itinerari de sis llargs, molt ben equipat amb parabolts (no calen ni friends ni tascons) amb una roca especial i al mateix temps excepcionalment boníssima, que segueix un esperó molt elegant, especialment les tres darreres tirades. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. 4c. Podem pujar rectes i xic més elegant i una mica més difícil o entrar per la dreta amb una escalada més senzilla. Nosaltres hem entrat per la directa.

2on. Llarg: 30 metres. 4b. Escalada vertical i molt agradable.

3er. Llarg: 30 metres. 4b. Flanqueig ascendent a l'esquerra on podrem trobar alguna franja amb aigua.

4art. Llarg: 35 metres. 4c. Escalada molt plaent seguint el fil de l'esperò.

5è. Llarg: 30 metres. 5b. Seguim per l'esperò amb passos un xic més drets, segurament és el llarg més bonic de la via.

6è. Llarg: 20 metres. 5c.  Anirem en tendència a l'esquerra fins situar-nos a la vertical de la xemeneia de sortida, és en aquest punt on trobarem els passos més difícils de la via, (no obligats) un cop superats arribarem al cim. 

Descens: per la vessant nord trobarem una corda fixa que ens deixarà en un collet, després anirem caminat fins una grimpadeta fàcil, i ja veurem unes fites que ens portaran al nord est. Tot seguit pujarem a un llom a la nostra esquerra i baixarem desgrimpant fins a trobar un corriol molt marcat que per una tartera ens anirà baixant fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 10 a 12 cintes + R

Oberta per: Angel Guerrero, Paco Hidalgo, Joaquin Floria, i Jorge Castaño, 1985. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!