dijous, 1 d’octubre del 2026

Via: Mi nieto Ethan - Paret de la Formiguera Est - Sant Llorenç de Montgai - 01/10/2026

 Quan, en el mes de maig, en Juan Gutiérrez va publicar a les xarxes la seva nova via dedicada al seu net, la vàrem posar a les pendents i aquí es va quedar. Ahir en Joan Asín publicava la seva ascensió. Veien que la previsió de temps era més bona a ponent, no ens ho pensem gaire i ens hi arribem.


La nostra ressenya.


Al peu de via trobareu el nom perfectament indicat.



Comencem un tram que es deixa fer fins arribar a un pitó, aquí comencem l'Ao. 


La roca és bona, però el tacte no és massa bo doncs hi ha algunes presses ben arrodonides. 


Tot i així, vaig fent alguns passos en lliure combinats amb algun Ao.


Els darrers metres abans d'arribar a la reunió es deixa fer molt bé. 


La primera reunió al peu de la bavaresa del segon llarg.


La Ita en el primer llarg que poc a poc li va sortint.


Gaudint dels passos fins a la part final del llarg. 


Entrant a la primera reunió.


Ben decidida enfila la bonica bavaresa del segon llarg.


Un llarg molt bonic, només té un però, que és massa curt.


Quan amb toca pujar també gaudint de la tirada.


Algun pas cal mirar-lo bé. 


Iniciant el tercer llarg que els primers metres són un xic brut.


Sortint del tercer llarg. 


La darrera reunió de la via, des d'aquí podem baixar en ràpel o caminant, nosaltres baixem caminant.


Ens parem a mirar a uns escaladors que estan desafiant la cova que tenim al davant.

La via ens ha agradat prou com la resta de vies que hi ha en aquest sector. 

Felicitem a Juan Gutiérrez per la via i perquè ja és avi.

Aproximació: des del pàrquing de la Formiguera anirem pujant pel corriol, passarem la trenca que puja a la via del tren, creurem el torrent i pujarem una mica. Aquí tenim dues opcions: a) pujant caminant i ho farem per un corriol que surt a l'esquerra (fita) i que ens portarà a peu de via. B) pujar per la via fàcil que ens trobarem uns 10 metres després de la trenca anterior. Tres llargs de III que es podem fer en dos. Al final de la via anirem a buscar un corriol amb l'ajuda d'unes cadenes, després pujarem arran de la paret fins al peu de la via. 

La via: Itinerari de tres llargs ben trobats, especialment el primer i el segon llarg on hi trobarem passos de dificultat però que no són especialment obligats. 

1er. llarg: 20 metres.  6a+/Ao. 10 parabolts i 1 pitó. Placa vertical amb passos difícils i que ens podrem d'ajudar fent alguns Ao's.

2on. llarg: 10 metres. 5c.  5 parabolts.  Una tirada de bavaresa molt ben trobada.

3er. llarg: 25 metres. 3b, 5b, 3c, 7 parabolts i 3 bagues en savines. Sortirem  a la dreta per un tram un xic brut i després enfilarem vertical fins a la reunió. 

Descens:  anirem a buscar un corriol ben marcat fins a trobar el camí que ens portarà a la via del tren. Passarem pel túnel i un cop a l'altra cantó, baixarem per el corriol fins l'aparcament. 

Material: 11 cintes exprés + R.

Oberta per: Juan Gutiérrez. 23/05/2026  Felicitats i gràcies. 


Apa a escalar que el món s'acaba!!


dimarts, 29 de setembre del 2026

Campions - Paret de la Codolosa - Montserrat 28/09/2026

Després d'uns quants dies sense escalar, o amb alguna via de tant en tant, per fer la recuperació activa, avui anem a la Paret de la Codolosa, que amb la baixada de la calor intensa, encara si pot escalar prou bé al matí.

Arribats al peu de la paret, ens decidim per repetir, un cop més, la via Campions, que m'anirà molt bé per seguir amb aquesta recuperació activa. 


La Ita començant la via.


Content en el primer llarg, ja que sembla que no en fa mal el maleit colze.


Un parell de passos d'Ao, i ja sortim en lliure. Ni pensar-ho de provar-ho en lliure.


Sortint del tram més vertical del segon llarg.


Començant el tercer llarg, trempat i ben bonic.


La bona roca i l'equipament fa que sigui una escalada plaent. 


A la segona reunió trobareu aquest Llentiscle que està preciós. 


Entrant a la tercera reunió.


Com volem baixar caminant fem la grimpada final. 


Foto cim contents i satisfets.


La nostra ressenya.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa. La via comença just on arriba el camí. Nom a peu de via. 

La Via: itinerari de 3 llargs, equipat,  en línia a les altres vies del voltant. Recomanable.  

1er. llarg: 35 metres, IV, V, III, IV.  Pujarem per l'esquerra d'un gran bloc fins arribar al primer parabolt, després seguirem per un terreny vertical amb bons forats. Un cop superat seguirem per terreny més fàcil fins a la reunió.

2on. llarg: 20 metres. 6a o Ae/Ao, V+, V.  Farem 1 o 2 passos d'Ao per sortir d'un petit tram balmat, i després seguirem escalant per una placa plaent fins a la reunió.

3er. llarg: 25 metres.  IV+.  Sortim rectes de la reunió fins una savina al costat d'una llastra, ens posem sobre la llastra i anem pujant pel fil d'un esperonet fins a la reunió. 

Material: 8 cintes + R

Equipament: parabolts.

Oberta per: Joan Baraldés, Miquel Haro i Joan Asín.

Descens: acabarem de pujar una mica i ja trobarem la drecera que seguirem fins a trobar el camí de pujada. També podreu baixar per la mateixa via en ràpel. 


Apa a escalar que el món s'acaba.

dimecres, 23 de setembre del 2026

La Rumba Catalana - Roques de l'Aguilar - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt

 Avui només teníem unes horetes al mati i moltes ganes d'anar rodant el meu colze, així que apostem per una zona propera encara que tinguem que repetir una via. Així que fem cap a Les Arenes i a les 11hores ja estem de tornada casa. Ens ha anat genial.


Just on comença l'Aresta de la Sardana començarem la nostra via i després del primer parabolt anirem a l'esquerra.


Aquest primer llarg senzill però amb algun passet. 


Iniciant el segon llarg, ben trobat i bonic.


En el segon llarg hi trobarem un parell de passos per superar uns ressalts.


Pas vertical a l'inici del tercer llarg. 


Després seguirem verticals fins que la dificultat minva. 


La Ita, a la segona reunió,  assegurant atentament.


Ja ho tenim això


Arriba a la carena on surten totes les vies podrem gaudir de les vistes sobre la Mola.


La nostra ressenya. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol, a ma dreta, (fita gran) que ens acostarà a peu de via. Mateixa aproximació que l'Aresta de La Sardana. 

La Via: itinerari de 3 llargs, obert des de vaig amb les assegurances justes i necessàries. La via transcorre en paral·lel a l'Aresta de la Sardana. Segurament és la via més llarga del sector. Recomanable. 

1er llarg: 35 metres. III, II, III+. 3 parabolts. Pujarem verticals al primer parabolt i després anirem a l'esquerra per un tram molt fàcil que ens situarà en un ressalt que superarem i arribarem a una corda fixa que ens portarà a la 1ª reunió.

2on llarg: 35 metres. III, IV, V. 4 parabolts.  Pujarem per una placa on haurem d'anar superant els ressalts típics d'aquesta zona.

3er llarg: 25 metres. V, V-, III. 3 parabolts.  Sortirem per l'esquerra de la reunió amb un pas dret, després un segon ressalt que un cop superat, ja arribarem a la reunió per terreny fàcil. 

Descens: ràpel per la mateixa via. 

Material: 4 cintes + R. Opcional algun friend mitja. Nosaltres no hem posat res.

1ª Ascensió: Andrea C. i Sílvia Ll. 11/6/2022


Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 21 de setembre del 2026

La Que Faltava - Magdalena Inferior - Montserrat. 21/09/2026

Després de tres setmanes sense tocar roca, ens acostem a la zona de "Gorros" que va molt bé per veure com vaig. Amb el Xavi ens hem posat d'acord per fer la via La Que Faltava", una via que coneixem força i m'anirà especialment bé per veure com funciona el colze.


El Xavi ben decidit ràpidament a superat el primer llarg, que malgrat els primers metres estan un xic polits, un cop superats la roca és molt bona i l'escalada ben vertical.


La Ita iniciant el primer llarg.


Començant el segon llarg que resultarà una escalada vertical, bonica, i molt agradable d'escalar gràcies els còdols que anirem trobant.


En el segon llarg ben aviat ens tocarà el sol.


En Xavi i la Ita gaudint d'aquest segon llarg. 


Comentem que estaria bé uns 200 metres més amb aquest grau i amb aquest tipus d'escalada plaent. 


Sempre que hem fet aquesta via ens agradat molt. 


Avui resulta especialment bonic al sortir la part baixa fosca, perquè està a la ombra. 


La veritat és que no hauria parat de fer fotos. 


Tant mirar a la paret i a voltes ens descuidem de l'entorn. 


La Ita en el darrer llarg, un xic més senzill però igual de bonic.


Foto de sortida amb el monestir al fons. 


Que bonic és arribar a dalt d'una agulla i amb bons companys de viatge.


Foto cim, ben contents!!.


Ressenya de les tres vies d'aquesta cara.

Aproximació: des del funicular de Sant Joan, agafarem el camí que va a Sant Jeroni i un cop passat la Gorra Marinera trobarem un camí a ma esquerra que ens portarà a peu de via. 10 minuts.

La Via: via equipada, amb un grau obligat de Vè, on podrem gaudir d'una escalada vertical amb una excel.lent roca. Molt Recomanable. 

1er. llarg. 40 metres. IV+, Vè. Els primers metres haurem d'anar en compte doncs estan força polits per l'aigua, després la roca ja millora i ens obliga anar un xic a la dreta per tornar a seguir vertical fins a la reunió.

2on. llarg. 40 metres. IV+, Vé-. Escalada plaent  que supera la part més dreta amb passos elegants i verticals. 

3er. llarg. 35 metres. IV+, IV. Sortim verticals i superarem un petit ressalt, després ja per terreny més fàcil fins a trobar la reunió un xic a l'esquerra, poc abans d'arribar al cim. 

Descens: ràpel de 35 metres per la vessant sud.

Material: 12 cintes + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!