dimarts, 24 de febrer del 2026

Via Daniel - Miranda de les Boïgues - Regió. d'Agulles - Montserrat 24/02/2026

 Hi ha dies que tot va rodó, el temps, la via seleccionada, l'escalada, la companya (aquesta no falla mai) i l'entorn. Certament avui ha estat un d'aquells dies que recordarem, ens ho hem passat súper.


La nostra ressenya

La via Daniel no és una via de dificultat, però si que té ambient i amb un equipament just i necessari que et fa gaudir d'una escalada plaent de dalt a baix.


El peu de via és un lloc amb unes vistes sobre la part més bonica de la Regió d'Agulles. 


Les Agulles Mare i Aglà ens observaran atentament durant tota l'ascensió. 


La Ita comença la via amb un flanqueig bonic. 


Poc a poc ens anem posant una mica sobre la vessant est de l'agulla. 


Arribant a la primera reunió. 


En el segon llarg hi trobarem passos verticals però amb molt bons còdols i una part més fina, on haurem de confiar amb els cigrons montserratins. 


Mirant com entrar a la part més fina. 


La Ita sortint de la part fineta. 


El tercer llarg és ben vertical i molt bonic. 


Un llarg on podrem gaudir de l'escalada plaent de Montserrat.


Sortint el cim ben content i satisfet.


La foto clàssica del cim . Durant uns moments ens hem parat a gaudir d'aquest paisatge tan extraordinari, som tremendament afortunats de poder gaudir d'aquest massís. A voltes no ho valorem prou perquè ho tenim a tocar de casa, però aquestes agulles ens enamoren.

Aproximació: des del Coll de Can Massana seguirem el camí que porta al Pas de la Portella i després al Refugi. Arribats al Pas de la Portella baixarem uns metres i tot seguit trobarem un corriol a l'esquerra que es va enfilant fins arribar al peu de la via.

La Via: aquesta via és la que va més a la dreta de totes, avocada a la cara est de la Miranda de les Boïgues, on hi trobarem tres llargs ben bonics on podrem gaudir de l'escalada plaent montserratina. 

1er llarg: 25 metres 3a, 4a, 3b, 4b.  3 bolts. Començarem amb un flanqueig ascendent fins situar-nos a la vertical de la reunió que seguirem tot dret.

2on llarg: 30 metres 4b, 5b, 5c, 4c. 6 bolts. Pujarem vertical fins una fissura i després entrarem en un terreny vertical però amb uns còdols molt grans que ens facilitarà l'escalada fins un tram finet poc abans d'arribar a la reunió. 

3er llarg 30 metres, 4c, 5a. 5 bolts. Escalada molt vertical i amb una dificultat mantinguda, però molt plaent. Poc abans d'arribar al cim ens trobarem un tram un xic més dret, però ben bonic.  

Descens: primer un ràpel curt per la vessant nord fins un coll, després pujarem a l'agulla del costat i trobarem un segon ràpel per la mateixa vessant que ens portarà a un altra collet i d'aquí caminant fins a trobar el camí de baixada.

Material: 6 cintes exprés més R.

1ª Ascensió: Suso A, Cardona i Bernat Soto, 11/04/1992.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 23 de febrer del 2026

Via Multi Reincidents - Paret de la Codolosa - Montserrat. 23/02/2026

 Aquest cap de setmana en Joan Baraldés, Francesc Panyella,  i Joanet Dominguez, varen enllestir una nova via a la Paret de la Codolosa, no sé com ho han fet però n'hi han fet cabre una altra. La Via va entre la del Diedre i la Reincidents. 


La nostra ressenya


Quan hem arribat encara no ens tocava el sol, però només començar ja estàvem perfectes. 


El primer llarg de la via va paral·lel a la via del Diedre però a la seva esquerra.


Autoretrat a la primera reunió.


Ja en el tram fàcil de l'entrada a la reunió. 


La Ita iniciant el segon llarg. 


Un cop superat el tram difícil del segon llarg i arribant a la segona reunió. 


Entrant a la segona reunió. 


Encarant els passos més difícils del tercer llarg, ara però, encara hi ha molt terra, segurament un cop neta es farà molt millor. 


Un cop superar el desplom es va fent molt bé. 


Ja en el tram més fàcil quan s'ajunta amb la via Reincidents.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de les primeres vies. Anirem a la dreta de tot i trobarem un corriol que ens baixarà al peu de via. 15 minuts.  La via comença a l'esquerra de la via Diedre. 

La Via: itinerari de tres llargs, encaixat entre les vies Reincidents i Diedre, buscant el seu espai en algun llocs un xic forçat. Els llargs són bonics i elegants. Ideal per passar un matí. 

1er. Llarg: 30  metres. 4b, 4c, 3b. 8 Assegurances, entre bolts, ponts de roca i 1 pitó.   Pujarem per l'esquerra del diedre aprofitant la millor roca amb passos prou bonics. 

2on. Llarg: 25 metres. 4b, 5c, 5a. 6 bolts. Anirem per l'esquerra del diedre per després anar a la dreta per superar un tram balmat, que un cop superat arribarem a la reunió. 

3er. Llarg: 25 metres. 5b, 6a, 5c, 5a, 4c. 14 bolts. Llarg vertical i ben bonic amb passos atlètics per superar un petit desplom i després escalada de placa fins a la reunió. Els passos no són obligats, es pot fer amb Ao. Dificultat obligada 5b.

Descens: Ràpel per la mateixa via o podem sortir pel darrer llarg de la via Reincidents i baixar caminant. 

Material: 14 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan Baraldés, Francesc Panyella i Joanet Domínguez, febrer 2026. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dissabte, 21 de febrer del 2026

Via Antonio Alarcón - Fals Esperó de la Pastereta - Montserrat. 21/02/2026

En diverses vegades que havíem quedat amb en Joan Rovira ens havia insistit que anéssim a fer la via que havia obert en homenatge a Antoni Alarcón. L'Antoni i en Joan havien obert unes quantes vies que ens han fet agradables més d'una jornada d'escalada. Realment la via ens ha sorprès per bonica, per ben trobada,  per la qualitat de la roca i addicionalment està molt ben equipada. 




La nostra ressenya


En Xavi començant la via, ho prova de alliberar-ho en lliure però al final no ha sortit.


Un cop arribat en un bloc la cosa es suavitza una mica i es deixa fer molt bé. 


La Ita apurant al màxim


Gaudint dels passos bonics del primer llarg.


Iniciant el 2on llarg ajudat amb un estrep 


Podrem fer servir l'estrep fins que veiem que podem sortir en lliure.


La tirada és molt excepcional, va al costat d'una fissura tota l'estona amb molt bona roca. Només al final de la fissura trobarem algun pas amb roca a controlar.


En Xavi treballant el segon llarg. 


Contenta la Ita perquè el Ae la passat amb Ao i lliure.


Iniciant el tercer llarg, els primers metres són prou drets després ja es tomba. 


En Xavi en el tercer llarg. 


Pujant el tram final del tercer llarg. 


Darrers passos del tercer llarg.


Arribant al camí que ens portarà al Clot de la Mònica. 


Fotografia de l'aproximació, la via i la sortida per dalt. 

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova o des de Collbató, agafarem el camí amb direcció al Clot de la Mònica. Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues fins que estarem sota la Cara Sud de la Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota mateix d'aquesta vessant. Ara haurem d'anar flanquejant en direcció est , trobarem alguna fita, fins que entrem a la cara est on hi ha una placa molt evident. Algun tram queda un xic penjat i cal anar en compte. Hi ha una sageta al peu de via. 

La via: La via ens ha sorprès molt gratament, doncs el lloc és preciós, tranquil, la roca és bona, l'equipament de luxe i l'escalada està súper ben trobada. Un bon homenatge a un bon company. 

1er llarg: 45 metres. 11 parabolts i una savina. Sortim verticals fins a posar-nos sobre d'un bloc, fins aquí haurem de fer algun pas Ao o Ae, després es manté vertical i difícil fins que entrem en un tram que va perdent verticalitat i es deixa fer molt bé. 
  
2on llarg: 30 metres. 11 parabolts i 2 ponts de roca. Anem a la dreta a buscar una línia de parabolts que va paral·lels a una fissura, farem els primers passos en Ae o Ao i després anirem progressant sempre per sota de la fissura. Quan sortim trobarem un tram de roca a controlar però ben assegurat. 
 
3er. llarg: 60 metres.  3 parabolts. Pujarem verticals per terreny dret fins que es tomba i ja podem pujar grimpant. A 30 metres trobareu un parabolt on podeu fer reunió si voleu.  

Descens: Nosaltres hem seguit pujant grimpant uns 150 metres i després caminant fins que hem trobat el camí que va des de Sant Joan al Clot de la Mònica que és per on hem baixat. 

Oberta per: Joan Rovira i Jaume Prat ,  juny del 2025 

Material: via equipada, 14 cintes exprés, 1 estrep, i R.
 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 20 de febrer del 2026

Via Del Guillem - Paret del Devessó - Malanyeu

 Segons les previsions a Malanyeu estaríem a recer de les rafegues de vent, així que cap allà anem. Ens acompanya l'Arseni i en Ferran. En Ferran que, està en recuperació,  aprofitarà per fer una caminadeta mentre nosaltres escalem. 

Un cop al peu de la paret ens decidim per anar a la via Del Guillem que fa 6 anys que la vàrem fer, així que no ens fa res repetir-la.


Us deixem la nostra ressenya.


La Ita que està animada ràpidament s'agencia el primer llarg. 


El primer llarg progressa per una placa típica de Malanyeu, però prou dreta. 


Els "cacos" han tret la primera plaqueta, però amb una plaqueta autoroscant ho deixem perfecte.


L'Arseni es fa seva la segona tirada, així farem una tirada cadascun. 


Una placa ben bonica d'escalada plaent. 


Gaudint del segon llarg, bonic fins que arriba a la rampa final que és una grimpada fàcil amb roca a controlar.


Ho hem encertat, gens de vent i cada cop el dia està més net, així que ens ho passem de conya.


Iniciant el tercer llarg.


L'Arseni en el tram més bonic del tercer llarg.


La Ita en els passos més bonics del darrer llarg. (Fotografia Arseni Lago)


Arribar al cim sempre té premi, en aquest cas, les bones vistes sobre el Pedraforca. 


Baixar caminant i gaudir d'aquest bosc tan bonic no té preu. (Fotografia Arseni Lago)


Aproximació: Sortint de l'aparcament del poble agafarem el camí que volta una casa nova, seguirem baixant per la pista fins que veurem un corriol que surt a ma esquerra. Seguint aquest corriol arribarem a un pont de pessebre que ens permetrà creuar un torrent que sempre hi baixa aigua, un cop creuat passarem per sota d'una casa fins un cruïlla que anirem a l'esquerra fins arribar a un torrent normalment sec. Passarem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens portà fins sota la paret. Ara anirem a la dreta fins a la part alta de la piràmide. Trobarem una G al peu de via. 

La Via. Una via que intenta trobar el seu espai en un lloc que ja està força ocupat i amb força vegetació. 

1er llarg: 30 metres. 1 pont de roca i parabolts. IV, V, V+ (un pas) V, IV.  Un llarg de placa força bonic i típic de la zona. Atenció a l'entrada de la reunió que és un xic trencat i poden caure pedres. 

2on llarg: 25 metres. 1 pont de roca, i parabolts. IV. III.  Llarg prou ben trobat. Sortim un xic a la dreta a cercar una placa que pujarem fins entrar en un terreny més trencat que ens porta a la reunió en un arbre. 

3er llarg: 30 metres. 1 pont de roca i parabolts. IV, V, V+, V. III.  Sortim vertical per un terreny trencat que ens portarà en una alzina, seguirem vertical per una placa amb una fissura transversal després trobarem un pas un xic més difícil però ben equipat, tot seguit anirem a l'esquerra per terreny fàcil on trobarem la reunió i l'inici dels ràpels.

Descens: 3 ràpels. 28, 25 i 30 metres o caminant per la cresta. 

Material: 10 cintes, i semàfor d'aliens (Opcional).

1ª Ascensió: F. Panyella i J. Baraldes. 2019.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!