divendres, 12 de juny del 2026

Via Foguera Nocturna - Cavall dels Brucs o Pupa dels Brucs - Regió dels Ecos - Montserrat 11/06/2026

 El Cavall del Brucs o també conegut per la Pupa dels Brucs, el podrem veure ben trempat sobre la Cova de l'Arcada. La seva forma i el seu nom el fan entrar a la categoria de cavalls i amb tots els drets.

En l'any 1945, els escaladors del Centre Excursionista Sabadell, J. Bofarull, J. Camarasa, i Sanlleí varen aconseguir la primera ascensió per la via Normal. Van accedir-hi tot descendit la carena del Cavall dels Brucs arribant així al punt més feble just en el coll, des d'aquí varem assolir el cim de l'agulla per primera vegada. Després es va obrir una variant per la canal de la vessant nord fins a trobar-se amb la via Normal. 

No va ser fins l'any 1979 que altre cop els escaladors sabadellencs, Pep Graells, Jordi Carreras, Lluís Baciero i en Santi Marzo obren la via Aresta Brucs que ha estat reequipada amb parabolts.

En l'any 1999, els escaladors, Òscar i Albert Masó obren la via Panallets, pujant per un mercat diedre, per després anar a buscar una gran balma per creuar-la i a la part final es troba amb l'Aresta Bruc.

En Carles Giralt i Ricard Darder el 4/8/2002 obren una via a l'esquerra de l'Aresta Brucs, en lliure i en trams d'artificial, que li posen el nom d'en Josep Barbera.

Finalment, en Joan Vidal el 25/04/2006 en solitari obra la via Foguera Nocturna, buscant la part més vertical de la cara oest. 


La nostra ressenya.


El Cavall dels Brucs per la vessant nord.

Avui ens hem decidit fer la via Foguera Nocturna, hem fet l'aproximació des del poble del Bruc, passant per la Cova de l'Arcada, per seguir després per un corriol fins al peu de via. Una excursió força interessant per si mateixa.


Superant els primers passos d'artificial. un bon desplom per començar. (Fotografia Ferran de la Rosa)


Sortint dels estreps per anar a la dreta. (Fotografia Ferran de la Rosa)



Iniciant els darrers metres d'artificial que ens portarà a la reunió. (Fotografia Ferran de la Rosa)



Ara li toca a la Ita, que com sempre farà els impossibles per no posar els peus als estreps. (Fotografia Ferran de la Rosa)


Com el primer llarg va en diagonal a la dreta, no la puc veure fins que quasi està arribant a la primera reunió.


Iniciant el segon llarg, amb la Saca Gran als peus. D'aquesta via hem de destacar la qualitat de la roca, sembla impossible la quantitats de còdols que anirem trobant durant els tres llargs de la via,


La Ita en l'incòmoda primera reunió.


Malgrat que la via es curta, té força ambient, fet que la fa més atractiva.


Començant el tercer llarg, que anirem fent, en artificial, Ao o en lliure segons les nostres possibilitats.


La segona reunió en una còmoda balma, va bé per compensar l'incòmoditat de la primera.


Tram vertical del tercer llarg, (Fotografia Ferran de la Rosa)


Sortint de la via.


En el cim, on trobareu un llibre de registre amb bon estat.


En la tercera reunió d'on preparem el ràpel de 35 metres fins a terra.

Ens ha agradat l'agulla, el seu entorn, i la via per la seva roca, equipament, l'ambient, i el grau que es deixa fer al gust. 

Aproximació: des del poble del Bruc agafarem el camí que primer va direcció al Vermell del Xincarró i després anirem direcció a la cova de l'Arcada, la passarem i arribarem en un lloc on hi ha un caos de blocs, aquí haurem de baixar una mica direcció al torrent de les Grutes, abans d'arribar-hi a ma dreta veurem que surt un corriol costerut, anirem pujant passarem un tram amb alguns esglaons i després anirem en direcció sud fins que haurem d'entrar direcció est per creuar el torrent Coma dels Naps de Dalt, un cop creuat anirem direcció sud fins al peu de via. 

La Via: itinerari de tres llargs molt ben trobats, amb equipament molt bo i una roca excepcional, en un entorn preciós i malgrat que la via es curta hi trobarem ambient.

1er. Llarg: 25 metres. Ae, 4c/5a/ Ae, 5b. 10 parabolts. Superarem un desplom amb l'ajuda d'estreps (3 passos) per marxar tot seguit en diagonal a la dreta fins un tram més dret que tornarem a fer servir els estreps. Reunió amb 2 parabolts.

2on: Llarg: 15 metres.  5c, 6a (5b/Ao), 5a.  5 parabolts. Sortim per l'esquerra per situar-nos a l'aresta, pujarem per terreny molt vertical mercès al bons còdols que anirem trobant, en el tram més difícil podrem fer Ao. Reunió en una gran balma amb 2 espits.

3er. Llarg: 15 metres. Ae, Ao, Ae. 4a, 8 parabolts. Sortirem per la dreta de la balma i podrem pujar amb Ae i Ao segons veieu.  Reunió amb 2 parabolts d'on podrem baixar en ràpel de 35 metres. Per arribar al cim només ens quedaran uns metres fàcils. 

Descens: des de la darrera reunió amb un ràpel de 35 metres.

Oberta per: Joan Vidal en solitari el 25/04/06

Material: 12 cintes exprés  + estrep.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimecres, 10 de juny del 2026

Via Funció Clorofíl·lica - La Pastereta - El Clot de la Mònica - Montserrat 09/06/2026

 La via Funció Clorofíl·lica s'ha convertit en la gran clàssica de la Pastereta amb una gran lògica. Aquest fet també té els seus inconvenients, ja que trobarem alguns trams del primer llarg i de l'inici del segon molt polit. Tot i així, segueix sent una via interessant de fer o repetir com és el nostre cas.

Avui, com en molts dimarts, ens acompanyen en Ferran i l'Arseni, com sempre ens ho hem passat d'allò més bé. 


La  nostra ressenya.


Començant el primer llarg. 


En aquest llarg hi trobarem una part inicial ben dreta i una entrada a la reunió també ben vertical, entremig trobarem una tram més fàcil. 


La Ita en la part més fàcil del primer llarg i al fons podem veure l'Arseni i en Ferran.


L'Arseni treballant el primer llarg.


Iniciant el segon llarg ben vertical i bonic.


Entrant a la segona reunió.


Iniciant el tercer llarg, ben bonic també. 


En el tram més fàcil del tercer llarg, just quan acabes pujant per l'aresta.


L'Arseni enfilant el darrer llarg (Fotografia Ferran de la Rosa)


En Ferran gaudint del darrer llarg.


Comencem el primer ràpel.

Aproximació: Nosaltres hem sortit des de Collbató, però també podeu sortir de la Vinya Nova, la distància fins a trobar el camí de l'Artiga Baixa és molt similar.  Ara seguirem aquest camí que poc a poc ens portarà a sota de la paret, on haurem d'agafar un corriol que ens portarà fins a peu de via. 

La via: la gran clàssica d'aquesta cara. Itinerari de tres llargs molt ben trobats i on hi trobareu passos molt bonics en una roca molt bona. Us tocarà l'ombra fins aproximadament les 12h.  Recomanable. 

1er. llarg: 45 metres, IV, V. 9 assegurances.  Pugem per un diedre fins el primer parabolt (visible des del peu de via), després anirem un xic a l'esquerra per tornar a pujar vertical, passat un tram més dret tornarem anar a l'esquerra, per terreny més fàcil, fins a sota d'un ressalt que un cop superat trobarem la reunió.

2on llarg: 40 metres, IV,  7 assegurances. Sortim verticals per entrar en una placa molt ferma que no deixarem fins arribar a la reunió.

3er. llarg:  30 metres, IV, III. 6 assegurances. Anirem per la placa de la dreta de la reunió fins un moment que quasi arribem a l'aresta i hem d'anar a l'esquerra per anar a buscar la reunió.

Descens: en 3 ràpels per la mateixa via. 

1ª Ascensió: Joan Rovira i Ricard Darder a l'any 1992

Material: 10 cintes + R
Apa a  escalar que el món s'acaba!!

 

dimarts, 9 de juny del 2026

Via 20 Anys Després - Roques d'Aguilar - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt - 08/06/2026

 Les Roques d'Aguilar és una bona solució pels que vivim al Vallés, ja que ho tenim molt proper, per altra banda l'orientació Oest, fa que els matins puguem escalar a l´ombra durant bona part del matí.


Començant la via 20 Anys Després. Avui repetim aquesta via que ens va deixar molt bon regust la darrera vegada que la vàrem fer.


Un primer llarg ben vertical on haurem de superar petits ressalts.


Aquesta zona s'hi ha fet molt bona tasca; tant pel seu equipament, com per la senyalització de les vies, tot aixó,  amanit amb una roca molt acceptable.


La Ita gaudint dels passos bonics del primer llarg.


On hi trobarem alguna "tibadeta" per superar els ressalts que ens anirem trobant. 


El segon llarg, a diferència de la majoria de les vies, té un bon tros ben vertical fins arribar a la zona més tombada. 


Superant els passos més difícils per sortir de la primera reunió.


Quan ja sortim per dalt ens comença a tocar el solet.


La ressenya treta de Santllors.com

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta hi ha una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta i a la primera lleixa trobarem la via. 

La via:  Itinerari ben trobat que ens proporcionarà una escalada agradable malgrat té algun pas difícil.

1er llarg: 30 metres. V, 6a. Sortim verticals amb passos bonics fins que anem un xic a l'esquerra per trobar la part més vulnerable i vertical del llarg, aquí trobarem algun pas força difícil, però bonic de fer.

2on llarg: 25 metres: V+, V, III. Sortim verticals amb algun pas a mirar per superar un parell de ressalts després, ja per terreny més fàcil, fins a la reunió. 

Descens: podeu baixar per la mateixa via o a peu per un camí que hi ha a la carena que us portarà directament a l'aparcament. Aquesta darrera opció només l'utilitzarem en el cas de que no tinguem cap cordada a peu de via o en les vies del costat, doncs el risc de caiguda de pedres és molt elevat.

Material: 10 cintes exprés. + R

Oberta per: Jordi Homet - 2017


                                                     Apa a escalar que el món s'acaba!

dilluns, 8 de juny del 2026

Via Nomiveichambcor - Agulla del Sol Ponent - Regió d'Agulles - Montserrat - 06/06/2026

 Per tancar el matí mirem alguna de les vies que hi ha a la dreta de la via Normal de l'Agulla del Sol Ponent. La que trobem primer, tot i estar molt ben equipada, ens fa dubtar perquè  doncs els primers metres estan plens de verdet. Al final decidim posar-nos-hi i a veure com en sortim.


La nostra ressenya. 


Amb l'ajuda de l'alzina arribem molt bé al primer parabolt, després la cosa és força fina, presses molt petites que fa una escalada exigent.


Poc a poc vaig guanyant alçada fins a sortir de la zona plena de verdet on hi trobarem unes presses un xic millor, però també es va posant més dret.


Aquest llarg m'ha costat molt, però després ha pujat la Ita com aquell qui res.


Des del cim podreu veure molt bé la paret oest d'Agulles i especialment l'Agulla del Sabre. 

AproximacióDes de Can Maçana agafarem el camí que ens porta al Refugi d'agulles i un cop al Pas de les Portelles ja veurem l'agulla sobre nostre. Només haurem d'aproximar-nos pel camí que passa pel costat de la Normal de la Portella Petita i després seguirem una mica més fins que baixarem a la canal i la seguirem fins que podrem pujar en un collet entre l'Agulla del Sol Ponent i les Savines, un xic abans trobareu el peu de via.  

La Via: Itinerari d'un sol llarg, on m'ha semblat molt més difícil de les ressenyes que he trobat, en una hi posen IV+, i en un altra V- . Potser avui tenia un mal dia, però penso que és força més difícil. Ara entenc el seu nom. 

1er. llarg: 25 metres, 5c, 5b, 5c/6a, 4b . 8 parabolts.  Per abastar el primer bolt, ens podrem ajudar amb l'alzina que ha crescut al mateix costat de la paret, després anirem progressant durant uns metres per una zona amb verdet i amb presses molt petites. Tot seguit baixa un xic la dificultat fins situar-nos en un tram més dret, on hi he trobat un pas molt exigent que un cop superat per terreny més fàcil arribarem a la reunió/ràpel.  Recomanable pujar fins el cim de l'agulla per gaudir de les vistes. 

Descens: Des del cim desgrimparem fins a la reunió i muntarem el ràpel que pràcticament baixa per la mateixa via.
 
Material: 9 cintes exprés, + R.

1ª Ascensió per: Manel Orbay i Jordi Moreras , 30/06/1990 i reequipada l'any 2021.

També us pot interessar Aresta Brucs

Apa, a escalar, escalar, que el món s'acaba!! 

diumenge, 7 de juny del 2026

Aresta Brucs a l'Agulla del Capdamunt - Regió d'Agulles - Montserrat 06/06/2026

 Després de fet el Gep Llarg hem anat al peu de la Saca i ens hem trobat amb dues cordades fet que ens ha fet desistir i hem marxar a fer l'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdamunt, una gran clàssica que no ens fa res repetir.


La nostra ressenya


L'Agulla del Capdamunt.


La Ita començant el primer llarg típic d'una aresta Brucs, on podreu gaudir d'una escalada plaent i prou assegurada.


Els passos són ben bonics.


Arribant a la reunió i mirant les assegurances del proper llarg. 


Iniciant el tram vertical del segon llarg.


Sort que hi ha bona pressa i bones assegurances. 


Al final de la via no hi ha reunió i haureu d'anar a cercar el ràpel.


Foto cim.

Aproximació: des de Can Massana pujarem fins el Pas de la Portella, després pujarem per sota de la Portella Petita, les Savines fins arribar a les cordes fitxes que ens deixaran a la canal que porta al peu de l'Aresta Brucs. 

La Via: escalada típica de les arestes brucs, amb un segon llarg un xic més dret que li dona un xic més d'al·licient. Les vistes des del cim són molt boniques i aquest fet ja justifica pujar-hi. 

1er llarg: 30 metres, IV. 4 assegurances.  Pujar cercant el lloc més vulnerable i gaudint d'una escalada típica de les arestes brucs. 

2on llarg: 20 metres: Vè, IV.  Des de la reunió anirem a buscar l'aresta de la dreta on veurem dos parabolts, després arribarem a una fissura que hi podrem posar un alien verd i sortir del tram més vertical. Poc abans d'arribar el cim trobarem un parabolt i un pont de roca que si volem podrem fer una reunió. També, podreu seguir fins el cim i anar a fer la reunió en el ràpel.

Descens: ràpel de 20 metres.

1a Ascensió: Jaume i Joan Cerdà, i Miquel Muñoz el 30/8/1959.

Material: 6 exprés i 1 alien verd.

Apa a escalar que el món s'acaba!!