Calcena - Canal Pilar Monterde - 27/10/2026

Donat que hem de marxar aviat escollim una via senzilla, però que sembla que és una clàssica de la zona. El nom de "Canal" li treu un xic d'atractiu, però realment la via ens va agradar força. Realment va millorant conforma vas guanyar alçada.

La nostra ressenya.

Quan ens acostem a la paret ens trobem que el sol encara no toca al peu de via.

Comença la Ita i ràpidament arriba a la reunió, doncs és un llarg senzill.

Arribant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg superant un petit ressalt. Les assegurances no les veurem fins comença a pujar. 

La segona tirada va d'esquerra a dreta buscant la part més atractiva.

Iniciant el tercer llarg. 

Un llarg bonic amb bona roca i bon equipament.

Ens toca el sol quant arribem a la tercera reunió. 

La Ita a la tercera reunió. Des d'aquesta reunió ens podem escapar per l'esquerra per un cable. Si ho fem ens perdrem el llarg més bonic de la via.

La sortida de la reunió ens trobarem amb un tram vertical, potser un xic desplomat, on hi ha uns bons forats per gaudir d'aquest primers metres. 

La tardor li dona uns colors molt bonics a la vegetació que ens envolta.

Sortim del tram més dret. Són 15 metres amb una roca excepcional i uns passos molt bonics. 

En el cim és molt gratificant gaudir de l'entorn.

Al fons tenim el poble de Calcena, no us deixeu de fer-li una visita, doncs és un poblet súper bonic. 

Foto cim de record d'aquesta zona que ben segur que hi tornarem.

Restriccions: sembla que les restriccions en aquesta zona són dinàmiques, així que millor actualitzar la situació abans d'anar-hi. Podeu consultar-ho en aquest enllaç.

Com arribar-hi?. Venint de Illueca per la carretera CV 698, ens trobarem que passarem per la zona d'escalada abans d'arribar a la trenca que ens portarà a Calcena, just en aquest creuament  podrem deixar el cotxe. Des d'aquí passarem el pont i caminarem uns metres per la carretera fins situar-nos al peu de via. 

La via: una via senzilla, però ben trobada, que ens ha sorprès gratament. Són quatre llargs que van millorant con forma anem progressant. L'equipament l'hem trobat adequat per una ascensió agradable.

1er. Llarg: 35 metres. 3c. 6 assegurances.  Progressarem per una placa tombada que segueix per la part esquerra de la canal fins a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. 4a. 9 assegurances. Superem un ressalt on els primers dues assegurances no les veurem fins que pugem algun metres, després trobarem una reunió i en aquest punt creuarem a la dreta de la canal, per un tram un xic brut, per anar buscar una placa maca que torna un xic a l'esquerra.

3er. Llarg: 30 metres. 4b. 8 assegurances. Placa molt bonica i agradable d'escalar.

4art. Llarg: 15 metres. 4c. 5 assegurances. Tram vertical, potser un xic desplomat fins arribar al segon parabolt. Els passos d'aquest tram són ben bonics i cal mirar-ho bé prèviament. Després segueix vertical fins a la reunió un xic per sota del cim. Des d'aquí una grimpada curta ens portarà el cim. 

Descens: seguirem unes fites fins un petit coll on trobareu una fita força gran. Des d'aquí baixem per un caminet que ràpidament ens portarà a la carretera. 10 minuts.

Material: via totalment equipada. 10 cintes exprès + R.

Oberta per: Carmelo Torrijo i Juan Nadal, 2004.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Eva y Los Civiles - Calcena - 26/10/2026

 Animats per les vies que havíem vist publicades a la web https://eskalatzencas.blogspot.com/ ens acostem aquesta zona al peu del Moncayo, just al costat del bonic poble de Calcena.

Arribem a migdia i el sol ja comença a fer el tom, així que, decidim veure quina via encara hi toca el sol, doncs encara que no fa fred, s'està millor al solet. 

Aquesta zona està a uns 100 quilometres de Saragossa i per tant és un lloc molt concorregut pels escaladors d'aquesta ciutat. Tot i que hi ha unes quantes vies de 3 i 4 llargs, la majoria de les vies són de caràcter esportiu. 

L'entorn és molt bonic i amb moltes aus així que hi ha limitacions per l'escalada que caldrà consultar abans d'acostar-nos-hi. Realment ens ha agradat molt i ben segur que hi tornarem.

La nostra ressenya.

Des de la mateixa carretera podem veure la via. L'aproximació és pràcticament inexistent. 

Els peus de via estan perfectament senyalitzats.

Només començà ja veiem que tot i està molt ben equipat els graus estan un xic ajustats.

El primer llarg és molt bonic, bona roca i passos divertits, fins i tot hi trobarem algun pas de bavaresa.

En el segon llarg ens trobarem 2 passos claus, un a la sortida on costa arribar a les bones presses i a mig llarg on trobarem un ressalt amb un parell de metres força difícils. 

Entrant a la segona reunió al costat d'una bona savina. 

Tot i que la via surt per l'esquerra, veiem un equipament que surt recta i amb una roca molt bona, així que la Ita surt per aquesta placa i poc a poc li va sortint. Al final s'ajunta amb la via que veníem fent. 

En plena escalada de la placa on la roca és força compacta i sort d'uns bon forats. Després entrem en un tram un xic més fàcil quan anem a l'esquerra.

Tram final de la via.

Foto cim. 

La darrera reunió.

Des del cim podem veure el poblet de Calcena.

Com arribar-hi? Venint de Illueca per la carretera CV 698, ens trobarem que passarem per la zona d'escalada abans d'arribar a la trenca que ens portarà a Calcena, just en aquest creuament  podrem deixar el cotxe. Des d'aquí passarem el pont i caminarem uns metres per la carretera fins situar-nos al peu de via.  

Restriccions: sembla que les restriccions en aquesta són dinàmiques, així que millor actualitzar la situació abans d'anar-hi. Podeu consultar-ho en aquest enllaç.

La via: escalada de 3 llargs molt bonics amb roca excel·lent però amb el graus una mica ajustats. La via està totalment equipada per gaudir-la. 

1er. Llarg: 30 metres, 9 assegurances, 5b.  Començarem per una placa tombada fins arribar al peu d'una fissura on hi trobarem un pas desplomat, després seguirem per la placa mantenint sempre la fissura a l'esquerra, Un xic més amunt hi trobarem uns passos de bavaresa ben bonics que ens permetran entrar a la part final d'aquest llarg. Reunió còmode al costat d'un arbret.

2on. Llar: 25 metres 9 assegurances. 5c. Per sortir de la reunió haurem de superat una petita panxa. Trobarem una bona pressa a la dreta però que costa d'arribar. Després a l'esquerra en trobarem una altra. Ens caldrà tibar de valent però també ens podrem ajudar d'un arbre petit que hi ha a la mateixa reunió. Després seguirem per un tram més senzill fins a situar-nos al peu d'una placa on trobarem uns passos força difícils on haurem de posar-nos i vigilant molt bé on posem els peus. La part final segueix per la placa un xic més tombada. 

3er. Llarg: 25 metre, 9 assegurances, 4c.  Per seguir la via no seguirem els parabolts que veurem tot recte i anirem a l'esquerra per una lleixa herbosa fins a situar-nos a la vertical d'una placa  que seguirem vertical fins a trobar un petit ressalt. Un cop superat ja arribarem a la reunió cimera.

Si el darrer llarg seguiu els parabolts que van rectes des de la segona reunió, us trobareu amb una placa molt fineta a l'arrencar fins arribar a una franja que la roca és de color vermellós. Després pujarem amb tendència a l'esquerra, passarem per una savina i tot seguit ja empalmarem amb la placa que porta a la mateixa reunió cimera.  5b, 25 metres. 10 assegurances. 

Descens: Pujarem per un corriol fins un petit coll on trobareu una fita força gran. Des d'aquí baixem per un caminet que ràpidament ens portarà a la carretera. 10 minuts.

Material: via totalment equipada. 10 cintes exprès + R.

Oberta per: Carmelo Torrijo i Juan Nadal, 2004.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Adrià - Els Mollons - Pobla de Claramunt - 22/10/2026

 Avui amb l'idea de fer alguna escalada als Mollons ens trobem amb l'Arseni i la Montserrat al Bruc. Després junts anem a la Pobla de Claramunt. Pel camí decidim fer cap la Via Adrià, una via equipada generosament i amb un grau obligat moderat. 

La nostra ressenya.

Peu de via preparant el material. (Fotografia Montserrat)

Malgrat que la roca es veu trencada la Ita comença el primer llarg. Des del peu és veu força equipat.

Amb elegància es fa aquest llarg.

Començant el segon llarg, la roca millora però es veu força dret.

La segona reunió amb tot l'equip. 

L'Arseni i la Ita en el segon llarg. (Fotografia Montserrat)

La Ita ben contenta doncs s'ha fet el llarg molt bé.

L'Arseni sortint de la via sembla que s'ho ha passat bé. 

La Montserrat lluitant amb els darrers metres.  Ja ho tenim això. 

Foto cim de record.

Aproximació: agafarem la A2 fins a la primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons i aquí  haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins una esplanada on hi ha uns pins tallats.  Aquí deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol costerut que va guanyant alçada fins el Molló Gros, després seguirem caminant direcció a l'oest fins arribar al peu de via.

La Via: un itinerari de dos llargs que segueix un petit esperó, amb trams de roca a controlar, però que està equipada amb generositat, on podrem força al gust i en funció el nostre grau. Els trams més difícils es poden fer amb Ao o amb algun pas d'Ae. 

1er. Llarg: 25 metres. 5b, 4c. Pujarem per la vessant dreta de l'esperó fins sota d'un ressalt que superarem amb compte per la roca a controlar i tot seguit arribarem a la reunió.

2on. Llarg: 25 metres. 5a, 5c, 6a.  Sortim verticals fins a sota d'una fissura per on segueix la variant, arribats aquí passarem al centre de l'esperò mercès a unes llastres que si bé, són unes bones presses, no donen massa confiança. Un cop al centre seguirem vertical / desplomat fins a la reunió. Després seguirem per una creta sense dificultat fins el cim.

Descens: des del cim anirem direcció est fins que a uns 50 metres trobarem un corriol a ma dreta. El seguirem i veurem que va baixant en direcció al collet del Molló Gros. Poc abans, a ma dreta, trobarem unes cordes que ens ajudaran a baixar un tram un xic més dret, després seguirem baixant pel camí fins que ens creuarem amb el camí de pujada. 

També tenim opció de rapelar per la mateixa via.

Material: 15 cintes exprés + R

Oberta per: Carles Ferré i Josep Moragues - 6/2019

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via dels Aladerns - Turó de les Arenes - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt -15/10/2026

Remenant per la web de Santllors, vàrem veure que s'havia obert una via al Turó de les Arenes i la vàrem deixar per un matí que tinguem la necessitat de tornar aviat. Just avui es donen aquestes circumstàncies  i així que ens decidim per anar a veure si  trobàvem aquesta via.

Després de passar per un curta canal plena de punxes arribem al peu de via. Ràpidament ens adonem que la roca no tè res a veure de la que trobarem a les Roques d'Aguilar. La via està molt bruta, la roca no sembla massa bona i per acabar-ho d'adobar hi ha un munt de pinassa que molesta molt. Tot i així, decidim posar-nos hi.

Per arribar al primer parabolt i únic ja veurem que no és massa difícil, però que la roca dona molta desconfiança, donçs tot i anant amb molta cura, alguna pressa se'ns queda a les mans.

Després d'uns metres de tensió arribem a un tram que pràcticament podem anar caminat.

Atacant el diedre del segon llarg, on hi trobarem un pitó en forma de U que està clavada en posició incorrecte. Per sort, aquí la roca està millor, però no podrem baixar la guàrdia,

Foto on hem parat per treure`ns el material.

Foto al cim del Turó de les Arenes. 

Aprofitant la foto de Santllors dibuixem l'aproximació. en color groc.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a Les Arenes que creuarem totalment seguint les marques del GR, quan sortim del poble seguirem per un camí amb una tanca a ma esquerra, aproximadament al final d'aquesta tanca, pujarem per la dreta fins situar-nos a la carena per sobre de la darrera casa, un cop a la carena anirem pujant per el terreny més net fins sota d'un petit turonet que per darrera fa collet amb la part baixa del Turó de les Arenes. Per pujar aquest petit turó buscarem a l'esquerra un lloc que podrem pujar amb una petita grimpada, un cop al cim, anirem al nord fins que podrem baixar a un petit collet. Arribats aquí anirem a buscar el fons d'una petita canal plena d'arítjols, baixarem uns 10 metres i a la dreta ja veurem el peu de via. Parabolt visible.

La Via: itinerari de dos llargs, amb roca de mala qualitat i que no ha estat sanejada, on ens podrem assegurar amb algun friend, un bon pi, i alguns arbusts que donen poca confiança. En el segon llarg hi trobarem que la roca millora un xic. Poc recomanable. Per col·leccionistes. 

Ressenya de Sant Llors.

1er. Llarg: 60 metres 1 parabolt. III, IV, II.  Pugem per l'esquerra fins que podem fer uns passos de flanqueig a la dreta i arribar al parabolt. Tot seguit pujarem pel costat d'una llastra (Compta) i a la dreta podrem agafar un petit arbret, des d'aquí ja veurem un bon forat per posar un friend i des d'aquí anirem a buscar un pi molt gros. Fins aquí haurem d'anar netejant la pinassa que anirem trobant. Un cop superat el pi, el terreny es va tombant, fins arribar a un punt que podem anar caminant fins a la reunió en un aladern.

2on. Llarg: 10 metres. IV, V. 1 pitó.  Pugem pel diedre fins un pitó que hi ha una baga, després ens trobarem que el diedre desploma i cal tibar una mica fer superar-lo. A la dreta hi ha un aladern on podrem fer reunió. Nosaltres varem seguir uns metres més per terreny fàcil per fer la reunió en un arbre. 

Descens: pujarem fins el Turó de les Arenes i baixarem per la vessant contaria fins a trobar un camí on podem escollir baixar per la dreta o per l'esquerra. Nosaltres hem seguit per l'esquerra hi hem pujat a les Roques de l'Aguilar, després hem baixat per la carena fins l'aparcament.   

Oberta per: Schkot i Bernal a l'any 2025.

Material: cordes de 60 metres, 8 cintes exprés, joc de friends, i bagues savineres. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Joc de Nens entrant per l'Avi Joan - Collbató - Montserrat 12/10/2026

 Aquest dilluns, aprofitant que és festa, quedem amb el Sergi i la Montse per anar a fer una escaladeta i així fer-la petar una mica. Com que fa temps que no ens veiem tenim moltes coses per a compartir.

Hem sortit sense cap via pensada, però quan hem arribat a Collbató ens hem posat d'acord per fer la Joc de Nens entrant per la via l'Avi Joan.  La Montse començant el primer llarg.

Després comença la Ita.

Un llarg senzill però amb una roca excel·lent.

Començant el segon llarg de la Via l'Avi Joan. 

Ja som a la Via Joc de Nens i és en Sergi que va al davant.

i la Montse li va al darrera. Tot ben amanit amb un dia extraordinàriament transparent  i bonic.

El primer llarg de la via Joc de Nens és una tirada senzilla, però ben bonica.

El segon llar comença amb un pas força finent.

Passets bonic per acabar la via.

La tercera reunió al cim d'aquest ressalt.

Ja ho tenim això. 

Foto cim de record. Ens ho hem passat de conya, ara ho acabarem de rematar amb un dinar a Collbató. Millor impossible!!.

La nostra ressenya.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà esquerra que ens portarà a la Drecera dels Graus, seguirem pujant fins que veurem que podem arribar flanquejant a la dreta fins a peu de via.  

La Via: fem dos llargs de l'Avi Joan per anar al peu de la via Jocs de Nens. Aquesta darrera segueix una combinació de ressalts curtets, sense massa dificultat, però prou interessants. Equipament adequat per la dificultat de la via. 

1er llarg: 30 metres 3 parabolts. 3c.  Una rampa amb molt bona roca que ens portarà a la reunió.

2on llarg: 30 metres, 1 pitó i 2 parabolts. 4b, 3a. Sortim amb un pas dret ben assegurat amb un bon pitó, després ja per terreny més senzill fins a la reunió. Canvi de reunió caminant a la dreta uns 40 metres.  Reunió en un bon replà on podrem veure un pont de roca blanc i un parabolt més amunt. 

3er llarg: 30 metres, 2 ponts de roca i 1 parabolt. 4a.  Placa senzilla amb millor roca del que sembla des de baix.

5è llarg: 20 metres 3 parabolts. 5a, 4b. Un esperonet de molt bona roca ens convida a seguir pujant, hi ha un moment que la roca no es veu tan bona i haurem d'anar un xic a l'esquerra. Pas finet per arribar al primer parabolt al sortir de la reunió.   Reunió en un collet.

6è llarg: 15 metres, 1 parabolt, 5a. Sortim verticals on trobarem un pas un xic "tonto"per arribar al parabolt, després ja una mica més fàcil fins a la reunió.

7è llarg: 20 metres, 1 parabolt, 4a. donarem la volta a uns matolls per arribar sota una placa força tombada que ens portarà al final de la via.

Després tenim dues opcions, anar a l'esquerra per trobar el camí de baixada, o fer una grimpada de II fins el Camí de les Bateries.

Descens: caminant pel Camí de les Bateries, o per la drecera que surt sota la senyera que hi ha pintada. 

Material: 5 bagues exprés i algun alien. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!