Via Rebombori - Gorra Frígia - Montserrat 31/05/2026

 Aquesta via ens l'havíem mirat un munt de cops, però no ens acabava de fer el pes, però l'altre dia en Joan Asín ens la va posar prou bé perquè avui ens decidim anar-hi a treure el cap. 

La nostra ressenya.

Els primers metres per una roca un xic polida.

Un cop superats els primers metres la roca millora i podem gaudir dels passos. Trobarem un pas molt curiós on haurem de posar una baga gran en un merlet ben gros. (Nosaltres hem posat una baga de 1,20 i ens ha quedat molt bé.

Arribant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg, curtet però divertit. 

La Ita a la primera reunió.

En el segon llarg anirem a buscar una savina seca i després un espit.

Darrers metres del segon llarg un cop superat un petit ressalt. 

Arribant al cim per la via normal. 

Foto cim.

Foto cim.

Aproximació: des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, anirem direcció a Sant Jeroni fins a trobar la canal que puja entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia. Pujarem per la canal fins el coll.

La via: aquest itinerari només té dos llargs, després haurem de sortir per qualsevol de les vies que arriben al cim. La via està equipada austerament amb espits i la part més curiosa està en superar un desplomet assegurat amb un gran merlet. Està bé per allò de fer totes les vies d'aquesta agulla.

1er. Llarg: 25 metres. 4b, 4c, 4b, 5c, 4a.  4 espits i un merlet. Des del mateix coll ja podrem veure els dos primers espits, com la roca està polida hem posat un alien verd abans d'arribar al primer espit. Des del primer espit anirem un xic a l'esquerra i abastarem el segon, després ja per terreny més fàcil fins sota del gran merlet (nosaltres hem posat una baga de 1,20m i ens ha quedat molt bé). Aquí trobarem una bona tibada, que també podrem resoldre posant un estrep en el merlet. Un cop superat trobarem un altre espit i tot seguit arribarem a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 3c, 4c, 5a, 4b. 1 espit i un parell de savines. Sortirem per l'esquerra de la reunió i pujarem vertical fins a trobar una savina morta, sobre mateix hi ha l'espit. Pujarem per una fissura i després anirem a la dreta per superar un petit ressalt (expo) després seguirem vertical fins una gran alzina on farem la reunió.

3er. Llarg: 25 metres. 2b, 3c, 3a.  Creurem el bosc i després nosaltres hem pujat per la via normal fins a trobar la reunió dels ràpels. D'aquí fins el cim caminant.

Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal.  Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan. 

1ª Ascensió: Òscar i Albert Masó - 1/03/98

Material: 6  cintes exprés, baga de 1,20 m, opcionalment 1 estrep i alguns friens, nosaltres només hem posat l'alien verd al començar

Dificultat: 5c, obligat Ae/5a

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Via Tomahawk - La Mamella - La Plantació - Montserrat - 28/05/2026

 L'Arseni ens ha proposat la Via Tomahawk a la Mamella. Una via força comentada a la xarxa i sempre amb molt bones opinions. Ràpidament estem tots d'acord per anar-hi, la decisió era anar-hi per baix o per dalt. Al final ens hem decidit anar-hi per dalt i ens ha anat força bé.

La nostra ressenya.

Ens ha costat una mica veure l'inici, però un cop al peu, al costat de l'arbre, no hi ha dubtes. Arribar el primer parabolt ens sembla difícil, però un cop ens hi posem hi arribem prou bé. (fotografia Ferran de la Rosa)

La primera reunió. Aquest primer llarg és ben bonic, roca excepcional,  molt bon equipament i un grau agradable d'escalar.

Certament aquesta via està molt ben trobada.

Arribant a la primera reunió, on trobarem el pas més difícil abans d'entrar a la reunió.

L'Arseni gaudint del primer llarg.

Tots coincidim amb l'elegància d'aquest llarg.

La Ita iniciant el segon llarg en el tram més vertical i al mateix temps també molt bonic.

Els primers metres són molt verticals, però amb un còdols excepcionals. 

La primera reunió vista del segon llarg un cop superat el tram més bonic.

En Ferran en el primer llarg. (Fotografia Arseni Lago)

Arribant a la segona reunió.

Des del cim la Ita en la darrera reunió.

L'Arseni sortint de la via.

Ja hi som tots.

Avui, ho hem encertat, hem escalat a l'ombra, per una via que ens ha agradat a tots, i ens ho hem passat súper com sempre.

Aproximació: des de l'estació del funicular de Sant Joan, agafarem el camí que va a Sant Jeroni fins passat la Gorra Frígía on veurem que podem pujar vertical fins un collet (mateix camí que anar a les vies de la cara oest de la Gorra Frígia), baixarem per la vessant oposada i anirem a toca la Gorra Frígia, ara tornarem a pujar fins arribar al coll, baixarem uns metres fins que podrem anar a buscar el collet que fa l'Agulla Doble, baixarem uns metres arran de la paret de l'esquerra fins que veurem una canal força dreta que baixa directa a La Mamella i al peu de via.

La Via: una troballa que navega per un mar de còdols, on podreu gaudir d'una escalada plaent en els dos llargs. Ideal per els dies de calor. Recomanable.

1er. Llarg: 35 metres. 4c, 5a, 4a, 5b. 10 parabolts. Pujarem vertical fins el primer parabolt i després ja anirem veien les assegurances que van marxant en lleugera tendència a la dreta. Passos  molt bonics ens acompanyaran durant tot el llarg. 

2on. Llarg: 25 metres. 5c, 5b, 4b. 5 parabolts. Sortim per la dreta de la reunió i enfilem uns metres molt verticals amb algun pas un xic desplomat, però la qualitat de la roca fa que gaudeixis de valent tot el llarg. 

Descens: hi ha un ràpel de 45 metres per la vessant sud-est, però nosaltres hem baixat per la mateixa via, doncs està molt ben equipat. Hem fet dos ràpels, 25 i 50 metres. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!  

Via Incògnita - Els Estalvis del Porró - La Plantació - Montserrat 26/05/2026

A proposta d'en  Ferran anirem a La Plantació a fer la Via Incògnita. Quedem d'horeta per pujar fins el peu de via a l'ombra i ho hem encertat, doncs fins i tot hem fet la via sense sol. 

Quan hem arribat al peu de via, ens hem trobat un pal telescòpic per caminar, segurament dels darrers que han estat per aquesta agulla. Si algú l'ha trobat a faltar que ens posi un comentari en el blog.

Teníem molt bon record de la veïna Pell Roja, especialment per la seva roca; cantelluda, abrasiva i amb bons forats que en donar un plaer especial acaronar-la. En aquesta via hem tornat a sentir les mateixes sensacions.

La nostra ressenya.

Després d'una aproximació ben fresca arribem al peu de via i ben aviat veiem on comença. Els parabolts inicials ja ens marquen els primers passos.

Iniciant els primers metres. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Després d'uns primers metres molt verticals, la placa perd un xic de verticalitat i passa a una escalada ben bonica i agradable d'escalar.

La Ita apurant molt bé els primers metres. (foto Ferran de la Rosa)

Entrant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg per una placa franca fins sota d'un ressalt que haurem de superar amb uns passos un xic més exigents, 

La Ita superant el tram més difícil d'aquest segon llarg.

Arseni arribant a la primera reunió.

Arribant a la segona reunió.

En Ferran i l'Arseni en el primer llarg. 

Iniciant el segon llarg.

Per arribar a dalt del cim de l'agulla, anem a la dreta i ens trobem amb la sortida de la via Pell Roja.

La Ita a la segona reunió.

L'Arseni arribant a la segona reunió.

En Ferran molt content perquè la seva proposta per avui, ja és una realitat.

Foto cim tots molt contents, ho hem encertat i ens ho hem passat súper bé. 

Aproximació: des de Collbató anirem en direcció a la Vinya Nova fins l'antic pàrquing del Clot de la Mònica, des d'aquí anirem pujant pel camí fins al collet. Abans d'arribar-hi deixarem el camí amb marques blaves que va a Sant Joan. Des del collet baixarem una mica i després planejarem fins a trobar una gran fita que ens marcarà l'inici del Torrent dels Llorers, seguirem pel camí, farem un parell de ziga zagues i arribarem a la carena i ja veurem l'agulla a la nostra dreta. Ara hem de seguir pujant fins que veurem que podem entrar el bosc per flanquejar fins al peu de via. 1h,15' .

La via: un itinerari molt ben trobat, amb molt bona roca i bon equipament, on podreu gaudir d'una escalada ferma i divertida. Recomanable.  

1er. llarg: 30 metres.  5c (Ae/Ao), 5b, 4c, 4b. 3b 9 parabolts.  El tram més difícil d'aquest llarg està en els primers metres que són ben verticals, però ben equipats i amb bona roca. Després la placa perd verticalitat fins a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres.  4b, 5c, 5b, 4b. 9 parabolts. Seguim per la placa fins a sota d'un ressalt que superarem primer per la dreta i després un xic a l'esquerra per seguir vertical fins a la reunió.

3er. Llarg: 10 metres. 4a. 1 espit i 2 parabolts.  Anirem a la dreta per sortir pels darrers metres de la via Pell Roja. Una escalada agradable fins el cim.

Descens: Ràpel de 60 metres per l'Aresta Brucs. (cara oest).

Material: 10 cintes exprés, 1 estrep opcional + Reunió. 

Oberta per: ¿? sense dades.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Doc Anton - Magdalena Superior - "Gorros" - Montserrat 24/05/2026

 Després de la via Òptima a la Gorra Frígia baixem per la via normal i ràpidament som al peu de la via Doc Anton, on encara tindrem una part a l'ombra.

Iniciant el primer llarg.

La Ita començant el segon llarg.

Ja som al tercer llarg, el més bonic de la via.

La segona reunió. 

En el tercer llarg, hi ha un moment que sembla que vagi a buscar la canal, però ràpidament torna a l'esquerra on hi trobarem els trams més verticals i bonics.

Histories antigues a la segona reunió.

Gaudint dels trams més drets del tercer llarg. 

Passos drets però amb bons còdols. 

Iniciant el quart llarg, els primers metres també són ben verticals. 

Després es tomba un xic. 

Darrera reunió quasi al cim. 

La nostra ressenya.

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni passant per sota de les Magdalenes i de les Gorres, un cop arribats al peu del "Gorro" Frigi, agafarem la canal que porta a la normal d'aquesta agulla. Un cop al coll baixarem un xic i a la nostra esquerra trobarem el peu de via i a la nostra dreta l'Ermita de Sant Martí. 

La Via: itinerari dedicat a Anton Rañé traumatòleg que li va arreglar l'espatlla a en Guillem Arias. La via està molt ben equipada i on hi trobareu passos molt bonics. No hi toca el sol fins a mig matí, així que va bé pels dies de calor. En la primera part hi trobareu algunes assegurances velles, que sembla que corresponen a una via que pujava per la canal. Recomanable.   

1er llarg: 50 metres IIº, IIIº. Tirada molt senzilla que només hem d'anar seguint les 6 assegurances que hi ha. A 25 metres trobarem una reunió que deixarem.

2on llarg: 30 metres IV, V, IV. sortim de la reunió i anem en diagonal a la dreta per superar un petit sostret just a tocar amb una canal, d'aquí tornem a l'esquerra per situar-nos a la placa. 

3er llarg: 25 metres IV, V, V+ IV. tornem a sortir a la dreta per trobar la part més feble de la paret, després tornem a l'esquerra per fer la reunió. Els passos més difícils estan sobre equipats per fer-los amb A0. 

4art llarg: 20 metres. IV, III, II, sortim per l'esquerra de la reunió per seguir pel fil de l'aresta fins el cim.

Material: 13 bagues exprés i Reunió. 

Descens: dos ràpels de 25m per  la cara Sud-Est. o si aneu en cordes de 60 metres podreu baixar amb un sol ràpel. 

Oberta per: Guillem Arias i Xavier Amill, 2008

Apa a escalar que el mon s'acaba!!