Follow by Email

divendres, 7 de maig de 2021

Montserrat - Agulles- l'Escorpí - Via del Terry - 07/05/2021

 Avui és la quarta vegada que pugem a l'Escorpí. Hi havíem pujat per primer cop a l'any 1970 per las via normal  i després la vàrem repetir en els anys 1973 i 1975. Han passat uns quants anys per tornar-nos a decidir d'anar aquesta agulla i la decisió ha estat motivada per la via oberta pels germans Masó que puja per la cara est. Un itinerari interessant  en el seu conjunt.


Pujant per la vessant nord podrem veure l'itinerari que volem fer. 


Després d'una bona excursió arribem a la reunió d'inici de la via. 


Durant tota l'ascensió tindrem el Bisbe com observador 


Un primer llarg molt bonic que progressarem a la dreta per situar-nos sobre d'una bona timba. 


Passos elegants i molt ben trobats per anar guanyant alçada.


Mira a baix i observar els verds de les noves fulles és d'allò més plaent. 


Un segon llarg més senzill, però on haurem d'anar en compte amb la roca. 


Sortint del pedestal per arribar sota de l'Escorpí. 


Per arribar al primer spit haurem de fer una mica el Tarzan. 


Després ens espera el llarg més bonic de la via, vertical, amb bona presa i força ben assegurat en els llocs difícils. 


Arribar a dalt d'aquest cim i poder gaudir d'aquestes vistes amb una tranquil·litat immensa és tot un premi.


Observar el teu entorn et deixa meravellat.  


Que som nosaltres al costat d'aquestes roques tan majestuoses ? 


Ens hi passem una estona gaudint d'allò més. 


Preparem el ràpel.


Un record de com era l'anterior ràpel.


Això si que és un menhir (La Torta o La Mà) 

Amb tot el matí, pujant per la vessant nord i tornant pel refugi i la portella hem vist a 4 persones i hem sentit uns escaladors mentre baixàvem per la Canal Ampla, però que no hem sabut veure. Una tranquil·litat immensa, tot un goig poder gaudir d'aquesta zona sense gent.    


Us deixem la ressenya original doncs poca cosa hi podríem afegir.

Aproximació: des de Can Massana hem agafat direcció a Coll de Port fins que trobarem la trenca que porta al Coll de les Agulles. Arribats al Coll pujarem en direcció a La Torta, camí amb senyals vermelles, en la primera clariana veurem que hi ha una canal que baixa a la vessant est, baixarem per la canal i després anirem flanquejant arran de roca fins arribar a una canal que pujarem una mica i trobarem la reunió. 1h i 15 minuts. També podeu pujar per la vessant del Refugi fins al Coll de les Agulles. 

La Via: itinerari molt ben trobat que ens farà gaudir del fet de progressar per una aresta aèria i pujar a l'Agulla de l'Escorpí que treu el cap sobre la Paret Nord d'Agulles. Totalment recomanable.

1er llarg: 30 metres. IV, V-, 3 spits i 1 pitó.  Des de la reunió farem un flanqueig a la dreta fàcil fins a trobar un bon pitó. Després pujarem vertical però amb una tendència a la dreta fins a sortir al fil de l'aresta on ja veurem la reunió uns metres més amunt.

2on llarg: 35 metres. III, IV. 3 spits. Pujarem recte, però fàcil i amb roca a controlar, per l'aresta fins a trobar el primer spit després seguirem per un terreny vertical fins una savina i un romaní, abans però trobarem dos espits més. Des de la savina per terreny més fàcil fins un bosquet on farem reunió en un arbre. Ara haurem de fer un canvi de reunió uns 20 metres a l'esquerra.

3er llarg: 40 metres. Ae, V+, V, IV. 6 spits i un buri. Pujarem a l'arbre posant l'esquena a la paret fins que ens podrem donar la volta i xapar el primer spit, farem un pas d'estreps, i després seguirem en lliure en tendència a la dreta , amb passos bonics i molt elegants, un cop deixem els spits haurem d'anar pujant uns metres verticals fins a trobar un burí i d'aquí fins el cim. La reunió la muntarem a la vessant oest en el ràpel.

Descens: Ràpel de 20 metres per la cara oest.

Material: 8 cintes, 1 estrep, + R.

1ª Ascensió: 21 i 27 d'agost de 2008, per Òscar i Albert Masó Garcia. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!


dimecres, 5 de maig de 2021

La Falconera (Garraf) Via Ania Kostecka - 05/05/2021

Feia temps que volíem anar  a escalar el Garraf, però les restriccions comarcals ens ho han impedit. Escalar amb el mar com a teló de fons enamora i si addicionalment  fa un dia prou clar la cosa encara engresca més.


El camí d'aproximació ja et permet contemplar la via que volem fer. 


Un parabolt i un espit et marquen l'inici de la via. 


Intentant trobar la manera d'incorporar-te en aquesta placa que hi marquen 6a+, no hi hagut manera de fer cap pas, sort que es pot fer amb Ao.


A plena feina superant els passos amb Ao.


L'Ita ho prova de segona hi tampoc li surt. Sembla més difícil del que marca la ressenya. 


Entrant a la reunió.


El següent llarg, per lo menys si veuen presses, tot i així les assegurances estan distants i caldrà tibar de valent.


Els primers dos passos el faig amb Ao i després un cop arribat al tercer em penjo d'estreps per veure la sortida. Uns passos bonics per una fissura a l'esquerra ens permetran sortir d'aquest tram més difícil. 


Des de la segona reunió ja en tram menys difícil .


Darrer pas abans d'entrar a la reunió. 


Iniciant el flanqueig de la tercera reunió. 


La segona reunió. 


Entrant a la tercera reunió amb les vistes del port al fons. 


Com la cosa pinta en bastos ja porto l'estrep preparat. 


Jo anava convençut  que la via sortia pel diedre, però en la quarta assegurança s'enfila per la part més vertical de la dreta, i segons sembla i manca un pitó. Aquí sort de la tramposa i l'estrep. 


La tercera reunió.


Gaudint dels darrers metres de la quarta tirada. 


No baixem en ràpel i així podem gaudir d'aquest darrer pas i del fet d'arribar al cim. 


Han rafet el pedró. 


Foto cim molt contents. 


La nostra ressenya.

Aproximació: un cop entrat en el poble del Garraf anirem en direcció al Port Nàutic, un xic abans podreu aparcar en una zona blava que ara no es cobra. Certament quan passin a cobrar no hi haurà lloc per aparcar per anar a escalar. Cada cop ho posen més difícil.

La Via: ben trobada i força bonica amb l'equipament just i necessari. Passos llargs i força obligats on haurem de tibar de valent en funció el vostre grau. En el nostre cas ens ha agradat força però ens ha costat. 

1er llarg. 35 metres. IV, V, A0 o 6a+, V, IV.  7 parabolts. La via comença en una replanet on trobareu un parabolt i un espit. Des d'aquí ja veureu els parabolts de la placa que hi ha entres les vies Bavaresa i Mendigos del Mar. Començarem per unes plaques que es deixen fer fins a que es posa més vertical i entrem a la placa que nosaltres hem fet amb A0, després seguirem amb una escalada més fàcil fins a la reunió. 

2on llarg: 25 metres. Ao, Ae, Vè. 5 parabolts. Des de la reunió estant es veu força difícil, però un cop t'hi poses ho vas trobant prou bé.  Sortirem per l'esquerra de la reunió fins el primer parabolt des d'aquí haurem d'anar a la dreta fins a xapar el proper. Ara ja haurem d'anar verticals fins el quart parabolt. (Nosaltres hem fet un parell de passos d'estreps). Des d'aquí sortim a l'esquerra un xic per una fissura molt maca i tot seguit arribarem al proper parabolt, ara anirem una mica a l'esquerra i tornarem a la dreta per entrar a la 2ª reunió.

3er llarg: 20 metres. IV. 2 parabolts. Des de la reunió veurem un parabolt a la nostra esquerra que ens indica l'alçada per on va el flanqueig. Després trobarem un 2on parabolt, però abans hem posat un Totem lila. Un llarg de flanqueig bonic.

4art llarg: 20 metres. V+, Ao, Ae, V+, V. 4 parabolts i 2 pitons.  Sortim pel diedre  ( veurem restes d'espits) i trobem 1 parabolt i després 1 pitó, passos difícils. seguirem pel diedre fins a la 4a assegurança, que ens obliga anar a la dreta i deixar el diedre, aquí hi ha un pas força llarg i obligat, que amb una bona tramposa us ajudarà. En aquest parabolt hem fet un pas d'estrep. Seguirem vertical fins un pitó on sortirem a la dreta i un altre parabolt es assegurarà l'entrada a la reunió.

5è llarg: 20 metres. IV, II. Si de la reunió no voleu baixar en ràpel només us quedarà un pas molt bonic i una grimpada.

Descens: nosaltres hem baixat caminant des del cim. 

Material: 10 cintes. 1 estrep, 1 Totem Lila. + R.

1ª Ascensió: 10/01/2019 per Àngel Vedo, Xavier Llanetis, Pau Gutierrez. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimecres, 28 d’abril de 2021

Sant Llorenç del Munt - Les Roques d'Aguilar a les Arenes - Via Jaume Camarasa - 27/04/2021

Aquesta setmana que podem anar més lluny el temps no ens acompanya de totes maneres decidim provar sort. 

Quan sortim de casa comença a ploure, però sembla que seran unes gotes i no fem massa cas. 


Quan arribem al peu de via està tot ple de fang i es veu que a plogut força.


Els primers metres es noten humits, però després la cosa està millor, però quan li toca pujar a l'Ita tornen a caure quatre gotes.


Mentre va pujant observo les flors que hi ha a la seva esquerra. 


Certament, encara que el dia que fa sembla el novembre que de la primavera, les flors que ens envolten ens recorden que estem vivint la primavera i ja ho diuen a l'Abril gotes mil. 


L'Ita fent el segon llarg. Una tirada més curta però amb un pas força bonic a la sortida de la reunió. 


La roca, en aquesta via, està molt sanejada i et permet gaudir de l'escalada. 


En petits forats de la roca les flors lluiten per la seva supervivència. 


Un cop al cim, i vist que el temps no millora decidim sortir per dalt i baixar molt còmodament caminant. Tornem contents doncs avui no pensàvem que podríem fer res. 


Ressenya de les vies de la zona.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta arran de paret fins que trobarem una corda fixa que ens permetrà baixa uns metres i només ens quedarà uns metres per arribar al peu de via.

La via: via que va obrir en Anselm Camarasa en homenatge al seu pare, un dels pioners de l'escalada a Sabadell. Via ben trobada, amb bon equipament i bona roca que ens permetrà gaudir d'una bona escalada. Recomanable.

1er. llarg: 38 metres. IV, V+, V. 9 parabolts.  Tirada de placa que trobarem un pas difícil per superar un ressalt. V+, però està molt ben assegurat. 

2on. llarg. 20 metres. V, IV. 3 parabolts. seguim per la mateixa placa on la principal dificultat és sortir de la reunió, després ja és més fàcil.

Descens: podem baixar en ràpel per la mateixa via o caminant. Aquesta darrera opció no és aconsellable s'hi ha alguna cordada al peu, doncs hi ha molta pedra solta. De totes maneres el camí de baixada és molt bonic. 

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!





  

dilluns, 26 d’abril de 2021

Serra de l'Obac - Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus - Via Jordi Anglès Soler 24/04/2021

El mateix dia de Jordi en Toni Hilla va publicar una via a la Serra de l'Obac en homenatge a Jordi Anglès Soler, gran alpinista terrassenc de la nostra època amb un bon historial alpinístic, en els Alps, Andes i Himalàia. Morí, el dia 5 de Juliol de 1995 a l'edat  de 39 anys durant l'expedició al K2 quan baixava de la cota de 8300 metres. 

La situació de la via, el fet de conèixer els que l'havien obert i també a la persona homenejada, tot plegat va fer que el dia següent anéssim a fer la segona ascensió. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Vista del Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus.


La polsina a la roca ens indica on hi ha els parabolts.


Passos bonics i amb roca bastant sanejada són la tònica del 1er llarg. 


Hi ha moments, però que passa molt propera de la Via Manel Roviras


Gaudint d'aquest primer llarg.


Iniciant el segon llarg amb una roca brutal, la llàstima que no tinc la força per apurar-ho totalment en lliure.


L'Ita només a fet un pas d'Ao i després ja li ha sortit totalment en lliure. 


Una bona instal·lació en els cim ens evitarà anar a l'alzina que està un xic més lluny. 


Un gran plaer és assentar-te al cim d'aquest cingle i deixar-te portar pel pensament mentre admires el Paller de Tot l'Any amb Montserrat al fons. Aquí ens hi vàrem passar una bona estona.

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem per la pista fins el coll de Tres Creus i ja tindrem al davant nostra el Cingle de la Foradada, només haurem de baixar uns metres i després ja ens podrem apropar a peu de via.

La via: En línia a les de la zona, amb passos molt bonics i un segon llarg on haurem de tibar de valent per fer-lo totalment en lliure. Ens ha agradat força. Recomanable. 

1er llarg: 20 metres. 3 parabolts. III, Vè, IV+, IV, IV+.  Superem uns metres fàcils fins el primer parabolt on trobarem un pas que ens haurem de mirar abans. Un cop superat anirem verticals per superar un petit ressalt, possibilitat de posar un friend mitja en una fissura horitzontal, doncs el següent parabolt no els veus fins que ja ho has superat, després seguirem per una placa fineta fins a la reunió.

2on llarg: 10 metres. Ao/Ae (1 pas), 6a+, Vè. El primer pas ho vaig provar amb Ao, i no em va sortir, així que hi vaig posar un estrep i des d'aquí ja podem arribar al següent bé i sortir en lliure fins el cim. Roca brutal i amb molt bona pressa.

Descens: anirem en direcció Nord i baixarem altra cop a la pista.

Material: 4 cintes exprés, 1 estrep i R.

Dificultat màxima obligada: Ao/Vè.

1ª Ascensió: 23/04/2021, per Jordi Cuevas i Toni Hilla. Moltes felicitats per la feina feta!!

Apa a escalar que el mon s'acaba!!