Via Adrià - Gorra Frígia - Montserrat 11/05/2026

Arribar a dalt de la Gorra Frígia sense més gent escalant per la zona és tot un luxe. Poder estar una estona en el cim com si estesis qui sap a on no té preu, però de sobte les campanades del Monestir et fà tornar a la realitat, no estem sols, però per uns moments ens ho ha semblat i aixó que tenim. 

Foto cim. 

Ens hem posat a la via de l'Adrià, però per uns moments hem dubtat, doncs feia un vent força fresc.

Un primer llarg ben bonic que la Ita se l'ha enllestit amb un tres i no res.

Il·lusionat per ajuntar les dues tirades següents, surto de la reunió. Sé que em trobaré un munt de còdols que em farà gaudir d'allò més, que més volem??

La Ita 60 metres més avall, entre mig ens separen un munt de passos divertits.

En el tram més dret abans d'arribar a la reunió.

Són tan bonics els passos que no pararia de fer fotos i quina més maca. 

Veure-la pujar amb aquesta elegància m'encanta. 

Mentre està entrant a la reunió penso que afortunats que som de poder gaudir moments com aquests junts, és una sensació brutal, difícil d'explicar. 

Aquests peus petits que es posen sobre qualsevol cantell amb total precisió. 

Mentre asseguro i faig fotos també admiro com progressa amb total elegància. 

La quantitat de preses com caps de criatura, fa que puguis pujar aquest tram vertical gaudint de veritat.

Arribant a la quarta reunió amb el bonic Trencabarrals vigilant la nostra progressió.

Però les tirades dretes s'han acabat, ara només en resta superar el ressalt que ens portarà al cim. 

Darrers metres, moment d'admirar el Monestir i gaudir del pati. 

La nostra ressenya.

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via. Primer parabolt visible .

La Via: itinerari completament equipat, on podrem gaudir d'una escalada plaent amb una roca excepcional. 

1er. Llarg: 40 metres. 4b. Escalada de placa molt bonica.

2on. Llarg: 25 metres. 4b. tirada més curta, peró aquí l'escalada ja començareu a trobar uns bones presses que us faran gaudir del llarg.

3er. Llarg: 35 metres. 5b. Poc a poc us trobareu que la cosa es va posant dreta fins arribar sota d'un sostret que podreu atacar directament o anar un xic a la dreta on trobareu més bona pressa, després vertical fins a la reunió.

3art. Llarg: 30 metres. 4b. Sortireu verticals per la dreta de la reunió amb passos drets però molt bonics, quan la tirada perd vertical haureu d'anar a l'esquerra per trobar la reunió. 

4art. Llarg: 35 metres. 4b. Pujareu per la placa ajaguda, fins el segon parabolt que podreu passar a la dreta i després recta fins a la creu on fareu reunió. 

Material: 10 cintes exprés + R.

Oberta per: A. Cardona i A. Montesinos 6/1990

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Aresta de la Sardana - Les Arenes - Roques de l'Aguilar - Sant Llorenç del Munt - 10/05/2026

 Les Arenes, per nosaltres, és un bon recurs per quan només tenim una estoneta per escalar. Això si, ens tocarà repetir una via.

Un cop situats al peu de l'Aresta de la Sardana, ens hem trobar un primer llarg un xic moll, les pluges d'ahir s'han de notar per algun lloc.

La nostra ressenya.

Començant, la roca brilla per l'aigua, per sort la part de dalt es veu ben seca. 

Sort que el tram més difícil d'aquest llarg està sec.

Però l'entrada a la reunió està més molla, sort que ens hem pogut agafar els arbres.

El segon llarg segueix l'aresta/ esperò amb roca molt bona i "disfrutona" 

Com s'ha fet força aquesta via la roca està molt sanejada i permet una escalada plaent. 

A la nostra dreta hi ha aquest jardinet que m'encanta. 

Arribant a la segona reunió. 

Un pas dret per sortir de la reunió. després per terreny més tombat fins a la reunió. 

Ja ho tenim això. 

Com esperàvem ens ha salvat el matí.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol que ens acostarà a peu de via.

La Via: itinerari ben trobat, sense compromís, ideal per iniciar-se a les escalades de més d'un llarg. Són tres llargs ben equipats i amb una dificultat màxima de 5b.

1er llar: 35 metres. 5 parabolts. 3b, 5a, 4a.  Començarem en una especie de trinxera que ha format l'aigua. (placa amb el nom de la via). Pujarem un tram un xic vertical per entrar tot seguit en un terreny fàcil que ens situarà sota d'un petit muret on trobarem un pas dret i finet, després ja es tomba fins a la reunió.

2on llarg: 28 metres. 6 parabolts. 5b.  Una escalada plaent per un petit esperó.

3er llarg: 23 metres.  parabolts. 5b , 4a.  Sortirem de la reunió per l'esquerra i superarem un petit ressalt amb un pas que ens ho haurem de mirar, després ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

Descens: per la mateixa via. També podeu baixar caminant seguint un corriol que va per la carena fins just on hem deixat el cotxe.

Material: 6 cintes més R.

Oberta per: Jordi Homet  - 2017

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Via Salvador March - Roca Llarga (Monòlit) - Els Mollons - La Pobla de Claramunt - 07/05/2026

 En els anys 70, els Mollons era un lloc que hi vàrem anar diverses vegades i en el Monònit concretament i varem anar en tres ocasions:

- Via Ràpel la Ita hi va fer un curset a l'any 1973 - (Avui està per restaurar tota) 

- Via Diedre - any 1975 amb el Xavi Balet i en Ramon Font. 

- Via Normal - 30/11/1977 

La via del Diedre (no sé si el nom és correcte) només recordo que només començà hi havia un sostret, que avui es veuen uns burils molt fotuts. No he sabut veure per on sortia després.

La Roca Llarga o Monòlit és una agulla força atractiva i que convida a pujar-hi.

La Ita pujant per la via ràpel a l'any 1973.

Us deixem la nostra ressenya.

La fissura / encastament inicial. (Foto Ferran de la Rosa)

Fins aquí la roca era bona, però de sobte fa un canvi on trobarem roca força trencada fins a la reunió.

La via la trobarem ben equipada amb parabolts i pitons tots ells força vells.

L'Arseni començant el diedre/encastament. 

Entrant a la reunió. 

Mirant com superar el bloc que és un xic desplomat. (Foto Arseni Lago)

Un cop superat un pas atlètic de la segona tirada.

Just en aquest punt la via s'ajunta amb la Normal. 

La primera reunió.

En Ferran que avui ha fet de cotxe escombra :-)  (Foto Arseni Lago)

Foto cim.

Iniciant el curt ràpel per la cara oest.

Aproximació: agafarem la A2 fins a la primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins una esplanada on hi ha uns pins tallats.  Aquí normalment deixem el cotxe per anar el Molló Gros, però si volem podem seguir per la pista fins a una corba on trobarem un bon lloc per deixar-lo. Després seguirem per la pista fins que agafarem un corriol que passa just per sota de la via. 10 minuts des del cotxe.

La Via: aquest itinerari és un dels més interessants dels Mollons, va per la cara est del monòlit, buscant la part més vulnerable, seguint les fissures fins que, quasi a dalt  s'ajunta amb la via normal. Veien la quantitat de pitons vells que hi ha sembla que bona part la feien en artificial.Si algun pas la roca no us dona confiança sempre podreu fer Ao, ja que els passos més delicats estan ben equipats. 

1er. Llarg: 20 metres. 4c, 5b, 4a, 5b.  5 parabolts, 1 pitó i un cap de burí.  Pujarem per la fissura encastament fins que sortirem a unes vires, anirem a la dreta i pujarem vertical per tornar a la dreta fins a la reunió.

2on. Llarg: 25 metres. 4a, 5c, 5b, 5c, 5b. 5 parabolts, 4 pitons (hi ha algun pitò més) Anirem a la dreta per situar-nos sota d'un gran bloc que haurem de superar amb un pas força atlètic, després seguirem per la fissura fins que podrem flanquejar a l'esquerra per anar a buscar una gran llastra, ens posarem sobre la llastra i superarem un tram vertical que ens portarà al cim. 

Descens: ràpel de 12 metres per la cara oest i després haurem d'anar seguint unes fites fins que trobarem unes cadenes que ens permetran baixar un tram dret, després baixarem una mica més i trobarem el camí.

Oberta per: Salvador March i Salvador Carretero i reequipada per Toni Vilaseca i Joan Ramon Segura al 2017.

Material: 10 cintes exprés, joc discret de friends (nosaltres només hem posat el totem carbassa en el segon llarg) 1 recuperable. 

 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Conglomerat de Sensacions - El Bust d'en Barbé - Paller del mal any - Agulles - Montserrat - 05/05/2026

 Aquesta via dels Germans Masó la teníem pendent des de fa molt temps, els comentaris a la xarxa no ens havien animat massa; "que si un espit arrencat", "que si una savina que ja no hi és", "que si la roca no dona confiança", etcètera, però fa uns dies en Jordi Pina va comentar que havia canviat l'espit per un parabolt, - gràcies Jordi-, aquest fet i un missatges creuats ens va animar a anar-hi.

Avui ens hem trobat una colla per fer aquesta via; la Montserrat, en Pere Joan, l'Arseni i en Ferran que ens acompanyen i fem una col·lectiva. Ben segur que mai hi havia pujat tanta gent amb un sol dia.

La ressenya dels Germans Masó. 

El nom ens ha semblat d'allò més escaient, doncs de sensacions n'hem tingut unes quantes; ens ha sorprès els graus del primer llarg, hem rigut molt entre tots, hem tibat de tot el que hem trobat, i fins i tot ens hem mullat en el darrer llarg. 

Només començar ja he vist que la cosa costaria més del que em pensava. (Foto Arseni)

En el primer llarg, que m'ha costat Déu i ajuda. El fet de tenir el canell fotut m'ha passat factura. (Foto Ferran)

Just al davant nostre tenim les agulles de la Tisoreta i les Tisores Nord i Sud.

La Ita sortint del primer llarg. 

En Ferran en el primer llarg, just en el tram més exigent. (Foto Arseni)

En Pere Joan arribant a la primera reunió.

Festival en la primera reunió. (Foto Pere Joan)

La Montserrat en els primers passos de la via (Foto Arseni)

L'Arseni sortint del primer llarg. (Fotografia Montserrat)

Sortint de la primera reunió, una aresta amb molt bona pressa, al fons el Vermell del Xincarró (Foto Pere Joan)

La Ita desgrimpant per arribar a la segona reunió. 

Arribant al cim abans de comencés a fer un bon ruixat que ens ha deixat ben molls. 

Preparant el ràpel (Foto Pere Joan)

Aproximació: deixem el cotxe en un carrer de l'urbanització i després anirem a peu pujant en direcció al Vermell del Xincarró. Quan ja veurem el Gerro trobarem una fita a l'esquerra que ens marca el camí a seguir, anirem trobant senyals blaves i grogues, passarem l'Agulla del Gerro per la vessant est i anirem pujant fins arribar a l'agulla de la Tisoreta. Tot seguit baixarem i anirem seguint tocant les Tisores per la vessant est fins que arribarem al peu de via.

La Via: si bé és un itinerari curt, ens trobarem amb un primer llarg força exigent i els altres dos que haurem d'anar tranquils amb el 4c sense protecció. Compte amb la graduació de la ressenya doncs ens ha semblat força més difícil. Per col·leccionistes. 

1er. Llarg: Ae, 5c, Ae, 5c, 3c. 30 metres.  Arribar al primer espit ja té uns passos, per mi molt més difícils de 5c. Nosaltres ho hem fet amb tramposa i estrep, arribar al tercer espit s'hi arriba, (compte que el tercer espit està molt malament i una caiguda aquí tocaríem terra segur),  però sortir-ne també té algun passet que cal tibar fins arribar al pitó. Després anirem en diagonal, però haurem d'anar en compte que hi ha algunes crostes, abans d'arribar al pitó hem posat un Totem blau. Després trobarem un pitó amb una anella que és una bagueta. Per arribar al parabolt podreu posar el Camelot del 3, nosaltres hem fet servir una antena i així ens hem estalviat de posar-lo i l'hem posar després del parabolt. Quan sortim del parabolt haurem d'anar a buscar l'espit que està a l'esquerra i després iniciar el flanqueig fins a la reunió.  La reunió està amb dos espits, però el podrem reforçar molt bé amb el Totem carbassa.

2on llarg: 15 metres. 3b, 4b, 2on.  Sortirem per la dreta i pujarem per l'aresta amb passos molt bonics. Arribarem al cim de l'agulla del Bust d'en Barbé i baixarem fins el collet que fa amb el Paller Sud. Reunió en una alzina.

3er. llarg: 30 metres. 4c, 4b, 3b, 2b.  Nosaltres hem baixat una mica hi hem fet un pas ajudat des de sota per iniciar la pujada, seguirem per la placa on podreu posar algun merlet, però no són bons. A la part final ja sota el cim he pogut posar algun friend i després hem flanquejat  a l'esquerra per anar a trobar el ràpel on hem fet la reunió. 

Descens: Ràpel de 25 metres fins el coll amb la Tisora.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins el C# 3, cordinos per merlets i savines i 1 estrep.

Oberta per: Òscar i Albert Masó, 27/02/2000

Apa a escalar que el món s'acaba!!