Via Abierto hasta el atardecer - Serrat Inferior d'en Muntaner - Montserrat 30/07/2026

 Quan el calor marca la jornada només pensem amb vies a l'ombra i any rere any va sortint la cara oest del Serrat Inferior d'en Muntaner, on hi ha algunes vies ben boniques i que resten tot el matí a refugi del sol.

La via Abierto hasta el atardecer, és un itinerari que ens agrada i amb un grau i una roca que fa agradable la seva escalada, així que no ens costa gents tornar-la a repetir.

La cara oest del Serrat inferior d'en Muntaner.

La nostra ressenya. 

Aquests primers metres i des de que va caure la llastra, ho trobo més difícil, fins el punt que el pas d'entrada li posaria 6a+. Jo em veig obligat ha fer un bon A0.

Després l'escalada es va deixant fer molt bé, la roca excel·lent ho fa possible. 

En Ferran lluitant els primers passos.

En Ferran aprofita per anar fent fotografies a la Ita que va d'escadora escombra.

El segon llarg m'encanta, possiblement perquè amb surt molt bé. (Foto Ferran de la Rosa)

Els passos són bonics i la roca segueix sent molt bona. (Fotografia Ferran de la Rosa)

En Ferran en el segon llarg.

La Ita iniciant el segon llarg. (Fotografia Ferran de la Rosa)

Arribant a la segona reunió.

La Ita en el tercer llarg. (Fotografia Ferran de la Rosa)

En Ferran arribant a la tercera reunió.

Ha estat un encert total repetir aquesta via, ja que ens ho hem passat súper.

Aproximació: des del Clot de la Mònica pujarem en direcció a l'Artiga Baixa i a l'altura del Frare de Baix agafarem un corriol a l'esquerra que ens portarà a la base d'aquesta agulla. Anirem a l'esquerra del tot i voltarem l'agulla per entrar a la cara oest. Seguirem per la base de la paret fins que arribarem al peu de via. Llastra caiguda visible.

La Via: Itinerari de 3 llargs, on el primer i el segon són els més bonics. El tercer és més senzill però també val la pena. La via està ben equipada amb parabolts que ens permetrà gaudir de la seva ascensió amb tranquil·litat. Recomanable. 

1er llarg: 40 metres. IV, 6a/6a+ V+, V, IV+.  Haurem d'enfilar-nos al que queda de la llastra i anar a xapar el primer parabolt, després trobarem un pas difícil on haurem de tibar. (penso que sense la llastra el pas és un xic més difícil) Sempre ens podrem ajudar amb Ao. Situats a la placa ens trobarem amb passos bonics, però al mateix temps difícils fins que perd verticalitat i ja només ens quedarà un ressalt sense complicacions per arribar a la reunió.

2on llarg: 35 metres. IV+, V, 6a, V.  Sortim per la dreta de la reunió i en una fissura trobarem un pitó casolà, després anirem pujant vertical fins que trobarem una fissura que marxa a l'esquerra i la via surt recta. Fem un parell de passos per l'inici d'aquesta fissura fins que ja veurem que podem entrar a la placa que seguirem verticals fins a la reunió.

3er llarg: 20 metres. III, IV+. Progressam per una placa tombada fins arribar en un tram més dret que ens portarà a la reunió.  (compte amb la llastra de l'inici del tram dret)  

Descens: per la mateixa via.

Material: 10 cintes + R.

1ª Asc.: Franc i Josep Escofet, Isabel Nativoli, i Jean Ch. Peña any 2004.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Mangrà - Magdalena Inferior - Montserrat - 28/07/2026

 Fa uns dies en Jordi Ceballos publicava en el seu bloc Roca Calenta una via a la Magdalena Inferior que desconeixíem totalment. Així que avui hem quedat amb en Xavier Solà, amb l'Arseni Lago i amb Ferran de la Rosa, per anar-hi a treure el cap.

La via està super ben trobada, però amb alguns trams completament xafats per les vies Walt Disney i Àpia.  També és veritat que quan en Joan Gràcia i en Manel Cajide van obrir la via a l'any 1978 no la vàrem publicar i no hi havia constància en lloc. No va ésser fins l'any 2021 que en Manel Cajide amb diversos companys vàrem repetir la via i així donar-la a conèixer. El nom de la via ve de Manel (Man) i Gràcia (Grà). 

La nostra ressenya amb el recorregut de la via i de les vies veïnes. 

Els primers metres els farem per la placa de l'esquerra de la fissura així agafarem un parabolt de la via El Beso de la Muerte.

Mentrestant l'Arseni i en Ferran comencen la via Walt Disney.

Per sortir de la balma podrem posar un Tòtem Lila i després trobarem un buril. A l'esquerra hi ha un segon parabolt de la via El Beso de la muerte, que podrem agafar però després haurem de tornar a la dreta. Segurament és millor pujar vertical des del buril fins un merlet súper bo.

L'Arseni arribant a la primera reunió que és el mateix lloc que la nostra. A la reunió hi trobareu 2 espits de la via Walt Disney i 3 burils de la via Mangrà.

Merlet súper bo.

La Ita en el tram més dret però amb una roca súper bona. (foto Ferran de la Rosa).

Poc abans d'entrar a la reunió podrem posar un Tòtem blau sota d'un bloc marró.

Començant el segon llarg aprofitant algun espit de la via Walt Disney. (Fotografia Arseni Lago)

Un tram ben vertical on podrem posar un bon merlet just abans d'entrar en el tram fàcil del segon llarg.

En la primera reunió hem generat un bon tap.

La Ita i el Xavi en el segon llarg.

En Xavi entrant a la segona reunió.

La segona reunió en un forat.

Progressant per el tercer llarg de la via Àpia.

La segona reunió, on hi trobarem dos burils i que podrem reforçar molt bé amb el Tòtem carbassa.

L'Arseni i en Ferran en el segon llarg de la via Walt Disney.

En Xavi en el tercer llarg.

L'Arseni i en Ferran sortint de la seva via. 

Foto cim.

Aproximació:  des de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni i un cop passat la Gorra Marinera ens trobarem una trenca a ma esquerra. Pujarem per aquest corriol que passa per sota de la cara nord-est, després pujarem les escales de Jacob i un cop estem al coll amb la Gorra Marinera  buscarem l'inici de la via.  

La Via: itinerari que ens ha agradat molt, amb molt bona roca i amb un equipament just. La via té una gran lògica, la llàstima és que les vies Walt Disney i Àpia, no la varen respectar tot i així està bé anar-hi a descobrir com anava aquesta via.

1er. Llarg: 25 metres. 4c,4b, 5b, 4b. Pujarem per la placa de l'esquerra de la fissura fins que trobarem un bolt de la via El Beso de la Muerte, després pujarem fins sota la balma on podrem posar un Tòtem lila, farem uns passos a la dreta per prosseguir vertical fins un buril, aquí veurem un bolt a l'esquerra de la via El Beso de la Muerte, com queda un xic apartat, millor pujar vertical fins un merlet molt bo. Aquí baixa la dificultat i ens trobarem amb els espits de la via Walt Disney que seguirem fins a la reunió. Aquesta reunió hi trobareu 2 espits de la via Walt Disney i 3 burils de la nostra via. Com tot es veu molt vell també podrem posar un bon Tòtem en un forat.

2on. Llarg: 30 metres. 5b, 4a. La ressenya que dúiem explicava que sortia vertical, deixant la via Walt Disney a l'esquerra, aprofitant uns bons merlets. Nosaltres no hem trobat cap bon merlet fins uns 10 metres de la reunió, just quan comença el tram més fàcil d'aquest llarg. Hem aprofitat un parell d'espits de la via Walt Disney. En el tram fàcil haurem de progressar en compte, doncs no podrem posar res fins a la reunió en un forat on hi trobareu 2 burils i que podreu reforçar amb el Tòtem carbassa.

3er. Llarg: 25 metres. 4c, 4a, 3b.  Farem un flanqueig a la dreta i agafarem la via Àpia fins el cim.

Material: joc de Tòtems, 10 cintes exprés, cordinos per merlets.

Oberta per: Joan Gràcia i Manel Cajide, 26/05/1978. 

Descens: ràpel de 35 metres per la cara sud.

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

Via Variant a la Via Bonati - Roques d'Aguilar - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt. 26/07/2026

 Després de fer la Via Sense Nom, rapelem per la via Bonati i ens disposem a fer la variant de sortida d'aquesta via.

Tot i que el primer ràpel ja ens deixa a la reunió d'on surt la variant, decidim baixar fins al peu per tal d'escalar un xic més. 

La Ita que ja es coneix la tirada ràpidament s'enfila.

Arribant a la primera reunió ja em toca de resquitllada el solet. 

La Ita a la primera reunió de la via Bonati.

Per començar la variant anirem un xic a la dreta per trobar el primer espit. La via està equipada amb espits, però en el tram de 6a, sembla que hi ha un parell de parabolts.

La Ita sortint del 6a, un llarg ben bonic.

Amb aquesta acabem totes les d'aquest sector.

Us deixem la nostra ressenya de les vies d'aquest sector.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol, a ma dreta, (fita gran) que ens acostarà a  l'Aresta de La Sardana,  un cop al peu seguirem arran de roca direcció sud fins al peu d'aquestes vies. 

La via:  la primera part va ésser oberta a l'any 1990 per en Joan Paré i Josep Sanz, i la variant no hem trobat dades dels obridors. Sortir per la variant fa més bonica la via en el seu conjunt. 

1er. llarg: 30 metres. IV, IV+.  Inici uns metres a la dreta de l'anterior: primer pujarem verticals i després anirem a l'esquerra una mica per tornar a la dreta.

2on. llarg: 30 metres.  Sortim per la dreta amb un lleu flanqueig ascendent fins el primer espit, després pujarem vertical fins el segon. Un cop en aquest punt haurem de seguir vertical però un xic a la dreta fins el tercer. Des d'aquí pujarem vertical a buscar els parabolts que asseguren el ressalt i el pas més difícil. (Compte a no anar a la dreta a buscar els parabolts de la via veïna).  Un cop superat anirem a la dreta a cercar la reunió que és la mateixa que la via Vaog, la Faig i me´n Vaig.  

Descens: per la mateixa via.

Material: 10 cintes exprés , 1 estrep, R.

Apa a escalar que el món s'acaba!

Via Sense Nom - Roques d'Aguilar - Les Arenes - Sant Llorenç del Munt 26/07/2026

 Avui anem per fer la variant que hi ha a la via Bonati en el sector més a la dreta de tot. Però, primer farem la via sense nom i després rapelarem i farem el primer llarg de la Bonati i sortirem per la seva variant.

La Ita comença el primer llarg. Una tirada que tot i no ser difícil, la distancia que hi ha entre assegurances et fa escalar molt atent. 

Poc a poc, però amb seguretat, va progressant per aquest llarg.

Els darrers metres abans d'arribar a la reunió són els més bonics.

Per superar un bon ressalt, fem un pas d'estreps, després ens trobarem amb una anella que et dona la sensació que tens que baixar, però si anem en diagonal a la dreta ben aviat ens trobarem amb els espits de la via Bonati.

La Ita arribant a la segona reunió.

Fent dos ràpels per la via Bonatí tornarem estar al peu de la via.

Esperant el seu torn en el ràpel. 

Ressenya del sector situat més a la dreta, falta la variant de la via Bonati que la posarem a la propera piulada.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol, a ma dreta, (fita gran) que ens acostarà a  l'Aresta de La Sardana, un cop al peu seguirem arran de roca direcció sud fins al peu d'aquestes vies. 

La via:  itinerari de dos llargs típics de la zona. La via està ben equipada amb espits i la roca està prou bé. Ideal per combinar a les seves veïnes. Recomanable per assidus de la zona. 

1er. llarg: 30 metres. IV, IV+.  Puja per un esperonet fins a sota d'un ressalt on es fa la reunió.

2on. llarg: 30 metres.  Ae 1 pas, V+. IV, V, IV.  Sortim per l'esquerra i anem a sota d'un bon ressalt, que nosaltres hem superat amb un pas d'Ae, després tot i molt dret ja es pot sortir, en el tercer parabolt trobareu una anella però més a la dreta trobareu espits  de la via Bonati per poder seguir pujant fins a la segona reunió d'aquesta via.

Descens: per la mateixa via o millor per la via Bonati. 

Material: 10 cintes exprés , 1 estrep, R.

1ª Ascensió: ???

Nom de la via: ??? si algú la sap ens ho feu saber. Gràcies.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Ziga Zaga - Costafreda - Berguedà. 23/07/2026

 La via Ziga Zaga és la via que queda més a la dreta d'aquest pany de paret i molt similar a les altres dues i amb el mateix tipus d'equipament generós. 

La nostra ressenya

La Ita començant el primer llarg. Una placa agradable d'escalar.

i ja que hi som, segueix amb la segona tirada.

En el segon llarg hi trobareu una corda fixa que us ajudarà en un tram terrós quan està mullat.

El tercer llarg segueix una fissura ben marcada, amb trams de roca molt compacta.

En aquesta tirada hi trobareu passos ben bonics, amb algun un xic més complicat, però tota ella està súper equipada.

A la part final baixa un xic la dificultat.

Entrant a la tercera reunió.

Un ràpel de 45 / 50 metres ens deixarà a la primera reunió.

Amb aquesta via completem la trilogia de vies obertes per en Joan Baraldés i Francesc Panyella, tot seguit us posen els links a les altres vies: Escaladors Bucòlics i De La Serp

Aproximació: Anirem direcció a Saldes fins que passem el poble de Maçaners i després el mirador del Pedraforca, on veurem que a mà esquerra surt una trenca que indica Hostal Pedraforca, seguirem per aquesta pista asfaltada, passarem l'Hostal fins que trobarem una trenca a mà esquerra que indica tossal de Costafreda / Cal Roig i anirem seguint per aquesta pista que ben aviat es converteix en una pista de terra amb bon estat. Seguirem per la pista dos quilometres fins que veurem que a mà dreta hi ha una esplana amb un gran bloc on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí seguirem uns metres per una pista i després vertical fins al peu de via situada més a la dreta de la tartera.  7 a 8 minuts.

La Via: itinerari de tres llargs ben trobats, molt ben equipats, amb passos ben bonics on passareu una bona estona. A mig matí hi trobareu ombra, tot i així si escala bé des de primera hora del mati. Sempre podreu complimentar la jornada amb les escalades veïnes que trobareu a l'esquerra (via de la Serp i Escaladors Bucòlics.) 

1er. Llarg: 20 metres. 5b, 2a. Pujarem per una placa amb bones fissures que ens portarà a la feixa que seguirem a l'esquerra fins a la reunió. 

 

2on. Llarg: 20 metres. 5a, Ao, 4b . Pujarem verticals per anar tot seguit a la dreta on trobareu una corda fixa, després trobareu un pas d'Ao per seguir a la dreta fins a la reunió. 

3er. Llarg: 40 metres. 5b, 5c, 6a (Ao/5b), 5b  Pujarem per la fissura amb una escalada agradable i amb alguns passos més exigents a la meitat, i a la part final es torna altre cop, més agradable. 

Descens: Nosaltres hem fet un ràpel de 45/50 metres fins a la primera reunió i d'aquí un segon ràpel fins a peu de via.

Material: 18 cintes exprés + R. 

Oberta per: Francesc Panyella i Joan Baraldés. Agost 2024. (Molt bona feina)

Apa a escalar que el món s'acaba!!