A mitjans dels anys 70, tornant de les Agulles d'Amitges per mal temps ens vàrem parar a Benavent i amb el Josep Monistrol vàrem fer l'agulla que hi ha sobre mateix del poble. Segons ens varen dir el seu nom era l'Agulla Benavent. Doncs avui he vist que l'Agulla Benavent és una que hi ha més a la dreta. Quasi 50 anys de confusió.
Certament, la paret de l'Agulla Benavent, és evident, vertical, lògica i amb bona roca. Per aquest motiu hi trobarem tres vies; una del Remi Bresco i la que hem fet i una altra a la dreta que no sabem si està acabada.
l'Agulla Benavent just des d'on deixarem el cotxe.
Iniciant el primer llarg, aquí hi trobarem algun punt, que tot i que la via està molt sanejada, haurem de controlar la roca.
Intento fer-ho amb Ao, i des del segon parabolt del desplom, no aconsegueixo arribar al tercer, així que faig un pas d'estrep i solucionat.
L'Ita que és més tossuda ho aconsegueix. Des de la reunió em miro el següent llarg i es veu preciós, sense dubtes el millor de la via.
Iniciant el segon llarg, on podrem combinar el lliure amb Ao, segons el nostre nivell.
Un llarg que segur que us agradarà.
Avui l'Eulàlia, en Vicenç i en Ramir, havien quedat per anar aquesta via i nosaltres ens hi hem afegit. Ara els podeu veure a tots tres a la reunió.
L'Ita al seu terreny; placa i conglomerat.
Això d'escalar a l'ombra té un encant especial quan fa aquesta calorada.
Iniciant el tercer llarg, al principi vertical i amb bona roca.
Passos bonics i elegants.
En Vicenç arribant a la segona reunió.
Recuperant la tercera tirada.
Ara ja al sol, en el darrer llarg que està un xic descompost i brut, però si vols arribar a dalt, no hi ha altra alternativa.
En la darrera reunió.
Foto cim, ara si que sembla que hem fet l'Agulla Benavent
La nostra ressenya.
Aproximació: a 100 metres abans d'arribar el poble trobarem una carretera que hi va directe, just aquí deixarem el cotxe. Després caminarem una mica més per la mateixa, passarem una casa i pel seu darrera trobarem un corriol que ens portarà per sota de la paret fins que trobarem una fita que ens indica que hem d'anar a l'esquerra per arribar a peu de via. 10/15 minuts.
La Via: aquest itinerari va buscar el centre de la paret per superar la gran placa que podrem veure des de sota. Equipament molt bo, roca prou bona en general, itinerari ben trobat, i a l'ombra, bons ingredients per gaudir d'un bon matí d'escalada.
1er. Llarg: 30 metres. V, 6a, A1/Ao, IV. pugem en tendència a l'esquerra per situar-nos sota del ressalt que haurem de superar (Ao o A1) i després un curt flanqueig per entrar a la reunió.
2on. Llarg: 35 metres. V+, 6a/Ao, V+, V. Sortim verticals amb bona roca per anar un xic en tendència a la dreta, després vertical i tot seguit en tendència a l'esquerra fins a la reunió. Tirada molt ben trobada, ben equipada, on podrem forçar en lliure segons les nostres possibilitats.
3er. Llarg: 35 metres. V, V+, IV+, IV. sortim per l'esquerra de la reunió, amb passos bonics però força verticals, després la paret es tomba i es troba amb l'altra via del Remi Bresco, i ja per terreny més fàcil fins a la reunió.
4art. Llarg: 10 metres. IV, III. Sortim per la dreta d'una gran savina i trobarem una baga en una arrel, roca a controlar, i tot seguit ja veurem la reunió. Ara només queden un parell de metres per arribar al cim.
Descens: en ràpel per la mateixa via, 10, 35, i 50 metres.
1ª Ascensió: Isabel Nativoli i Joan Vidal.
Material: 18 cintes exprés + R i 1 estrep.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
