Serra de l'Obac - Cingles de les Porquerissa - Via Manuel VI.

Sembla que el temps vol canviar, per fi entrarà la tardor, però avui encara fa calor i un dia molt net i clar. Es nota que ahir va ploure. Per aprofitar aquest matí tan bonic decidim anar a la Serra de l'Obac. Un lloc que ens fascina per la seva situació; just al mig entre la Mola i Montserrat, amb unes vistes sobre aquests dos massissos que ens tenen el cor robat.

Només passar el Coll de Tres Creus ja comença el festival de llum i color. 

Teníem una via pendent als Cingles de les Porquerissa. 

Les escalades a la Serra de l'Obac, són curtes en metres, però malgrat tot tenen un bon atractiu pel seu entorn i pel que varen significar per l'inici de molts escaladors dels Vallés. Durant aquests temps de pandèmia vàrem tornar a descobrir aquests llocs tan encisadors. 

Just per arribar a peu de via hem de passar pel costat d'aquesta tomba.

Com aquesta n'hi ha unes quantes en el massis de Sant LLorenç i a la Serra de l'Obac. Quan estan fetes amb lloses s'en diuen Cistes.

Durant l'any 1920 el Centre Excursionista de Terrassa les va estudiar amb profunditat i sembla que són d'origen alt medieval, dels pobladors del massis d'aquella època; pagesos, pastors i també algun ermità.

Val la pena parar-s'hi un moment i observar-les en detall. 

El principi sembla que haurem de fer servir els estreps, però un cop ens hi posem anem fent amb A0, això si en cada pas anem pujant l'estrep per si fa el cas.

 Un cop passats 3 parabolts decideixo deixar-lo, doncs havia fet el tram més dret sense fer-lo servir i ara ja es veia menys dret.

seguim amb Ao i després en lliure gràcies a que la roca està força acceptable. 

A mitja tirada podem veure aquesta roca tan especial i curiosa.   

Un cop a la reunió, trobarem aquesta placa dels que varen obrir la via. 

Entrant a la reunió ara per terreny fàcil, però amb roca a controlar. 

Ens queda un petit llarg de 8 metres però amb una roca excepcional, sempre a la part alta la roca millora.

Fent el darrers metres. 

Una bona vista al Paller de tot l'Any i a Montserrat

Com la via és molt ràpida, aprofitem per estar una bona estona gaudint d'aquest entorn. Després aprofitarem per pujar fins el Turó de la Pola, ja que ens ve de camí. 

Us deixem la ressenya del blog d'en Jaumegrimp 2

Aproximació: des de l'Alzina del Salari pujarem al Coll de Tres Creus i després seguirem pel camí de la Pola fins a passar per sota del peu de via. 20/25 minuts.

Descens: podeu caminar pel cim del cingle fins a trobar una canal a ma dreta que us portarà al camí, o podeu seguir fins a pujar al Turó de la Pola.

La Via: itinerari amb línia a les de la zona, ben trobat, ben equipat, per fer una mica de practiques d'artificial o d'Ao ideal. El seu entorn és preciós i això sòl, ja justifica l'excursió. 

1er llarg: 25 metres. Ae/Ao, V+ IV, III.  Segons el que vulguem fer podrem pujar amb Ae, Ao i després en lliure per una roca acceptable que es deixa fer.

2on llarg: 8 metres. IV. La roca en aquest tram és excepcional i permet gaudir d'uns passos agradables. Llàstima que sigui tan curta.

Material:  12 Cintes exprés + R i un estrep.

Apa a escalar que el mon s'acaba!

Montserrat - Frares Encantats - El Bisbe - Via Esperó Llebeig o lo Somni de Sant Joan, 15/09/2021

Montserrat està ple de matisos, i especialment pels escaladors que sabem veure les roques en uns ulls especials. En la Regió dels Frares Encantats i sobresurt per la seva elegància la Roca del Bisbe, per la vessant nord hi trobarem itineraris verticals i on ens trobarem perfectament penjats al seu vuit, en el transcurs dels anys, hem pogut assolir el cim d'aquesta agulla encantada per quatre vies diferents, però la que s'ha emportat la nostra admiració ha estat l'Aresta Gam que l'he repetit fins a 4 vegades, però també vàrem anar un dia a fer la Normal, atrets per l'història de la primera ascensió d'en Lluís Estasen, pioner de l'escalada a Catalunya, a l'any 1932.

La nostra ressenya

Peró avui és la cara oest la que ens retorna l'il·lusió per acostar-nos novament aquesta agulla. A l'esquerra de la via normal, hi ha un esperó que en tres llargs curts i no massa difícils us portarà al cim d'aquesta extraordinària agulla. 

Una bona vista de l'esperó de Llebeig, ja que té la mateixa orientació del vent que porta aquest nom. 

Peró per arribar a peu de via haureu de fer una aproximació per un itinerari preciós, que sovint no admirem prou per lo avesats que estem en veure aquest paisatge tan singular.

Venir del paradís de la Regió d'Agulles, entrar a la Regió del Frares Encantats i observar els seus monòlits amb atenció i al mateix temps admiració us produirà un munt de sensacions precioses. 

Arribar al balconet on comença la via té el seu encant.

Iniciant la via.

 Un itinerari sense massa dificultat, però amb un bon ambient, amb l'equipament just i necessari i en un entorn encisador. 

Passos bonics que us permetran acaronar amb delicadesa i respecte els seu còdols. 

Quin goig trobar aquest pitó en l'equipament de la via. 

Conforme guanyem alçada anem veien cada cop millor la vessant nord. 

Iniciant el preciós i elegant segon llarg.

A mida que vas guanyant alçada et va agradant cada cop més aquest itinerari, senzill amb dificultat però bonic en el seu traçat.

Els escaladors tenim tendència anar sempre de cara la paret, però també és necessari parar i observar al nostra voltant. 

Un pont de roca curiós us donarà seguretat en el segon llarg. 

Que bonic és anar descobrint l'itinerari conforme vas guanyant alçada. Sense dubtes un dels plaers de l'escalada.

Amb aquest entorn intentes recordar les imatges per sempre més dintre teu

Conforme anem un xic a l'esquerra la via guanya amb sensació de vuit. 

Un cop a la reunió admiro atentament l'Agulla de la Monja. 

Quan puja l'Ita no es pot estar de fotografiar aquest segon pitó i pensar en el goig que varen gaudir els que van obrir aquesta via en el moment de clavar-lo i sentir-lo cantar a mida que anava entrant. 

Un passos més i a la reunió. 

Sortim per la fissura fins un petit arbret que avui ja és mort, tot i així li passem una baga per l'arrel. 

Tot lo bo s'acaba, i ho veig quan trec el cap i veig l'Ita assegurant des del cim. 

Ens estem una bona estona gaudint de l'entorn, recordant de quan vàrem pujar aquella agulla o aquella altra, fins i tot recordem amb qui, en algun cas, per mala sort, el company ja no està amb nosaltres. 

El Lloro i el Frare ens fan companyia en aquest cim. 

Un munt d'agulles per comentar, però des d'aquí podem observar la via del germans Masó a l'Escorpí. 

No ens podem quedar aquí eternament, i així que passada una bona estona iniciem el ràpel per la via normal. 

Aproximació: nosaltres hem sortit de Can Massana en direcció al refugi, després hem agafat la canal Ample fins al peu de l'agulla Sense Nom on trobareu un camí que surt a la dreta amb senyals blaves. Passarem per sota de la Caputxa, la Nana, el Morro Pla, i arribareu un collet on començareu a baixar, vorejareu la Nina i ja tindreu el Bisbe davant vostre. Pujarem una mica per la canal entre el Bisbe i la Monja fins que veureu que podeu anar a l'esquerra al peu de via. 1,10 h

La Via: una de les vies anomenades blaves que recorre l'elegància de l'esperó oest de l'agulla del Bisbe.

Una escalada en un entorn preciós, amb l'equipament just i necessari per gaudir d'una escalada plaent.

Totalment recomanable.

1er llarg: 35 metre. III, IV. 6 assegurances. Sortim verticals per terreny fàcil fins la primera assegurança, després seguirem rectes per terreny un xic més vertical fins que es tomba un altre cop. Ara anirem un xic en tendència a la dreta fins arribar a una fissura horitzontal on trobareu un pitó. Uns passos un xic més verticals i ja es tornarà a tombar fins a la reunió.

2on llarg: 35 metres. IV+, IV, IV+, IV, III. 6 assegurances. Sortim per la dreta de la reunió verticals fins un pont de roca, abans però, si voleu podreu posar un aliend verd en  un forat. Des del pont de roca, anirem pujant amb lleugera tendència a l'esquerra, on hi trobareu un parell d'assegurances  fins arribar a un ressalt on trobareu un pitó. Superarem aquest ressalt amb passos bonics i agradables i trobareu una altra assegurança i uns metres més amunt podrem posar un alien groc en un forat. Tot seguit, ja per terreny fàcil i em tendència a l'esquerra arribarem a la reunió al peu d'una gran llastra. 

3er llarg: 15 metres, III, IV. 1 assegurança. Pujarem per la llastra fins un arbret que està més mort que viu i després trobareu un pont de roca que us assegurarà fins arribar la reunió. (Ràpel).

Descens: Ràpel de 50 metres per la normal. (vessant sud).

Material: 8 cintes exprés + R i Aliends verd i groc. 

1ª Ascensió: J. Nuviola, F. Parera, F. Palau, i A. Garcia Picazo. 1989.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Roques de l'Aguilar a les Arenes - Via Arrancada de Cavall aturada de Burro 12/09/2021

 Altre cop tornem a les arenes per aprofitar una mica el poc temps que disposem. Poc a poc les vies van caient, i cada cop ens costa més escollir. La via d'avui l'havíem vist el dia que vàrem fer la Jaume Camarasa i ens va semblar interessant.

Panoràmica de les vies del sector

Ressenya de la via que hem tret de la web de Santllors.

La placa típica del peu de via. 

Uns primer metres finets fins arribar al primer parabolt. N'hi ha un abans però han tret la xapa. 

Ara hem d'anar un xic a la dreta per superar aquest tram vertical però bonic. 

l'Ita arribant a la reunió. 

Fent el segon llarg. Un cop feta la sortida de la reunió la paret per verticalitat i baixa la dificultat. 

Amb el temps i a mida que anem fent vies, veiem que totes tenen molta similitud, tot i així la zona ens segueix agradant per anar omplint aquells dies que no disposem de massa temps. La seva proximitat ens hi convida anar. 

L'Ita desequipant la reunió, al fons però, podreu observar els roures lo malament que ho estan passant amb aquest sequera. Cada cop estan pitjor. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta arran de paret fins a una canal on hi ha una corda fixa i uns esglaons metàl·lics que us portaran a peu de via.  

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona. 

La Via: similar a totes les del sector, escalada amb conglomerat fosc amb forats que ens ajudaran a superar els passos més compromesos. Bon equipament i potser amb passos més difícils del que marca la ressenya. Això si, no obligats.  Recomanable. 

1er llarg: 25 metres. V, 6a, V.  7 parabolts. Sortim des d'un replà que hi ha sobre de l'arbre i anem en diagonal ascendent d'esquerra a dreta fins agafar el primer parabolt, després seguirem vertical fins a situar-nos sota d'un bon ressalt, que nosaltres ens ha sembla més difícil de V+. Podem fer A0. Després per terreny més fàcil però finet fins a la reunió.

2on llarg: 25 metres. V+, IV. 3 parabolts.  Sortim amb una bona tibada de la reunió amb poca pressa de peu i a controlar fins que entrem en terreny més tombat fins a la reunió.

Material: 7 cintes + R

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Montserrat - Sant Joan - Miranda de Sant Pere - Directa J.B. 11/09/2021

 En el transcurs dels darrers anys s'hi han obert varies vies a la Miranda de Sant Pere, però nosaltres encara no hi havíem anat, pensàvem que eren vies curtes i potser un xic massa avall, però quan avui ens hi hem arribat ens ha agradat més del que ens esperàvem.

La nostra ressenya

En aquest pany de paret hi ha quatre vies, nosaltres hem fet la Directa J.B. i hem deixat les altres per una propera ocasió, doncs avui teníem que arribar aviat a casa.

Una bona roca ens ajudarà a gaudir millor de l'escalada

Els primers metres no són massa difícils fins arribar al ressalt que és on trobarem la dificultat d'aquesta tirada.

L'Ita ho prova però al final fa un pas Ao. 

Jo vaig al darrera i també faig el pas A0. Aquest 6a no li hem trobat el truco. 

La segona tirada té dos ressalts a superar, aquí passant el primer de V+.

Després per terreny més fàcil fins arribar al següent ressalt. 

Un cop superat el ressalt de 6a. 

Darrers metres abans d'arribar al cim. 

Foto cim

En el cim despleguem la senyera per celebrar el 11 de setembre.

Aproximació: Des de l'ermita de Sant Joan pujarem una mica fins que veurem que surt un corriol a l'esquerra amb senyals blaves. Poc abans d'arribar al collet de la Miranda de Sant Joan i la Miranda Xica  anirem a l'esquerra fins a trobar una carena on trobarem fites que ens marquen la baixada, haurem de fer una petita desgrimpada i després seguirem fins a trobar la canal que baixa al costat de la cara est de la Miranda de Sant Pere.  Millor baixar un xic a l'esquerra de la canal que va arran de paret, doncs està molt més net, i entrar quan ja veurem el peu de via. 20 minuts. 

La Via: itinerari curt que busca la part més dreta i directa per assolir el cim. Trobarem tres ressalts a superar que estan ben equipats per ajudar-nos amb Ao en cas de necessitat. La via té la seva lògica i la roca és molt bona.  Recomanable.

1er llarg: 25 metres IV+, 6a (Ao/V) IV+. 5 parabolts.  Pujarem fins a sota del ressalt (color rogenc)  amb una escalada agradable, després haurem de superar el ressalt que al principi es tira força en fora, després de superar aquest pas, la tirada perd verticalitat i va en tendència a la dreta fins a trobar la reunió.

2on llarg: 35 metres IV, V+, V, IV, 6a, IV. 6 parabolts. Només sortir de la reunió podrem posar un excel·lent merlet i després seguirem fins a situar-nos sota del ressalt. Un pas desplomat de dreta a esquerra ens permetrà superar aquest primer pas, després seguirem verticals fins el següent ressalt que superarem en vertical i tot seguit es tomba fins a la reunió. Ara només ens queda 10 metres de grimpada fins el cim.

Descens: des del cim de l'agulla baixarem caminant fins a trobar el camí que desfarem per tornar a Sant Joan.

Material: 7 cintes exprés + R

Primera ascensió: Joan Baraldés.

                                                 Apa a escalar que el mon s'acaba!