Via Normal al Cap de Guerrer - Regió d'Agulles - Montserrat. 07/08/2025

El Cap de Guerrer és una agulla ben eixerida, propera al refugi i on amb els temps s'hi han obert unes quantes vies. En l'any 1972, quan vàrem pujar-hi per primer cop, només hi havia la via normal i la via Pitonisses que anava per la vessant Nord.

La segona tirada de la via Normal també va estar equipada amb  parabolts tot adreçant-la una mica en els darrers metres.

Una via oberta per dos escaladors excepcionals; Jordi Panyella (Pany) i en J. Casasayas (Haus) que el dia 29 de juny de 1944 varen assolir per primer cop aquesta agulla. 

 

La nostra ressenya.

En Ferran en el fàcil flanqueig de la primera tirada.

Mirant les vies que pugen per la cara est. (foto Ferran de la Rosa).

La primera reunió ja en la cara sud.

Tram ben vertical del segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)

La primera reunió.

En Ferran gaudint d'aquest llarg tan bonic. 

La Ita en el segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)

Foto cim amb les agulles com ha testimonis de la Bitlla i La Bola de la Partió 

Estem una estona en el cim, impressionats, un cop més, pels rastres de les cabres que també hi han pujat. 

Des del cim podem gaudir de les vistes sobre les agulles que ens envolten: El Setrill i el Broc del Setrill.

Seguim envoltats de bones vistes: Les Bessones, La Vespa, La Carnavalada, etc.

Foto del cim.

Ràpel tan aeri com bonic. 

Aproximació: des del refugi agafarem el corriol que passa per la vessant oest de la Roca de la Partió i ben aviat arribareu a la vessant nord de l'agulla just on comença la via. 

La Via: itinerari de dos llargs, on el primer llarg volta l'agulla de nord a sud  per situar-se sota de la placa vertical que ens portarà el cim.

1er. Llarg: 35 metres. II, III. Des del coll baixarem en compte fins assolir l'inici del llarg flanqueig. Els primers metres anirem ajupits, després caminant i al final escalant fins a la reunió. La reunió la trobareu un cop passada una llastra característica. 

2on. Llarg: 25 metres, 4b, 4c,  Pujarem verticals (ben assegurat amb parabolts) fins arribar a una franja on hi trobareu un pitó: Si voleu seguir la via normal marxareu un xic a l'esquerra per tornar a la dreta fins el cim. També teniu l'opció de seguir rectes seguint els parabolts. 

Descens: ràpel de 30 metres fins el coll.

Material: 7 cintes exprés + R

Oberta per: Jordi Panyella (Pany) i J. Casasayas (Haus) el 29/6/1944.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Agulleta de l'Os via Normal i Via Puki Nuki - Paret de l'Os - Sant Llorenç de Montgai - 05/04/2026

Entre la Paret de l'Os i l'esperó Remacha hi ha el Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, i just en aquest barranc hi ha l'Agulleta de l'Os, i al seu costat esquerra hi trobarem un esperò per on puja la via Puki Nuki. La combinació de les dues vies us donaran per passar un matí divertit.

Per assolir el Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, haureu de començar per l'Esperó Sud. 

La nostra ressenya de les dues vies.

Començant per l'Esperó Sud

Al peu de la xemeneia de l'Esperó Sud.

El començar fa un xic de fred, doncs es aviat i no ens toca el sol. 

En Xavier a la primera reunió. 

La Ita gaudint del solet a la primera reunió. 

Després de pujar uns trenta metres pel Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, trobarem l'inici de la via normal en aquesta bonica agulla.

L'Agulleta de l'Os només té un llarg de 30 metres, però amb una roca excepcional que en permet gaudir d'una escalada plaent. Després haurem de baixar en ràpel per la mateixa aresta o també ens podrem despenjar.  També hi ha la possibilitat de saltar a l'esquerra i pujar per l'aresta fins el cim. En el nostre cas ens vàrem despenjar, doncs a l'anar tres ens va semblar el més recomanable. 

Després de fer l'Agulleta de l'Os baixem pel barranc uns 15 metres i ja estarem al peu de la via Puki  Nuki.

La primavera ha esclatat per arreu. 

En Xavier a l'esperò Puki Nuki

L'Esperò vist de l'Esperó Remacha  (Fotografia Roger Gil)

La petita cresta que li dona color aquest llarg (Fotografia Roger Gil)

La cresta final. 

La via es pot fer en dos llargs, fent reunió amb un parabolt i alguna assegurança flotant, però en el nostre cas, i donat que portàvem cordes de 60, l'hem fet d'una tirada.  

Els darrers metres de la cresta. (Fotografia Xavier Solà) 

Foto cim fase 1.

Foto cim fase 2. 

Aproximació: situats sota de l'Esperó Remacha, pujarem per uns esglaons de ferro i una cadena per anar tot seguit a la dreta al peu de l'Esperò Sud.

Agulleta de l'Os - Via Normal. 

1ª Llarg: 30 metres. 5b, 4b, 5b.  Primer pujarem per una placa fins un petit replà on trobareu una reunió antiga, seguirem verticals fins sota de la xemeneia que superarem i anirem a fer la reunió en dos pitons i un parabolt.

2on. Llarg: 30 metres pujarem per la canal fins al peu de l'Agulleta de l'os. Trobarem un parabolt per fer reunió.

3er. Llarg: 30 metres. 5b. Pujarem per l'aresta sud, amb una escalada plaent, i una roca excepcional que justifica plenament pujar fins aquí.

Material: 10 cintes exprés + R.

Descens: ràpel per on hem pujat, també ens podem despenjar, o passar d'un salt a la paret de la vessant est i després seguir fins el cim.

Via Puki Nuki. 

Si hem fet l'Agulleta i hem repalat o despenjat baixarem uns metres fins a trobar un replà on comença la via.

1er. llarg: 60 metres. 5b, 4c, 4b, 4a, 3b.  Si bé la via es pot fer en dos llargs, fent reunió abans de començar la petita cresta, nosaltres la varem fer amb un de sol.

Pujarem rectes fins el primer parabolt, després arribarem a un replanet i per arribar el segon parabolt trobarem un pas un xic més difícil, des d'aquí anirem pujant en tendència a la dreta estant atents per veure els parabolts. Després tornarem al fil de l'aresta i seguirem per terreny fàcil fins un ressalt que, un cop superat, ens portarà a l'inici de la petita cresta. Al final farem reunió amb una alzina i una baga en un bloc.

Descens: caminant per la vessant nord fins a trobar una pista que ens portarà altra cop a la carretera.

Oberta per: J. Marmolejo i M. Flores el 2009.

Material: 10 cintes exprés i joc de friends. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Del Carles - Gorra Frígia - Montserrat 04/04/2026

 Avui necessitàvem una via sense compromís per tal de provar con avancen les nostres lesions als canells.

La via Del Carles a la Gorra Frígia complia perfectament les nostres necessitats, però hi havia més cordades que havien pensat al mateix, fet que ens ha obligat anar al darrera d'una cordada, fent temps en algunes reunions. Tot i així hem gaudit d'un dia sensacional i una escalada força divertida.

Aprofitem per actualitzar la nostra ressenya.

Només començar ja veig que el dolor del canell persisteix, així que poc a poc i bona lletra.

Al darrere ja tenim una altra cordada, avui, com sempre, serà la via més repetida. 

La Ita en el segon llarg.

Arribant a la segona reunió.

Iniciant el tercer llarg, no les tinc totes, el dolor del canell em dona sensació de inseguretat, però poc a poc, la cosa va sortint.

Els bons còdols ajuden molt en aquest tram un xic desplomat.

La Ita iniciant el tercer llarg.

Supera molt el bé els passos difícils d'aquest llarg.

Sortint de la reunió amb el Cavall Bernat al fons. 

El dia és espectacular, un cel blau i transparent ens acompanyen durant tota l'ascensió.

Certament ja ha entrat la primavera doncs s'hi està de conya.

Enfilant el darrer llarg.

Ja ho tenim aixó, bones vistes sobre el Monestir que està ple de gom a gom. 

Foto cim, plegant la corda.

Aprofitem que estem sols per gaudir d'aquests moments tan bonics.

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via. 

La via: Segurament és la via més repetida de la Gorra Frígia pel seu equipament i dificultat moderada, tot i això, va ésser molt criticada quan es va obrir perquè les plaquetes estaven pintades de color verd amb esprai i perquè no respectava altres vies més antigues. Una escalada còmoda de 5 llargs, que seguirem molt bé gràcies al seu equipament amb parabolts i una dificultat màxima de V+. 

1er. Llarg: 35 metres, 3b, 4b. Comencem a l'esquerra de la creu i pugem per la placa, primer molt fàcil, però ben aviat es posa un xic més dret.

2on. Llarg: 30 metres. 4c, 4b. Pugem vertical fins un tram més dret, però amb molt bons còdols. Un cop superat aquest tram la placa perd verticalitat i segueix per terreny més fàcil fins a la reunió.

3er. Llarg: 20 metres. 4b, 5c. Sortim rectes per terreny fàcil fins situar-nos sota del tram més vertical, altra cop ens trobarem amb uns bons còdols que ens permeten progressar per aquest tros més difícil. 

4art. Llarg: 35 metres. 4c, 4b. Sortim amb lleugera tendència a la dreta, passarem una franja vermella i després seguirem verticals fins a la reunió.

5è. Llarg: 35 metres. 3b, 5b, 4b, 3b.  Pugem per la placa fàcil fins que veurem que els parabolts marxen a la dreta, un pas desplomat però ben assegurat ens farà entra a la part final de la via. 

Descens: en ràpel, dos ràpels per la cara est, un de 20 metres i un segon de 50 metres que ens deixarà a la canal que ens portarà al peu de via. 

1ª Ascensió: 1987 per A. Cardona, A. Céspedes, i Q. Prats.

Material: 10 cintes + R. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

La Salamandra - Via Aresta Brucs - Regió dels Ecos - Montserrat - 27/03/2026

La Salamandra és una agulla que tot escalador montserratí hi té que anar. Una atalaia sobre el Torret de migdia, envoltada per agulles precioses: La Roca Plana dels Llamps, La Paret de Migdia,  El Camell d'Ecos, Les Atalaies, per citar les més conegudes, però als seus peus hi podreu veure Els Plecs del Llibre i el Montgròs. Pujar per la seva aresta brucs és tornar a viure la seva primera ascensió, realitzada per Puig i  Galofré  que, el 13/09/1936 es varen atrevir a pujar per aquesta llarga aresta brucs.

La nostra ressenya. 

Quan vàrem fer la volta a Montserrat 360, em varen venir ganes de tornar-la a pujar amb la Ita, ja que fa uns quants anys, la vaig pujar amb la corda a l'esquena. Pujar va ser fàcil i molt bonic, però el ràpel va ser complicat. El primer ràpel és de 30 metres justos i jo portava una corda de 55 metres. Així, que quan vaig baixar hem vaig trobar que les cordes s'havien acabat i que no tocava el lloc.  Fent moviments, vaig aconseguir atrapar amb els peus un teix petit. Però si deixava anar les cordes, amb el xiclet marxaven amunt.  Vaig estar una bona estona fins que vaig poder lligar una baga a un cap i al boudrier, després vaig deixar les cordes i baixar molt poc a poc per aquest arbre escanyolit tot tibant el cap de corda que havia lligat. L'arbre encara i és, però està ben sec. Amb la situació actual de l'arbre, ara no ho hauria pogut fer. Van set uns minuts de pànic total. 

La via va ésser equipada com una via blava, però després la varen tornar a deixar com estava originalment, però amb les reunions reforçades.

Si estem atents, podrem aprofitar els forats per posar-hi friends i alguns merlets. 

Si ve no és una via molt dreta, si que té un bon pati, doncs penja sobre el Torrent de Migdia. 

Només sortir de la segona reunió, ja podrem aprofitar un bon forat per posar un friend. 

El segon llargs hi trobarem dues assegurances. 

El segon llarg .

La segona reunió amb un parabolt i un espit. 

Anem a l'esquerra on trobarem un parell de bones savines.  i després trobarem un parell de ressalts que tenen una assegurança cadascun. 

Darrers metres arribant al cim. 

Des del cim podem veure la Roca Plana dels Llamps, el Montgròs, i els Plecs del Llibre. 

Bones vistes sobre els "Gorros" i el Camell de Sant Jeroni. 

Bona vista sobre el Montgròs. 

Les Atalaies i Sant Jeroni. 

La Paret de  Migdia la tenim a tocar.

Foto cim

Preparant el primer llarg, avui anem molt tranquils doncs la corda és de 70 metres.

Aproximació: des de Santa Cecilia anirem per la carretera uns 300 metres fins que veurem unes escales, començarem a pujar i ben aviat trobarem el GR que va a Can Maçana. El seguirem una bona estona fins que trobarem un indicador. Anirem a l'esquerra i anirem pujant fins que trobarem el camí que va a la Font de la Llum, el deixarem i ara per camí més trencat anirem pujant fins el coll.  Des del coll baixarem per la Canal de Migdia fins que trobarem a ma dreta la trenca que puja al Montgròs. Camí amb senyals grogues. Seguirem pujant, però tocant la cara est de La Salamandra fins que ja arribarem el peu de via.

Nosaltres hem pujat un 40 metres grimpant fins un arbre que hi a l'esquerra. Aquí ens hem encordat.

La Via: itinerari imprescindible per qualsevol escalador montserratí. Són 100 metres d'escalada no massa difícils, però amb un equipament justet, on haurem de saber posar flotants i llaçar merlets. En aquesta escalada podreu gaudir d'una bona roca i d'un entorn excepcional.  Totalment recomanable. 

1er. Llarg:  35 metres.  3a, 3b. 1buril. Anirem a buscar el centre de l'aresta i a mitja tirada trobareu un buril, després podreu posar un alien vermell i un merlet. La reunió és en un bloc taronja.

2on. Llarg: 30 metres. 4b, 3b. 2 burils. Només sortir trobarem un forat on hi podrem posar un C # 0,75. després seguirem verticals per la placa on trobarem un parell d'assegurances. La reunió és sota d'un petit sostret.

3er. Llarg: 45 metres. 4a, 4b, 3b. 1 buril i un parabolt.  Sortim per l'esquerra i trobarem un parell de savines que ens aniran bé, després fa un petit ressalt on hi ha un buril, seguim pujant i al final trobarem un bolt que ens assegurarà els darrers metres.  També podreu posar algun merlet.

Descens: Ràpel de 30 metres per la cara oest, després baixarem per la canal fins un arbre on podreu fer un segon ràpel de 20 metres fins baix. Ara només haureu de seguir per la canal fins a trobar el camí de pujada.

Material: 8 cintes exprés, joc de friends, bagues per merlets i savines.

Oberta per: Puig i Galofré 13/09/1936

Apa a escalar que el món s'acaba!!