Via Òptima - Gorra Frígia - Montserrat - 05/07/2025

Després d'uns dies sense escalar avui fem una escapadeta a la zona dels "Gorros", cerquem l'ombra, així que anem a la cara oest de la Gorra Frígia, ens tocarà repetir doncs d'aquest sector ja les hem fet totes.

Així que, com quan arribem la via Òptima està lliura ens hi posem. Ràpidament ens venen una cordada més al darrera i després alguna més. Tots cerquem el mateix, ombra i més ombra.

Us deixem la nostra ressenya.

En el primer llarg on ens acompanya una bona xafogor. 

Quan em dono compte ja està arribant a la primera reunió.

Iniciant el segon llarg

Gaudint del segon llarg.

Iniciant el tercer llarg. 

La segona reunió. 

En el tercer llarg, pel seu recorregut, només pots fer alguna foto quan just arriba al bosquet. 

Iniciant el quart llarg, sempre el trobem ben bonic. 

Reunió poc abans d'arribar al cim.

Ha estat una via divertida i ràpida de fer, on ens ho hem passat, un cop més, molt bé. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem el Gorro, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia. Trobarem un bolt groc a peu de via. 15 minuts aproximadament. 

La via: itinerari ideal pels matins d'estiu que fa calor, doncs no hi toca el sol fins a les 13h. Via de quatre llargs molt bonics, generosament equipada i amb molt bona roca en general, només hi ha un tram de tercer llarg on caldrà anar amb un xic més de cura, però que està molt sanejada. Totalment recomanable. 

1er llarg: 35 metres. V+/6a, V, IV. Un llarg molt bonic i que val la pena fer en lliure, doncs les assegurances estan molt juntes. Els primers metres són els més difícils i també els més verticals, quan la paret es tomba també baixa la dificultat.

2on llarg: 45 metres. III, IV. Sortim en diagonal molt fàcil a la dreta fins a trobar el primer parabolt, després segueix vertical fins a la reunió amb una escalada plaent.

3er llarg: 35 metres. III, IV, V, IV. Farem un flanqueig a l'esquerra i pujarem lleugerament fins situar-nos sota d'un ressalt que malgrat la roca no sembla massa bona està força sanejada. El superarem i després seguirem per terreny vertical i molt equipat fins que es tomba poc abans d'arribar al bosquet on trobarem la reunió.

4art llarg: 45 metres. V, IV, IV. Sortim vertical, però anant en compte amb les primeres presses que estan un xic polides, després una escalada plaent fins a la reunió que la trobarem uns metres a la esquerra del darrer parabolt.

Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal.  Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan. 

1ª Ascensió: Guillem Arias 2012

Material: 16 exprés + R

Dificultat: V+/6a i obligada V-

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Alicorn - Coll Roig - Ripollès 17/06/2025

 Fa 8 anys vaig fer aquesta via amb en Miquel Salamó i certament em va deixar meravellat tant la via com el seu entorn. Avui hi he tornat amb el Miquel i la Ita, doncs ella no l'havia fet. Entorn m'ha seguit semblant idíl·lic i la via també m'ha agradat molt, però aquest cop m'ha costat un xic més.

La nostra ressenya

Començant la via, els primers metres de roca i després mig caminant, mig grimpant fins a la reunió.

Comencem per un tram ben vertical per entrar tot seguit a les canaleres, els passos per entrar-hi són ben difícils i costa veure com posar-s'hi. Un pas d'estrep us pot ajudar.

La placa no és molt vertical, però si que haurem de fer una confiança amb l'adherència dels peus de gat. Sense aquesta confiança patirem més que no pas gaudirem d'aquesta escalada tan bonica.

Les assegurances estan distants i cal escalar entre elles. 

Les plaques de la tercera tirada ja són més agradables de fer, però a la part final haurem de tibar de valent. 

En Miquel ben content en les plaques de la tercera tirada.

I aquí lluitant amb els darrers metres.

En la tercera reunió ens fem una foto de record molt contents de poder gaudir d'aquest mati d'escalada plegats.

En el darrer ressalt.

Ascensió realitzada per: Miquel Salamó, Ita Cabassa i Manel Fuertes.

Aproximació: Des de Campdevànol agafarem la carretera GI-401 en direcció el Coll de Merolla, creurem el poble de Gombrèn i a 2,5 quilometres agafarem la trenca a la dreta que porta a Montgrony i a Castellar de n'Nuc. A cap d'una estona trobarem el desviament que porta a Montgrony. Poc abans d'arribar trobarem un desviament a l'esquerra que passant pel costat del Refugi de Planelles ens portarà fins el Coll Roig. Els darrers quilometres per pista que cal tenir cura doncs està amb molt mal estat.

Deixem el cotxe a Coll Roig, i veurem que surt un camí que ens portarà sense problemes a peu de via. Veureu que tot està molt net i conservat, si us plau deixeu-ho igual o millor que ho heu trobar. 

La Via: és la primera via que es va obrir a Coll Roig a l'any 1986, posteriorment en Santi Sanz la va equipar amb sellaments. Són tres llargs molt ben trobats que superen el tram més llarg de canaleres del sector. Si feu confiança a l'adherència gaudireu d'una escalada sensacional. Molt recomanable. 

1er llarg 30 metres 3 assegurances, 4b.  Des del peu de via ja veureu els primers dos sellaments i també el tipus de roca que escalareu, superarem uns passos difícils i caminarem fins ala reunió.

2on llarg. 45 metres. 10 assegurances. 6a / 5c A0 o Ae. Primer superarem un tram molt vertical fins a la primera assegurança, i ja veurem que sobre mateix ja comencen els tubs d'orgue que seguirem durant tot el llarg. Realment costa entrar-hi, surts d'un tram vertical i comences una placa menys vertical però justa en presses. Un cop superat aquest tros, progressarem per un llar impressionant, amb les assegurances justes i necessàries, on la confiança amb els peus serà la clau per gaudir-lo. 

A la mitat del llarg, trobarem una lleixa  que ens permetrà reposar i mirar-nos el següent tros. Altra cop ens trobem en dificultats per entrar en les canaleres, aquí, però, les assegurances estan més properes i ens podrem ajudar en el cas que no ens surti el pas, després seguirem amb la mateixa tònica fins a la segona reunió. 

3er llarg. 40 metres 8 assegurances. 6a / 5c A0 o Ae. Sortim de la reunió per l'esquerra i seguim amb la mateixa tònica que la tirada anterior, quan s'acaben els tubs d'orgue tenim un tros més senzill fins que es torna a adreçar, ara ens tocarà tibar fort fins arribar a la reunió.

Descens: per la mateixa via amb 3 ràpels o a peu.

Material: 12 bagues exprés, Reunió, i jocs de friends fins C1 i 1 estrep. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Bages - La Filigrana - Regió d'Agulles - Montserrat 15/06/2025

Sempre diem que les sensacions que tenim quan acabes una escalada en el cim d'una agulla, tenen un plus. Si addicionalment és una agulla montserratina encara més, i si és per una via que no has fet i que acaba a dalt de la Filigrana, les sensacions són extraordinàriament boniques.

Aquest matí en arribar al cim d'aquesta bonica agulla hem tingut un moment d'eufòria, i és que la via Bages és un itinerari curt però d'allò més bonic. Acaronar aquells còdols que, tan ens havíem mirat cada cop que fèiem el ràpel d'aquesta agulla, ha sigut uns moments sensacionals.

Si, és veritat, només són 30 metres, però que ben trobats aquests 30 metres, quins passos més ben aconseguits i això que la via la varen obrir al 1953, i nosaltres encara no havíem nascut. Profunda admiració pels obridors encara que fessin passos d'artificial. No us la deixeu perdre. 

  

Us deixem la nostra ressenya. 

La via la començarem per la via original, just per la fissura i després anirem a la dreta a buscar el primer espit de la via. 

Superats els primers metres verticals arribarem en un petit desplom i on les presses són molt petites, aquí hem fet un parell de passos d'Ao.

Després pujarem vertical fins sota d'un bon ressalt que el superarem anant a l'esquerra. La via original anava a la dreta.

Els passos són molt bonics, verticals, amb ambient i sense matolls. Escalada Montserratina amb la màxima expressió. 

Amb la cara ja paga, està d'allò més contenta i és que era una via que li teníem moltes ganes. 

Els darrers metres abans d'arribar al cim. En aquest tram els còdols són generosos i  l'escalada plaent.

Foto cim, on hi hem estat una estona gaudint d'aquest entorn tan entranyable que ens envolta. 

Fent miracles per sortir tots dos en la mateixa foto. 

Aproximació: des del refugi seguirem la canal de les Bessones fins arribar al coll amb l'agulla de l'Arbret, ara només haurem de baixar en direcció nord i en tendència a l'esquerra arribarem a peu de via. 

La Via: una petita joia, on podrem gaudir d'una escalada intensa, vertical i amb ambient. Escalada montserratina amb estat pur. Equipada amb espits de l'any 1999, que malgrat els anys encara estan prou bé. Molt recomanable. 

1er. llarg: 30 metres, 4a, 5c, 6b (Ao), 4c, 5c.  8 espits.  Pujarem per la fissura de la via original que supera el pedestal i aquí anirem a la dreta (possibilitat de posar un alien groc i un de verd en la fissura). Després trobarem el primer espit i en un tram vertical que ens obliga anar una mica a la dreta per superar aquest tram, després tornarem a l'esquerra i pujarem vertical fins un tram molt dret i en pressa petita que haurem de fer 2 passos d'Ao, Un cop superat la verticalitat deixa respirar una mica i anirem pujant fins sota d'un desplom que superarem per l'esquerra, amb passos bonics, aeris, i amb molt bona roca. Sense adonar-nos compte ens trobarem la instal·lació de ràpel on farem la reunió. 

Descens: ràpel de 30 metres per la mateixa via.

Material: 10 cintes exprés i els aliens groc i verd o equivalents.

Oberta per: els membres del CECB (Centre Excursionista de la Comarca del Bages) en Josep Maria Vilalta, Fermí Rubiralta, i Manel Bataller el 5/7/1953. En l'any 1999 es va reequipar i es va adreçar el itinerari sortint vertical seguint tota l'aresta est. 

Dificultat: 6b  obligat (5c/Ao). 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Bons Homes - Santuari de Corbera - 12/06/2025

 Després la via Dels Càtars, aprofitem per repetir la via Bons Homes  que en Ferran no l'havia fet. A nosaltres no ens fa res repetir-la i així la Ita la farà tota de primera.

La Ita començant el llarg, poc a poc i amb les repeticions va quedant més net. 

Els passos són força atlètics i divertits. 

En Ferran arrencant. 

Després de fer per segon cop el pas de 6a, pensem que és més un 5c, que un 6a. 

En el segon llarg, que resolt ràpidament doncs es nota que ja se'l coneix. 

Arribant al cim. Els passos d'aquest segon llarg són molt bonics. 

Foto cim. 

Ascensió realitzada amb l'estimada companyia d'en Ferran de la Rosa. Ens ho hem passat molt bé. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera. Seguirem uns 400 metres i ja veurem l'esperó. Un cop superat podrem aparcar sense problemes. Des d'aquí pujarem per un corriol que va per la vessant nord est i en uns 5 minuts arribarem a peu de via.

La Via: itinerari de 2 llargs, molt ben equipats, verticals i amb passos atlètics on podrem gaudir d'una escalada ben bonica.  Recomanable.

1er. llarg: 30 metres. 5b, 6a/5c, 5b.  Pujarem verticals per una placa on s'ha fet un bon sanejament. Presses cantelludes ens faran gaudir d'uns passos ben bonics. El tram de 6a/5c no és obligat i són un parell de metres.

2on. llarg: 20 metres. 5b.  Sortim per la dreta de la reunió per un diedre, després ens trobarem un desplom que ens barra el pas i haurem d'anar a l'esquerra per trobar una fissura que ens portarà al cim.

Descens: podem baixar en una ràpel de 38 metres per la mateixa via, o anar a buscar una canal amb cordes fixes que ens portarà altra cop al peu de via. 

Material: 15 cintes exprés + R

Oberta per: Francesc Panyella i Joan Baraldés - maig 2025.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Dels Càtars - Santuari de Corbera - 12/06/2025

 Fa uns dies que vàrem estar en aquest sector i ja vàrem veure que la via Dels Càtars tenia molt bona pinta, especialment el darrer llarg, que és molt curt, però a la vegada molt ben trobat.  En aquell moment hi havia encara les cordes fixes i estava pendent de sanejar una mica millor. Així que ho vàrem deixar per un proper dia.

La nostra ressenya.

Al peu de via hi trobareu el nom

Començant la via. Malgrat el bon sanejament que s'hi ha fet, encara haureu d'anar en algun tram en compte.

La Ita i en Ferran en el primer llarg.

Arribant a la primera reunió.

Els darrers metres són els que tenen millor roca i on podreu gaudir d'uns passos molt bonics. 

La sortida a l'aresta és ben bonica. 

En Ferran a plena feina.

Gaudint dels darrers metres. Llàstima que són tan curs. 

Una bona arribada al cim d'aquesta agulleta. 

Ben contenta arribant al cim. 

Foto cim. 

Ascensió realitzada amb l'estimada companyia d'en Ferran de la Rosa

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera. Seguirem uns 400 metres i ja veurem l'esperó. Un cop superat podrem aparcar sense problemes. Des d'aquí pujarem per un corriol que va per la vessant nord est i en uns 5 minuts arribarem a peu de via.

La Via: itinerari de 2 llargs, equipats en bolts, amb un primer llarg prou bonic i el darrer curt però molt ben trobat. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres. 5b, 5c, 5b.  Pujarem per l'esperò cercant el lloc més lògic i amb millor roca fins una lleixa on hi trobarem per fer la reunió. 

2on. llarg: 10 metres. 5b, 6a, 5b. Sortim per l'esquerra de la reunió, per anar a buscar una placa molt vertical, que la passarem de dreta a esquerra fins a sortir a l'aresta. Passos molt bonics. 

També tenim l'opció de sortir recte fins a l'aresta per una placa més fàcil. 4b i després anar a buscar les cordes fixes per baixar caminant.

Descens: des de l'agulla podem baixar per una corda fixa i pujar fins a l'aresta. 3c i després baixar per les cordes fixes que hi ha a la canal. 

Nosaltres hem fet un ràpel de 10 metres fins a la primera reunió i un segon ràpel fins baix. 

Material: 15 cintes exprés + R

Oberta per: "Joanet" Domínguez, Francesc Panyella,  i Joan Baraldés - Maig 2025. Felicitats pels obridors.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via El Gruñón - Gorra Frígia - Montserrat - 10/06/2025

 La Gorra Frígia és una immensa mole de roca, on hi trobarem vies per totes les èpoques de l'any. Avui anàvem a la cara oest i hem acabat a la cara sud-oest. Al final ens hem decidit per una via que no havíem fet. 

Aquesta cara sud oest, les vies que hi han obertes en aquesta zona tenen sol menys el darrer llarg. Malgrat l'orientació no hem passat calor. L'airet ens ha acompanyat.

Us deixem la nostra ressenya.

Arribats al peu de via ens hem trobat aquest mosquetó d'alumini que ens ha sorprès com ha estat malmès per estar exposat a sol i serena.  Pràcticament no pesava res i la rosca ja no hi era. Costa d'entendre com s'ha pogut malmetre d'aquesta manera.   

Ja en la via, l'Arseni i el Joan ens deixen anar al davant. 

Tot aquest immens pedestal, el pujarem amb una escalada fàcil i només hi trobarem dificultats en el darrer llarg. Una bona via per escaladors que s'inicien a les vies de més d'un llarg.

La via la trobareu completament equipada amb bolts i plaquetes de color groc.

Realment és més una grimpada que una escalada, però el itinerari té la seva lògica.

Roca amb una formació ben especial. 

Seguim pujant amb ganes d'arribar al darrer llarg.

El darrer llarg té una entrada molt polida i que acabem fent Ao, després el sol dificulta molt veure els bolts, però seguint el camí més lògic els anem trobant. L'escalada d'aquest llarg és ben bonica i plaent.

En el darrer llarg. Foto Arseni Lago. 

En Joan Rovira arribant al cim. Foto Arseni Lago.

Una dia amb molta xafogor, i amb una vista poc neta.

Foto cim.

Ascensió realitzada amb en Joan Rovira i l'Arseni Lago, i cal remarcar que ens ho hem passat d'allò més bé.

Aproximació: com que aquesta via està al mig de la cara sud i podrem accedir per dues bandes. 

a) (aquesta és l'opció que hem fet nosaltres) des del funicular de Sant Joan seguirem el camí que va a Sant Jeroni fins que passem la Gorra Frígia, si estem atents, trobarem un corriol dret a ma esquerra que ens portarà a un collet, des d'aquí passarem per sota de les vies de la cara oest i pujarem a un segon coll. Després anirem baixant fins que arribarem a la cara sud i just a la primera canal que trobarem, pujarem uns metres i a ma esquerra trobarem l'inici de la via. Bolt groc al inici.

b) des del funicular de  Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni fins que trobem la canal que hi ha entre la Magdalena Superior i la Gorra Frígia, pujarem per la canal fins al coll, després baixarem per la canal oposada fins que trobarem l'ermita de Sant Martí. Des d'aquí seguirem baixant fins a trobar la canal que pujarem fins el peu de via. Bolt groc al inici. 

La via: itinerari de 6 llargs, que el cinc primers són molt senzills i el darrer és el més vertical i més bonic. Equipada amb bolts grocs. Via per iniciar-se a vies de més d'un llarg.

1er. Llarg: 35 metres. 3a, 4a. Pugem per una rampa fins sota d'un petit ressalt pugem vertical i trobarem dos bolts junts, (possible reunió), seguim 5 metres més i trobarem la reunió.

2on. Llarg: 15 metres.  4a. Anem a la dreta en diagonal fins que veiem que podem entrar a la canal.

3er. Llarg: 30 metres. 3a. Voltem un balma per l'esquerra i després seguim per la placa.

4art. Llarg: 35 metres. 3a. Seguim verticals per la placa fàcil. En aquest punt ens ajuntarem amb la via, Lo Tio Gos.

5è Llarg: 30 metres. 2a.  Grimpada fàcil fins entrar a la canal que ens portarà al inici del darrer llarg.

6è. Llarg: 40 metres. 6a (Ao) 4c, 4b.  Els primers metres estan força polits i costa forçar en lliure, després amb una roca excel·lent i passos molt bonics fins a la reunió. Ara només ens queden uns metres caminant fins el cim.

Descens: amb ràpel per la cara est. el primer de 25 metres i el segon de 50 metres,

Oberta per: Guillem Arias any 2007.

Material: 10 cintes exprés + R.

Apa a escalar que el món s'acaba