Sant Llorenç del Munt - Roques de l'Aguilar a les Arenes - Via Cap de Fusta 08/06/2021

Aprofitant les estonetes al matí, poc a poc anirem fent totes les vies d'aquesta zona . Per sort, encara hi toca l'ombra al matí.  

Avui li ha tocat a la Via Cap de Fusta.

Iniciant la via.

Itinerari similar als altres, però potser el 6a, és una mica més difícil que les altres que hem fet.

Uns ressalts li donen color a la via i a la dificultat. La roca és força bona. 

Per sortir de la primera reunió, haurem de fer una bona tibada d'uns bons forats, després la cosa ja es suavitza. 

El sol de cara dificulta la visió  les assegurances. 

Content un cop més al sortir d'una via. 

Ara només ens queda la baixada a peu fins el cotxe. 

Les ressenyes de la zona

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a l'esquerra arran de paret fins que trobarem la via. 

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona. 

La Via: Alineada a les seves veïnes, on els passos de 6a els hem trobat un xic més difícils. També és veritat que no sempre estàs amb la mateixa forma. En el conjunt un itinerari recomanable. 

1er llarg: 30 metres. V, V+, 6a.  Sortim verticals amb bona pressa fins arribar el primer ressalt, per mi aquí hi ha el pas de 6a, que superarem amb una bona tibada, després, fins arribar a la reunió, trobarem un parell de ressalts més que es deixen fer millor.

2on llarg: 30 metres. 6a, IV. Per sortir de la reunió, haurem de fer una forta tibada per situar-nos de peus sobre un bon còdol, després acabarem de superar el ressalt i ja entrarem en terreny més fàcil fins a la reunió.

Material: 10 cintes exprés + R.

Dificultat obligada: Ao/Vè.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

Alt Urgell - Coll de Nargó - Paret del Grau - Via Gran Diedre 06/06/2021

Volem sortir, però per diumenge donen aigua a la nit i unes hores de bon temps al matí, així que amb l'esperança de que el pronostic es complís, marxem a dormir a Coll de Nargó

La nostra ressenya.

Una vista de la via, on podem veure el diedre ben marcat. 

Durant la nit ha plogut unes quantes hores. Quan en llevem tot encara es veu moll, però el sol ara ja es potent i amb una estona tot queda ben sec. Fem la curta aproximació i anem per feina per si el temps torna a canviar. 

Unes de les curiositats d'aquesta zona és que pots començar una via amb roca conglomerada i acabar-la amb roca calcària. 

El diedre és només d'un llarg i força bonic. Ha estat restaurat per en Ramon Rubio i Miquel Garrell 

Entrant a la reunió, ara la roca ja és calcària. 

El segon llarg és vertical i molt bonic, passos molt elegants ens faran gaudir d’aquest llarg. 

La reunió sembla un balconet decorat amb flors i tot. 

L’Ita sortint del tram més difícil. 

Un pas estrany ens farà lluitar per sortir de la reunió. 

El tercer llarg és curt però prou ben aconseguit. 

Molt bones vistes des del cim.

Foto cim.

Aproximació: des de Coll de Nargó pujarem per la pista fins a Coll Piqué on deixarem el cotxe. Des d’aquí pujarem uns 5 minuts i ja podrem veure el peu de via.

La Via: recorregut amb una lògica aplastant, un diedre força bonic ens portarà a l’aresta que seguirem per la part més vertical. Després només ens restarà un llarg curt fins el cim. Via equipada. Recomanable. Via restaurada per Ramon Rubio i Miquel Garrell.

1er. Llarg. 35 metres, IV, V. Des de peu de via veurem el primer parabolt a uns 10 metres on hi arribarem per terreny fàcil. Després seguirem pel diedre que poc a poc va guanyant vertical i dificultat fins arribar a la reunió. 

2on Llarg. 25 metres, V, V+. Sortim per l’esquerra amb passos drets i verticals fins arribar a un pas més dret i exigent, però a la vegada molt bonic, després va a l’esquerra fins arribar a la reunió. 

3er. Llarg. 15 metres. V, IV. Anirem per l’esquerra per un diedre on trobarem un pas estrany i exigent, després seguirem per terreny més senzill fins a la reunió. 

Descens: nosaltres hem anat per la cresta fins a trobar els ràpels de la via Àfrica. Un de 45 m i un segon de 25m. 

Material: 10 cintes més reunió. 

Apa a escalar que el món s’acaba!!

 

Montserrat- Clot de la Mònica - La Pastereta - Via Pacho - Hidalgo 04/06/2021

Avui hem quedat amb el Sergi i la Montse, com el temps no sembla massa bo, ens decidim per Montserrat - Sud, sembla que està millor.  

Mirant i mirant vies, n'hi ha una que jo ja havia fet i que els altres no, com no em fa res repetir-la, adjudicada i comencem a fer camí en direcció al Clot de Mònica.

Us deixem la nostra ressenya.

En Sergi i la Montse aniran al davant i és la Montse la que comença el primer llarg. 

Tot seguit en Sergi. 

I just després l'Ita. 

Un primer llarg molt bonic, amb l'equipament just per tenir que anar pensant la tirada. 

Tot segui en Sergi ja comença la segona, un flanqueig molt bonic i especialment la darrera part. 

Tots tres en el segon llarg.

La Montse gaudint dels darrers metres de flanqueig. 

Uns passos més i ja entrem a la segona reunió. 

Des de la reunió l'Ita va fent el tram més senzill del flanqueig. 

Fent la foto 

i la foto. 

La Montse començant el tercer llarg sense veure cap assegurança aprop. 

Ara li toca l'Ita fer el tercer llarg. 

Els darrers metres abans d'arribar a la darrera reunió.

Foto de grup super contents. 

Un dia rodó i molt ben aprofitat, el temps s'ha aguantat i hem pogut fer allò que més ens agrada amb la millor companyia. 

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova agafarem el camí amb direcció a Collbató fins que agafarem el camí que entra al Clot de la Mònica. Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues fins que estarem sota la Cara Sud de la Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota mateix d'aquesta vessant. Ara ens queda una mica de grimpada per situar-nos a la cara est on trobarem el peu de via. Va l'esquerra d'una línia de parabolts de la via Barcelonets.

La Via: itinerari diferent que va per la cara est amb un llarg de flanqueig que li dona un plus a la via. Malgrat que la via està força equipada amb spits, anirà bé un jocs de friends per assegurar el segon i el tercer llarg. Recomanable. 

1er llarg: 25 metres. IV, IV+.  Des de peu de via veurem el primer spit força amunt, però una escalada molt franca farà que hi arribem sense problemes, després superarem encara uns metres força drets ben assegurats, però quan la placa perd verticalitat haurem d'aprofitar algun merlet per assegurar els darrers metres fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres. IV, 6a+ (Ao/V+). Sortim en flanqueig ascendent a l'esquerra i en un forat podrem posar un camelot del # 3 i tot seguit trobarem un spit, seguirem fins situar-nos sota el desplom que haurem de superar o amb Ao V+, o amb 6a+. Tot dependrà del vostre grau. Els passos estan ben equipats. Un Alien verd pot ser útil per posar abans d'entrar a la reunió.

3er llarg: 35 metres, IV/IV+. Sortim per la dreta de la reunió per situar-nos sobre mateix de la mateixa, el primer spit el trobarem a uns 10 metres de la reunió, abans, però podrem posar alguna assegurança flotant. Després encara trobarem 2 spits més fins a la reunió. Reunió a la darrera de la Petit Four.

Descens: amb cordes de 60 podrem baixar amb un sol ràpel de 60 metres justos. Sinó en podreu fer 2 de 30 metres. 

Les fotografies són de tots quatre. Gràcies Sergi i Montse per compartir-les

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç de Montgai - Paret de la Formiguera - Via Los 50 del Guti 2/06/2021

Fa temps que no quedem amb en Ferran i l'Arseni, aquesta pandèmia no ho ha fet possible. Tots tenim moltes ganes de tornar a quedar. Després de veure diferents possibilitats acordem anar a Sant Llorenç de Montgai.

Escollim dues vies que van una al costat de l'altra i així podrem anar parlant i fent-nos fotos als uns als altres. Així que les fotos d'aquest post són de tots. Gràcies companys per la vostra aportació.

Un cop al peu decidim conjuntament que en Ferran i l'Arseni aniran a la Via Los Chichos i nosaltres a Els 50 del Guti.  

Començant els primers metres amb Ao, roca bona de mans, però en els primers metres les presses de peu estan un xic escamoses fins arribar a una fissura horitzontal ascendent on un cop superada hi trobarem uns passos on hi ha força vegetació i en fa sentir un xic incomode. Segurament és una via que es fa poc i aquest fet comporta que en el primer llarg hi trobem una mica més de vegetació de la que ens agradaria. 

Després un tram bonic amb uns passos de bavaresa poc abans d'entrar a la reunió. 

Poc abans d'entrar a la primera reunió on hi ha un llentiscle immens.

Iniciant el segon llarg.

Des de la reunió veiem el primer parabolt a la nostra esquerra i ens pensem que sortirà en aquesta direcció, però la realitat és un altre surt ben vertical amb passos balmats on també farem un parell de passos d'Ao. 

Superant el tram més difícil del segon llarg.

Ara ja en lliure fins un altre tram amb vegetació que anirem a l'esquerra. 

L'Ita superant els passos balmats d'aquest segon llarg. 

Caminant en el tercer llarg, només hi trobarem uns metres de IV abans d'arribar a la reunió.

l'Inici del quart llarg, passos bonics però molt difícils que l'Ita supera molt bé. 

Del segon al tercer parabolt hi ha una mica de distancia, però es podria posar un alien en una fissura.

Mentre l'Ita va pujant l'Arseni comença la quarta tirada de la seva via, una placa mantinguda fins el cim. 

Passos de V+ superiors força mantinguts.

Però l'Arseni poc a poc va els va superant amb aquell mestratge que dona els anys d'escalada. 

Mirant com enfocar aquest darrers metres. 

Com sempre val molt la pena gaudir de l'entorn. 

Assegurant a la darrera reunió. 

En Ferran lluitant els darrers metres, que són molt difícils. 

Contents a l'última reunió. 

L'ocasió s'ho mereix i aprofitem per fer-nos una fotografia tots quatre al cim.

Us deixem la ressenya original que està molt ben detallada.

Aproximació: al peu del Cilindre hi ha un aparcament on deixarem el cotxe, després agafarem un corriol que està molt ben marcat per anar a la ferrata, on haurem de pujar fins a la via del tren i després creuar-la i anar seguint per sota de la Paret de la Formiguera fins un moment que començà a baixar. En aquest punt, ja veurem els parabolts de per on va la via. Els darrers metres estan un xic bruts.

La Via: itinerari interessant que supera un primer ressalt força difícil i mantingut, després va a buscar un darrer llarg a la part alta de la paret. Itinerari molt ben equipat i amb roca bona en general. Reunions equipades per rapelar. Recomanable.

1er llarg: 25 metres Ao, IV, V+. 7 parabolts. Sortim amb passos llargs d'Ao, en algun cas haurem de fer passos en lliure, fins a situar-nos en una fissura transversal  que ens portarà a l'esquerra. D'aquí pujarem amb passos atlètics fins quasi l'entrada a la reunió. 

2on llarg: 30 metres Ao, V+, IV+. 8 parabolts. Sortim de la reunió amb passos molt atlètics i Ao, fins arribar en un tram de vegetació, aquí anem un xic a l'esquerra i veurem que la roca passa a ser conglomerat. Superarem aquest mur, on la roca és més bona del que sembla i arribarem a la reunió.

3er llarg: 30 metres, I, IV. 1 parabolt. Anirem caminant fins sota d'un ressalt on veurem un parabolt que ens assegura un pas curt abans d'arribar a la reunió.

4art llarg: 30 metres 6a, V+, V, IV+. 7 parabolts. Sortim per una placa on veurem que les presses semblen invertides. Els primers metres, fins el 2 segon parabolt, cal tibar fort, després anirem a l'esquerra a una pressa que sembla un merlet característic i després un llastra molt bona ens permetrà superar aquest tram on l'assegurança és un xic més distant, (possibilitat de posar un alien petit), d'aquí anirem a buscar una savina i després per una placa amb molt bona pressa i "disfrutona" fins a la reunió.

Descens: seguirem un camí que va en direcció nord que ens portarà a la via del tren, la creuarem i baixarem fins per un la vall fins a l'inici del camí.

Material: 8 cintes exprés, Alien petit, + R.

Dificultat obligada: Ao, V+.

1ª Ascensió: David Domínguez i Juan Gutiérrez el 9/2/2013.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!