Via Homo Mollantinus - Molló Gros - Vara Oest - Pobla de Claramunt 2/05/2026

 Ja feia temps que la teníem a les pendents i ens feia gràcia fer-la. Avui hem sortit de casa que queien quatre gotes, quan hem passat pel Bruc ja en queien vuit i per sort, quan hem arribat a la Pobla de Claramunt ja no plovia, així que hem decidit anar a provar-ho i ens ha anat de meravella. 

La nostra ressenya

Quan semblava que ja estava tot obert en el Molló Gros, en Sergi Villar i en Joan Vidal hi trobem un nou itinerari a la cara oest. El traçat és lògic, ben trobat i l'equipament és bo, i la roca hi ha de tot, com ja sabeu si heu escalat als Mollons. Per tant, val la pena fer-hi una visita.

Com el primer està un xic alt aprofito un forat per posar un alien gris que ha quedat de meravella.

El pas es fa bé per l'esquerra i recolzant el peu a l'altra banda d'aquest petit diedre.

Un cop arribat al segon iniciem un flanqueig a la dreta per tornar a pujar un altre cop, per tornar altra vegada a la dreta per flanqueja fins una bona savina on farem la reunió.

La Ita entrant a la primera reunió 

Tot i veient que la roca és "crocanti" és decideix a fer aquest llarg.

i poc a poc s'ensurt molt bé. 

Petit flanqueig abans d'entrar a la reunió. En aquest llarg hem posat un Totem verd per assegurar el canvi de vira. 

Per abastar el primer bolt, ho he provat per la llastra, però no ho he vist clar i per la placa de l'esquerra s'hi arriba molt bé. 

El tros d'artificial són 6 passos que li donen un xic més de color a la via. 

Abans de sortir en lliure he fet la foto sobre la reunió. 

La Ita sortint de l'artificial, uns passos bonics gràcies a la bona roca. Compte amb la savina que està una mica arrencada. 

Foto cim. 

Aproximació: agafarem la A2 fins a la primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins una esplanada on hi ha uns pins tallats.  Aquí deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol costerut que va guanyant alçada fins el Molló Gros. La via comença a la cara oest un xic amunt. Bolts visibles.

La Via: itinerari de 3 llargs curts però ben trobats, amb un equipament raonable. En els trams amb mala roca estan més propers. La sortida final en artificial li dona un punt d'atractiu.

1er. Llarg: 20 metres. 5c, 5b, 4c, 3a. 3 bolts i 4 pitons. Pujarem verticals fins el primer bolt, abans però si volem podrem posar un friend en un bon forat. Després un passet més difícil per arribar al segon bolt. Des d'aquí anirem a la dreta (dos pitons), per pujar vertical fins el proper bolt on tornarem  a la dreta fins a la reunió en una bona savina.

2on. Llarg: 20 metres. 5c, 4c.  2 bolts i un pont de roca. Des de la reunió veurem una franja molt trencada que no dona massa confiança, però també veurem un parell de bolts i un pont de roca que ens ho asseguren molt bé. Superem aquest tram fins arribar a una savina que ens portarà a una vira que marxa a l'esquerra (aquí podrem posar un Totem verd) i ja veurem que podrem pujar a la vira superior amb molt bona roca. Seguirem per aquesta vira fins a la reunió.  1pito i 1 bolt.

3er. Llarg: 20 metres. 5a, 4 bolts i 2 pitons. Sortim per l'esquerra de la reunió i pugem fins el primer bolt, després ja amb estreps fins que veurem que podem sortir a la dreta amb molt bona roca, anirem un xic més a la dreta i trobarem la reunió. Ara només ens queda una curta grimpada fins el cim. 

Material: 8 cintes exprés i friends mitjans.

Oberta per: Sergi Villar i Joan Vidal 12/06/2025. Moltes gràcies!!!

Descens: baixarem desgrimpant fins un collet per unes cadenes i cordes fixes per la vessant nord, després pel corriol fins al peu de via. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Resiliència - Roca de l'Aguilar - Les Arenes - Sant LLorenç del Munt. 30/04/2026

Acabem aquest més a un escaladeta a les Arenes que fa molt temps que no hi anem. Aquesta zona és ideal per quan tenim poc temps per escalar, ja que està ben propera a casa. Aixó si, quan fa temps que no hi vas és nota. Avui ho he trobat, aquesta via, un xic més difícil quan la vàrem fer la darrera vegada. 

Us deixem la nostra ressenya.

Uns foradets ens faciliten el començament però no ens podem distreure.

El primer llarg va fent petits ressalts que avui m'han costat.

Arribar a la reunió i girar-te per contemplar la nostra estimada Mola no té preu.

Ben aviat arriba a la reunió.

I surt amunt. L'inici d'aquest llarg també té el seu punt. 

Però poc a poc amb seguretat va guanyant alçada. 

A la primavera podrem gaudir d'aquestes boniques flors.

Ja ho tenim això. 

Ha estat bé tornar acariciar el conglomerat de la Roca d'Aguilar. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a l'esquerra arran de paret fins que trobarem la via que està entre les vies: Taca Blanca i Cap de Fusta.

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.

La Via: itinerari que busca el seu espai entre les vies Taca Blanca i Cap de Fusta, molt similar a les de la zona. Recomanable.  

1er llarg: 35 metres. V, IV+, V, IV.  6 parabolts, 1 pitó i 1 pont de roca.  Sortim vertical amb bona pressa però en compte per situar-nos en una franja que fa, després un altre tram vertical segueix la mateixa tònica. Tot seguit, es tomba una mica i anem a sota d'un diedre on trobarem el pont de roca i el pitó, seguirem per la dreta del diedre amb passos drets i elegants fins que torna a perdre verticalitat per arribar a la reunió.

2on llarg: 25 metres V, IV, III.  sortim per l'esquerra de la reunió amb un pas un xic complicat i dret, després encara hi ha uns metres drets fins que ja entrem en terreny fàcil fins a la reunió.

Material: 10 cintes exprés + R.

Via equipada per: Jordi Homet.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via De la Canalla - El Triangle del Cilindre o El Cilindret - Sant Llorenç de Montgai. 27/04/2026

 En el Cilindret hi ha unes vies curtes i senzilles que sempre van bé de fer, o per consolació en un dia no massa bo,  per iniciar després seguir una altra via al Cilindre o tan sols per passar un bon matí amb companys. Avui ens ha servit per rematar la jornada i ens ha anat genial.

Les vistes des del Cilindret sempre són boniques. No fallen mai.

Avui farem la via d'una sola tirada i així anirem més ràpids, per si torna a ploure.

Encara que sembla una mica brut, la roca és bona i permet una escalada molt agradable. 

En Ferran a la via del costat.

La Ita començant la via - (Foto Arseni Lago)

i quasi sense adonar-nos compte ja la tenim dalt.

Reunió a l'avant cim

Ja ho tenim aixó. 

Foto cim.

La nostra ressenya.

Aproximació: des de l'aparcament per anar a La Paret de la Formiguera, veurem que surt el camí molt ben arreglat en direcció est, el seguirem i en un parell de minuts ens situarem al peu de la via. 

La Via: itinerari senzill ideal per iniciació o per complimentar amb alguna escalada més a la zona. 

1er llarg: 25 metres, IV.  Pujarem vertical amb bons còdols fins que veurem que les assegurances ens porten en tendència a la nostra dreta en uns gran blocs on farem la reunió.

2on llarg: 20 metres: IV, V-. Seguirem per terreny molt fàcil anant a buscar un ressalt un xic a l'esquerra que superarem i ens portarà al cim.

Descens: caminant per la vessant sud-oest.

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que món s'acaba!!

Via " Bailando con Sarrios" - Paret de la Formiguera Sud - Sant Llorenç de Montgai 27/04/2026

 La setmana passada en Juan Gutierrez  i Txaume Casas publicaven a les xarxes que ja havien acabat la via que estava obrint. Amb aquesta hi hi hauran 5 vies en aquesta zona que tot seguit us posem el enllaços:

- Los Hijos de Palau

- El Niño de los Peines

- Fase Uno

- Marta Pros

La via té dos llarg, el primer més vertical i el segon un xic més tombat però amb passos ben bonics. S'ha fet un bon sanejament que ha fet que sortissin unes bones busties, especialment en el primer llarg. Segur que hi passaran un munt de cordades i més si ho combinen amb les vies veïnes.  Aquesta via l'han dedicat a Sara Díaz. Una bona dedicatòria. 

Us deixem la nostra ressenya.

Un inici ben vertical i amb tendència a la dreta per superar un tram un xic més dret però amb molt bona pressa. 

La via està molt ben equipada. 

L'Arseni i en Ferran ens segueixen a darrera. 

El sanejament ha fet néixer unes bones presses. 

Quan la Ita arriba a la reunió comença a ploure, no sabem que fer si baixar o seguir.

La Ita començant el segon llarg, però com la roca és bona, però té força liquen, aquest llarg sembla una pista de patinatge. La Ita, encara amb un petit ensurt, ha sortit per dalt. 

Poc a poc ha anat augmentant l'aigua i dificultant així l'escalada. Quan m'ha tocat pujar, el llarg que és ben bonic, està molt més difícil del que sembla, però amb molt de compte he pogut arribar a dalt. 

L'Arseni arribant a la reunió. Després ha pujat en Ferran i han decidit baixar, un decisió molt encertada. 

Arribant, per fi, al cim.

Foto cim, just quan ha parat de ploure. 

La via ens ha agradat força, malgrat aquest petit ruixat.

Aproximació: des del pàrquing de la Formiguera anirem pujant pel corriol, passarem la trenca que puja a la via del tren, creurem el torrent i pujarem una mica. Aquí tenim dues opcions: a) pujant caminant i ho farem per un corriol que surt a l'esquerra (fita) i que ens portarà a peu de via. B) pujar per la via fàcil que ens trobarem uns 10 metres després de la trenca anterior. Tres llargs de III que es podem fer en dos. Al final de la via anirem a buscar un corriol amb l'ajuda d'unes cadenes, després pujarem arran de la paret fins al peu de la via. 

La via: Itinerari de dos llargs; el primer més vertical però amb bones busties i el segon més tombat però on també hi trobarem els seus passos. Via totalment equipada - Recomanable. 

1er. llarg: 25 metres.9 parabolts. 5b Sortim verticals amb tendència a la dreta per anar a superar un petit ressalt, després torna a l'esquerra per anar després vertical fins a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres. 11 parabolts. 5b Una placa molt vertical que anirem superant en lleugera tendència a l'esquerra fins sota d'un ressalt que superarem vertical i després recta fins a la reunió. 

Descens:  anirem a buscar  un corriol ben marcat fins a trobar el camí que ens portarà a la via del tren. Passarem pel túnel i un cop a l'altra cantó, baixarem per el corriol fins l'aparcament. 

Material: 11 cintes exprés + R.

Oberta per: Joan Gutiérrez i Txaume Casas - Abril 2026. Felicitats i gràcies. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Sargantanes - Sortida Directa - Gorra Marinera - Montserrat 26/04/2026

 Avui ens acostem altra cop a Gorros, amb intenció de repetir la Via Sargantanes - Sortida Directa i així anar recuperant el canell i la seguretat.

La nostra ressenya.

Només baixa del cremallera de Sant Joan, caminar uns 50 metres i ja la tenim al davant. Aquesta via ens agrada repetir-la per lo bonica que és la darrera tirada sortint per la Directa.

Els primers metres hi ha un xic de molsa i cal anar en compte, però ben aviat entrarem al tros més vertical i molt bonic d'escalar.

Dona gust veure-la pujar sembla que balli amb les preses, sembla que en lloc d'agafar-se les acarona.

Sense donar-me compta ja està arribant a la reunió.

Com portem una corda de 70 metres, en un sol llarg és plantarà al mur final.

El contrast de la roca amb el cel blau ens encanta. 

Quan arribo a la reunió no sabia si sortir per la via Per Davant o sortir per la Directa, però un cop mirada la roca, ho he tingut clar ràpidament. 

Un llarg preciós, uns primers metres ben drets i una sortida un xic desplomada, són els ingredients que us faran gaudir d'allò més.

No us la perdeu!!

Sortint del tram més dret.

Bonic de fer la via i bonic de veure com la fa.

Anant a buscar la sortida directa.

Passos difícils però que es deixen fer.

Amb tot Sant Benet al darrera. 

Una cordada a la Magdalena Inferior.

Foto de record al cim.

Aproximació: des de Sant Joan, agafarem el camí direcció a Sant Jeroni fins a passar pel peu de via. 5 minuts.

La Via: costa definir les vies en la part de baix, després ja es clarifica fins arribar el darrer llarg que podrem gaudir-lo al màxim, especialment els primers metres i els darrers.

1er llarg: 40 metres. V, IV, V.  Nosaltres hem agafat la tercera via comptant d'esquerra a dreta, els primers metres son estranys pel liquen després i un cap passada la reunió la roca està neta i ens trobarem amb una escalada franca. Hi ha un tram difícil per superar un ressalt abans d'arribar a la reunió.

2on llarg: 60 metres. IV, III. Sortim verticals i a uns 20 metres trobarem una reunió, nosaltres hem seguit anant a la dreta i després ja vertical fins a la reunió.

3er llarg: 40 metres. V/V+, IV, V+/6a. Sortim rectes amb molt bona pressa però amb una escalada molt vertical, l'equipament és amb spits i algun buri, i algun parabolt fins arribar a una savina, després per terreny més fàcil fins arribar sota d'un ressalt on trobareu una reunió antiga, nosaltres hem seguit i hem superat aquest ressalt amb un passos força difícils.

Descens: des del cim baixarem per la cara sud anant a buscar uns arbres, després anirem desgrimpant en direcció oest fins a trobar un ràpel de 20 metres que ens deixarà al coll amb la Magdalena Inferior.

Material: 8 cintes + R.

Dif. Màxima obligada: Vè.

Apa a escalar que el món s'acaba!!!