diumenge, 25 de febrer del 2024

Sant Llorenç de Montgai - Cresta Disblia - Crestas Tío María - 23/02/2024

Les Crestes del Tío María és una via equipada generosament amb parabolts, on hi trobarem passos molt fàcils i trams un xic més complicats, però en el conjunt és una via prou divertida que a nosaltres ens ha sorprès agradablement.  



Us deixem la nostra ressenya.


Pràcticament des de l'aparcament ja la podrem veure.  Així que l'aproximació és ben curta. 


Creuem el torrent i ja comença la via. El primer llarg és ben tombat, però està esmolat per l'aigua. 


El segon llarg ja és una altra cosa, només començà es posa ben dret.


Després anirem a buscar el fil de l'aresta on hi trobarem passos ben curiosos. 


El tercer llarg presenta el ressalt més dret i on no hi toca el sol en el tram més difícil, fet important doncs avui fa força fred.


El principi és dret i divertit 


però més amunt, ens trobarem en un diedre on ens ho haurem de mirar bé.


Tram fàcil abans d'arribar a la 3ª reunió.


Des de sobre de la reunió trec el cap per fer aquesta foto. 


Darrers metres per arribar al final de la cresta. 

Aproximació: des de l'aparcament per anar a la Paret de la Formiguera agafarem el corriol que va pujant, passarem el creuament que va a les vies de la Formiguera i seguirem pujant fins que veurem que estem a la vertical de la cresta,  aquí ens desviarem per passar el rierol i ja estarem a peu de via. 

La via: una cresta molt ben equipada i més divertida del que sembla. Ideal per iniciació. Recomanable. 

1er. llarg: 25 metres, III+,  7 parabolts. Escalada senzilla però que està força polida per l'aigua.

2on. llarg: 45 metres.  IV+, V, III.  9 parabolts. Sortim verticals de la reunió  fins arribar al fil de la cresta on trobarem tres passos curiosos, després seguirem per terreny més fàcil fins a la reunió.

3er. llarg: 40 metres. III, IV+, V+, IV, III.  11 parabolts. Ara tenim un bon ressalt al davant nostra, que superarem per la vessant nord, al principi amb passos atlètics i amb molt bona pressa fins que trobarem un diedre on ens ho haurem de mirar bé abans de fer els passos, un cop superat per terreny més fàcil fins a la reunió.

4art. llarg: 45 metres. V, III.  8 parabolts. Sortim per la dreta de la reunió per donar-li una mica més de color al llarg durant uns metres, després per terreny més fàcil fins el cim.

Descens: caminant direcció nord fins arribar al torrent i després fins a l'aparcament. 

Material: 14 cintes exprés + R.

Oberta per: Juan Gutiérrez i Sergio Campas. 


Apa que el mon s'acaba!!

dissabte, 24 de febrer del 2024

Alt Urgell - Coll de Nargó - Paret del Grau - Via: Dels Gallifantes 22/04/2024

 Després de la via dels Jardí de les Mentides aprofitem per enfilar-los a la via recent oberta just al costat esquerra. Els protagonistes de l'obertura són els mateixos: Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernandez. 


La nostra ressenya


No hi ha dubtes d'on comença doncs hi han deixat un bon rètol. 


Els primers metres són per un bon conglomerat que fa una escalada plaent fins a una franja roja.  


Progressant pel tram conglomerat


L'Ita superant la franja roja amb unes presses molt bones. 


L'entrada a la reunió és un xic més fina, però que es deixa fer. 


Sortint de la reunió on hi trobarem uns passos força difícils però al mateix temps ben bonics. 


Després d'aquest tram més dret la paret perd verticalitat i també baixa la dificultat fins arribar a les darrers metres de la sortida. 


Els darrers metres de la sortida, passos verticals i amb molt bona pressa. 


Tot lo bo s'acaba aviat i la via també...


Anem a buscar els ràpels de la via Àfrica que està equipada amb argolles i no es rissen tant les cordes.   


Darrera reunió.

Aproximació: des de Coll de Nargó pujarem per la pista fins a Coll Piqué on deixarem el cotxe. Des d’aquí pujarem uns 10 minuts i ja podrem veure el peu de via.

La via: itinerari de dos llargs molt ben aconseguits. En les dues tirades trobarem les principals dificultats a l'arribada a les reunions.  Les dues tenen un pas de V+ molt difícil o un 6a que es fa molt bé. Molt bon equipament, itinerari lògic, i excel·lent roca, aquest conjunt la fa una via Recomanable. 

1er. llarg: 40 metres. V, IV, V+, V+/6a. 11 parabolts.  Sortim verticals per anar buscar un ressalt que el superarem per l'esquerra, després anirem pujant rectes fins una franja roja que passarem de dreta a esquerra amb molt bones presses. Tot seguit només ens quedarà uns metres finets per entrar a la reunió.

2on. llarg: 35 metres. V+, V, IV, V+/6a 11 parabolts. Els primers metres són ben verticals i mantinguts, després la cosa es tomba i va a buscar la sortida en un tram rogent que agafarem d'esquerra a dreta i després vertical fins a la reunió.

Descens: podeu baixar per la mateixa via en dos ràpels, les reunions estan equipades en dos mallons, però sinó hi ha cap cordada a la via Àfrica millor doncs està equipada amb argolles i no rissen tant les cordes. Aquí també podreu baixar amb dos ràpels. 

Material: 12 cintes exprés + R

Oberta per: Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez. Gener 2024

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 23 de febrer del 2024

Alt Urgell - Coll de Nargó - Paret del Grau - Via: El Jardí de les Mentides - 22/04/2024

En poc temps en Miquel Garrell, en Òscar Fernàndez i en Ramon Rubio han fet una activitat d'obrir noves vies i de recuperar-ne alguna que estava perduda. 

El Jardí de les Mentides és una via recuperada, doncs amb el temps havia quedat totalment oblidada. Ara està totalment equipada amb parabolts i neta de matolls. Aquest trio han fet molt bona feina. Només podem fer que felicitar-los!!


Us deixem la nostra ressenya


Amb aquest retol no hi ha dubtes d'on comença la via. 


En aquesta paret es dona un fet curiós que al principi hi trobarem roca conglomerada de qualitat i després calcaria excel.lent. 


L' Ita en el primer llarg, gaudint d'una escalada totalment plaent. 


Entrant a la primera reunió. 


Sortint de la reunió amb unes presses d'escàndol. 


Uns metres de placa i després un curt diedre per passar a una altra cop a la placa. 


Sortir de la segona reunió hi trobarem un pas on haurem de fer una bona tibadeta. 


Després seguirem per un esperó vertical molt bonic. 


Els darrers metres de la via. 


Reunió al cim. 


Foto cim.

Aproximació: des de Coll de Nargó pujarem per la pista fins a Coll Piqué on deixarem el cotxe. Des d’aquí pujarem uns 10 minuts i ja podrem veure el peu de via.

La via: itinerari de 3 llargs que s'ha recuperat i sanejat molt bé, on hi trobarem passos de placa, de diedre que ens faran gaudir d'allò més. Recomanable. 

1er. llarg: 25 metres. IV, V.  5 parabolts.  El peu de via és el mateix que la via Àfrica, després es separa a la dreta per pujar per un diedre fins a l'entrada a la reunió que ho farem per una placa.

2on llarg: 30 metres. V, V+, 8 parabolts. Sortim per l'esquerra de la reunió per superar un petit ressalt amb presses d'escàndol, després seguim per una placa fins arribar a un diedre que superarem i ens passarem a un petit esperó a la nostra dreta, Passos bonics i agradables fins a la reunió.

3er. llarg: 30 metres.  V+, V.  5 parabolts. Sortim verticals amb un pas un xic llarg per arribar al primer parabolts, després seguirem per un esperonet vertical fins arribar sota d'un ressalt que superarem per la dreta fins a la reunió.

Descens: per la mateixa via, en 3 o 2 ràpels en funció de les cordes que porteu. Totes les reunions estan equipades per baixar.

Material: 10 cintes exprés + R.

Via oberta per: Raül Àlvarez i Joan Enric Martí - Estiu del 94

Recuperada per: Miquel Garrel, Òscar Fernàndez i Ramon Rubio. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimecres, 21 de febrer del 2024

Vilanova de Meià - Roca dels Arcs - Via Paral·laxi - 20/02/2024


Roca dels Arcs sempre ens ha agradat, des del primer cop que hi vàrem anar, fa més de quaranta anys encara en conservem molt bon record. Era per Setmana Santa i vàrem quedar amb en Lluís Baciero i en Santi Marzo. No recordo quina via vàrem fer, crec que només hi havien obertes les vies: Lleida, Del Quatre i la Tàrrega. Des d'aquell primer cop hi hem anat quasi cada any, moltes són les vies que s'hi han obert i moltes són les que hem fet.

L'any passat, al 30 d'abril, en Edgar Tou, en Nandi Salas i en Armand Ballard, van acabar una via, que sembla impossible que, després de tants anys,  encara es pugui obrir una via amb aquest encant a Roca dels Arcs.

Certament han fet una obra d'art, en un punt que sembla impossible. Només queda que treure's el barret i felicitar-los molt efusivament  i si encara no l'heu fet no us la deixeu perdre.  



Iniciant la gran diagonal ascendent del primer llarg. Tot i que un cop superat el primer pas, el grau és deixa fer, si que resulta un llarg impressionant i amb força ambient. 


Cada cop et vas distanciant del punt d'inici, els passos són molt bonics


Poc abans d'arribar a la reunió trobarem el pas més difícil d'aquest llarg, (V+) que haurem d'assegurar-nos amb un parell de friends. 


El fet de que vagi en diagonal i per sobre d'uns sostres li dona molt ambient.  (Foto: Arseni Lago))


Impressionant veure quasi tot el primer llarg un cop arribat a la reunió.  (Foto: Arseni Lago)


L'Ita fortament impressionada fins que no ha fet els primers metres i s'ha trobar amb una roca excel·lent i que els passos es deixen fer. 


Ara és el moment que cal tibar i que les bones presses estan més distants. 


Vist des de lluny els darrers metres de la tirada. (Foto: Arseni Lago)



Entrant a la primera reunió. 


Iniciant el segon llarg (Foto: Ferran de la Rosa)


El segon llarg és el més difícil i sinuós, però a la vegada també està més equipat.  


Descansant una mica per veure com podia sortir fins el proper parabolt que el veig molt lluny, però quan ja estava decidit a sortir, veig que abans n'hi ha un altre. Uff que bé!!! Després de l'artificial, en lliure segur que no puc, tenim una bona sortida a la dreta fins a quasi tornar-nos a posar a la vertical de la reunió.  Ara toca pujar vertical fins a la segona reunió, sort que hi ha molt canto, perquè els braços, ja estan contents. 


L'Ita de segona s'ho ha fet amb Ao i agafant-se a l'estrep a l'inici i en lliure; però a seguit amb la seva tossuderia de no penjar-se als estreps. 


Arribant a la segona reunió. Avui ens ha fet un dia preciós. 


Iniciant el tercer llarg. Certament més fàcil que els dos primers, però és ben vertical, amb molt bona roca, pràcticament a equipar, i tot aquest conjunt el fa una escalada plaent. 


L'Ita gaudint d'aquest llarg tan bonic. 


El quart llarg, al principi té un tram brut de pocs metres, però després a gaudir fins al final. 


En la quarta reunió tenim l'opció de baixar repelant, però nosaltres hem optat per sortir per dalt i així fer un llarg més, que resulta curt, però també interessant. 


Ara si, ja sortim per dalt. 


La darrera reunió la farem en una alzina ben sòlida. 


Estem contents, doncs la via ens ha sorprès molt gratament i ens ha agradat molt. 


Ressenya de l'Armad Ballart molt ben detalla, millor impossible. Gràcies Armand, la ressenya ens ha anat molt bé. 

Aproximació: Deixem el cotxe un cop passat el pont i agafem un corriol que baixa al torrent, el creuem i després seguim per l'altra vessant. Aquest camí creua tota la paret. Quan hem passat uns 100 metres de la vertical de la via Navarro, començarem a pujar per un corriol que ens portarà a peu de via. Des del peu veureu el primer parabolt i després 1 pitó.

La via: intinerari de 5 cinc llargs, molt ben trobats, on podrem gaudir d'una escalada amb ambient i que no us deixarà indiferents, especialment els 3 primers llargs. Molt recomenable. 

1er. Llarg: 45 metres. VI, IV, IV+, V+, 6 assegurances. Podreu reforçar amb un joc de tòtems al gust. La via arrenca amb una bona tibada, la roca és crostosa i no convida massa, també podreu superar-ho amb un pas d'Ao. Després agafarem el pitó i començarem el llarg flanqueig ascendent, anirem trobant algunes assegurances velles. (Compte que hi ha un punt que sembla que tinguis de pujar a buscar un burí,  i en canvi tens que baixar una mica.  Els passos són bonics i a la vegada entretinguts doncs queda força penjat. Quan ja veureu la reunió, trobareu un parell de passos més difícil i assegurar amb tòtems petits, un cop superat ja arribareu a la reunió. Atenció amb el fregament de les cordes.

2on. llarg:  30 metres. Ae, 6a, V+.  Sortim verticals i trobarem un parell de parabolts, distants però que amb destresa s'arribem, després un pitó amb una baga, aquí haurem de fer un flanqueix a l'esquerra fins el proper pitó, ara ens tocarà superar un tram força desplomat però ben equipat amb parabolts. Tot seguit sortim en lliure a la dreta fins que trobem un pitó i després un parabolt que ens assegura la superació d'un ressalt i a sobre mateix trobarem la segona reunió. Atenció  al fregament de les cordes.

3er. llarg: 40 metres 2 parabolts IV+, IV, IV+.  Sortim per la dreta de la reunió i després anem a l'esquerra per evitar un sostre que ens barra el pas. Tot seguit entrem en una placa de roca típica de Roca dels Arcs, que ens permetrà gaudir d'allò més fins a la reunió.

4art. llarg: 50 metres, II, III, III+,  1 pitó poc abans d'arribar a la reunió. Progressarem per una placa bonica i de fàcil protecció fins a la reunió.

5è. llarg: 20 metres. IV+.  Sortim per l'esquerra amb uns passos verticals fins a la reunió en una alzina. 

Descens: baixarem per l'aresta direcció est uns 200 metres. Després trobarem un parell de fites que ens marca l'inici d'un corriol molt ben traçat que ens portarà fins a la carretera. 20 minuts. 

Material: Jocs de Tòtems fins el vermell, 12 cintes exprés, algunes llargues i 1 estrep.

Oberta per: Edgar Tous, Nandi Salas i Armand Ballart. 30/04/2023

Dificultat: Ae/6a, obligat Ae/V+. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!