Espolón Guanchinfú - Peña Predicadera - 18/05/2026

 Ens agrada escalar a la Peña Predicadera, totes les vies que hi hem fet fins ara ens han agradat. L'Espolón Guanchinfú no estat diferent, també ens ha agradat, la seva roca i les seves formacions ens han fet gaudir un cop més del plaer de l'escalada.

Us deixem la nostra ressenya.

Quan fem l'aproximació no les tenim totes, però estarem de sort i no ens mullarem. 

El Huevo de Sant Cosme és una agulla que em té el cor robat.

Entrem per la directe, passos bonics i ben verticals.

Quan estem fent la primera tirada veiem una cordada que s'acosta al peu de via i resulta que són els companys Joan Baraldés i en Jordi Martínez, ens fa il·lusió trobar-nos. (Foto Joan Baraldés)

En l'esperó del segon llarg, escalada plaent en tot el llarg. 

Pitó antic que ha quedat de record en el primer llarg. 

El tercer llarg és un flanqueig ascendent amb alguns tram molls que li donen un xic més de color a la cosa.

La segona reunió que, com totes les reunions, és ben còmoda

Passos bonics en la tercera tirada.

Ara ja estem  a l'esperò que no deixarem fins el cim.

Seguim amb una escalada plaent i un equipament excel·lent. 

El cinquè llarg és el més bonic de la via, també el més equipat, potser un xic massa en alguns passos.

Seguim pujant per l'esperó marcat per uns canalons ben especials.

La quarta reunió.

A la sortida de la via hi trobarem els passos més difícils, això si també ben assegurats. 

Sortint de la via. 

Ens estem una bona estona en el cim.

Foto cim.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta, fins una rotonda que,  passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  

La Via: itinerari de sis llargs, molt ben equipat amb parabolts (no calen ni friends ni tascons) amb una roca especial i al mateix temps excepcionalment boníssima, que segueix un esperó molt elegant, especialment les tres darreres tirades. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. 4c. Podem pujar rectes i xic més elegant i una mica més difícil o entrar per la dreta amb una escalada més senzilla. Nosaltres hem entrat per la directa.

2on. Llarg: 30 metres. 4b. Escalada vertical i molt agradable.

3er. Llarg: 30 metres. 4b. Flanqueig ascendent a l'esquerra on podrem trobar alguna franja amb aigua.

4art. Llarg: 35 metres. 4c. Escalada molt plaent seguint el fil de l'esperò.

5è. Llarg: 30 metres. 5b. Seguim per l'esperò amb passos un xic més drets, segurament és el llarg més bonic de la via.

6è. Llarg: 20 metres. 5c.  Anirem en tendència a l'esquerra fins situar-nos a la vertical de la xemeneia de sortida, és en aquest punt on trobarem els passos més difícils de la via, (no obligats) un cop superats arribarem al cim. 

Descens: per la vessant nord trobarem una corda fixa que ens deixarà en un collet, després anirem caminat fins una grimpadeta fàcil, i ja veurem unes fites que ens portaran al nord est. Tot seguit pujarem a un llom a la nostra esquerra i baixarem desgrimpant fins a trobar un corriol molt marcat que per una tartera ens anirà baixant fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 10 a 12 cintes + R

Oberta per: Angel Guerrero, Paco Hidalgo, Joaquin Floria, i Jorge Castaño, 1985. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via El camí de l'Alsina - Miranda dels Pas dels Francesos - Montserrat 17/05/2026

 Ens escapem una estona per escalar una mica en una via d'aquelles que no fallen mai. Quan arribem a l'inici veiem unes quantes cordades al peu, així que seguim per les escales per fer les tres darreres tirades que són ben boniques. 

El lloc és ben bonic i sempre està força arrecerat del vent de ponent o nord.

La nostra ressenya que encara que ja té uns anys segueix sent vàlida.

Iniciant el tercer llarg. 

Un llarg bonic i per gaudir d'una escalada amable i bonica.

Des de la reunió veurem progressar el segon de corda.

També podreu fer bones fotografies. 

Darrers passos entrant a la reunió.

El quart llarg és vertical de pressa menuda i igualment molt bonic.

Fa goig veure a la companya progressar elegantment per aquest llarg.

i finalment el darrer llarg una placa on podreu gaudir de l'escalada a Montserrat. 

La pressa és menuda però es deixa fer molt bé. 

Ja ho tenim això una escaladeta molt agraïda. 

Aproximació: pugem per les escales dels pobres fins que creuem el pont de fusta, i després de passar el següent ressalt, ja veurem els parabolts de la placa. Si volem pujar per la canal el primer llarg, haurem de baixar en un bon replà. 

La Via: itinerari ben trobat, amb molt bona roca, i que podem fer diferents combinacions, tant a l'entrada per fer el primer llarg, o només fent els darrers 3 llargs. També, ens pot servir com aproximació per fer una altra via de la Zona de Sant Benet.

1er llarg:  IV +, 30 metres, si optem per la canal, ens trobarem amb uns passos amb diedre verticals, assegurats per un pont de roca i un pitó.

1er llarg: 6a+ , 25 metres, si entrem per la placa, haurem de treballar molt bé els passos que primer van de dreta a esquerra i després tornen a l'esquerra per entrar a la reunió. 

2on llarg: V+, V, IV+, 45 metres.  Encara que sembli més fàcil un xic a l'esquerra, millor entrar una mica a la dreta, superar fins a la segona assegurança és la part més difícil, (V+ o A0), després ja es deixa fer millor, i a mida que vas guanyant alçada cada cop és més senzill. Al final de la roca, entrarem en un bosc que, al final ens creuarem amb el corriol que ve de les escales dels pobres. Seguirem a la dreta fins al peu del tercer llarg. Reunió en un arbre.

3er llarg: IV, IV+, V.  30 metres. Des de la mateixa reunió ja veurem el primer parabolt. És un llarg bonic que va guanyant en dificultat a mida que guanya alçada. Poc abans de la reunió haurem de fer un curt flanqueig a l'esquerra. 

4art llarg: V, IV+. 25 metres. Un llarg de placa on gaudirem de valent gràcies a la bona qualitat de la roca. Pressa petita i bons forats ens recordaran el plaer d'acaronar les presses de Montserrat.

5è. llarg: Vè, IV, III, 35 metres. Llarg de placa un xic més llarg que l'anterior, però que segueix la mateixa tònica d'escalada que l'anterior. Reunió en un arbre. 

Material: 10 cintes exprés. Via equipada. 

Descens: Anirem a cercar el camí que ve de Sant Benet i després per les escales dels pobres fins el Monestir.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Agulla de Sant Benet - Via Normal - Sant Benet - Montserrat 14/05/2026

 L'agulla de Sant Benet era una de les primeres escalades que es feien a Montserrat, ja que era una escalada assequible, no era molt difícil i anava bé per entendre les primeres maniobres de corda. Per altra banda, a finals dels anys 60's i principis dels anys 70's,  la zona de Sant Benet també era fàcil d'arribar amb el tren i el cotxe de línia, anar a la Regió d'Agulles era certament més complicat i aixó ens feia decantar molts cops per anar al Monestir.

Avui, ens ha fet molta il·lusió repetir una escalada que vàrem fer en els nostres inicis de l'escalada fa més de 55 anys. Ha estat bé per veure com ha canviat tot; els talabards, els peus de gat, les bagues exprés, bolts versus  encordats  a la cintura, les cletes o botes, els mosquetons de ferro, pitons. etcètera. Certament amb el material hem evolucionat i molt. 

Us deixem la nostra ressenya.

El seu entorn és immillorable. 

Iniciant l'escalada.

La Ita amb l'Arseni al seu darrera. Per sort el fort vent ha parat.

Arribant a la reunió trobarem el tram més dret.

L'Arseni a plena feina. 

Fareu reunió un xic abans del cim de l'agulla, per arribar-hi encara haureu de grimpar uns metres. Aquesta fotografia ha estat feta des del cim.

En Ferran en els darrers metres.

Foto cim que sembla completament enganxat a l'agulla de la Prenyada. 

Ben contents en el cim de l'agulla. 

Aproximació: des del monestir de Montserrat enfilarem per les escales dels Pobres fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà a Sant Benet i al peu de la via.

La Via: Aresta bonica,senzilla i amb uns passos bonics abans d'arribar a la reunió. Equipada amb 5 bolts.

1er. Llarg: 35 metres. 3b, 4a. 5 bolts. pujarem per la part esquerra de l'aresta i anirem progressant amb una escalada agradable fins la reunió. Per arribar al cim haureu de fer una grimpada d'uns metres que després haureu de desgrimpar per fer el ràpel.

Descens: Ràpel de 35 metres per la mateixa via de pujada. 

Material: 5 bagues exprés + R.

1ª Ascensió: desconeguda.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Roca d'en Barbera - Sant Benet - Part del Camí d'en Barbera - Montserrat 14/05/2026

 Fa uns dies l'Armand Ballart va posar a Facebook un aparell de vies per fer consecutives. La primera a la Roca d'en Barbera i després a La Prenyada per la via Montse. Encara que la via Montse ja l'havíem fet, ens mancava la Roca d'en Barbera. 

Arribar al peu de via, ja ens ha costat força, doncs la canal que hi ha entre la Miranda de Sant Benet i l'Agulla Markus Kamen acaba amb un tram força delicat, on cal anar en compte.

Quan hem arribat a peu de via, ens hem trobat amb un canvi fort de temps; ha marxat el sol i s'ha girat un vent molt fort que ha fet baixar les temperatures de cop. Hem vist la via que indicava l'Armand, però hem vist que començava força difícil i que amb aquest fred patiríem, així que hem pujat per la via de l'esquerra que semblava més fàcil. 

La nostra ressenya.

Hem anat pujant per un esperó amb molt bona roca, amb les assegurances distants, però que hauríem pujat súper bé, sinó hagues estat pel fort vent i el fred. Arribat a la reunió, no sabia si muntar un ràpel o seguir. Al final la Ita ha pujat fins a la reunió i hem decidit seguir, ja que amb una tirada sortíem per dalt.

Aquest segon llarg l'hem fet amb cops de vent que semblava que ens empatava amunt, i quasi sense tacte a les mans. Després hem anat al ràpel i sort que és senzill perquè el vent ens feia anar cap aquí i cap allà. 

Quan hem arribat al coll  el vent  ja s'ha calmat i ens hem pogut refer.

Iniciant la via  (Foto Ferran de la Rosa)

La Ita arribant a la reunió tremolant de fred.

Iniciant el segon llarg.

tram vertical de sortida equipat amb pitons.

Arribant a la segona reunió. Amb la cara ja paga, pobreta. 

Quasi estirats a terra ens fem la foto del cim. 

Bé estar al que bé acaba!! 

Aproximació: venint de Sant Benet, anirem pel camí transversal que va fins quasi la Panxa del Bisbe, quan veurem que podem pujar per anar a buscar la canal que hi ha entre l'agulla d'en Markus Kamen i la Miranda de Sant Benet enfilarem amunt, el principi es puja molt bé fins que arribarem en un punt que veurem que la canal acaba tapada per un gran bloc i que haurem de grimpar per una fissura. Pujarem per la fissura, passarem el bloc per la dreta i després anirem a buscar un collet a la dreta que amb un curt flanqueig ens portarà a peu de via. 

De totes maneres, pensem que és millor pujar per la canal que hi ha entre la Prenyada i la Roca d'en Barbera fins el collet que es forma entre aquestes dues agulles. Després baixarem per la canal que va pel costat oest de la Roca d'en Barbera fins el peu de via. Per aquesta part ens estalviarem la part de la canal que cal superar el bloc.  Recomanable.

La via: itinerari de dos llargs, amb una roca molt bona, que segueix les tirades quarta i cinquena del camí d'en Barbera. La via està equipada amb pitons, burils i algun espit. Malgrat el fred, la via ens ha agradat. 

1er. Llarg: 35 metres.  5b, 4a. 2 espits i 2 burils. Escalada de placa que el principi és una xic més difícil , però després perd verticalitat i baixa la dificultat fins a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. 4b, 5b. 5 pitons. Anirem a buscar un pitó que veurem des de la reunió. Després seguirem verticals fins sota d'un gran bloc on veurem que hi ha una fissura, equipada amb pitons que, ens permetrà pujar vertical fins a la reunió. 

Descens: ràpel per la vessant nord. (compte que hi ha un buril i una savina totalment morta).

Material: 7 bagues exprés i algun friend mitja.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Imma - Cam Nou Barris - Collbató - Montserrat 12/05/2026

 Cam Nou Barris és una zona on hi trobarem vies esportives, però també unes quantes vies de 3 i 4 llargs, que busquen la millor de la roca. La seva curta aproximació la fan ideal per aquells dies insegurs o que tenim poc temps. 

Avui hem anat a repetir la via Imma, la via segueix essent exigent però ben equipada com fa uns anys, però repetir vies et fa veure com has anat canviant i avui certament m'ha costat força més que l'anterior ocasió. Ens hem d'anar adaptant a l'edat que tenim i la realitat és la que és. Tot i així ens ho hem passat súper bé i això és el que al final queda.

La nostra ressenya actualitzada. 

Només començà ja haurem de fer una bona "tibadeta" per posar-nos sobre la llastra.

La Ita en els passos inicials.

Un cop superats els trams verticals del primer llarg entrarem en un terreny fàcil fins a la primera reunió. 

Iniciant el flanqueig del segon llarg. 

l'Arseni en el primer llarg. 

La placa del segon llarg.

La primera reunió des de la segona. 

Sortint dels estreps en el tercer llarg. 

L'Arseni en el segon llarg. 

Sortint del tercer llarg. 

L'Arseni treballant el tercer llarg.

En Ferran sortint ben content  de la via.

Foto cim. El temps està canviant i avui ens escaparem pel forat del pany, doncs només arribat a baix ha començat a ploure de valent, així que ens ha tocat corre fins el cotxe.

La Via: itinerari de 3 llargs, molt ben equipat, amb bona roca i amb passos força exigents especialment en el darrer llarg, per sort amb un estrep podrem resoldre els passos més difícils. 

1ª Tirada: 30 metres 5b, 5c. Una placa molt ben trobada amb bona roca, on a mitja tirada hi ha un tros balmat  que cal tibar una mica, després ja es tomba fins a la reunió.

2ª Tirada: 30 metres 3a, 4b, Sortim fent un flanqueig a l'esquerra fins que creuem la canal, després per una placa amb un xic de liquen anirem pujant fins a la reunió.

3ª Tirada: 30 metres 5c, 5b, 6a+ (Ae) 5b, 5a.  Sortim cap a la dreta on veurem les assegurances, primer per terreny vertical fins arribar sota d'un tram un xic desplomat, malgrat que si veu bona pressa, optem per fer 2 passos d'estrep, i després ja per terreny més fàcil seguim fins el cim.

Material: 12 cintes exprés i reunions, 1 estrep.

Oberta per: Imma Ribas i Josep Moragas - 2010.

Descens: farem un primer ràpel per la mateixa via. El segon anirem a buscar la segona reunió de la via Somni de Primavera, d'on farem un tercer ràpel fins a terra. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!