Via Antonio Alarcón - Fals Esperó de la Pastereta - Montserrat. 21/02/2026

En diverses vegades que havíem quedat amb en Joan Rovira ens havia insistit que anéssim a fer la via que havia obert en homenatge a Antoni Alarcón. L'Antoni i en Joan havien obert unes quantes vies que ens han fet agradables més d'una jornada d'escalada. Realment la via ens ha sorprès per bonica, per ben trobada,  per la qualitat de la roca i addicionalment està molt ben equipada. 

La nostra ressenya

En Xavi començant la via, ho prova de alliberar-ho en lliure però al final no ha sortit.

Un cop arribat en un bloc la cosa es suavitza una mica i es deixa fer molt bé. 

La Ita apurant al màxim

Gaudint dels passos bonics del primer llarg.

Iniciant el 2on llarg ajudat amb un estrep 

Podrem fer servir l'estrep fins que veiem que podem sortir en lliure.

La tirada és molt excepcional, va al costat d'una fissura tota l'estona amb molt bona roca. Només al final de la fissura trobarem algun pas amb roca a controlar.

En Xavi treballant el segon llarg. 

Contenta la Ita perquè el Ae la passat amb Ao i lliure.

Iniciant el tercer llarg, els primers metres són prou drets després ja es tomba. 

En Xavi en el tercer llarg. 

Pujant el tram final del tercer llarg. 

Darrers passos del tercer llarg.

Arribant al camí que ens portarà al Clot de la Mònica. 

Fotografia de l'aproximació, la via i la sortida per dalt. 

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova o des de Collbató, agafarem el camí amb direcció al Clot de la Mònica. Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues fins que estarem sota la Cara Sud de la Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota mateix d'aquesta vessant. Ara haurem d'anar flanquejant en direcció est , trobarem alguna fita, fins que entrem a la cara est on hi ha una placa molt evident. Algun tram queda un xic penjat i cal anar en compte. Hi ha una sageta al peu de via. 

La via: La via ens ha sorprès molt gratament, doncs el lloc és preciós, tranquil, la roca és bona, l'equipament de luxe i l'escalada està súper ben trobada. Un bon homenatge a un bon company. 

1er llarg: 45 metres. 11 parabolts i una savina. Sortim verticals fins a posar-nos sobre d'un bloc, fins aquí haurem de fer algun pas Ao o Ae, després es manté vertical i difícil fins que entrem en un tram que va perdent verticalitat i es deixa fer molt bé. 

  

2on llarg: 30 metres. 11 parabolts i 2 ponts de roca. Anem a la dreta a buscar una línia de parabolts que va paral·lels a una fissura, farem els primers passos en Ae o Ao i després anirem progressant sempre per sota de la fissura. Quan sortim trobarem un tram de roca a controlar però ben assegurat. 

 

3er. llarg: 60 metres.  3 parabolts. Pujarem verticals per terreny dret fins que es tomba i ja podem pujar grimpant. A 30 metres trobareu un parabolt on podeu fer reunió si voleu.  

Descens: Nosaltres hem seguit pujant grimpant uns 150 metres i després caminant fins que hem trobat el camí que va des de Sant Joan al Clot de la Mònica que és per on hem baixat. 

Oberta per: Joan Rovira i Jaume Prat ,  juny del 2025 

Material: via equipada, 14 cintes exprés, 1 estrep, i R.

 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Del Guillem - Paret del Devessó - Malanyeu

 Segons les previsions a Malanyeu estaríem a recer de les rafegues de vent, així que cap allà anem. Ens acompanya l'Arseni i en Ferran. En Ferran que, està en recuperació,  aprofitarà per fer una caminadeta mentre nosaltres escalem. 

Un cop al peu de la paret ens decidim per anar a la via Del Guillem que fa 6 anys que la vàrem fer, així que no ens fa res repetir-la.

Us deixem la nostra ressenya.

La Ita que està animada ràpidament s'agencia el primer llarg. 

El primer llarg progressa per una placa típica de Malanyeu, però prou dreta. 

Els "cacos" han tret la primera plaqueta, però amb una plaqueta autoroscant ho deixem perfecte.

L'Arseni es fa seva la segona tirada, així farem una tirada cadascun. 

Una placa ben bonica d'escalada plaent. 

Gaudint del segon llarg, bonic fins que arriba a la rampa final que és una grimpada fàcil amb roca a controlar.

Ho hem encertat, gens de vent i cada cop el dia està més net, així que ens ho passem de conya.

Iniciant el tercer llarg.

L'Arseni en el tram més bonic del tercer llarg.

La Ita en els passos més bonics del darrer llarg. (Fotografia Arseni Lago)

Arribar al cim sempre té premi, en aquest cas, les bones vistes sobre el Pedraforca. 

Baixar caminant i gaudir d'aquest bosc tan bonic no té preu. (Fotografia Arseni Lago)

Aproximació: Sortint de l'aparcament del poble agafarem el camí que volta una casa nova, seguirem baixant per la pista fins que veurem un corriol que surt a ma esquerra. Seguint aquest corriol arribarem a un pont de pessebre que ens permetrà creuar un torrent que sempre hi baixa aigua, un cop creuat passarem per sota d'una casa fins un cruïlla que anirem a l'esquerra fins arribar a un torrent normalment sec. Passarem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens portà fins sota la paret. Ara anirem a la dreta fins a la part alta de la piràmide. Trobarem una G al peu de via. 

La Via. Una via que intenta trobar el seu espai en un lloc que ja està força ocupat i amb força vegetació. 

1er llarg: 30 metres. 1 pont de roca i parabolts. IV, V, V+ (un pas) V, IV.  Un llarg de placa força bonic i típic de la zona. Atenció a l'entrada de la reunió que és un xic trencat i poden caure pedres. 

2on llarg: 25 metres. 1 pont de roca, i parabolts. IV. III.  Llarg prou ben trobat. Sortim un xic a la dreta a cercar una placa que pujarem fins entrar en un terreny més trencat que ens porta a la reunió en un arbre. 

3er llarg: 30 metres. 1 pont de roca i parabolts. IV, V, V+, V. III.  Sortim vertical per un terreny trencat que ens portarà en una alzina, seguirem vertical per una placa amb una fissura transversal després trobarem un pas un xic més difícil però ben equipat, tot seguit anirem a l'esquerra per terreny fàcil on trobarem la reunió i l'inici dels ràpels.

Descens: 3 ràpels. 28, 25 i 30 metres o caminant per la cresta. 

Material: 10 cintes, i semàfor d'aliens (Opcional).

1ª Ascensió: F. Panyella i J. Baraldes. 2019.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via Laura Novo - Paret de la Formiguera - Sant Llorenç de Montgai 17/02/2026

 Quan ens informem d'una via nova ràpidament hi volem fer cap, així que,  ahir en Juan Gutiérrez, Jaume Casas, Miguel Angel Garcia, i José Baños,  ens van deixar a les xarxes socials la seva nova creació,  i avui ja hi hem anat. La via ens ha agradat molt, és curta però exigent, amb passos força atlètics i amb ambient. Està equipada però amb passos llargs. Moltes gràcies companys per la feina feta. 

La nostra ressenya

La via comença en una cova i va sortint en fora. Tram exigent i ben desplomat.

Arribant a un bon replà abans de la reunió. Aquest tram també és una mica desplomat. 

L'entrada a la reunió és força punyetera, recta no hi trobat la manera, cal anar en flanqueig  a l'esquerra amb unes presses de mans i després entrar a la reunió  o posar un estrep i entrar directe. 

El segon llarg és tremendament vertical, però com s'ha fet un bon sanejament, encara hi trams un xic bruts i algun pas amb roca a controlar. Els passos amb Ae són molt llargs i cal anar fent sortides. Una tramposa pot ajudar.

La Ita apurant al màxim i seguint amb la seva tradició de no fer servir els estreps.

Des de la reunió els passos es veuen ben impressionants. 

Un cop superats els 4 primers parabolts, perd una mica de verticalitat i es pot apurar millor.

El flanqueig per entrar a la reunió també té algun passet on la roca està tendre. 

Iniciem el tercer llarg amb un flanqueig horitzontal i després lleugerament ascendent. 

Tot i no sé molt difícil té el seu ambient. 

Un cop situats a la vertical, la roca millora i permet una escalada ben bonica. 

La Ita a la segona reunió. 

Resolent els darrers passos de la via. 

La Ita apurant el màxim. 

El tram és ben vertical i bonic. 

Uns passos més i ja ho tenim.

Contents i satisfets ens fem una autoretrat record. 

Ressenya original.

Aproximació: des de l'aparcament pujarem per un corriol que va seguint el torrent fins que veurem una indicació per anar a la ferrata que ens indica que hem d'anar a l'esquerra,  creuem el torrent i anem pujant fins arribar a la via del tren. Ara anirem a buscar un caminet que surt a la dreta del túnel que va en direcció est i que ens portara sota mateix de la via. Només haurem de pujar un ressalt fins al peu de la via.

La Via: itinerari de tres llargs, exigents, atlètics, i ben equipats i molt ben trobats on quedarem ben satisfets malgrat és una via no massa llarga. 

1er. Llarg: 25 metres. 6b(Ao), 4c, 5c. 8 bolts i 2 pitons.  Començarem la via sortint d'una cova a la dreta amb passos desplomats  i exigents, amb Ao ens caldrà tibar fort. Després respirarem una mica i ens trobarem en un pas per anar a una aresta de la dreta bonic però exigent, un cop superat arribarem en un bon replà. Ara ens queda entrar a la reunió, que anirem flanquejant a l'esquerra agafant-nos en unes bones presses de mans, també podem posar un estrep i entrar directa.  

2on. Llarg: 15 metres. 6a+ (Ae/Ao/5c) 5c, 7 bolts. Sortim verticals per una fissura, on podrem fer passos d'Ae els 3 primers bolts, passos molt llargs, (tramposa ) i després amb Ao i lliure exigent fins que començarem el flanqueig a l'esquerra. Compte que la roca està tendre. 

3er. Llarg: 25 metres,  4c,  6a (Ao/5c),  anem a l'esquerra amb flanqueig no massa difícil però amb força ambient, fins que ja podem pujar verticals. La roca ja està millor i permet apurar bé en lliure exigent fins a la reunió.

Descens: haurem de pujar una mica fins que trobem el camí que baixa de la resta de vies de la Paret de la Formiguera i que ens porta a passar la via del tren per sota, i després per un camí al costat del torrent fins a l'aparcament.

Material: 11 cintes exprés + R. Via equipada amb parabolts i pitons. 1 estrep i tramposa (Recomanable) 

Oberta per: Jaume Casas, Juan Gutiérrez, Miguel Angel Garcia, i José Baños.  Moltes gràcies!! 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Aina - Paret del Devessó - Malanyeu - 16/02/2026

 Buscant estar a recer del vent, fent cap a Malanyeu i l'hem encertat plenament, poca gent i un dia fantàstic. No podem demanar més. Escalar en dilluns és sensacional. 

La ressenya de quan la vàrem fer per primer cop ja fa uns quants anys.

Una vista meravellosa sobre el Pedraforca. 

Començant el primer llarg, un llarg no massa difícil però molt bonic d'escalar.

Començant el segon llarg amb uns passet finets.

Un cop superat el 6a 

Tram de roca sensacional 

Mans dures per roca molt dura..

Iniciant el tercer llarg 

Tirada molt bonica amb passos verticals i amanits amb bona roca. 

Sortint de la via. 

Ja ho tenim aixó. 

Un cop més quedem meravellats per l'entorn.

Foto cim. 

La Xènia i en Joan a la via del costat.

Aproximació: Sortint de l'aparcament del poble agafarem el camí que volta una casa nova, seguirem baixant per la pista fins que veurem un corriol que surt a ma esquerra. Seguint aquest corriol arribarem a un pont de pessebre que ens permetrà creuar un torrent que sempre hi baixa aigua, un cop creuat passarem per sota d'una casa fins un cruïlla que anirem a l'esquerra fins arribar a un torrent sec. Passarem el torrent i anem seguint un camí fitat que ens portà fins sota la paret, la via comença un xic a l'esquerra. Nom al peu de via. 

La Via: itinerari de tres llargs que busca sempre la millor roca i les parts més netes d'aquest tros de la paret. L'escalada és agradable, ben trobada i només hi ha un pas un xic més difícil (6a) però que podrem solucionar amb Ao si volem. Totalment recomanable. 

Descens: a nosaltres sempre ens agrada baixar caminant, però en aquest cas pensem que és millor baixar en ràpel per la mateixa via on haurem de fer 2 ràpels (del cim a la 1ª reunió i d'aquí a terra) o tres ràpels aprofitant les mateixes reunions, tot dependrà de la llargada de les cordes. 

1er llarg. 40 metres. III, IV+, IV.  Pugem fins sota un ressalt que passarem d'esquerra a dreta i després anirem seguint per la placa fins a la reunió.

2on llarg. 30 metres. V, 6a, V. Superarem una placa només sortir de la reunió i seguirem per un terreny fàcil fins sota de la següent placa. Veurem que hi ha una fissura a la dreta dels parabolts que ens anirà bé per guanyar alçada primer amb les mans i després amb els peus fins arribar a unes presses molt bones que ens ajudaran a sortir d'aquest tram més difícil. La resta fins a la reunió segueix sent dret i força bonic.

3er llarg.  20 metres IV, IV+. Sortim verticals fins situar-nos sota d'un diedre que seguirem fins el cim.

1ª Ascensió: Joan Baraldés i Jordi Martínez 

Material: 10 cintes exprés + i un joc d'aliens (opcional). Nosaltres no hem posat res. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!