dijous, 11 d’agost de 2022

Benavent - Agulla Benavent - Via Joan Cerdà - 09/08/2022

A mitjans  dels anys 70, tornant de les Agulles d'Amitges per mal temps ens vàrem parar a Benavent i amb el Josep Monistrol vàrem fer l'agulla que hi ha sobre mateix del poble. Segons ens varen dir el seu nom era l'Agulla Benavent. Doncs avui he vist que l'Agulla Benavent és una que hi ha més a la dreta. Quasi 50 anys de confusió. 

Certament, la paret de l'Agulla Benavent, és evident, vertical, lògica i amb bona roca. Per aquest motiu hi trobarem tres vies; una del Remi Bresco i la que hem fet i una altra a la dreta que no sabem si està acabada.


l'Agulla Benavent just des d'on deixarem el cotxe. 


Iniciant el primer llarg, aquí hi trobarem algun punt, que tot i que la via està molt sanejada, haurem de controlar la roca. 


Intento fer-ho amb Ao, i des del segon parabolt del desplom, no aconsegueixo arribar al tercer, així que faig un pas d'estrep i solucionat. 


L'Ita que és més tossuda ho aconsegueix. Des de la reunió em miro el següent llarg i es veu preciós, sense dubtes el millor de la via. 


Iniciant el segon llarg, on podrem combinar el lliure amb Ao, segons el nostre nivell.


Un llarg que segur que us agradarà. 


Avui l'Eulàlia, en Vicenç i en Ramir, havien quedat per anar aquesta via i nosaltres ens hi hem afegit. Ara els podeu veure a tots tres a la reunió. 


L'Ita al seu terreny; placa i conglomerat. 


Això d'escalar a l'ombra té un encant especial quan fa aquesta calorada. 


Iniciant el tercer llarg, al principi vertical i amb bona roca. 


Passos bonics i elegants. 


En Vicenç arribant a la segona reunió. 


Recuperant la tercera tirada. 


Ara ja al sol, en el darrer llarg que està un xic descompost i brut, però si vols arribar a dalt, no hi ha altra alternativa. 


En la darrera reunió.


Foto cim, ara si que sembla que hem fet l'Agulla Benavent 


La nostra ressenya. 

Aproximació: a 100 metres abans d'arribar el poble trobarem una carretera que hi va directe, just aquí deixarem el cotxe. Després caminarem una mica més per la mateixa, passarem una casa i pel seu darrera trobarem un corriol que ens portarà per sota de la paret fins que trobarem una fita que ens indica que hem d'anar a l'esquerra per arribar a peu de via. 10/15 minuts.

La Via: aquest itinerari va buscar el centre de la paret per superar la gran placa que podrem veure des de sota. Equipament molt bo, roca prou bona en general, itinerari ben trobat, i a l'ombra, bons ingredients per gaudir d'un bon matí d'escalada.

1er. Llarg: 30 metres. V, 6a, A1/Ao, IV.  pugem en tendència a l'esquerra per situar-nos sota del ressalt que haurem de superar (Ao o A1)  i després un curt flanqueig per entrar a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. V+, 6a/Ao, V+, V.  Sortim verticals amb bona roca per anar un xic en tendència a la dreta, després vertical i tot seguit en tendència a l'esquerra fins a la reunió.  Tirada molt ben trobada, ben equipada, on podrem forçar en lliure segons les nostres possibilitats.

3er. Llarg: 35 metres. V, V+, IV+, IV.  sortim per l'esquerra de la reunió, amb passos bonics però força verticals, després la paret es tomba i es troba amb l'altra via del Remi Bresco, i ja per terreny més fàcil fins a la reunió.

4art. Llarg: 10 metres. IV, III. Sortim per la dreta d'una gran savina i trobarem una baga en una arrel, roca a controlar, i tot seguit ja veurem la reunió. Ara només queden un parell de metres per arribar al cim.

Descens: en ràpel per la mateixa via, 10, 35, i 50 metres.

1ª Ascensió: Isabel Nativoli i Joan Vidal.

Material: 18 cintes exprés + R i 1 estrep.


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

 

dimecres, 10 d’agost de 2022

Montserrat - Gorra Frígia - Via Stromberg - 08/08/2022

 Si, un cop més la via Stromberg, però que voleu que us digui amb aquesta calor, només ens venen ganes de fer vies que sabem que hi estarem bé, i malgrat ens tocarà el sol una mica a la part alta confiem que farà un xic d'aire.


La via està ben trobada, és divertida i molt agradable d'escalar. 


L'Ita ha volgut començar i va amb l'idea d'ajuntar les dues primeres tirades. 


i ho fa i s'ho passa d'allò més bé. 


Després em toca a mi, i em toca el sol de esquitllada, una mica més tard, hi toca plenament l'ombra. 


Iniciant la tercera tirada, seguim gaudint dels còdols d'aquesta vessant.


Només cal seguir i acaronar amb dolçament les presses que ens anirem trobant.  


Entrant a la tercera reunió amb el Monestir al fons. 


Mirant la propera tirada.


El contrallum ens malmet la foto, però ens ha agradat posar-la igualment. 


Darrer llarg, amb un pas de 6a, que no em surt i acabo fent un pas Ao, després seguim amb la tònica de la resta de la via. 


Foto cim. El dia es veu encalitjat i és que aquesta calor es fa notar. 


La nostra ressenya. 

Aproximació: Des del Funicular de Sant Joan seguirem el camí de Sant Jeroni fins just passar La Gorra Frígida que trobarem una canal molt marcada. Pujarem uns metres per la canal i ràpidament arribarem al peu de via.


La Via: via molt ben equipada, ideal per dies de calor on podreu gaudir d'una escalada plaent i una dificultat màxima obligada de Vè. Totalment recomanable. No us la deixeu perdre.

1er. Llarg: 30 metres. V.  sortim de dreta a esquerra i després recte amunt, al mig trobarem un pas una mica més difícil, la resta a gaudir. 

2on. Llarg: 25 metres. IV.  Escalada de placa amb molt bons còdols.  

3er. Llarg: 35 metres. IV. V+. Sortim verticals fins arribar a un ressalt que superarem mercès al grans còdols, després anirem un xic a l'esquerra i vertical on trobarem un pas per arribar a un bon forat que ens ho haurem de mirar, un cop superat aquest pas rectes fins a la reunió.

4art. Llarg: 20 metres. IV, III. Sortim rectes amunt per un tram dret, però com sempre amb molt bona pressa, després perd verticalitat i fem reunió sota del darrer ressalt.

5è. Llarg: 25 metres, 6a o Ao, IV.  Sortim per la dreta, arribem al primer parabolt i després estirant-nos al segon, ara toca superar el pas, la pressa de peu ja està un xic polida i cal posar-hi confiança, un cop a sobre anirem a l'esquerra a buscar l'aresta que seguirem fins dalt.


Descens: per la vessant est, amb un ràpel de 25 metres i un segon de 50 metres. Després baixarem la canal que ens deixarà altra cop al camí de Sant Jeroni. Atenció, hi ha un ràpel una xic abans que els espits estan malmesos, millor baixar una mica més com us diem. 

1ª Ascensió: Guillem Arias, Jordi Briz i Manel Pedro . 2004.

Material: 12 cintes + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimarts, 9 d’agost de 2022

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques de l'Aguilar - Via: Buscapeligru. 04/08/2022

Aprofitem que hem fet la Via: Diedre 27 d'Agost per fer la via del costat. Si només anem a fer aquesta via, haurem de fer primer la primera tirada de l'Aresta de la Sardana i després anar a la dreta on trobareu el peu de via.

 


Placa al peu de via. 


Iniciant la placa.


Placa bonica molt típica de la zona.


Arribant al ràpel. 


A veure com baixem d'aquí amb aquest enrenou de cordes


Ressenya treta de la web Santllors

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol que ens acostarà a peu de via. Mateixa aproximació que l'Aresta de La Sardana. 

La via: després de fer el primer llarg de la Via Aresta de la Sardana, anireu a la dreta i trobareu el peu de via.  És un sol llarg, bonic,  d'escalada en placa típica de la zona. Està bé combinar-la amb la Via: Diedre 27 d'Agost. 

1er. Llarg. 40 metres. 10 parabolts.  V,V+,  Sortim verticals per una placa bonica i amb bona roca, haurem de superar algun tram un xic més dret, fet que li dona l'encant a la via. 

Material: 10 cintes exprés + R. 

1ª. Ascensió: Jordi Homet.

Descens: en ràpel per la mateixa via o caminant per la carena. 

Apa a escalar que el mon s'caba!!

dissabte, 6 d’agost de 2022

Montserrat - Magdalena Superior - Via Ignasi Jorba - 01/08/2022

 Com cada any per aquestes dates, fem una via a la Magdalena Superior, és el nostre propi homenatge a la primera escalada que vàrem fer junts, sense altres companys. Era a finals de juliol quan vaig pujar a Montserrat i vaig trobar l'Ita que estava en el Monestir amb la seva família, varem dir que anàvem a caminar, doncs, ni els seus pares ni els meus sabien de cert que ja escalàvem. Ben segur que ja s'ho pensaven. Erem jovenets 15 i 16 anys. 

Aquest any és una xic especial doncs d'aquella anècdota tan important per nosaltres ja fa 50 anys. Sembla ahir, però ja han passat un munt d'anys. En aquella ocasió vàrem fer la Via Mingo Arenas, anàvem encordats al pit amb una especie de talabard que ens havíem fet nosaltres, amb una sola corda de 9 mm i amb cletes. En aquella època aquesta via es feia en comptades ocasions a l'any. Jo l'havia fet en el més de maig i la tenia ben fresca la qual cosa ens va donar tranquil·litat a tots dos i la vàrem gaudir molt. Aquesta escalada ha quedat gravada per sempre més en els nostres cors.


Una agulla esplèndida i ben esvelta. 

Avui, per celebrar-ho i com fa molta calor anem a la Via Ignasi Jorba que coincideix en els dos primers llargs amb la Mingo Arenas. 


Per tal d'anar ràpids la farem en tres tirades.


Iniciant la tercera tirada la via. 


Aproximadament en la tercera reunió de l'Ignasi Jorba


Ara ja en la quarta, les cordes pesen i costa d'empalmar, però surt molt bé. 


Des de la reunió la tercera tirada sembla una rampa.


Em penjo de la reunió i així puc fer unes fotos del quart llarg que és una preciositat. 


Sort que hi ha uns bons còdols que faciliten una escalada plaent.


Veure-la pujar amb aquesta elegància m'emociona. 



Una mica de flanqueig i a la reunió. 


Progressant en el darrer llarg, igual o més bonic. 


Sortint ben content. 


Foto cim.

No sé quants anys més ho podrem celebrar, però aquest any ja ho hem fet. Ara toca un bon dinar.



Aproximació: des del funicular de Sant Joan anirem en direcció a Sant Jeroni i quan estem sota de l'agulla pujarem per la canal de la dreta fins el peu de via.

1er i 2on Llarg:  20 i 25 m. III, III+, es podem empalmar perfectament doncs són uns llarg senzills.

3er. Llarg: 30 metres. IV. IV+- Placa que es va redreçant poc a poc. Escalada plaent.

4art. Llarg: 35 metres. IV, V+- Sortim verticals primer per terreny no massa difícil fins que es posa dret, però mercès a uns bons còdols gaudirem d'un llarg preciós.

5è. Llarg: 30 metres.  Sortim per la fissura i en el primer parabolt ens situem a la dreta, seguim per terreny vertical fins sota d'un ressalt que, superarem amb passos bonics gràcies a la bona pressa. Ara ja només ens queden uns metres drets fins el cim.

Material: 12 cintes exprés + R.

Descens: Ràpel de 45 metres per la vessant est. També podeu baixar en dos ràpels.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Sant Llorenç del Munt - Les Arenes - Roques d'Aguilar - Via: Diedre 27 d'Agost. 04/08/2022

 Aprofitem la proximitat, l'ombra i la fresca del matí per anar fent vies a les Arenes.  Per fer la via Diedre 27 d'Agost haurem d'entrar per la primera tirada de l'Aresta de la Sardana i després anirem caminant uns metres fins al peu de la via. Arribats en aquest punt trobareu que hi ha dues vies, avui us parlem de la que va més a la dreta. 


Començant per l'Aresta de la Sardana


Un petit ressalt ens donarà una mica d'al·licient. 


No tindreu dubtes d'on comença, una bona placa us ho marcarà. 


Uns primers metres que es fan molt bé. 


Poc a poc ens anirem acostant al diedre. 


Uns passos un xics més picants i després una escalada bonica fins el cim. 


Us deixem la ressenya de la web de Santllors.


Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a ma dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a ma esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a ma dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molesten. 

Després seguirem per la pista fins a la primera casa que a ma dreta surt una pista que als pocs metres és converteix amb un camí. Anirem pujant per aquest camí fins que fa una ziga-zaga i al final de la mateixa veureu que surt un corriol que ens acostarà a peu de via. Mateixa aproximació que l'Aresta de La Sardana. 

La via: després de fer el primer llarg de la Via Aresta de la Sardana, anireu a la dreta i trobareu el peu de via.  És un sol llarg, bonic, amb un pas de 6a molt agraït de fer, just en el diedre. Després es converteix en una escalada de placa de Vè. 

1er. Llarg. 40 metres. 11 parabolts.  V, 6a, V.  Sortim en tendència a la dreta per situar-nos a la vertical del diedre. Ara ens tocarà superar un tram dret del diedre que farem molt bé, doncs la pressa és bona. Tot seguit continuarem per la placa fins a la reunió, trobarem un parell de ressalts que ens ho haurem de mirar, però que es fam bé.


Material: 11 cintes exprés + R. 

1ª. Ascensió: Jordi Homet i Isabel Manuel.

Descens: en ràpel per la mateixa via o caminant per la carena.