divendres, 12 de juliol del 2024

Via Òptima - Gorra Frígia - Montserrat 12/07/2024

Aquests dies de calor s'imposa escaladetes a l'ombra, i amb el Xavi qu,e feia molt de temps que no escalàvem junts, hem escollit anar a la Via Òptima de la cara Oest de la Gorra Frígia. 



La nostra ressenya


En Xavi feia molts mesos que no escalava a Montserrat i ha pujat com aquell qui res. 


En el segon llarg gaudint del plaer de l'escalada montserratina. Això és com anar en bici que; encara que estiguis un temps sense anar-hi ràpidament t'hi adaptes.



Encarant al darrer llarg 


Foto cim.


Aprofitem per fer-nos un autoretrat per recordar aquest dia.

Ens ho hem passat molt bé, hem escalat, hem xerrat per posar-nos al dia que ja tocava i segur que aviat tornarem a quedar. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem el Gorro, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia. Trobarem un parabolt groc a peu de via. 15 minuts aproximadament. 

La via: itinerari ideal pels matins d'estiu que fa calor, doncs no hi toca el sol fins a les 13h. Via de quatre llargs molt bonics, generosament equipada i amb molt bona roca en general, només hi ha un tram de tercer llarg on caldrà anar amb un xic més de cura, però que està molt sanejada. Totalment recomanable. 

1er llarg: 35 metres. V+/6a, V, IV. Un llarg molt bonic i que val la pena fer en lliure, doncs les assegurances estan molt juntes. Els primers metres són els més difícils i també els més verticals, quan la paret es tomba també baixa la dificultat.

2on llarg: 45 metres. III, IV. Sortim en diagonal molt fàcil a la dreta fins a trobar el primer parabolt, després segueix vertical fins a la reunió amb una escalada plaent.

3er llarg: 35 metres. III, IV, V, IV. Farem un flanqueig a l'esquerra i pujarem lleugerament fins situar-nos sota d'un ressalt que malgrat la roca no sembla massa bona està força sanejada. El superarem i després seguirem per terreny vertical i molt equipat fins que es tomba poc abans d'arribar al bosquet on trobarem la reunió.

4art llarg: 45 metres. V, IV, IV. Sortim vertical, però anant en compte amb les primeres presses que estan un xic polides, després una escalada plaent fins a la reunió que la trobarem uns metres a la esquerra del darrer parabolt.

Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal.  Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan. 

1ª Ascensió: Guillem Arias 2012

Material: 16 exprés + R

Dificultat: V+/6a i obligada V-

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dijous, 4 de juliol del 2024

Via Hispano Suècia o Casanelles-Ludwing-Tudó - a la Cara Oest de l'Elefant - Montserrat

 Aquesta via l'havia fet feia molt temps, tant temps que no recordava pràcticament res, així que ens feia gràcia repetir-la. 


La nostra ressenya.

Avui era el dia escollit i volíem pujar per la canal del Pou del Gat que si seguim després per la Canal Plana quasi ens porta de la carretera al peu de via directe, però quan hem arribat està totalment tot tapat per la boira, així que hem decidit pujar per les escales dels Pobres i així veuríem si la boira escampava. 

Efectivament, ho hem encertat, quan hem arribat a la trenca de Sant Benet el matí es presentava ben net.


Un cop a peu de via l'Ita ha volgut començar, tot i que el primer burí està uns quants metres amunt. Després farem un flanqueig a l'esquerra ben bonic fins a la reunió. 


Iniciant el flanqueig, passos bonics i ara si que està ben assegurat. 


Arribant a la primera reunió. 


Un cop superats els primers metres ens trobarem amb uns passos verticals, amb bons còdols i les assegurances distants que obliguen anar concentrats. Tot i així, és un llarg preciós. 
 

Gaudint del segon llarg amb els Flotats com espectadors de pedra. 


La segona reunió vella. Al costat n'hi ha una altra reforçada amb un parabolt. 



Tercer llarg on seguirem gaudint de l'escalada vertical i de passos bonics. 


Un pitó de l'any 1971


Merlet com un pa de pagès. 


Ara ja ens toca el sol i s'està millor.


Arribant a la tercera reunió. 


Darrers metres de la via amb el Cavall Bernat al fons. 


Reunió al cim. 


Ben contents de tornar a trepitjar aquest cim. 

Aproximació: des de Sant Benet anirem en direcció a la Mòmia i en la primera trenca anirem a l'esquerra i pujarem fins al collet amb la Trufa, després anirem pujant passant pel costat de Sant Salvador i arribarem a un coll. Ara seguirem unes senyals grogues que primer van flanquejant i després baixen una mica per una carena fins que de sobte tomba a la dreta i segueix baixant fins arribar a una trenca a la dreta que hi ha una bona fita. Agafarem aquesta trenca senyalada amb marques blaves fins al peu de la via.  El primer llarg comença en una senyal blava i un forat d'un burí. 

La via: un itinerari preciós que ha estat restaurat parcialment, on podreu gaudir de l'escalada vertical i amb bons còdols. Molt recomanable. 

1er. llarg: 40 metres.  III, IV, IV+,  6 assegurances.  Pujarem verticals per terreny fàcil fins que trobarem el primer burí, després encara anirem uns metres més verticals fins el segon burí, d'aquí sortirem el flanqueig a l'esquerra fins a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres. 6a (Ao), V+, V, IV+.  7 assegurances. Sortim verticals fins el primer parabolt, després haurem de posar una plaqueta recuperable i per arribar a un segon parabolt.  Aquest tram el podrem fer amb Ao, o en lliure, després anirem en tendència a l'esquerra fins un forat on hi ha una reunió, d'aquí anirem seguint vertical amb una escalada plaent fins que arribarem al darrer parabolt i haurem d'anar a buscar la reunió a la nostra dreta.

3er. llarg: 35 metres. IV+, V+, V, IV.  6 assegurances.  Sortim vertical i aviat trobarem un còdol on podrem posar un friend del 0,75 o 1, després seguim vertical fins un parabolt, ara anirem a buscar una fissura que va a l'esquerra i que seguirem per sota, (2 pitons seguits), del segon pitó anirem a la dreta per anar a buscar una pressa molt bona que ens permetrà superar un ressalt, un cop superats podrem posar un bon merlet,  després anirem tirant en tendència a l'esquerra fins que sortirem a un tram menys vertical i veureu una reunió vella, d'aquí anirem a l'esquerra al peu d'una canal, on hi ha tres burins per fer reunió.

4art. llarg: 30 metres. Començarem per un diedre/canal fins una alzina, des d'on podrem situar-nos a la placa de l'esquerra on trobareu un burí. Ara ja per terreny més fàcil fins a la reunió al cim.  

Descens: desgrimpant per la normal de l'Elefant.

Oberta per: P. Casanelles, F. Ludwing, M. Tudó. el 22-10-1971

Material: 10 cintes exprés, Joc de friends, (nosaltres hem posat C 0,75, i un Àlien vermell en el tercer llarg, bagues per merlets i 1 plaqueta recuperable. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dissabte, 22 de juny del 2024

Via Iglesias Torres Casanoves a la Boleta del Portell Estret - Frares Encantats - Montserrat 22/06/2024

Feia temps que la volia repetir, doncs ja havien passat més de 50 anys de que l'havia fet per primer cop. L'Ita no l'havia fet, però tan artificial ens tirava enrere, més que res que ella no volia fer servir els estreps.

Darrerament vàrem parlar amb en Joan Wenceslao que l'havia repetit i ens va explicar que es podia anar fent en lliure i Ao, aquest fet a l'Ita la va motivar molt.  Així que dimarts passat hi vàrem anar i ens vàrem trobar una cordada al davant fet que ens va fer desistir.

Avui hi hem tornat i estàvem ben sols, ha estat genial. 


La nostra ressenya.


Aquest matí mentre fèiem l'aproximació hem pogut gaudir d'aquestes vistes tan meravelloses. 


Actualment i des del seu reequipament s'entra recte des de sota mateix. Abans teníem que fer un flanqueig a l'esquerra bastant emprenyador i difícil ja que anàvem amb botes. 


Els primers metres cal anar en compte doncs la roca està un xic trencada. 


Tot i que jo li he deixat algun estrep per ella arriba a la reunió i no s'havia penjat cap cop. Ha anat fent amb Ao i lliure, i jo penjant-me de tot. 


Els dos primers llargs són els que s'han de treballar més, doncs tot i que hi ha molts parabolts, cal anar fent passos amb burils que quasi tenen 60 anys. 


L'Ita en la primera reunió.


Ens pensàvem que aviat ens deixaria de tocar el sol, i no ha estat així, quasi sempre l'hem tingut a sobre nostra i aixó ens ha dificultat força a l'hora d'anar mirant com segueix la via, fins i tot algun pas m'he saltat alguna assegurança perquè no l'havia vist. 


La cosa va agafant ambient i el segon llarg també l'ha fet sense estreps. 


El tercer llarg és un xic menys dret i hi ha molts bons còdols fet que ajuda quan t'has de posar a últims en els estreps, o fer alguna petita sortida en lliure per no penjar-ne d'alguna peça que la veus justa. És curiós que en les quatre primeres tirades ens hem trobat un pitó i a la tercera també hi havia una pitonissa de fissura que ni l'hem tocat. 

Els darrers metres de la tercera tirada. 


El tercer llarg permet anar més ràpid i es nota. Addicionalment la reunió és molt còmode doncs es fa sobre un gran bloc ben pla. 


Sortint de la tercera reunió es fan uns quants metres en lliure amb una roca brutal. 


L'equipament de les antigues reunions, però totes tenen 2 parabolts addicionals. 


Sortint del 4art llarg i mirant una cordada que estava a la GAM del Bisbe. Des d'aquí es veu preciós. 


Ara ja només ens queda la boleta. Personalment sempre l'he vist com un gran bloc que està en equilibri. Si un dia em diuen que ha caigut m'ho creuré. 


Ja ho tenim aixó. 


La quarta reunió es fa amb 2 espits uns metres abans d'arribar a sota de la boleta. 


Els darrers metres són ben preciosos. 


Està súper contenta aconseguit el seu objectiu fer la Boleta del Portell Estret Via Iglesias-Torres- Casanovas sense posar un peu a l'estrep. Quasi que no m'ho crec. Felicitats!!


Ben contents en el cim, ara només ens queda un ràpel de 20 metres i ja estarem. Ha estat un matí genial!!!

Aproximació: des de Can Maçana anirem pel GR que va al monestir i un cop passat la Cadireta agafarem la trenca que va a coll de Port fins que ens desviarem a la dreta en direcció a la via. 45/50 minuts aprox.

La via: una gran clàssica de la paret nord, oberta a l'any 1966, per Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas, on podreu gaudir d'una escalada artificial amb peces de l'època, però que han estat molt ben reforçat amb parabolts, per poder forçar-la en lliure. Les reunions també estan restaurades. Malgrat no és molt llarga, té força ambient. Molt recomanable.

1er. llarg: 30 metres. V, Ae.  Els primers metres fins sota del primer ressalt són en lliure on haurem d'anar en compte amb la roca. Després ja agafarem l'artificial que ens farà treballar fins a la reunió. Nosaltres hem posat una recuperable que hem deixat.

2on. llarg: 35 metres. Ae. Seguim amb la tònica del primer llarg, on a vegades els parabolts estan a l'esquerra perquè per pujar en lliure està millor i la via va un xic més a la dreta. Aquest llarg és tot en artificial i hem escanyat un cable en una plaqueta que estava trencada. 

3er. llarg: 35 metres. Ae. Ara la roca és molt més generosa i hi ha molt més còdols que ens ajudaran a fer millor els passos. No hem posat res addicional. 

4art. llarg: 40 metres. V, Ae, IV, caminant.  Fem uns bons metres en lliure fins que ja veiem que ens hem de tornar a penjar d'estreps, després seguim uns metres amb artificial fins que s'acaba el pedestal. Trobareu una reunió amb dos parabolts. Nosaltres hem seguit uns 15 metres més fins una reunió amb dos espits.

5è. llarg: 15 metres. Ae. Ja només ens resta la boleta. Els primers metres són un xic desplomats, però després són verticals i amb molt bona roca. Reunió al mateix cim.

Descens: baixem uns metres per una corda fixa i fem un ràpel de 20 metres per la cara est fins el collet amb l'agulla de l'Ànec. Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de la canal Ampla. 

Material: 25 cintes exprés,  alguna recuperable,  alguna bagueta o cable per escanyar els burils i estreps.

Horari orientatiu: nosaltres hem estat 4h 30'

Oberta per: Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas a l'any 1966.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

dimarts, 18 de juny del 2024

Via Superferós a l'Agulla del Queixal - Frares Encantats - Montserrat 18/06/2024

El Queixal és una agulla no massa concorreguda dels Frares Encantats. Les seves veïnes La Nana i La Caputxa li treuen bona part del protagonisme, però certament és una agulla que mereix la seva atenció i especialment per la via Superferós que vàrem obrir en Remi Brescó i Joan Jover ens els anys 80. Posteriorment va ésser reequipada amb parabolts, mantenint però el seu esperit montserratí de la seva obertura. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Tot i que el primer llarg és preciós es fa difícil fer fotografies per els arbres que hi ha a l'inici. 
Aquest primer llarg hi ha les assegurances justes i necessàries fet que obliga a escalar, però deixant a banda els primers metres, la roca és excel·lent i la seva escalada és encisadora.  


Des de la primera reunió podem veure l'agulla de la Nana i al darrere l'agulla de la Mamelluda. 


L'Ita gaudint d'aquest preciós primer llarg. 


Arribant a la reunió ja hi posa l'ull al segon llarg, veient que al principi està ben assegurat es decideix a provar-ho.


Les presses són molt bones, però els primers metres desplomen de valent, sort que les dues úniques assegurances estan força juntes i asseguren molt bé els passos més difícils. 


Un cop en el segon parabolt encara tindrem uns metres força verticals abans d'arribar al cim. 


Si bé al final de la via hi ha 2 espits força vells hem preferit fer la reunió a la savina. Aquí hem estat una bona estona per gaudir de l'entorn, doncs el cim s'ho mereix.  


Després hem baixat per el coll d'Agulles i quan estàvem a la trenca del camí que va a Ecos, per sota els Frares, hem vist aquest bonic faisà que no s'ha espentat i l'hem pogut admirar plenament. Els seus colors són molt vius i criden molt l'atenció. 

Aproximació: des del Refugi Vicenç Barber pujarem per la canal Ampla fins al peu de l'agulla Sense Nom on agafarem el camí en marques blaves que fa la travessa.  El seguirem i passarem pel costat de l'agulla de la Caputxa, aquí el camí gira en direcció nord i va tocant la vessant oest de la Mamelluda fins que s'enfila en direcció a l'agulla de la Nana. Just en aquest punt, deixarem el camí i creuarem una canal per arribar al peu de la via. 

La via:  dues tirades molt ben trobades i precioses que ens portaran en una agulla amb molt bones vistes per les quatre vessants. Les assegurances són les justes i necessàries fet que obliga a escalar entre elles.  Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V+, IV+, V-.  5 parabolts.  Des del peu i entre mig dels arbres podrem veure els primers parabolts. Primer pujarem per un tram molsós, però abans d'arribar al primer parabolt la roca ja canvia i també es comença a posar vertical. Entre el primer i el segon podrem posar un alien vermell en un forat. Després del segon parabolt ens trobarem amb un tram vertical i pressa menuda però molt cantelluda que et fa gaudir molt dels passos. Tot seguit ens trobarem amb uns metres més senzills on les assegurances estan més distants, especialment el darrers metres abans d'arribar a la reunió.

2on. Llarg: 20 metres. 6a (Ao/V+), V+, V, IV.  un parell de metres per sobre de la reunió ens trobarem amb un tram balmat però amb molt bons códols que ens ajudaran a fer els passos, tot i així cal fer una bona tibada,  després encara hi ha uns metres força drets fins que ja veurem que la verticalitat decau poc abans d'arribar al cim. Podem fer la reunió amb dos espits vells o arribar al cim on podrem assegurar-nos en la savina del ràpel. 

Material: 6 cintes exprés, alien vermell i R.

Oberta per:  Remi Brescó i Joan Jover. 

Reequipada amb parabolts.  

Descens: ràpel d'uns 15 metres per la vessant est.  


Apa a escalar que el món s'acaba!!