Via de la Broca - Roca Subirana - Vall de Lord - Sant Llorenç de Morunys - 11/04/2026

 La Roca Subirana és una roca situada a la Vall de Lord sobre mateix de Sant Llorenç de Morunys on hi trobareu unes quantes vies de diferents dificultats.  El lloc és ben bonic i pot complimentar molt bé un matí d'escalada fent més d'una via.

La nostra ressenya

Vista dels diferents esperons de la Roca Subirana 

Inici de la via. La via és la segona començant per l'esquerra. La localitzareu fàcilment perquè hi ha un tram gris de l'aigua en el segon llarg, molt visible des  de baix.

La roca és prou bona per gaudir d'una escalada agradable. 

Iniciant el segon llarg.

Anirem a l'esquerra de la ralla gris.

Entrant a la segona reunió.

Iniciant el tercer llarg. Es veu força vegetació, però la foto no fa justícia per que la via está molt neta.

Quan arribeu al cim podreu veure Sant Llorenç de Morunys a la vessant contraria de per on heu pujat.

Aproximació: des de Sant Llorenç de Morunys agafareu la carretera que porta a Coll de Jou i només uns metres més endavant trobareu la trenca que, per una carretera estreta porta a Sant Serni del Grau i el Santuari del Llord, la seguirem fins passat un túnel on deixarem el cotxe a ma dreta. ( a ma esquerra veureu unes quantes vies d'escalada esportiva). Tot seguit caminarem uns 50 metres per la carretera i trobareu una pista a ma esquerra,  que seguirem fins arribar a una esplanada just davant de la Roca Subirana. Ara només ens restarà baixar per un corriol a peu de via.

La via: itinerari de tres llargs molt ben trobats amb una dificultat màxima de 4c, que segueix un placa prou vertical i bonica. 

1er. Llarg: 25 metres.  3c, 4a.  4 parabolts.  Pujarem vertical amb bona pressa fins a la reunió. 

2on Llarg: 20  metres, 4c, 4a. 4 parabolts.  Sortirem per la dreta de la reunió per guanyar alçada per terreny vertical. Un cop superat aquest tram més dret anirem a la dreta a cercar la reunió. 

3er. Llarg: 25 metres. 4b, 3b, 3 parabolts. Sortirem verticals i tot seguit passarem a l'esquerra per seguir vertical fins el cim on trobarem la reunió. 

Descens: seguirem per la cresta direcció a ponent fins que veurem una bona alzina on trobareu el ràpel de 30 metres que us deixarà molt propers al camí.

1ª Ascensió:  Lluís Parcerisa 20/01/2010. 

Material: 5 cintes exprés + R 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Via La Torna - Mirador de Sant Joan - Sant Joan - Montserrat 09/04/2026

 En el Mirador de Sant Joan encara ens quedava aquesta via per fer, que ens va molt bé per la meva recuperació activa del canell. En aquesta via segur que no hem de tibar. 

La nostra ressenya

La Ita començant la via. Ha demanat per començar i ja no ha parat fins que ha sortit per dalt. 

Superant el petit ressalt del segon llarg.  (foto Ferran de la Rosa)

La via és senzilla i molt equipada, fet que permet fer-la en dues tirades sense problemes. (Foto Ferran de la Rosa)

En Ferran superant el ressalt.

La Ita en el quart llarg, gaudint de passos senzills, però divertits.

Ja ho tenim aixó. 

Foto cim.

Aproximació: des de Sant Joan pujarem fins un revolt a la dreta d'on trobarem un corriol que primer baixa i després puja fins el collet entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan que passarem i ja arribarem a la cara sud del Mirador de Sant Joan. El corriol està senyalat en marques blaves. Trobareu dos bolts a l'inici de la via. 

 La Via: Itinerari de 4 llargs , que segueixen la placa de la cara sud del Mirador de Sant Joan. La dificultat és moderada i l'equipament amb bolts.  Ideal per començar a fer vies de més d'un llarg de primer. 

1er. Llarg:  25 metres. 3b.  pujarem per la placa fins sota el ressalt.

2on. Llarg: 20 metres.  4a, 3a. Superarem el ressalt de dreta a esquerra i després pujarem uns metres fins a la reunió.

3er. Llarg: 20 metres. 3a.  Escalada de placa fins una franja herbada. 

4art. Llarg: 35 metres. 3b. 3c. Anirem en tendència a la dreta, per sota d'un ressalt,  fins quasi arribar en un arbust, que podrem pujar recte fins a la reunió. 

Material: 7 cintes exprés + R Equipat en plaquetes grogues. 

Oberta per: Guillem Arias. 2011

Descens: Baixarem còmodament per la cara est fins a San Joan.

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

Via Tourism a la Roca de sobre l'estació superior del funicular - Sant Joan - Montserrat. 09/04/2026

Sota mateix de la vessant est de la Gorra Marinera hi trobareu una agulla que, malgrat queda totalment eclipsada per aquesta, té una aresta prou bonica. Molts han estat els dies que hem passat per sota i sempre hem dit algun dia hi haurem de pujar. Doncs el dia ha estat avui. 

 

Foto de la Roca de sobre l'estació Superior del Funiculat, on els germans Masó hi varen obrir una via per l'aresta de la dreta. 

En el segon llarg on podrem posar algunes assegurances flotants. (foto Ferran de la Rosa)

En Ferran progressant pel segon llarg. 

La Ita arribant al cim. (Foto Ferran de la Rosa)

Des del cim tindrem unes bones vistes sobre Sant Benet 

La Gorra Marinera dominant tota aquesta zona.

La ressenya dels germans Masó. 

Aproximació: Des de l'estació superior del funicular agafarem el camí que va a l'ermita de Sant Joan fins que passarem per sota. La via comença en un lloc que hi ha una llastra.

1er. Llarg: 15 metres.  3b, 2b .Pujarem un parell de metres per entrar en una rampa que ens portarà a una alzina a ma esquerra on podrem fer la reunió.

2on. Llarg: 60 metres. 2b, 3b, 4a, 3a, 2a.  Des de la reunió anirem pujant per una placa un xic tombada, amb alguns passos bonics. En general la roca es prou bona, només a la part final haurem d'anar en cura a no fer caure pedres al camí.

Descens: Per la normal, que segueix una canal dreta  fins que trobarem un corriol que ens portarà a la cara oest on trobarem un corriol que ens baixarà al camí de Sant Joan. 

Oberta pels: Òscar i Albert Masó. 9/07/2011 

Material: joc de friends.  4 cintes exprés + R.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Normal al Cap de Guerrer - Regió d'Agulles - Montserrat. 07/08/2025

El Cap de Guerrer és una agulla ben eixerida, propera al refugi i on amb els temps s'hi han obert unes quantes vies. En l'any 1972, quan vàrem pujar-hi per primer cop, només hi havia la via normal i la via Pitonisses que anava per la vessant Nord.

La segona tirada de la via Normal també va estar equipada amb  parabolts tot adreçant-la una mica en els darrers metres.

Una via oberta per dos escaladors excepcionals; Jordi Panyella (Pany) i en J. Casasayas (Haus) que el dia 29 de juny de 1944 varen assolir per primer cop aquesta agulla. 

 

La nostra ressenya.

En Ferran en el fàcil flanqueig de la primera tirada.

Mirant les vies que pugen per la cara est. (foto Ferran de la Rosa).

La primera reunió ja en la cara sud.

Tram ben vertical del segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)

La primera reunió.

En Ferran gaudint d'aquest llarg tan bonic. 

La Ita en el segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)

Foto cim amb les agulles com ha testimonis de la Bitlla i La Bola de la Partió 

Estem una estona en el cim, impressionats, un cop més, pels rastres de les cabres que també hi han pujat. 

Des del cim podem gaudir de les vistes sobre les agulles que ens envolten: El Setrill i el Broc del Setrill.

Seguim envoltats de bones vistes: Les Bessones, La Vespa, La Carnavalada, etc.

Foto del cim.

Ràpel tan aeri com bonic. 

Aproximació: des del refugi agafarem el corriol que passa per la vessant oest de la Roca de la Partió i ben aviat arribareu a la vessant nord de l'agulla just on comença la via. 

La Via: itinerari de dos llargs, on el primer llarg volta l'agulla de nord a sud  per situar-se sota de la placa vertical que ens portarà el cim.

1er. Llarg: 35 metres. II, III. Des del coll baixarem en compte fins assolir l'inici del llarg flanqueig. Els primers metres anirem ajupits, després caminant i al final escalant fins a la reunió. La reunió la trobareu un cop passada una llastra característica. 

2on. Llarg: 25 metres, 4b, 4c,  Pujarem verticals (ben assegurat amb parabolts) fins arribar a una franja on hi trobareu un pitó: Si voleu seguir la via normal marxareu un xic a l'esquerra per tornar a la dreta fins el cim. També teniu l'opció de seguir rectes seguint els parabolts. 

Descens: ràpel de 30 metres fins el coll.

Material: 7 cintes exprés + R

Oberta per: Jordi Panyella (Pany) i J. Casasayas (Haus) el 29/6/1944.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Agulleta de l'Os via Normal i Via Puki Nuki - Paret de l'Os - Sant Llorenç de Montgai - 05/04/2026

Entre la Paret de l'Os i l'esperó Remacha hi ha el Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, i just en aquest barranc hi ha l'Agulleta de l'Os, i al seu costat esquerra hi trobarem un esperò per on puja la via Puki Nuki. La combinació de les dues vies us donaran per passar un matí divertit.

Per assolir el Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, haureu de començar per l'Esperó Sud. 

La nostra ressenya de les dues vies.

Començant per l'Esperó Sud

Al peu de la xemeneia de l'Esperó Sud.

El començar fa un xic de fred, doncs es aviat i no ens toca el sol. 

En Xavier a la primera reunió. 

La Ita gaudint del solet a la primera reunió. 

Després de pujar uns trenta metres pel Barranc dels Ulls de Sant Llorenç de Montgai, trobarem l'inici de la via normal en aquesta bonica agulla.

L'Agulleta de l'Os només té un llarg de 30 metres, però amb una roca excepcional que en permet gaudir d'una escalada plaent. Després haurem de baixar en ràpel per la mateixa aresta o també ens podrem despenjar.  També hi ha la possibilitat de saltar a l'esquerra i pujar per l'aresta fins el cim. En el nostre cas ens vàrem despenjar, doncs a l'anar tres ens va semblar el més recomanable. 

Després de fer l'Agulleta de l'Os baixem pel barranc uns 15 metres i ja estarem al peu de la via Puki  Nuki.

La primavera ha esclatat per arreu. 

En Xavier a l'esperò Puki Nuki

L'Esperò vist de l'Esperó Remacha  (Fotografia Roger Gil)

La petita cresta que li dona color aquest llarg (Fotografia Roger Gil)

La cresta final. 

La via es pot fer en dos llargs, fent reunió amb un parabolt i alguna assegurança flotant, però en el nostre cas, i donat que portàvem cordes de 60, l'hem fet d'una tirada.  

Els darrers metres de la cresta. (Fotografia Xavier Solà) 

Foto cim fase 1.

Foto cim fase 2. 

Aproximació: situats sota de l'Esperó Remacha, pujarem per uns esglaons de ferro i una cadena per anar tot seguit a la dreta al peu de l'Esperò Sud.

Agulleta de l'Os - Via Normal. 

1ª Llarg: 30 metres. 5b, 4b, 5b.  Primer pujarem per una placa fins un petit replà on trobareu una reunió antiga, seguirem verticals fins sota de la xemeneia que superarem i anirem a fer la reunió en dos pitons i un parabolt.

2on. Llarg: 30 metres pujarem per la canal fins al peu de l'Agulleta de l'os. Trobarem un parabolt per fer reunió.

3er. Llarg: 30 metres. 5b. Pujarem per l'aresta sud, amb una escalada plaent, i una roca excepcional que justifica plenament pujar fins aquí.

Material: 10 cintes exprés + R.

Descens: ràpel per on hem pujat, també ens podem despenjar, o passar d'un salt a la paret de la vessant est i després seguir fins el cim.

Via Puki Nuki. 

Si hem fet l'Agulleta i hem repalat o despenjat baixarem uns metres fins a trobar un replà on comença la via.

1er. llarg: 60 metres. 5b, 4c, 4b, 4a, 3b.  Si bé la via es pot fer en dos llargs, fent reunió abans de començar la petita cresta, nosaltres la varem fer amb un de sol.

Pujarem rectes fins el primer parabolt, després arribarem a un replanet i per arribar el segon parabolt trobarem un pas un xic més difícil, des d'aquí anirem pujant en tendència a la dreta estant atents per veure els parabolts. Després tornarem al fil de l'aresta i seguirem per terreny fàcil fins un ressalt que, un cop superat, ens portarà a l'inici de la petita cresta. Al final farem reunió amb una alzina i una baga en un bloc.

Descens: caminant per la vessant nord fins a trobar una pista que ens portarà altra cop a la carretera.

Oberta per: J. Marmolejo i M. Flores el 2009.

Material: 10 cintes exprés i joc de friends. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!