Via Psicoclimb Light - Pala Alta - Mont-Roig 19/05/2026

 Fa un temps vàrem llegir en el Blog d'en Jordi Ceballos Roca Calenta que explicava que aquesta via inicialment es va fer amb només assegurances flotants i posterior va ésser reequipada amb bolts. També feia menció especial a la primera tirada, per lo bonica que era.  Ràpidament la vàrem posar a la llista de pendents i avui li ha tocat el seu torn.

Us deixem la nostra ressenya.

Ara, un cop hem fet la via podem afirmar que el primer llarg està súper ben trobat, passos verticals, atlètics i on cal escalar entre assegurances. 

Un llarg de 35 metres per gaudir des de l'inici al final. 

Ja en el tram més fàcil abans d'entrar a la reunió.

Poc abans d'entrar a la reunió podreu contemplar aquest cristalls tan bonics. 

Diedre de sortida del segon llarg, on haureu de posar alguna cosa doncs només hi ha 1 bolt i un pont de roca. 

Arribant al cim contemplem els blocs impressionants que hi ha a la paret del costat. Realment sembla un tetris, un dia s'organitzarà un festival, esperem que no enganxi a ningú passant per la pista.

Tot s'aguanta per la quietud.

Reunió al cim. 

Foto cim amb el pantà de Sant Llorenç de Montgai

Aproximació: des de Vilanova de la Sal agafarem una pista que ens portarà per sota de la paret fins al Coll de la Porta on deixem el cotxe. També podeu deixar-lo en un revolt abans. Actualment la pista està amb molt bon estat fins el mateix Coll de la Porta. Des d'aquest coll ja podreu veure el peu de via just al costat dret de la via Curset. 

La Via: itinerari de dos llargs, el primer molt vertical i atlètic i ben equipat amb bolts i el segon un xic més fàcil on haureu d'equipar alguns passos amb friends. El conjunt resulta força interessant.

1er. Llarg: 35 metres. 5a, 4b, 5c, 6a, 4b. Començarem amb un tram més fàcil fins sota d'un sostre on comença el tram vertical i atlètic, anirem progressant amb passos exigents i amb les assegurances que obligant a escalar fins a uns 10 metres de la reunió que trobarem el tram més difícil, un cop superat, entrarem a la reunió en una alzina i un bolt.

2on. Llarg: 25 metres. 4b, 5b. Sortim en tendència a l'esquerra fins un bolt, després ja veurem el diedre que seguirem fins el cim. 

Descens: caminant per la vessant est fins el coll de la Porta.

Material: 12 cintes exprés, joc de friends i R.

Oberta per: Jordi Marmolejo i Josep Maria Cano. 2005. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Espolón Guanchinfú - Peña Predicadera - 18/05/2026

 Ens agrada escalar a la Peña Predicadera, totes les vies que hi hem fet fins ara ens han agradat. L'Espolón Guanchinfú no estat diferent, també ens ha agradat, la seva roca i les seves formacions ens han fet gaudir un cop més del plaer de l'escalada.

Us deixem la nostra ressenya.

Quan fem l'aproximació no les tenim totes, però estarem de sort i no ens mullarem. 

El Huevo de Sant Cosme és una agulla que em té el cor robat.

Entrem per la directe, passos bonics i ben verticals.

Quan estem fent la primera tirada veiem una cordada que s'acosta al peu de via i resulta que són els companys Joan Baraldés i en Jordi Martínez, ens fa il·lusió trobar-nos. (Foto Joan Baraldés)

En l'esperó del segon llarg, escalada plaent en tot el llarg. 

Pitó antic que ha quedat de record en el primer llarg. 

El tercer llarg és un flanqueig ascendent amb alguns tram molls que li donen un xic més de color a la cosa.

La segona reunió que, com totes les reunions, és ben còmoda

Passos bonics en la tercera tirada.

Ara ja estem  a l'esperò que no deixarem fins el cim.

Seguim amb una escalada plaent i un equipament excel·lent. 

El cinquè llarg és el més bonic de la via, també el més equipat, potser un xic massa en alguns passos.

Seguim pujant per l'esperó marcat per uns canalons ben especials.

La quarta reunió.

A la sortida de la via hi trobarem els passos més difícils, això si també ben assegurats. 

Sortint de la via. 

Ens estem una bona estona en el cim.

Foto cim.

Aproximació: Des de l'A22 agafarem la sortida que indica  Liesa i Ibieca. Un cop passat el poble de Ibieca , uns quilòmetres després arribarem a una creuilla que a la dreta indica el poble d'Aguas i a l'esquerra Osca. Agafarem direcció Osca i a uns 50 metres a la dreta trobarem una trenca que ens portarà per una carretera estreta, fins una rotonda que,  passarem per agafar una pista de terra que indica a Sant Cosme. La seguirem fins arribar a l'aparcament de la Tejeria. (Aparcament per 8 cotxes)

Ara agafarem la pista que indica San Cosme i Sant Damián i a uns 10 minuts trobarem una trenca a la dreta i seguirem per una pista poc marcada que ja es veu que va directa a las parets. La seguirem fins arribar a una torrentera que creuarem i tot seguit trobarem un camí fitat que ens portarà al peu de les vies.  

La Via: itinerari de sis llargs, molt ben equipat amb parabolts (no calen ni friends ni tascons) amb una roca especial i al mateix temps excepcionalment boníssima, que segueix un esperó molt elegant, especialment les tres darreres tirades. Recomanable. 

1er. Llarg: 30 metres. 4c. Podem pujar rectes i xic més elegant i una mica més difícil o entrar per la dreta amb una escalada més senzilla. Nosaltres hem entrat per la directa.

2on. Llarg: 30 metres. 4b. Escalada vertical i molt agradable.

3er. Llarg: 30 metres. 4b. Flanqueig ascendent a l'esquerra on podrem trobar alguna franja amb aigua.

4art. Llarg: 35 metres. 4c. Escalada molt plaent seguint el fil de l'esperò.

5è. Llarg: 30 metres. 5b. Seguim per l'esperò amb passos un xic més drets, segurament és el llarg més bonic de la via.

6è. Llarg: 20 metres. 5c.  Anirem en tendència a l'esquerra fins situar-nos a la vertical de la xemeneia de sortida, és en aquest punt on trobarem els passos més difícils de la via, (no obligats) un cop superats arribarem al cim. 

Descens: per la vessant nord trobarem una corda fixa que ens deixarà en un collet, després anirem caminat fins una grimpadeta fàcil, i ja veurem unes fites que ens portaran al nord est. Tot seguit pujarem a un llom a la nostra esquerra i baixarem desgrimpant fins a trobar un corriol molt marcat que per una tartera ens anirà baixant fins a trobar el camí de pujada. 

Material: 10 a 12 cintes + R

Oberta per: Angel Guerrero, Paco Hidalgo, Joaquin Floria, i Jorge Castaño, 1985. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via El camí de l'Alsina - Miranda dels Pas dels Francesos - Montserrat 17/05/2026

 Ens escapem una estona per escalar una mica en una via d'aquelles que no fallen mai. Quan arribem a l'inici veiem unes quantes cordades al peu, així que seguim per les escales per fer les tres darreres tirades que són ben boniques. 

El lloc és ben bonic i sempre està força arrecerat del vent de ponent o nord.

La nostra ressenya que encara que ja té uns anys segueix sent vàlida.

Iniciant el tercer llarg. 

Un llarg bonic i per gaudir d'una escalada amable i bonica.

Des de la reunió veurem progressar el segon de corda.

També podreu fer bones fotografies. 

Darrers passos entrant a la reunió.

El quart llarg és vertical de pressa menuda i igualment molt bonic.

Fa goig veure a la companya progressar elegantment per aquest llarg.

i finalment el darrer llarg una placa on podreu gaudir de l'escalada a Montserrat. 

La pressa és menuda però es deixa fer molt bé. 

Ja ho tenim això una escaladeta molt agraïda. 

Aproximació: pugem per les escales dels pobres fins que creuem el pont de fusta, i després de passar el següent ressalt, ja veurem els parabolts de la placa. Si volem pujar per la canal el primer llarg, haurem de baixar en un bon replà. 

La Via: itinerari ben trobat, amb molt bona roca, i que podem fer diferents combinacions, tant a l'entrada per fer el primer llarg, o només fent els darrers 3 llargs. També, ens pot servir com aproximació per fer una altra via de la Zona de Sant Benet.

1er llarg:  IV +, 30 metres, si optem per la canal, ens trobarem amb uns passos amb diedre verticals, assegurats per un pont de roca i un pitó.

1er llarg: 6a+ , 25 metres, si entrem per la placa, haurem de treballar molt bé els passos que primer van de dreta a esquerra i després tornen a l'esquerra per entrar a la reunió. 

2on llarg: V+, V, IV+, 45 metres.  Encara que sembli més fàcil un xic a l'esquerra, millor entrar una mica a la dreta, superar fins a la segona assegurança és la part més difícil, (V+ o A0), després ja es deixa fer millor, i a mida que vas guanyant alçada cada cop és més senzill. Al final de la roca, entrarem en un bosc que, al final ens creuarem amb el corriol que ve de les escales dels pobres. Seguirem a la dreta fins al peu del tercer llarg. Reunió en un arbre.

3er llarg: IV, IV+, V.  30 metres. Des de la mateixa reunió ja veurem el primer parabolt. És un llarg bonic que va guanyant en dificultat a mida que guanya alçada. Poc abans de la reunió haurem de fer un curt flanqueig a l'esquerra. 

4art llarg: V, IV+. 25 metres. Un llarg de placa on gaudirem de valent gràcies a la bona qualitat de la roca. Pressa petita i bons forats ens recordaran el plaer d'acaronar les presses de Montserrat.

5è. llarg: Vè, IV, III, 35 metres. Llarg de placa un xic més llarg que l'anterior, però que segueix la mateixa tònica d'escalada que l'anterior. Reunió en un arbre. 

Material: 10 cintes exprés. Via equipada. 

Descens: Anirem a cercar el camí que ve de Sant Benet i després per les escales dels pobres fins el Monestir.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Agulla de Sant Benet - Via Normal - Sant Benet - Montserrat 14/05/2026

 L'agulla de Sant Benet era una de les primeres escalades que es feien a Montserrat, ja que era una escalada assequible, no era molt difícil i anava bé per entendre les primeres maniobres de corda. Per altra banda, a finals dels anys 60's i principis dels anys 70's,  la zona de Sant Benet també era fàcil d'arribar amb el tren i el cotxe de línia, anar a la Regió d'Agulles era certament més complicat i aixó ens feia decantar molts cops per anar al Monestir.

Avui, ens ha fet molta il·lusió repetir una escalada que vàrem fer en els nostres inicis de l'escalada fa més de 55 anys. Ha estat bé per veure com ha canviat tot; els talabards, els peus de gat, les bagues exprés, bolts versus  encordats  a la cintura, les cletes o botes, els mosquetons de ferro, pitons. etcètera. Certament amb el material hem evolucionat i molt. 

Us deixem la nostra ressenya.

El seu entorn és immillorable. 

Iniciant l'escalada.

La Ita amb l'Arseni al seu darrera. Per sort el fort vent ha parat.

Arribant a la reunió trobarem el tram més dret.

L'Arseni a plena feina. 

Fareu reunió un xic abans del cim de l'agulla, per arribar-hi encara haureu de grimpar uns metres. Aquesta fotografia ha estat feta des del cim.

En Ferran en els darrers metres.

Foto cim que sembla completament enganxat a l'agulla de la Prenyada. 

Ben contents en el cim de l'agulla. 

Aproximació: des del monestir de Montserrat enfilarem per les escales dels Pobres fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà a Sant Benet i al peu de la via.

La Via: Aresta bonica,senzilla i amb uns passos bonics abans d'arribar a la reunió. Equipada amb 5 bolts.

1er. Llarg: 35 metres. 3b, 4a. 5 bolts. pujarem per la part esquerra de l'aresta i anirem progressant amb una escalada agradable fins la reunió. Per arribar al cim haureu de fer una grimpada d'uns metres que després haureu de desgrimpar per fer el ràpel.

Descens: Ràpel de 35 metres per la mateixa via de pujada. 

Material: 5 bagues exprés + R.

1ª Ascensió: desconeguda.  

Apa a escalar que el món s'acaba!!