Montserrat - Sant Joan - Miranda de Sant Pere - Via La Nina 26/09/2023

Poc a poc, hem anat fent totes les vies de la Miranda de Sant Pere i ens havia quedat la Via La Nina, que ens feia especial il·lusió, ja que igual que el Guillem Arias, nosaltres també vàrem tenir una gateta molt bonica que es deia Nina.  Fer aquesta via, per nosaltres, també ha estat rendir un petit homenatge a la nostra gateta. 

La nostra ressenya.

Iniciem la via per la cara est, després passarem a la cara sud i finalment acabarem per la cara oest. 

Un primer llarg molt senzill, de fet la via és tota ella fàcil, però que pot estar molt bé per l'iniciació de vies de més d'un llarg i fer practiques en el muntatge de reunions.  

Per sort, avui disposem d'un dia molt net i clar, fet que ens permet gaudir millor de l'escalada.  

Anant a buscar la segona reunió a la cara oest. 

Entrant a la segona reunió. 

Ara ja a la cara oest, així que ens tocarà l'ombra les dues properes tirades. 

Anem pujant amb una escalada senzilla i molt ben equipada. 

Quasi sense adonar-nos compte ja estem sortint per dalt. 

La tercera reunió. 

Altra cop ens toca el sol a la sortida al cim.

Una paradeta per gaudir de les vistes des del cim. 

Aproximació: Des de l'ermita de Sant Joan pujarem una mica fins que veurem que surt un corriol a l'esquerra amb senyals blaves. Poc abans d'arribar al collet de la Miranda de Sant Joan i la Miranda Xica anirem a l'esquerra fins a trobar una carena on trobarem fites que ens marquen la baixada, haurem de fer una petita desgrimpada i després seguirem fins a trobar la canal que baixa al costat de la cara est de la Miranda de Sant Pere.  Millor baixar un xic a l'esquerra de la canal que va arran de paret, doncs està molt més net. Baixarem fins a trobar una canal que ens permet pujar fins al peu de via.  És la darrera via que trobarem a la cara est.. 20 minuts. 

La Via: itinerari de quatre llargs, senzill però ben trobat per gaudir d'una escalada bonica  i ben equipada.  Ideal per l'iniciació a vies de més d'un llarg. Recomanable. 

1er. Llarg:  20 metres. Placa senzilla que ens portarà en un replà on farem la reunió.

2on. Llarg: 20 metres.  anem en diagonal a l'esquerra per passar a la cara oest on trobarem un bon replà per fer la reunió. 

3er. Llarg: 30 metres. Anirem per un llomet que es forma a l'esquerra del diedre. 

4art. Llarg: 30 metres. Seguirem amb la mateixa tònica que l'interior, superant un petit ressalt i després per terreny més fàcil fins el cim. 

Descens: des del cim de l'agulla baixarem caminant fins a trobar el camí que desfarem per tornar a Sant Joan.

Material: 8 cintes exprés + R . Via equipada amb parabolts pintats de groc.

1ª Ascensió: Guillem Arias al 2012

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Camarasa - el Bolet - Via Pepe el Chino 24/09/2023

Fa un temps la Laura Falcó ens va recomanar aquesta via i la vàrem deixar aparcada fins que passessin les calors, al matí ben aviat, hi toca el sol. 

La via va ésser oberta per en Juan Gutierrez i la va dedicar  al reconegut escalador Pepe del Chino, un bon regal.  

La nostra ressenya

Des del peu de via, ja podrem veure les dues principals característiques d'aquesta via; la bavaresa  del primer llar i el flanqueig del sostre del segon llarg. (foto Sergi)

La bavaresa és perfecte. de manual, però hi ha un pas, que nosaltres hem fet amb Ao o A1, per sort els friends entren a la perfecció. 

Un cop superat aquest primer tram, ja seguirem per la bavaresa on hi trobarem passos molt bonics i "disfrutons". 

Després de la bavaresa entrarem en una placa molt agraïda de fer. 

L'únic inconvenient és que comença al mateix costat de la carretera i constantment  van passant vehicles i el soroll és molt fort.

En Sergi, en el primer llarg,  tibant de les bones presses de la placa 

El Flanqueig del sostre, que em va costar molt de veure bé les presses dels peus, ja que tota l'estona tenia que posar els peus entre el sol i l'ombra. (Foto. Sergi)

El flanqueig del sostre és espectacular, molt ben trobat. 

En Sergi i l'Ita en la primera reunió. 

I la Montse fent el primer llarg. 

L'Ita en el franqueig del sostre. (Foto Sergi)

Entrant a la segona reunió on hi trobarem un pas punyetero 

El tercer llarg amb un tram vertical per sortir de la reunió. Després ja es tomba. 

l'Ita lluitant la sortida de la tercera reunió. 

Després segueix pel fil d'un esperonet amb passos molt bonics. Llàstima que sigui tant curta. 

Acabant la via. 

La Montse i el Sergi sortint de la via. 

Autoretrat en el cim, tots ben contents. Ha estat una bona recomanació i la via ens ha agradat molt, la llàstima és el soroll de la carretera. 

Aproximació: sortint del poble de Camarasa seguirem per la carretera i passarem el pont, uns metres més endavant trobarem un aparcament per deixar el cotxe. Des d'aquí anirem pel costat de la carretera fins situar-nos sota de la via.  

La Via: si deixem a banda la carretera i el seu soroll, ens ha semblat una petita joia, on gaudirem de passos molt bonics i atlètics, especialment en el primer llarg, i el flanqueig del sostre és espectacular. Molt recomanable. 

1er. llarg: 25 metres. Per arribar al primer parabolt ens enfilarem en una especie bloc i podrem posar una assegurança abans. Després ens trobarem amb uns passos atlètics fins arribar el següent. D'aquí ens trobarem a uns metres del proper parabolt, però que podrem solucionar molt bé amb friends mitjants.  Encara seguirem uns metres per la bavaresa per sortir a la placa de l'esquerra que ens portarà a la reunió.

2on. llarg: 20 metres. Flanquejarem el sostre amb bon equipament i bones presses de mans i més selectives pels peus. Al arribar al final haurem de baixar una mica (pas punyatero) per entrar a la reunió.

3er. llarg: 25 metres. Sortim per la dreta de la reunió,  i seguim vertical, els primers metres són els més difícils, després va perdent dificultat. 

4art. llarg: 15 metres. Superem un ressalt posant els peus en una savina, després una bona tibada de bons forats per entrar en un esperonet molt agradable d'escalar fins el cim.

Material: 11 cintes, totem vernell, verd i negre pel primer llarg.

Oberta per en: Juan Gutierrez el 22/07/2017

Apa a escalar que el món s'acaba!!!

 

Alt Urgell - Paret de Narieda Oest - Via Enantyum 22/09/2023

 Feia temps que li teníem ganes, però volíem estar en forma per poder-la gaudir el màxim, la via s'ho mereix. Hem sortit contents i molt satisfets. L'espera ha valgut la pena. 

Itinerari de la via. 

Després d'una aproximació que es fa molt bé, arribem a peu de via i només arrencar entrem en matèria, els primers passos ens fan entrar en calor ràpidament. 

Una roca bona, passos bonics però difícils, amb molt bon equipament, però que cal escalar entre assegurances, (Nosaltres només hem posat un Tòtem groc i totalment prescindible) són ingredients per gaudir  d'aquest bonic itinerari

El segon llarg una placa on les presses costen de trobar......

Després d'un canvi de reunió en una feixa trobarem el tercer llarg, que comença en una canal i després va a buscar un esperonet a la dreta. 

Una altre canvi de reunió (2ª feixa) ens porta a l'inici del quart llarg molt ben aconseguit. 

Dos llargs més senzills ens portaran a les plaques més boniques de la via. 

Iniciant la sisena tirada. 

Poc a poc anem guanyant alçada. 

Això ja es torna a posar dret, sort que la roca és excepcional. 

Iniciant la 8ª tirada, per nosaltres la més difícil. 

L'Ita fidel a la seva tradició no ha fet servir l'estrep i li ha sortit tot en lliure i alguns Ao's. 

Fins la darrera tirada no ens ha tocat el sol 

Un error al posar la cinta ens ha fet perdre una mitja hora. Les cordes han quedat ben encallades.  Quan he posat la cinta l'he posat curta pensant que així no s'enganxarien. 

Sortint de la via. 

Una bona vista de tota la vall.

Foto cim ben contents i al solet. 

Ressenya originals dels autors de la via.  No es pot fer millor. 

Aproximació: Si anem del Pont d'Espia en direcció a Figols, trobarem un primer pàrquing a l'esquerra  que no es pot aparcar,  seguirem 300 metres i en trobarem un de més gran. Ara ens tocarà recular fins el primer aparcament i uns metres després trobarem un corriol que puja a l'inici de la ferrada. Un cop a la ferrada veurem que a ma esquerra surt un bon corriol que l'anirem seguint  fins una especie de collet que creuarem i trobarem l'inici de la segona part de la ferrada i a sobre veurem un pont, ara ens toca anar un xic més a la dreta de la vertical del pont i ja trobarem l'inici de la via. 30 minuts. 

La via: itinerari molt ben trobat, amb l'equipament just i necessari per poder gaudir dels passos que ofereix aquesta roca tan bona. La primera part haurem de creuar dues feixes que li treuen una mica d'encant, però que queda plenament compensat per les plaques de les quatre darreres tirades. Molt recomanable. Felicitats als aperturistes!!!. 

1er. Llarg: 25 metres.  Primers metres molt exigents, després afluixa una mica fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. Una placa molt fina ens marcarà les dificultats d'aquest llarg, un cop superada ja es deixa fer millor.

3er. Llarg: 40 metres. Comencem per una canal/diedre per anar a buscar un esperonet a ma dreta.

4art. Llarg: 45 metres. Escalada amb assegurances distants, però amb passos molt bonics.

5è. Llarg: 25 metres: anem a la dreta per una placa i després per terreny més senzill fins a la reunió.

6è. Llarg: 20 metres. Seguim per placa fent la reunió a l'esquerra.

7è. Llarg: 35 metres. Comencem verticals amb passos potents, aquí ens anirà bé un estrep, després d'un parell de passos d'estrep ja sortirem millor fins a la reunió. Llarg molt bonic.

8è. Llarg: 30 metres. Comencem per la dreta amb passos on haurem de tibar, després anirem a l'esquerra fins un bons forats, sortir d'aquí és on ens ha costat més, un cop superat ja anem rectes fins a la reunió. Per nosaltres aquest és el llarg més difícil i obligat. Uns passos d'estrep us ajudaran força. 

9è Llarg: 25 metres. Una altra placa a superar, i molt difícil, algun pas d'estrep ho arregla una mica. 

10è. Llarg: 40 metres. Placa preciosa on la trobareu fàcil sortint de les plaques anteriors. Atenció al risc de que s'enganxin les cordes. Posar una baga ben llarga a veure si us va millor que nosaltres. 

Descens: Seguirem les fites que poc a poc van pujant primer direcció sud i després direcció nord fins que trobareu el camí de baixada de la via ferrada que seguirem fins a la pista i la carretera. 1h 30'. 

Material: 14 cintes expres +  estrep, i algun friend, però prescindible. 

Oberta per: Miquel Garrell, Ramon Rubio, i Franc Garcia. acabada el 27/7/2022

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

Matagalls - Montserrat i El Merlet del Pas dels Francesos 17/09/2023

 Ja hi tonem a ser, un any més acompanyo a l'Ita a l'inici de la cursa Matagalls - Montserrat i com sempre quedem per trobar-nos demà al mati a Montserrat i si triguen una mica amb el Miquel anirem a escalar. 

Foto de la sortida. Ara només queden 84 quilometres i quasi 6000 metres de desnivell acumulat. 

Durant la nit ens anem comunicant per veure com va tot, la cosa pinta bé per elles, però per nosaltres no sé si podrem escalar, doncs van amb molt bon horari.

Poc abans de les 10 ja estan a la plaça del monestir amb la feina feta i nosaltres encara estem baixant.

Aquestes dones són com el vi que cada any que passa milloren. 

Ahir a la tarda, quan vaig acompanyar a l'Ita , ens vàrem trobar amb el Jaume Planell i ens va explicar que l'altra dia havien fet una via curta dels Germans Masó  al Pas dels Francesos. 

Mentre pugem pel cremallera i saben que ja estaven sortint de Monistrol, amb el Miquel anàvem discutint si deixà l'escaladeta per un altre dia, ja que en un hora ja arribaran al monestir. Al final li comento d'aquesta via d'un sol llarg i ens animem anar-hi, així que enfilem les escales dels pobres al més ràpid que podem.  

Ressenya original dels germans Masó. 

Des de baix mateix del monestir podem veure aquesta petita agulleta. 

En Miquel en el cim de l'agulla.

Ens fem una foto de record d'aquest dia tan senyalat i esperem repetir-ho l'any vinent. 

Ara només ens queda baixar les escales corrent per trobar-nos amb les respectives parelles.

Aproximació: des del Monestir pujarem per les escales dels Pobres fins sota mateix de la Roca del Pas dels Francesos. La via comença just en el quart esglaó i si estem atents veurem un espi a uns 10 metres de terra.

La Via: itinerari d'un sol llarg, però que ens portarà al cim d'una bonica agulleta.  

1er. llarg. i únic. 50 metres , IV, III, 6a, V, III.  Pujarem verticals fins el primer espit, després ja es tomba un xic fins un ressalt on podrem posar una assegurança en una savina,  i ja veurem el segon espit sobre nostre que ens assegura el pas de 6a., per sort la roca és molt compacta i es pot treballar bé, després es torna a tombar fins el cim. Donat que no hi ha res per assegurar, caldrà desgrimpar uns 5 metres fins el collet. 

Descens: desgrimpada fàcil i després pujarem un xic fins que podrem travessar la canal i anar a buscar les escales dels Pobres.

Material: 6 exprés, 2 cintes savineres. 

Apa a escalar i a caminar que el món s'acaba!!