Via Del Carles - Gorra Frígia - Montserrat 04/04/2026

 Avui necessitàvem una via sense compromís per tal de provar con avancen les nostres lesions als canells.

La via Del Carles a la Gorra Frígia complia perfectament les nostres necessitats, però hi havia més cordades que havien pensat al mateix, fet que ens ha obligat anar al darrera d'una cordada, fent temps en algunes reunions. Tot i així hem gaudit d'un dia sensacional i una escalada força divertida.

Aprofitem per actualitzar la nostra ressenya.

Només començar ja veig que el dolor del canell persisteix, així que poc a poc i bona lletra.

Al darrere ja tenim una altra cordada, avui, com sempre, serà la via més repetida. 

La Ita en el segon llarg.

Arribant a la segona reunió.

Iniciant el tercer llarg, no les tinc totes, el dolor del canell em dona sensació de inseguretat, però poc a poc, la cosa va sortint.

Els bons còdols ajuden molt en aquest tram un xic desplomat.

La Ita iniciant el tercer llarg.

Supera molt el bé els passos difícils d'aquest llarg.

Sortint de la reunió amb el Cavall Bernat al fons. 

El dia és espectacular, un cel blau i transparent ens acompanyen durant tota l'ascensió.

Certament ja ha entrat la primavera doncs s'hi està de conya.

Enfilant el darrer llarg.

Ja ho tenim aixó, bones vistes sobre el Monestir que està ple de gom a gom. 

Foto cim, plegant la corda.

Aprofitem que estem sols per gaudir d'aquests moments tan bonics.

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via. 

La via: Segurament és la via més repetida de la Gorra Frígia pel seu equipament i dificultat moderada, tot i això, va ésser molt criticada quan es va obrir perquè les plaquetes estaven pintades de color verd amb esprai i perquè no respectava altres vies més antigues. Una escalada còmoda de 5 llargs, que seguirem molt bé gràcies al seu equipament amb parabolts i una dificultat màxima de V+. 

1er. Llarg: 35 metres, 3b, 4b. Comencem a l'esquerra de la creu i pugem per la placa, primer molt fàcil, però ben aviat es posa un xic més dret.

2on. Llarg: 30 metres. 4c, 4b. Pugem vertical fins un tram més dret, però amb molt bons còdols. Un cop superat aquest tram la placa perd verticalitat i segueix per terreny més fàcil fins a la reunió.

3er. Llarg: 20 metres. 4b, 5c. Sortim rectes per terreny fàcil fins situar-nos sota del tram més vertical, altra cop ens trobarem amb uns bons còdols que ens permeten progressar per aquest tros més difícil. 

4art. Llarg: 35 metres. 4c, 4b. Sortim amb lleugera tendència a la dreta, passarem una franja vermella i després seguirem verticals fins a la reunió.

5è. Llarg: 35 metres. 3b, 5b, 4b, 3b.  Pugem per la placa fàcil fins que veurem que els parabolts marxen a la dreta, un pas desplomat però ben assegurat ens farà entra a la part final de la via. 

Descens: en ràpel, dos ràpels per la cara est, un de 20 metres i un segon de 50 metres que ens deixarà a la canal que ens portarà al peu de via. 

1ª Ascensió: 1987 per A. Cardona, A. Céspedes, i Q. Prats.

Material: 10 cintes + R. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

La Salamandra - Via Aresta Brucs - Regió dels Ecos - Montserrat - 27/03/2026

La Salamandra és una agulla que tot escalador montserratí hi té que anar. Una atalaia sobre el Torret de migdia, envoltada per agulles precioses: La Roca Plana dels Llamps, La Paret de Migdia,  El Camell d'Ecos, Les Atalaies, per citar les més conegudes, però als seus peus hi podreu veure Els Plecs del Llibre i el Montgròs. Pujar per la seva aresta brucs és tornar a viure la seva primera ascensió, realitzada per Puig i  Galofré  que, el 13/09/1936 es varen atrevir a pujar per aquesta llarga aresta brucs.

La nostra ressenya. 

Quan vàrem fer la volta a Montserrat 360, em varen venir ganes de tornar-la a pujar amb la Ita, ja que fa uns quants anys, la vaig pujar amb la corda a l'esquena. Pujar va ser fàcil i molt bonic, però el ràpel va ser complicat. El primer ràpel és de 30 metres justos i jo portava una corda de 55 metres. Així, que quan vaig baixar hem vaig trobar que les cordes s'havien acabat i que no tocava el lloc.  Fent moviments, vaig aconseguir atrapar amb els peus un teix petit. Però si deixava anar les cordes, amb el xiclet marxaven amunt.  Vaig estar una bona estona fins que vaig poder lligar una baga a un cap i al boudrier, després vaig deixar les cordes i baixar molt poc a poc per aquest arbre escanyolit tot tibant el cap de corda que havia lligat. L'arbre encara i és, però està ben sec. Amb la situació actual de l'arbre, ara no ho hauria pogut fer. Van set uns minuts de pànic total. 

La via va ésser equipada com una via blava, però després la varen tornar a deixar com estava originalment, però amb les reunions reforçades.

Si estem atents, podrem aprofitar els forats per posar-hi friends i alguns merlets. 

Si ve no és una via molt dreta, si que té un bon pati, doncs penja sobre el Torrent de Migdia. 

Només sortir de la segona reunió, ja podrem aprofitar un bon forat per posar un friend. 

El segon llargs hi trobarem dues assegurances. 

El segon llarg .

La segona reunió amb un parabolt i un espit. 

Anem a l'esquerra on trobarem un parell de bones savines.  i després trobarem un parell de ressalts que tenen una assegurança cadascun. 

Darrers metres arribant al cim. 

Des del cim podem veure la Roca Plana dels Llamps, el Montgròs, i els Plecs del Llibre. 

Bones vistes sobre els "Gorros" i el Camell de Sant Jeroni. 

Bona vista sobre el Montgròs. 

Les Atalaies i Sant Jeroni. 

La Paret de  Migdia la tenim a tocar.

Foto cim

Preparant el primer llarg, avui anem molt tranquils doncs la corda és de 70 metres.

Aproximació: des de Santa Cecilia anirem per la carretera uns 300 metres fins que veurem unes escales, començarem a pujar i ben aviat trobarem el GR que va a Can Maçana. El seguirem una bona estona fins que trobarem un indicador. Anirem a l'esquerra i anirem pujant fins que trobarem el camí que va a la Font de la Llum, el deixarem i ara per camí més trencat anirem pujant fins el coll.  Des del coll baixarem per la Canal de Migdia fins que trobarem a ma dreta la trenca que puja al Montgròs. Camí amb senyals grogues. Seguirem pujant, però tocant la cara est de La Salamandra fins que ja arribarem el peu de via.

Nosaltres hem pujat un 40 metres grimpant fins un arbre que hi a l'esquerra. Aquí ens hem encordat.

La Via: itinerari imprescindible per qualsevol escalador montserratí. Són 100 metres d'escalada no massa difícils, però amb un equipament justet, on haurem de saber posar flotants i llaçar merlets. En aquesta escalada podreu gaudir d'una bona roca i d'un entorn excepcional.  Totalment recomanable. 

1er. Llarg:  35 metres.  3a, 3b. 1buril. Anirem a buscar el centre de l'aresta i a mitja tirada trobareu un buril, després podreu posar un alien vermell i un merlet. La reunió és en un bloc taronja.

2on. Llarg: 30 metres. 4b, 3b. 2 burils. Només sortir trobarem un forat on hi podrem posar un C # 0,75. després seguirem verticals per la placa on trobarem un parell d'assegurances. La reunió és sota d'un petit sostret.

3er. Llarg: 45 metres. 4a, 4b, 3b. 1 buril i un parabolt.  Sortim per l'esquerra i trobarem un parell de savines que ens aniran bé, després fa un petit ressalt on hi ha un buril, seguim pujant i al final trobarem un bolt que ens assegurarà els darrers metres.  També podreu posar algun merlet.

Descens: Ràpel de 30 metres per la cara oest, després baixarem per la canal fins un arbre on podreu fer un segon ràpel de 20 metres fins baix. Ara només haureu de seguir per la canal fins a trobar el camí de pujada.

Material: 8 cintes exprés, joc de friends, bagues per merlets i savines.

Oberta per: Puig i Galofré 13/09/1936

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Toni Alarcón - Agulles Llimac i Foca - Serra dels Obachs - Sector Moions o Grallera - Móra Comdal - 21/03/2026

 En Joan Vidal i en Sergi Villar, obridors incansables de vies, a l'abril de l'any passat varen enllestir aquesta via homenatge a l'Antoni Alarcón, també obridor incansable, que ens va deixar massa aviat. Un bon homenatge. Gràcies companys per la feina feta.

L'Antoni Alarcón ens va deixar, però va deixar un bon llegat de vies obertes, que podem gaudir en la seva memòria. 

Des de la mateixa pista ja podrem veure les agulles per on va la via. 

Després d'una aproximació molt curta ens trobem a peu de via i en Xavi comença el primer llarg. En el primer llarg al·lucina una mica amb la roca, doncs és el primer cop que escala a Móra Comdal.

Peró com escalador experimentat ràpidament s'adapta al terreny.

Poc a poc va guanyant alçada per aquesta aresta tan bonica. 

La Ita progressant per l'aresta del primer llarg.

Arreglant el material a la primera reunió. 

Arribant a la segona reunió. 

El tercer llarg va una mica per la dreta per anar a buscar una petita fissura que podrem posar alguna assegurança flotant. 

El Xavi en el tercer llarg.

La quarta reunió al collet que formen l'agulla del Llimac i la Foca. 

Progressant pel darrer llarg. 

En Xavi sortint de la via. 

La Ita que s'emporta de record un bon cop de pedra en el canell.

Foto cim. 

En Xavi iniciant el ràpel. 

Ressenya molt detallada d'en Joan Vidal. 

Aproximació: sortint d'Oliana trobarem la trenca direcció a Anoves que anirà guanyant alçada fins que passem un coll i baixem per la vessant nord. Al fons i un cop passat un pont a ma dreta surt una pista amb molt bon estat que la seguirem uns 5 quilòmetres fins que trobarem una trenca a ma esquerra que indica La Mora Condal. Seguirem per la pista fins que arribarem a un cartell que indica Camí de les Roques Medes. Deixarem el cotxe vigilant de no tapar la pista. Des d'aquí veurem que surt una pista que seguirem fins que trobarem un cartell que ens indica que hem d'agafar un corriol a ma dreta. Seguirem pel corriol fins que passarem una barana de fusta, uns metres més i passarem pel peu de via. 25 minuts des de l'aparcament.

La Via: Itinerari lògic, ben trobat, en un lloc molt tranquil, que està ben equipat i força sanejat. Ara, els que heu escalat a Móra Condal ja sabeu que mai podrem deixar la roca completament sanejada. Si voleu bona roca no hi aneu, però si voleu una mica d'emoció hi trobareu 5 llargs d'emoció. En Joan Vidal i en Sergi Villar han fet una bona feina.

1er. Llarg: 30 metres. IV+, V, IV.  Per atansar el primer bolt que està distant, anirà bé posar algun friend en els forats, després trobarem dues savines amb bagues i ja entrarem al fil de l'aresta, on hi trobarem passos verticals i bonics, però us caldrà escalar entre assegurances.

2on. Llarg: 35 metres. II, III, II, V. Seguirem per l'aresta amb una grimpada fàcil fins arribar sota d'un ressalt que ens obligarà anar a la dreta buscar un diedre que ens portarà a la reunió. A la ressenya hi marca un pitó que nosaltres no hem sabut veure.

3er. Llarg: 30 metres. IV, IV+, V+, III. Sortim per la dreta d'unes savines per anar a buscar uns parabolts que primer pugem vertical i després anirem a la dreta una mica fins situar-nos en una fissura on podrem posar algun friend, després trobarem una sortida difícil per entrar en un terreny fàcil fins una gran alzina on farem la reunió.

4art, Llarg: 20 metres.  II. Realment és un canvi de reunió passant pel cim de l'agulla del Llimac.

5è. Llarg: 25 metres. III, IV, V.  Pugem per l'aresta de la foca en tendència a la dreta fins que ja veurem un pitó i un parabolt que ens marquen el camí fins el cim. 

Descens: en dos ràpel; els primer de 25 metres fins a la quarta reunió i el segon de 50 metres per la cara oest. Després ens caldrà baixar entre arbres fins que trobarem el camí de pujada que ens portarà al peu de via.

Oberta per: Sergi Villar i Joan Vidal el 6 de febrer i el 7 d'abril. 

Material: 10 cintes exprés i friends.

Apa a escalar que el món s'acaba!!