dimarts, 16 de juny del 2026

Via Del Castor - Roc del Capó - Vall del Ter- 15/06/2026

 Des de la carretera que puja a Vall Ter podrem veure bona part el Roc del Capò, ja que una part està tapada per la vegetació. Anem amb la garantia de que la via ha estat oberta pel grup Rumba Team i de moment totes les que hem fet ens han agradat.


La nostra ressenya.


Té el seu punt divertit el passar el riu, especialment ara que baixa prou fort i l'aigua es nota força freda, no cal dir que vàrem riure molt en aquest punt.


Quan arribes al peu de via, amb el verdet inicial i la vegetació que podem veure per sobre nostre ens deixa un xic confusos. 


Però quan t'hi poses i comences a guanyar alçada et trobes amb una escalada ben bonica, i amb passos ben atlètics.


La Ita entrant a la primera reunió.


L'Arseni en els passos drets per arribar a la primera reunió.


L'Arseni i la Ita a la segona reunió.


Ara ens toca un flanqueig ascendent fàcil per anar a buscar un bonic esperò.


Mentre en Ferran arriba a la segona reunió. 


Iniciant el bonic esperò d'aquest llarg que ens portarà a la cresta final.


Pujant per l'esperò del tercer llarg.


Val la pena mirar el paisatge  que ens envolta.


Arribant a la tercera reunió.


La Ita iniciant la cresta del darrer llarg. 


En Ferran sortint de la via. 


Després de baixar per la canal al peu de via ens torna tocar passar el riu i tots estem pendents de la caiguda. Riures i més riures. Per sort no ha caigut ningú. 

Aproximació: sortirem de Setcases direcció a Vall Ter fins que trobarem a ma esquerra un bon aparcament en la Font Viver de la Plana. Veurem també una trenca a ma dreta que va Molló. Deixarem el cotxe i un cop passada la font trobarem un camí que baixa al riu. Un cop en el riu pujarem uns metres per trobar el lloc per on podrem passar millor.  Ja l'altre costat, anirem pujant prop del riu seguint unes fites que ens portaran sota de la paret. Sageta a l'inici. Interessant portar algun pal de suport  per creuar el riu. 

La via: itinerari de 4 llargs, ben trobat, més bonic del que sembla. El primer llarg marca la diferència.

1er. Llarg: 30 metres. 4c, 5c, 5c/6a, 5b. 6 parabolts . Els primers metres no són massa agraïts, doncs hi ha força verdet, un cop arribat al primer parabolt la cosa ja canvia força, ens trobarem amb una escalada vertical, amb alguns ressalts que superarem mercès les bones presses que anirem trobant. L'escalada és vertical i atlètica i amb una dificultat força mantinguda. Quan arribem en un gran pi, anirem un xic a la dreta i després vertical fins a la reunió on hi trobarem 1 pitó i un parabolt.  

2on. Llarg: 35 metres. 4b, 3b, 5a. 2 parabolts. Des de la reunió sortirem vertical fins un parabolt, després encara pujarem una mica més fins que veurem que podem flanqueja a l'esquerra per anar a buscar un parabolt, ara ja només ens queden uns passos més fins a la reunió en un arbre i un parabolt.

3er. Llarg: 45 metres. 3b, 5b, 4b. 3 parabolts. Anirem per un tram fàcil a l'esquerra fins arribar un parabolt que ens indica que ja podem guanyar alçada per un esperó net amb molt bona roca i amb passos divertits. Reunió amb 2 parabolts.

4art. Llarg: 20 metres. 3b, 2b. Anirem per la cresta fins al final que baixarem a un collet molt marcat. 

Descens: baixarem per la canal de la dreta fins el peu de via i des d'aquí al riu altre cop.....

Material: 12 cintes exprés, joc de friends finc C2, algunes bagues pels arbres. 

Oberta per: J. Tàpia, J. Quelles, B. Jover. de la Rumba Team el 19/10/2024

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dilluns, 15 de juny del 2026

Magdalena Superior - Via Normal - Montserrat - 13/06/2026

La Magdalena Superior té unes quantes vies ben  equipades per totes les cares, aquest fet ha motivat que la via normal pràcticament no es fa. Segurament la manca d'equipament també hi influeix. Tot i així és una manera d'aconseguir aquesta agulla tan esvelta i ben interessant.


La nostra ressenya.


La Ita iniciant el primer llarg, on només hi ha un parabolt i la instal·lació del segon ràpel.


Començant el segon llarg ben bonic.


En aquest punt ja trobarem una assegurança.


Arribant al cim. 


El segon ràpel.

Aproximació: des de l'estació superior del funicular de Sant Joan, agafarem el camí que va a Sant Jeroni i cop passat la Gorra Marinera trobarem la trenca que puja a les escales de Jacob, seguirem per aquest camí que volta la Magdalena Inferior i després l'Ullal de les Magdalenes fins arribar al collet que formen les agulles Magdalena Superior i l'Ullal. 

La Via: itinerari molt bonic de dos llargs molt lògics i que fan atractiva aquesta bonica agulla per aquesta vessant. 

1er. Llarg: 35 metres. 3c, 4b, 3a. 1 parabolt i la instal.lació de ràpel. Des del collet agafarem l'aresta de la dreta cercant sempre el lloc més vulnerable, trobarem un parabolt i després un cop superat un petit ressalt la instal·lació del ràpel, seguirem fins el bosquet on farem la reunió en una alzina. 

2on. Llarg: 15 metres. 4c. 2 parabolts.  Pujarem verticals i anirem a l'esquerra per buscar la fissura de sortida que ens portarà a la reunió.

Descens: o ràpel de 60 metres (compte que es podem enganxa les cordes) o dos ràpels per la mateixa via.

Material: 3 cintes exprés, baga per merlet + R.

Oberta per: Josep Barbera i F. Farrés 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dissabte, 13 de juny del 2026

Via Aresta Joan Manuel - Ullal de les Magdalenes - Montserrat 13/06/2026

 Entre la Magdalena Superior i la Magdalena Inferior trobarem el Ullal de les Magdalenes. Certament, a primera vista trobarem que les seves arestes semblen menys interessants, però hi trobarem algunes vies força boniques, tant per la vessant nord est, com per la vessant sud. 

L'Aresta Joan Manuel sembla que es solapa plenament amb la via  Cerdà - Rivas, la via ha estat reequipada amb molt mal encert, doncs han deixat els burils vells. 


Us deixem la nostra ressenya.


Anant a buscar l'arbret que hi ha a la nostra esquerra. Roca a controlar. 


Arribant a la primer areunió.


Iniciant la segona tirada.


El segon llarg força bonic ja amb molt bona roca.


Arribant a la segona reunió.


Iniciant el tercer llarg, molt vertical i bonic.


Avui hem fet les tirades tercera i quarta en una sola.


Sortint de la via. 


Foto cim. 


Foto cim.

Aproximació: des de l'estació superior del cremallera de Sant Joan, seguirem pel camí que va a Sant Jeroni, passarem la trenca de les escales de Jacob i uns metres més allà pujarem per una canal fins al peu de via. 

La via: L'Ullal de les Magdalenes queda molt petit al costat de les les altres magdalenes, però realment val la pena fer aquesta aresta que ens farà gaudir de la bona roca i ens posarà de mal humor per la bestiesa que han fet amb la restauració de la via i deixant sense contingut l'Aresta Cerdà Rivas. Només per fer el tercer llarg, ja val la pena anar-hi. 

1ª Tirada: 30 metres. 3b. Pujarem deixant les assegurances de la Ulu-Apa a la nostra dreta, agafarem un arbre que està força malmés i seguirem recta amunt fins que poc abans d'entrar a la reunió ens crearem amb un parabolt d'aquesta via. Podem fer la reunió a l'equipament vell que està mal situat o en els parabolts de la via Ulu-Apa.

2ª Tirada: 25 metres 5 assegurances. 4b. sortim a l'esquerra per anar pujant en diagonal a l'esquerra, anirem trobant parabolts amb burils vells maxacats. 

3ª Tirada: 30 metres. 7 assegurances. 4c, 5b, 4c. L'aresta poc a poc es va redreçant  i els passos sense ser difícils cal mirar-los un xic millor, en aquest llarg han mantingut molts del burils que estan amb molt bon estat, la roca es manté de molt bona qualitat, hi ha uns bons còdols que ens fan l'escalada més agradable. Sense adonar-nos compte arribem a la reunió.

4ª Tirada: 20 metres. 3 assegurances. IV, III.  Primer sortim verticals per la dreta de la reunió i passats uns metres ja veurem que l'aresta perd verticalitat. Hi ha un tros, quan ja és més fàcil, que cal tenir cura amb la roca. 

Ràpel: per la cara sud de 15 metres.

Material: 10  cintes exprés

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 12 de juny del 2026

Via Foguera Nocturna - Cavall dels Brucs o Pupa dels Brucs - Regió dels Ecos - Montserrat 11/06/2026

 El Cavall del Brucs o també conegut per la Pupa dels Brucs, el podrem veure ben trempat sobre la Cova de l'Arcada. La seva forma i el seu nom el fan entrar a la categoria de cavalls i amb tots els drets.

En l'any 1945, els escaladors del Centre Excursionista Sabadell, J. Bofarull, J. Camarasa, i Sanlleí varen aconseguir la primera ascensió per la via Normal. Van accedir-hi tot descendit la carena del Cavall dels Brucs arribant així al punt més feble just en el coll, des d'aquí varem assolir el cim de l'agulla per primera vegada. Després es va obrir una variant per la canal de la vessant nord fins a trobar-se amb la via Normal. 

No va ser fins l'any 1979 que altre cop els escaladors sabadellencs, Pep Graells, Jordi Carreras, Lluís Baciero i en Santi Marzo obren la via Aresta Brucs que ha estat reequipada amb parabolts.

En l'any 1999, els escaladors, Òscar i Albert Masó obren la via Panallets, pujant per un mercat diedre, per després anar a buscar una gran balma per creuar-la i a la part final es troba amb l'Aresta Bruc.

En Carles Giralt i Ricard Darder el 4/8/2002 obren una via a l'esquerra de l'Aresta Brucs, en lliure i en trams d'artificial, que li posen el nom d'en Josep Barbera.

Finalment, en Joan Vidal el 25/04/2006 en solitari obra la via Foguera Nocturna, buscant la part més vertical de la cara oest. 


La nostra ressenya.


El Cavall dels Brucs per la vessant nord.

Avui ens hem decidit fer la via Foguera Nocturna, hem fet l'aproximació des del poble del Bruc, passant per la Cova de l'Arcada, per seguir després per un corriol fins al peu de via. Una excursió força interessant per si mateixa.


Superant els primers passos d'artificial. un bon desplom per començar. (Fotografia Ferran de la Rosa)


Sortint dels estreps per anar a la dreta. (Fotografia Ferran de la Rosa)



Iniciant els darrers metres d'artificial que ens portarà a la reunió. (Fotografia Ferran de la Rosa)



Ara li toca a la Ita, que com sempre farà els impossibles per no posar els peus als estreps. (Fotografia Ferran de la Rosa)


Com el primer llarg va en diagonal a la dreta, no la puc veure fins que quasi està arribant a la primera reunió.


Iniciant el segon llarg, amb la Saca Gran als peus. D'aquesta via hem de destacar la qualitat de la roca, sembla impossible la quantitats de còdols que anirem trobant durant els tres llargs de la via,


La Ita en l'incòmoda primera reunió.


Malgrat que la via es curta, té força ambient, fet que la fa més atractiva.


Començant el tercer llarg, que anirem fent, en artificial, Ao o en lliure segons les nostres possibilitats.


La segona reunió en una còmoda balma, va bé per compensar l'incòmoditat de la primera.


Tram vertical del tercer llarg, (Fotografia Ferran de la Rosa)


Sortint de la via.


En el cim, on trobareu un llibre de registre amb bon estat.


En la tercera reunió d'on preparem el ràpel de 35 metres fins a terra.

Ens ha agradat l'agulla, el seu entorn, i la via per la seva roca, equipament, l'ambient, i el grau que es deixa fer al gust. 

Aproximació: des del poble del Bruc agafarem el camí que primer va direcció al Vermell del Xincarró i després anirem direcció a la cova de l'Arcada, la passarem i arribarem en un lloc on hi ha un caos de blocs, aquí haurem de baixar una mica direcció al torrent de les Grutes, abans d'arribar-hi a ma dreta veurem que surt un corriol costerut, anirem pujant passarem un tram amb alguns esglaons i després anirem en direcció sud fins que haurem d'entrar direcció est per creuar el torrent Coma dels Naps de Dalt, un cop creuat anirem direcció sud fins al peu de via. 

La Via: itinerari de tres llargs molt ben trobats, amb equipament molt bo i una roca excepcional, en un entorn preciós i malgrat que la via es curta hi trobarem ambient.

1er. Llarg: 25 metres. Ae, 4c/5a/ Ae, 5b. 10 parabolts. Superarem un desplom amb l'ajuda d'estreps (3 passos) per marxar tot seguit en diagonal a la dreta fins un tram més dret que tornarem a fer servir els estreps. Reunió amb 2 parabolts.

2on: Llarg: 15 metres.  5c, 6a (5b/Ao), 5a.  5 parabolts. Sortim per l'esquerra per situar-nos a l'aresta, pujarem per terreny molt vertical mercès al bons còdols que anirem trobant, en el tram més difícil podrem fer Ao. Reunió en una gran balma amb 2 espits.

3er. Llarg: 15 metres. Ae, Ao, Ae. 4a, 8 parabolts. Sortirem per la dreta de la balma i podrem pujar amb Ae i Ao segons veieu.  Reunió amb 2 parabolts d'on podrem baixar en ràpel de 35 metres. Per arribar al cim només ens quedaran uns metres fàcils. 

Descens: des de la darrera reunió amb un ràpel de 35 metres.

Oberta per: Joan Vidal en solitari el 25/04/06

Material: 12 cintes exprés  + estrep.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimecres, 10 de juny del 2026

Via Funció Clorofíl·lica - La Pastereta - El Clot de la Mònica - Montserrat 09/06/2026

 La via Funció Clorofíl·lica s'ha convertit en la gran clàssica de la Pastereta amb una gran lògica. Aquest fet també té els seus inconvenients, ja que trobarem alguns trams del primer llarg i de l'inici del segon molt polit. Tot i així, segueix sent una via interessant de fer o repetir com és el nostre cas.

Avui, com en molts dimarts, ens acompanyen en Ferran i l'Arseni, com sempre ens ho hem passat d'allò més bé. 


La  nostra ressenya.


Començant el primer llarg. 


En aquest llarg hi trobarem una part inicial ben dreta i una entrada a la reunió també ben vertical, entremig trobarem una tram més fàcil. 


La Ita en la part més fàcil del primer llarg i al fons podem veure l'Arseni i en Ferran.


L'Arseni treballant el primer llarg.


Iniciant el segon llarg ben vertical i bonic.


Entrant a la segona reunió.


Iniciant el tercer llarg, ben bonic també. 


En el tram més fàcil del tercer llarg, just quan acabes pujant per l'aresta.


L'Arseni enfilant el darrer llarg (Fotografia Ferran de la Rosa)


En Ferran gaudint del darrer llarg.


Comencem el primer ràpel.

Aproximació: Nosaltres hem sortit des de Collbató, però també podeu sortir de la Vinya Nova, la distància fins a trobar el camí de l'Artiga Baixa és molt similar.  Ara seguirem aquest camí que poc a poc ens portarà a sota de la paret, on haurem d'agafar un corriol que ens portarà fins a peu de via. 

La via: la gran clàssica d'aquesta cara. Itinerari de tres llargs molt ben trobats i on hi trobareu passos molt bonics en una roca molt bona. Us tocarà l'ombra fins aproximadament les 12h.  Recomanable. 

1er. llarg: 45 metres, IV, V. 9 assegurances.  Pugem per un diedre fins el primer parabolt (visible des del peu de via), després anirem un xic a l'esquerra per tornar a pujar vertical, passat un tram més dret tornarem anar a l'esquerra, per terreny més fàcil, fins a sota d'un ressalt que un cop superat trobarem la reunió.

2on llarg: 40 metres, IV,  7 assegurances. Sortim verticals per entrar en una placa molt ferma que no deixarem fins arribar a la reunió.

3er. llarg:  30 metres, IV, III. 6 assegurances. Anirem per la placa de la dreta de la reunió fins un moment que quasi arribem a l'aresta i hem d'anar a l'esquerra per anar a buscar la reunió.

Descens: en 3 ràpels per la mateixa via. 

1ª Ascensió: Joan Rovira i Ricard Darder a l'any 1992

Material: 10 cintes + R
Apa a  escalar que el món s'acaba!!