A l'any 2012 en Jordi Pazos, Jordi Monterde i lago García van obrir aquesta via, després va ésser desequipada i tornada a equipar unes quantes vegades. Nosaltres la vàrem repetir el 23/09/2017, just quan s'acabava de reequipar un cop més, després la varen tornar a desequipar i fins aquesta setmana que hem vist una piulada on en Jordi Monterde informava que la via havia estat altre cop restaurada per Antoni Balasch, Manel Viladric i Joan Ramon Segura. Gràcies per la feina feta.
Us deixem la nostra ressenya actualitzada.
Des de les escales del camí que va a Sant Jeroni ja podreu veure les primeres assegurances i començar a escalar.
Aquest és el segon parabolt que trobareu i haureu d'anar en compte, ja que, està totalment passat de rosca.
L'Arseni en el primer llarg.
Arribant a la primera reunió.
La Ita en el segon llarg, fàcil però ben bonic i amb molt bona roca.
En el segon llarg.
Iniciant el tercer llarg on haurem d'anar en compte al passar una franja un xic descomposta.
L'Arseni i en Ferran al segon llarg.
La part final del tercer llarg.
La tercera reunió la farem a mitja balma en dos espits.
Iniciant el quart llarg, tan vertical i bonic com difícil. Aquest cop l'he trobat més difícil i amb alguna assegurança menys.
En el quart llarg un cop superat la part més vertical.
Surto per anar a buscar un parabolt que hi ha a mig del ressalt final, però veien que em costaria arribar-hi i que la reunió, personalment no em donava confiança. faig uns metres més de flanqueig a l'esquerra i surto per la Directa Incierta.
La quarta reunió muntada amb dos ponts de roca i un pitó.
Sortint per la via Directa Incierta (Fotografia Arseni Lago).
Ja ho tenim això. (Fotografia Arseni Lago)
Passos molt bonics a la sortida.
En Ferran i l'Arseni que han optat per sortir per la via Per Davant.
Sortint de la via.
Foto cim. Contents de repetir la via, però que ens ha costat un xic més que el darrer cop.
Aproximació: des de l'estació del Funicular de Sant Joan agafarem el camí direcció a Sant Jeroni, un cop passat el peu de les vies de la cara est de la Gorra Marinera arribarem en uns esglaons i just al mig, en una clariana del bosc, trobarem l'inici de la via.
La via: itinerari de cinc llargs, restaurada per enèsima vegada, on el quart llarg és el més bonic de la via.
1er. Llarg: 30 metres. 4a, 4c, 4a. 3 parabolts. Pujarem fins el primer parabolt on podreu muntar una reunió zero, doncs hi ha dos parabolts. Nosaltres no hem fet reunió i hem seguit vertical i trobareu un segon parabolt (està totalment passat de rosca) i després per una escalada vertical i bonica entrarem en un tram més fàcil que ens portarà a la reunió.
2on- Llarg: 35 metres. 3c, 4 parabolts. Escalada de placa fàcil fins arribar a l'alçada d'unes runes on trobarem la reunió a la dreta.
3er. Llarg: 25 metres. 3c. 2 parabolts. Seguirem vertical i passarem un tram amb roca a controlar. La reunió la trobarem a mitja balma, a la dreta,en dos espits.
4art. Llarg: 35 metres. 5c, 4b. 6 assegurances. Anirem al final de la balma a la dreta i trobarem un parabolt, després en situarem a la placa i pujarem vertical amb passos força difícils i amb les assegurances distants. Des del 3 parabolt anirem en tendència a l'esquerra i entrarem en un tram més fàcil que ens portarà a la reunió.
5è Llarg: 10 metres. 6a+, 1 parabolt. Sortim per l'esquerra i enfilem un tram desplomat fins un parabolt i després anirem a l'esquerra per fer la reunió. Nosaltres vàrem sortir per l'esquerra fent els darrers metres de la via Directa Incierta 6a.
Descens: desgrimparem per la vessant sud - oest i els darrers 15 metres podrem fer un ràpel.
Via oberta per: Jordi Monterde, lago García, i Manolo Muñoz l'any 2012 i restaurada per Antoni Balasch, Manel Viladric i Juan Ramon Segura.
Material: 10 cintes exprés + R
Apa a escalar que el món s'acaba!!
