Via Conglomerat de Sensacions - El Bust d'en Barbé - Paller del mal any - Agulles - Montserrat - 05/05/2026

 Aquesta via dels Germans Masó la teníem pendent des de fa molt temps, els comentaris a la xarxa no ens havien animat massa; "que si un espit arrencat", "que si una savina que ja no hi és", "que si la roca no dona confiança", etcètera, però fa uns dies en Jordi Pina va comentar que havia canviat l'espit per un parabolt, - gràcies Jordi-, aquest fet i un missatges creuats ens va animar a anar-hi.

Avui ens hem trobat una colla per fer aquesta via; la Montserrat, en Pere Joan, l'Arseni i en Ferran que ens acompanyen i fem una col·lectiva. Ben segur que mai hi havia pujat tanta gent amb un sol dia.

La ressenya dels Germans Masó. 

El nom ens ha semblat d'allò més escaient, doncs de sensacions n'hem tingut unes quantes; ens ha sorprès els graus del primer llarg, hem rigut molt entre tots, hem tibat de tot el que hem trobat, i fins i tot ens hem mullat en el darrer llarg. 

Només començar ja he vist que la cosa costaria més del que em pensava. (Foto Arseni)

En el primer llarg, que m'ha costat Déu i ajuda. El fet de tenir el canell fotut m'ha passat factura. (Foto Ferran)

Just al davant nostre tenim les agulles de la Tisoreta i les Tisores Nord i Sud.

La Ita sortint del primer llarg. 

En Ferran en el primer llarg, just en el tram més exigent. (Foto Arseni)

En Pere Joan arribant a la primera reunió.

Festival en la primera reunió. (Foto Pere Joan)

La Montserrat en els primers passos de la via (Foto Arseni)

L'Arseni sortint del primer llarg. (Fotografia Montserrat)

Sortint de la primera reunió, una aresta amb molt bona pressa, al fons el Vermell del Xincarró (Foto Pere Joan)

La Ita desgrimpant per arribar a la segona reunió. 

Arribant al cim abans de comencés a fer un bon ruixat que ens ha deixat ben molls. 

Preparant el ràpel (Foto Pere Joan)

Aproximació: deixem el cotxe en un carrer de l'urbanització i després anirem a peu pujant en direcció al Vermell del Xincarró. Quan ja veurem el Gerro trobarem una fita a l'esquerra que ens marca el camí a seguir, anirem trobant senyals blaves i grogues, passarem l'Agulla del Gerro per la vessant est i anirem pujant fins arribar a l'agulla de la Tisoreta. Tot seguit baixarem i anirem seguint tocant les Tisores per la vessant est fins que arribarem al peu de via.

La Via: si bé és un itinerari curt, ens trobarem amb un primer llarg força exigent i els altres dos que haurem d'anar tranquils amb el 4c sense protecció. Compte amb la graduació de la ressenya doncs ens ha semblat força més difícil. Per col·leccionistes. 

1er. Llarg: Ae, 5c, Ae, 5c, 3c. 30 metres.  Arribar al primer espit ja té uns passos, per mi molt més difícils de 5c. Nosaltres ho hem fet amb tramposa i estrep, arribar al tercer espit s'hi arriba, (compte que el tercer espit està molt malament i una caiguda aquí tocaríem terra segur),  però sortir-ne també té algun passet que cal tibar fins arribar al pitó. Després anirem en diagonal, però haurem d'anar en compte que hi ha algunes crostes, abans d'arribar al pitó hem posat un Totem blau. Després trobarem un pitó amb una anella que és una bagueta. Per arribar al parabolt podreu posar el Camelot del 3, nosaltres hem fet servir una antena i així ens hem estalviat de posar-lo i l'hem posar després del parabolt. Quan sortim del parabolt haurem d'anar a buscar l'espit que està a l'esquerra i després iniciar el flanqueig fins a la reunió.  La reunió està amb dos espits, però el podrem reforçar molt bé amb el Totem carbassa.

2on llarg: 15 metres. 3b, 4b, 2on.  Sortirem per la dreta i pujarem per l'aresta amb passos molt bonics. Arribarem al cim de l'agulla del Bust d'en Barbé i baixarem fins el collet que fa amb el Paller Sud. Reunió en una alzina.

3er. llarg: 30 metres. 4c, 4b, 3b, 2b.  Nosaltres hem baixat una mica hi hem fet un pas ajudat des de sota per iniciar la pujada, seguirem per la placa on podreu posar algun merlet, però no són bons. A la part final ja sota el cim he pogut posar algun friend i després hem flanquejat  a l'esquerra per anar a trobar el ràpel on hem fet la reunió. 

Descens: Ràpel de 25 metres fins el coll amb la Tisora.

Material: 10 cintes exprés, joc de friends fins el C# 3, cordinos per merlets i savines i 1 estrep.

Oberta per: Òscar i Albert Masó, 27/02/2000

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via De la Cabra de Collbató - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat - 04/05/2026

 Fa uns dies vàrem veure que en Joan Baraldés havia actualitzat aquesta via i la vàrem posar a pendents per anar-hi. Avui el temps no era massa bo, però asseguràvem que fins a migdia el temps s'aguantaria. 

Quan estàvem al peu de via ens en trobat amb en Jordi Fornés i Josep Solé que s'han posat a l'Esperó Blocaire i així ens hem anat veient durant tota la via.

Us deixem la nostra ressenya.

El primer llarg és de la via El Diedre que també ha estat actualitzada.

Només començà ja ens trobem amb una roca amb molta terreta. Sembla que el fet de que fa temps que no plou fort no ens ajuda.

Arribant a la primera reunió.

Ara ja en la via, primer anirem per la dreta i després entrarem en el diedre que seguirem fins a la reunió.

Passos bonics, però seguim amb la terra que cau dels darrers metres de la via. 

El diedre per on puja la via és ben divertit i ha estat molt ben actualitzat.

En Josep Solé en el segon llarg de l'Esperó Blocaire. 

Arribant a la reunió. 

Per iniciar el tercer llarg, passarem un franja de vegetació per entrar en una placa força mantinguda i bonica.

En Josep Solé i Jordi Fornés. 

La Ita sortint del tercer llarg (Fotografia Jordi i Josep)

En la segona reunió. (fotografia Jordi i Josep)

Aquesta terra seca és la culpable de que la via estigui bruta. A veure si plou fort i queda neta i més compactada. 

La via ens ha agradat força i cal agrair la actualització que va fer en Joan Baraldés, canviant les bagues i posant algunes escarpes. 

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de les primeres vies. Anirem a la dreta de tot i trobarem un corriol que ens baixarà al peu de via. 15 minuts.  La via comença a la dreta de la Multi Reincidents per el diedre molt marcat.  

La Via: itinerari de dos llargs, doncs el primer llarg és de la via diedre. Equipat en pitons, ponts de roca, bagues en arbres i parabolts. Totes les reunions estan equipades per rapelar. 

1er. Llarg: 30  metres.3b, 4c, 4b, 3b. Pujarem pel diedre molt marcat fins que trobarem la reunió de la Multi Reincidents, deixant a la dreta la reunió del diedre més vella. 

2on. Llarg: 35 metres. 3b, 4b, 5b,4c,4b. Anirem per la dreta del diedre per entrar-hi un xic més amunt. Després trobarem uns passos més verticals, pitó, amb alguns blocs a controlar. Després seguirem per la placa fins a la reunió. 

3er. Llarg: 25 metres. 4a, 5b, 4b, 3a. Anirem a la dreta per passar una franja amb vegetació. Tot seguit entrarem en una placa on hi trobarem alguns passos finets. Al final entrarem en un tram un xic brut amb terra, on hi ha algun tros de corda per ajudar a passar.

Descens: Ràpel per la mateixa via. Nosaltres hem fet un ràpel de 60 metres fins a la primera reunió i després un segon ràpel de 30 metres. 

Material: 10 cintes exprés + R. ( Algun friend pot anar bé)

Oberta per: Antonio Alarcón i Joan Baraldés al 2018. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Homo Mollantinus - Molló Gros - Cara Oest - Pobla de Claramunt 2/05/2026

 Ja feia temps que la teníem a les pendents i ens feia gràcia fer-la. Avui hem sortit de casa que queien quatre gotes, quan hem passat pel Bruc ja en queien vuit i per sort, quan hem arribat a la Pobla de Claramunt ja no plovia, així que hem decidit anar a provar-ho i ens ha anat de meravella. 

La nostra ressenya

Quan semblava que ja estava tot obert en el Molló Gros, en Sergi Villar i en Joan Vidal hi trobem un nou itinerari a la cara oest. El traçat és lògic, ben trobat i l'equipament és bo, i la roca hi ha de tot, com ja sabeu si heu escalat als Mollons. Per tant, val la pena fer-hi una visita.

Com el primer està un xic alt aprofito un forat per posar un alien gris que ha quedat de meravella.

El pas es fa bé per l'esquerra i recolzant el peu a l'altra banda d'aquest petit diedre.

Un cop arribat al segon iniciem un flanqueig a la dreta per tornar a pujar un altre cop, per tornar altra vegada a la dreta per flanqueja fins una bona savina on farem la reunió.

La Ita entrant a la primera reunió 

Tot i veient que la roca és "crocanti" és decideix a fer aquest llarg.

i poc a poc s'ensurt molt bé. 

Petit flanqueig abans d'entrar a la reunió. En aquest llarg hem posat un Totem verd per assegurar el canvi de vira. 

Per abastar el primer bolt, ho he provat per la llastra, però no ho he vist clar i per la placa de l'esquerra s'hi arriba molt bé. 

El tros d'artificial són 6 passos que li donen un xic més de color a la via. 

Abans de sortir en lliure he fet la foto sobre la reunió. 

La Ita sortint de l'artificial, uns passos bonics gràcies a la bona roca. Compte amb la savina que està una mica arrencada. 

Foto cim. 

Aproximació: agafarem la A2 fins a la primera sortida a Igualada, seguirem després les indicacions que ens portaran a La Pobla de Claramunt. Creuarem tot el poble fins que trobarem una trenca a l'esquerra que va a l'estació. Seguirem per aquesta trenca, passarem per sobre la via del tren i tot seguit entrarem en una urbanització, aquí agafarem el primer carrer a l'esquerra i anirem en direcció a ponent, passarem pel costat d'una guarderia infantil, seguirem una mica més i trencarem a la dreta per un carrer que fa un xic de pujada. Al final veurem un indicador als Mollons hi haurem d'agafar un carrer que després es convertirà en una pista, passarem per sota de la C15 , seguirem per la pista en bon estat fins arribar a una trenca on la dreta diu La Roca Llarga i a mà esquerra Castellolí - Els Mollons, anirem a la dreta fins una esplanada on hi ha uns pins tallats.  Aquí deixarem el cotxe. Des d'aquí surt un corriol costerut que va guanyant alçada fins el Molló Gros. La via comença a la cara oest un xic amunt. Bolts visibles.

La Via: itinerari de 3 llargs curts però ben trobats, amb un equipament raonable. En els trams amb mala roca estan més propers. La sortida final en artificial li dona un punt d'atractiu.

1er. Llarg: 20 metres. 5c, 5b, 4c, 3a. 3 bolts i 4 pitons. Pujarem verticals fins el primer bolt, abans però si volem podrem posar un friend en un bon forat. Després un passet més difícil per arribar al segon bolt. Des d'aquí anirem a la dreta (dos pitons), per pujar vertical fins el proper bolt on tornarem  a la dreta fins a la reunió en una bona savina.

2on. Llarg: 20 metres. 5c, 4c.  2 bolts i un pont de roca. Des de la reunió veurem una franja molt trencada que no dona massa confiança, però també veurem un parell de bolts i un pont de roca que ens ho asseguren molt bé. Superem aquest tram fins arribar a una savina que ens portarà a una vira que marxa a l'esquerra (aquí podrem posar un Totem verd) i ja veurem que podrem pujar a la vira superior amb molt bona roca. Seguirem per aquesta vira fins a la reunió.  1pito i 1 bolt.

3er. Llarg: 20 metres. 5a, 4 bolts i 2 pitons. Sortim per l'esquerra de la reunió i pugem fins el primer bolt, després ja amb estreps fins que veurem que podem sortir a la dreta amb molt bona roca, anirem un xic més a la dreta i trobarem la reunió. Ara només ens queda una curta grimpada fins el cim. 

Material: 8 cintes exprés i friends mitjans.

Oberta per: Sergi Villar i Joan Vidal 12/06/2025. Moltes gràcies!!!

Descens: baixarem desgrimpant fins un collet per unes cadenes i cordes fixes per la vessant nord, després pel corriol fins al peu de via. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Resiliència - Roca de l'Aguilar - Les Arenes - Sant LLorenç del Munt. 30/04/2026

Acabem aquest més a un escaladeta a les Arenes que fa molt temps que no hi anem. Aquesta zona és ideal per quan tenim poc temps per escalar, ja que està ben propera a casa. Aixó si, quan fa temps que no hi vas és nota. Avui ho he trobat, aquesta via, un xic més difícil quan la vàrem fer la darrera vegada. 

Us deixem la nostra ressenya.

Uns foradets ens faciliten el començament però no ens podem distreure.

El primer llarg va fent petits ressalts que avui m'han costat.

Arribar a la reunió i girar-te per contemplar la nostra estimada Mola no té preu.

Ben aviat arriba a la reunió.

I surt amunt. L'inici d'aquest llarg també té el seu punt. 

Però poc a poc amb seguretat va guanyant alçada. 

A la primavera podrem gaudir d'aquestes boniques flors.

Ja ho tenim això. 

Ha estat bé tornar acariciar el conglomerat de la Roca d'Aguilar. 

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta trobareu una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns es molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a l'esquerra arran de paret fins que trobarem la via que està entre les vies: Taca Blanca i Cap de Fusta.

Descens: o amb ràpel per la mateixa via, o des de la reunió pujarem en compte fins al bosc on trobarem un corriol que baixa molt còmodament fins a l'aparcament. Atenció a la caiguda de pedres s'hi ha més cordades a la zona.

La Via: itinerari que busca el seu espai entre les vies Taca Blanca i Cap de Fusta, molt similar a les de la zona. Recomanable.  

1er llarg: 35 metres. V, IV+, V, IV.  6 parabolts, 1 pitó i 1 pont de roca.  Sortim vertical amb bona pressa però en compte per situar-nos en una franja que fa, després un altre tram vertical segueix la mateixa tònica. Tot seguit, es tomba una mica i anem a sota d'un diedre on trobarem el pont de roca i el pitó, seguirem per la dreta del diedre amb passos drets i elegants fins que torna a perdre verticalitat per arribar a la reunió.

2on llarg: 25 metres V, IV, III.  sortim per l'esquerra de la reunió amb un pas un xic complicat i dret, després encara hi ha uns metres drets fins que ja entrem en terreny fàcil fins a la reunió.

Material: 10 cintes exprés + R.

Via equipada per: Jordi Homet.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via De la Canalla - El Triangle del Cilindre o El Cilindret - Sant Llorenç de Montgai. 27/04/2026

 En el Cilindret hi ha unes vies curtes i senzilles que sempre van bé de fer, o per consolació en un dia no massa bo,  per iniciar després seguir una altra via al Cilindre o tan sols per passar un bon matí amb companys. Avui ens ha servit per rematar la jornada i ens ha anat genial.

Les vistes des del Cilindret sempre són boniques. No fallen mai.

Avui farem la via d'una sola tirada i així anirem més ràpids, per si torna a ploure.

Encara que sembla una mica brut, la roca és bona i permet una escalada molt agradable. 

En Ferran a la via del costat.

La Ita començant la via - (Foto Arseni Lago)

i quasi sense adonar-nos compte ja la tenim dalt.

Reunió a l'avant cim

Ja ho tenim aixó. 

Foto cim.

La nostra ressenya.

Aproximació: des de l'aparcament per anar a La Paret de la Formiguera, veurem que surt el camí molt ben arreglat en direcció est, el seguirem i en un parell de minuts ens situarem al peu de la via. 

La Via: itinerari senzill ideal per iniciació o per complimentar amb alguna escalada més a la zona. 

1er llarg: 25 metres, IV.  Pujarem vertical amb bons còdols fins que veurem que les assegurances ens porten en tendència a la nostra dreta en uns gran blocs on farem la reunió.

2on llarg: 20 metres: IV, V-. Seguirem per terreny molt fàcil anant a buscar un ressalt un xic a l'esquerra que superarem i ens portarà al cim.

Descens: caminant per la vessant sud-oest.

Material: 10 cintes + R.

Apa a escalar que món s'acaba!!