dijous, 25 de juliol del 2024

Via Directa Núria - Miranda de Santa Magdalena - Cara Oest - Montserrat - 25/07/2024



 En aquesta època per escalar als matins, cal buscar cares nord o oest. Així que quedem amb en Pau Aguilar per fer la Directa Nùria que no l'ha fet  i li fa il·lusió. Només entrar a la vessant oest ja notem que hi estarem de conya.  

   

La nostra ressenya


En Pau ben decidit comença la via, està motivat per fer el darrer llarg. 


Començant el segon llarg 


Ho hem encartat, estem a refugi de la calor. 


En la segona reunió. (Foto Pau Aguilar)


Iniciant el tercer llarg, vertical o amb bona pressa i súper ben assegurat. 


Poc a poc es va posant més dret, peró és un llarg per gaudir d'alló més. 


En els darrers metres ja ens toca el cim. (Foto Pau Aguilar)


Foto cim, un record d'un matí molt bonic i amb una excel·lent companyia. S'haurà de repetir. 

Aproximació:  passarem per l'ermita de Sant Joan en direcció al Clot de la Mònica, però ràpidament trobarem un corriol que surt d'uns esglaons tallats a la pedra, pujarem per aquí i tot seguit anirem a l'esquerra a cercar el coll que separar el Mirador de Sant Joan i La Miranda de Santa Magdalena. Aquí, passarem a la vessant oest, baixem una mica i seguim per un corriol que ens portarà a peu de via. Primer trobarem un parabolt sense pintar, seguim pujant una mica i trobarem un parabolt groc a peu de via.

La Via: via va per la vessant oest que la fa ideal per els dies de calor, està ben equipada i busca els punts més drets d'aquesta paret. Bona roca en general. 

1er llarg: 30 metres, II, III. Des de peu de via veurem dos parabolts bastant junts que ens marquen les dues vies, nosaltres seguirem els que pugen rectes per una placa ajaguda.  

2on llarg: 30 metres, IV+. Escalada en diagonal de dreta a esquerra per un bon pany de paret.

3er llarg: 30 metres, IV+, V, V+, V, IV+. Sortim per l'esquerra de la reunió i anem guanyant alçada amb bona pressa, els passos són bonics i cada cop més exigents, però que es deixen fer molt bé en lliure. Un llarg molt bonic i que si aneu justos de grau sempre podreu fer A0.

Descens: Acabar de pujar fins el cim de la Miranda de la Santa Magdalena i després anirem a buscar el corriol que porta a les Escales de Jacob i al Funicular de Sant Joan.

Material: 15 cintes exprés.

1ª Ascensió: Guillem Arias.

Apa a escalar que el món s'acaba!!. 

diumenge, 21 de juliol del 2024

Via Pensionistes - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat 21/07/2024

 Quan he sortit de casa en cap cas hauria pensat que avui acabaria escalant a la Paret de la Codolosa. Ens hem trobat amb el Xavi en l'aparcament de Monistrol , just acabava de fer un bon ruixat i ens veien uns bons castells. Hem dubtat si pujar al Monestir o no, però veient el panorama ens hem decidit per anar a Codolosa i a veure si teníem sort i podríem fer una via.

Quan hem arribat hem mirat la zona on hi tocava menys al sol de moment, i a la part dreta encara hi havia una mica d'ombra. 

La via Pensionistes la vàrem fer just quan la varen obrir i en Xavi només havia fet les dues primeres tirades, així que ja tenim un objectiu.



La nostra ressenya.


En Xavi començant la via. Les pluges d'aquest any han fet créixer totes les herbes.


En Xavi en el segon llarg 


El segon llarg és el més bonic de la via. 


Ben content arribant a la reunió. 


En el tercer llarg hem aprofitat que no hi havia ningú per fer una bona neteja de pedres. 


Sort hem tingut que feia un bon airet i que hem anat d'hora. Al final ens ho hem passat bé que en definitiva és el que compte.  

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de les primeres vies. Anirem a la dreta de tot i trobarem un corriol que ens baixarà al peu de Via. 15 minuts.  La via comença al centre de la paret. Retol a l'inici.

La Via: itinerari de tres llargs, ben equipat i amb bona roca en general. Malgrat està molt junta a les altres vies, té el seu espai on hi trobarem passos bonics. Recomanable. 

1er. Llarg: 45 metres. IV+.  Pujarem drets per un diedre/canal fins que anirem a l'esquerra per sota d'un ressalt fins a trobar la reunió. 

2on. Llarg: 25 metres. V, V+, V.  Anirem a la dreta fins sota d'una llastra que superarem molt bé, ja que hi ha molt bona pressa. Després seguirem verticals per una placa fina, (V+), per agafar un xic de tendència a l'esquerra per una especie de diedre que ens portarà a la reunió.

3er. Llarg: 30 metres. IV/IV+.  Pujarem per una especia d'esperonet que ens portarà sota d'un sostre roig (visible des de la reunió).  Passarem per sota del sostret a la dreta i ja trobarem la reunió.

Descens: Ràpel de 50 metres fins a la primera reunió de la Via De Les Cabres, i d'aquí fins a terra. 40 metres.

Material: 7 cintes exprés més R. (Via equipada).

Oberta per: Joan Baraldés i en "Pany" 2/2023

Apa a escalar que el món s'acaba!!

divendres, 12 de juliol del 2024

Via Òptima - Gorra Frígia - Montserrat 12/07/2024

Aquests dies de calor s'imposa escaladetes a l'ombra, i amb el Xavi qu,e feia molt de temps que no escalàvem junts, hem escollit anar a la Via Òptima de la cara Oest de la Gorra Frígia. 



La nostra ressenya


En Xavi feia molts mesos que no escalava a Montserrat i ha pujat com aquell qui res. 


En el segon llarg gaudint del plaer de l'escalada montserratina. Això és com anar en bici que; encara que estiguis un temps sense anar-hi ràpidament t'hi adaptes.



Encarant al darrer llarg 


Foto cim.


Aprofitem per fer-nos un autoretrat per recordar aquest dia.

Ens ho hem passat molt bé, hem escalat, hem xerrat per posar-nos al dia que ja tocava i segur que aviat tornarem a quedar. 

Aproximació: des del funicular de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem el Gorro, pujarem uns graons i baixarem una mica fins que veurem a l'esquerra una canaleta que puja a un collet. Pujarem el collet i baixarem per la vessant sud. Seguirem uns metres més i toparem amb la paret oest de la Gorra Frigia. Trobarem un parabolt groc a peu de via. 15 minuts aproximadament. 

La via: itinerari ideal pels matins d'estiu que fa calor, doncs no hi toca el sol fins a les 13h. Via de quatre llargs molt bonics, generosament equipada i amb molt bona roca en general, només hi ha un tram de tercer llarg on caldrà anar amb un xic més de cura, però que està molt sanejada. Totalment recomanable. 

1er llarg: 35 metres. V+/6a, V, IV. Un llarg molt bonic i que val la pena fer en lliure, doncs les assegurances estan molt juntes. Els primers metres són els més difícils i també els més verticals, quan la paret es tomba també baixa la dificultat.

2on llarg: 45 metres. III, IV. Sortim en diagonal molt fàcil a la dreta fins a trobar el primer parabolt, després segueix vertical fins a la reunió amb una escalada plaent.

3er llarg: 35 metres. III, IV, V, IV. Farem un flanqueig a l'esquerra i pujarem lleugerament fins situar-nos sota d'un ressalt que malgrat la roca no sembla massa bona està força sanejada. El superarem i després seguirem per terreny vertical i molt equipat fins que es tomba poc abans d'arribar al bosquet on trobarem la reunió.

4art llarg: 45 metres. V, IV, IV. Sortim vertical, però anant en compte amb les primeres presses que estan un xic polides, després una escalada plaent fins a la reunió que la trobarem uns metres a la esquerra del darrer parabolt.

Descens: trobarem una instal·lació de ràpel a la cara est. Podem fer un ràpel de 25 metres i un segon ràpel de 50 metres fins a la canal.  Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de tornada a Sant Joan. 

1ª Ascensió: Guillem Arias 2012

Material: 16 exprés + R

Dificultat: V+/6a i obligada V-

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dijous, 4 de juliol del 2024

Via Hispano Suècia o Casanelles-Ludwing-Tudó - a la Cara Oest de l'Elefant - Montserrat

 Aquesta via l'havia fet feia molt temps, tant temps que no recordava pràcticament res, així que ens feia gràcia repetir-la. 


La nostra ressenya.

Avui era el dia escollit i volíem pujar per la canal del Pou del Gat que si seguim després per la Canal Plana quasi ens porta de la carretera al peu de via directe, però quan hem arribat està totalment tot tapat per la boira, així que hem decidit pujar per les escales dels Pobres i així veuríem si la boira escampava. 

Efectivament, ho hem encertat, quan hem arribat a la trenca de Sant Benet el matí es presentava ben net.


Un cop a peu de via l'Ita ha volgut començar, tot i que el primer burí està uns quants metres amunt. Després farem un flanqueig a l'esquerra ben bonic fins a la reunió. 


Iniciant el flanqueig, passos bonics i ara si que està ben assegurat. 


Arribant a la primera reunió. 


Un cop superats els primers metres ens trobarem amb uns passos verticals, amb bons còdols i les assegurances distants que obliguen anar concentrats. Tot i així, és un llarg preciós. 
 

Gaudint del segon llarg amb els Flotats com espectadors de pedra. 


La segona reunió vella. Al costat n'hi ha una altra reforçada amb un parabolt. 



Tercer llarg on seguirem gaudint de l'escalada vertical i de passos bonics. 


Un pitó de l'any 1971


Merlet com un pa de pagès. 


Ara ja ens toca el sol i s'està millor.


Arribant a la tercera reunió. 


Darrers metres de la via amb el Cavall Bernat al fons. 


Reunió al cim. 


Ben contents de tornar a trepitjar aquest cim. 

Aproximació: des de Sant Benet anirem en direcció a la Mòmia i en la primera trenca anirem a l'esquerra i pujarem fins al collet amb la Trufa, després anirem pujant passant pel costat de Sant Salvador i arribarem a un coll. Ara seguirem unes senyals grogues que primer van flanquejant i després baixen una mica per una carena fins que de sobte tomba a la dreta i segueix baixant fins arribar a una trenca a la dreta que hi ha una bona fita. Agafarem aquesta trenca senyalada amb marques blaves fins al peu de la via.  El primer llarg comença en una senyal blava i un forat d'un burí. 

La via: un itinerari preciós que ha estat restaurat parcialment, on podreu gaudir de l'escalada vertical i amb bons còdols. Molt recomanable. 

1er. llarg: 40 metres.  III, IV, IV+,  6 assegurances.  Pujarem verticals per terreny fàcil fins que trobarem el primer burí, després encara anirem uns metres més verticals fins el segon burí, d'aquí sortirem el flanqueig a l'esquerra fins a la reunió. 

2on. llarg: 30 metres. 6a (Ao), V+, V, IV+.  7 assegurances. Sortim verticals fins el primer parabolt, després haurem de posar una plaqueta recuperable i per arribar a un segon parabolt.  Aquest tram el podrem fer amb Ao, o en lliure, després anirem en tendència a l'esquerra fins un forat on hi ha una reunió, d'aquí anirem seguint vertical amb una escalada plaent fins que arribarem al darrer parabolt i haurem d'anar a buscar la reunió a la nostra dreta.

3er. llarg: 35 metres. IV+, V+, V, IV.  6 assegurances.  Sortim vertical i aviat trobarem un còdol on podrem posar un friend del 0,75 o 1, després seguim vertical fins un parabolt, ara anirem a buscar una fissura que va a l'esquerra i que seguirem per sota, (2 pitons seguits), del segon pitó anirem a la dreta per anar a buscar una pressa molt bona que ens permetrà superar un ressalt, un cop superats podrem posar un bon merlet,  després anirem tirant en tendència a l'esquerra fins que sortirem a un tram menys vertical i veureu una reunió vella, d'aquí anirem a l'esquerra al peu d'una canal, on hi ha tres burins per fer reunió.

4art. llarg: 30 metres. Començarem per un diedre/canal fins una alzina, des d'on podrem situar-nos a la placa de l'esquerra on trobareu un burí. Ara ja per terreny més fàcil fins a la reunió al cim.  

Descens: desgrimpant per la normal de l'Elefant.

Oberta per: P. Casanelles, F. Ludwing, M. Tudó. el 22-10-1971

Material: 10 cintes exprés, Joc de friends, (nosaltres hem posat C 0,75, i un Àlien vermell en el tercer llarg, bagues per merlets i 1 plaqueta recuperable. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!


dissabte, 22 de juny del 2024

Via Iglesias Torres Casanoves a la Boleta del Portell Estret - Frares Encantats - Montserrat 22/06/2024

Feia temps que la volia repetir, doncs ja havien passat més de 50 anys de que l'havia fet per primer cop. L'Ita no l'havia fet, però tan artificial ens tirava enrere, més que res que ella no volia fer servir els estreps.

Darrerament vàrem parlar amb en Joan Wenceslao que l'havia repetit i ens va explicar que es podia anar fent en lliure i Ao, aquest fet a l'Ita la va motivar molt.  Així que dimarts passat hi vàrem anar i ens vàrem trobar una cordada al davant fet que ens va fer desistir.

Avui hi hem tornat i estàvem ben sols, ha estat genial. 


La nostra ressenya.


Aquest matí mentre fèiem l'aproximació hem pogut gaudir d'aquestes vistes tan meravelloses. 


Actualment i des del seu reequipament s'entra recte des de sota mateix. Abans teníem que fer un flanqueig a l'esquerra bastant emprenyador i difícil ja que anàvem amb botes. 


Els primers metres cal anar en compte doncs la roca està un xic trencada. 


Tot i que jo li he deixat algun estrep per ella arriba a la reunió i no s'havia penjat cap cop. Ha anat fent amb Ao i lliure, i jo penjant-me de tot. 


Els dos primers llargs són els que s'han de treballar més, doncs tot i que hi ha molts parabolts, cal anar fent passos amb burils que quasi tenen 60 anys. 


L'Ita en la primera reunió.


Ens pensàvem que aviat ens deixaria de tocar el sol, i no ha estat així, quasi sempre l'hem tingut a sobre nostra i aixó ens ha dificultat força a l'hora d'anar mirant com segueix la via, fins i tot algun pas m'he saltat alguna assegurança perquè no l'havia vist. 


La cosa va agafant ambient i el segon llarg també l'ha fet sense estreps. 


El tercer llarg és un xic menys dret i hi ha molts bons còdols fet que ajuda quan t'has de posar a últims en els estreps, o fer alguna petita sortida en lliure per no penjar-ne d'alguna peça que la veus justa. És curiós que en les quatre primeres tirades ens hem trobat un pitó i a la tercera també hi havia una pitonissa de fissura que ni l'hem tocat. 

Els darrers metres de la tercera tirada. 


El tercer llarg permet anar més ràpid i es nota. Addicionalment la reunió és molt còmode doncs es fa sobre un gran bloc ben pla. 


Sortint de la tercera reunió es fan uns quants metres en lliure amb una roca brutal. 


L'equipament de les antigues reunions, però totes tenen 2 parabolts addicionals. 


Sortint del 4art llarg i mirant una cordada que estava a la GAM del Bisbe. Des d'aquí es veu preciós. 


Ara ja només ens queda la boleta. Personalment sempre l'he vist com un gran bloc que està en equilibri. Si un dia em diuen que ha caigut m'ho creuré. 


Ja ho tenim aixó. 


La quarta reunió es fa amb 2 espits uns metres abans d'arribar a sota de la boleta. 


Els darrers metres són ben preciosos. 


Està súper contenta aconseguit el seu objectiu fer la Boleta del Portell Estret Via Iglesias-Torres- Casanovas sense posar un peu a l'estrep. Quasi que no m'ho crec. Felicitats!!


Ben contents en el cim, ara només ens queda un ràpel de 20 metres i ja estarem. Ha estat un matí genial!!!

Aproximació: des de Can Maçana anirem pel GR que va al monestir i un cop passat la Cadireta agafarem la trenca que va a coll de Port fins que ens desviarem a la dreta en direcció a la via. 45/50 minuts aprox.

La via: una gran clàssica de la paret nord, oberta a l'any 1966, per Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas, on podreu gaudir d'una escalada artificial amb peces de l'època, però que han estat molt ben reforçat amb parabolts, per poder forçar-la en lliure. Les reunions també estan restaurades. Malgrat no és molt llarga, té força ambient. Molt recomanable.

1er. llarg: 30 metres. V, Ae.  Els primers metres fins sota del primer ressalt són en lliure on haurem d'anar en compte amb la roca. Després ja agafarem l'artificial que ens farà treballar fins a la reunió. Nosaltres hem posat una recuperable que hem deixat.

2on. llarg: 35 metres. Ae. Seguim amb la tònica del primer llarg, on a vegades els parabolts estan a l'esquerra perquè per pujar en lliure està millor i la via va un xic més a la dreta. Aquest llarg és tot en artificial i hem escanyat un cable en una plaqueta que estava trencada. 

3er. llarg: 35 metres. Ae. Ara la roca és molt més generosa i hi ha molt més còdols que ens ajudaran a fer millor els passos. No hem posat res addicional. 

4art. llarg: 40 metres. V, Ae, IV, caminant.  Fem uns bons metres en lliure fins que ja veiem que ens hem de tornar a penjar d'estreps, després seguim uns metres amb artificial fins que s'acaba el pedestal. Trobareu una reunió amb dos parabolts. Nosaltres hem seguit uns 15 metres més fins una reunió amb dos espits.

5è. llarg: 15 metres. Ae. Ja només ens resta la boleta. Els primers metres són un xic desplomats, però després són verticals i amb molt bona roca. Reunió al mateix cim.

Descens: baixem uns metres per una corda fixa i fem un ràpel de 20 metres per la cara est fins el collet amb l'agulla de l'Ànec. Després baixarem per la canal fins a trobar el camí de la canal Ampla. 

Material: 25 cintes exprés,  alguna recuperable,  alguna bagueta o cable per escanyar els burils i estreps.

Horari orientatiu: nosaltres hem estat 4h 30'

Oberta per: Albert Iglesias, Carme Torres i Jaume Casanovas a l'any 1966.

Apa a escalar que el món s'acaba!!