dissabte, 18 d’abril del 2026

Via Vèrtic - La Pastereta - El Clot de la Mònica - Montserrat 17/04/2026

 Seguim amb la recuperació activa i anem buscant vies amb una dificultat moderada i amb bona pressa. Així que avui hem anat a la vessant sud de La Pastereta a fer la Via Vèrtic que ja l'havíem fet i en teníem un bon record.


La nostra ressenya


Reunió 0 a l'inici de la via. L'anterior cop que la vàrem fer, havien tret les plaquetes d'aquesta reunió i només hi havien els espàrrecs. Actualment està tot correcte. (Foto Ferran de la Rosa).


Només començar ja comencem a gaudir d'una roca excel.lent, on gaudeixes d'allò més acaronant les seves presses.  (Foto Ferran de la Rosa) 


En Ferran ràpidament s'apunta al festival de la pressa. 


Autoretrat a la primera reunió.


La Ita en el primer llarg. 


Només arribar l'Ita es fa seva la propera tirada. Els passos més bonics d'aquesta via són a l'inici de la segona tirada. 


Tram vertical acompanyat de la millor roca. 


En Ferran en el tram vertical del segon llarg.


Vaig a poc a poc per gaudir encara més de la tirada. (Foto Ferran de la Rosa)


Avui fa un dia sensacional que ens fa gaudir encara més.


La Ita iniciant el tercer llarg, curt però igual de bonic. 


En Ferran en el tercer llarg.


Ràpel aeri molt bonic. 


Si anem amb cordes de 60 metres, podrem baixar fins quasi el peu de la via. 

Avui ha estat un dia d'aquells rodons, bona escalada, bon temps i amb la millor companyia.

Aproximació: deixarem el cotxe al carrer de Pau Bertran i seguirem per la pista que va a la Vinya Nova, quan portem uns 15 minuts agafarem una trenca a ma dreta que anirem seguint, primer força ampla i després ja per camí, passarem per sota del Frare de Baix i seguirem pujant ara en tendència est, fins arribar sota La Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota de la mateixa. Anirem per sota fins que veurem que podem grimpar fins el peu de via. 45 minuts.

La Via: Itinerari que està més a la dreta de l'aresta sud, on podreu gaudir de tres llargs curts i ben equipats, però molt bonics i divertits. Només té un però, que és massa curta, però això ho podreu solucionar amb qualsevol via del voltant. Totalment recomanable. 

1er. llarg: 20 metres. IV+, 3 parabolts. Escalada de placa divertida fins a la reunió.

2on. llarg: 20 metres. V-, IV.  6 parabolts. Passos més drets a l'inici de la tirada i després un xic més fàcil fins a la reunió.

3er. llarg: 20 metres. 20 metres , IV. seguim amb la mateixa tònica dels altres dos llargs.

Descens: ràpel per la vessant Est de 50 metres. Un tram aeri. Podreu apurar-lo fins els 60 metres i quedareu pràcticament a l'inici de la via. 

Material: 6 cintes + R. 
Apa a escalar que el món s'acaba!!! 

dijous, 16 d’abril del 2026

Via Integral Pilar Martínez - Gorra Frígia - Montserrat 14/04/2026

 Després d'uns quants anys ens animem a repetir la Via Integral Pilar Martínez amb en Ferran i l'Arseni. Hi hem anat pensant que hi estaríem prou bé ja que segueix la vessant sud i només a la part final passa a la cara oest.  Havíem pensat que quan estaríem a la cara oest la temperatura ja hauria pujat i estaríem bé. La realitat ha estat una altra, un cop a la part final ens ha deixat de tocar el sol i s'ha girat un vent glaçat i això ens ha fet que no gaudíssim del darrer llarg.


La nostra ressenya. 


El primer llarg força tombat però agradable d'escalar.


Entre el sol i l'ombra del segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa)


En el segon llarg, la via, es posa un xic més dreta.


Iniciant el tercer llarg amb uns passos molt bonics.


Les reunions totes molt còmodes. 


La Ita iniciant el llarg 4 i 5 que els farà d'una sola tirada.


Iniciant el flanqueig encara amb solet però amb un vent gelat.


Arribant a la reunió, aquesta tirada és ben curta, però empalmar-la faria que no ens veuríem ni ens sentiríem. Així que millor fer la tirada curta.


Seguim flanquejant amb les vistes sobre el Cavall Bernat al fons.  


Després del flanqueig pujarem vertical per trobar la sortida.


Mentre el Ferran i l'Arseni van pujant (Foto Arseni Lago)


Bones vistes sobre els Ecos i el Montgròs.  (Foto Arseni Lago)


Foto cim. Curiosament quan arribem el cim no fa vent i si està la mar de bé. 

Malgrat hem passat un xic de fred, ens ho hem passat força bé i ho anirem a celebrar amb un bon dinar.

Aproximació: sortint de l'estació del funicular de Sant Joan, anirem direcció a Sant Jeroni fins arribar a la canal que forma la Gorra Frígia i la Magdalena Superior. Pujarem per la canal fins el coll. Després baixarem per la vessant sud, passarem per l'ermita de Sant Martí, seguirem baixant fins a trobar unes senyals blaves que ens indiquen l'inici de la via. 


Via:  Aprofita la llargada de la cara sud i la seva bona roca. La part final surt per l'esquerra donant-li un atractiu malgrat que es solapa amb un munt de vies. Tot i així, està bé per anar-hi un matí. 

1ª Tirada: 4 assegurances, 45 metres; III : Sortim un xic a l'esquerra de les senyals blaves i anirem trobant les assegurances.

2ª Tirada: 7 assegurances, 40 metres, III+ , Seguim en tendència a l'esquerra amb passos senzills i molt equipat.

3ª Tirada: 4 assegurances, 20 metres, IV+. Llarg curt, però un xic més difícil.

4ª Tirada: 10 assegurances, 45 metres IV+.  Sortim verticals amb passos bonics fins que es tomba una mica, a la nostra dreta veurem una reunió que és de la Via Pink Floyd. Després es torna adreçar fins que creuem la fissura a la dreta, sembla més difícil del que realment és, però es fa molt bé gràcies a la bona roca.

5ª Tirada: 3 assegurances, 15 metres IV+: Seguim vertical fins sota la bola.

6ª Tirada: 3 assegurances, 10 metres. III+. Flanqueig senzill  a l'esquerra.

7ª Tirada: 10 assegurances, 40 metres, IV+, V. Seguim unes metres de flanqueig amb un munt d'assegurances per després pujar vertical amb tendència a l'esquerra amb passos verticals però amb molt bona pressa, després ja es tomba hi hem d'anar a l'esquerra fins que trobem uns parabolts grocs per fer la reunió.

Descens: Nosaltres baixem per la cara est amb un ràpel de 20 i un segon de 50 metres. 

Apa a escalar que el món s'acaba!! 

dimarts, 14 d’abril del 2026

Via Jet Lag - Roca Subirana - Vall de Lord - Sant Llorenç de Morunys. 11/04/2026

Després de fer la via de la Broca, anem a fer una via dels Germans Masó que segueix el primer esperó d'aquesta roca.


Només començar podrem assegurar-nos en una savina abans d'arribar al primer bolt.


Després d'uns metres més fàcils la via enfila un esperonet més dret amb passos verticals i bonics.


Entrant a la primera reunió 


Arribant al cim. 


La reunió del cim és la mateixa que la de la via de la Broca.


Ressenya del germans Masó.

Aproximació: des de Sant Llorenç de Morunys agafareu la carretera que porta a Coll de Jou i només uns metres més endavant trobareu la trenca que, per una carretera estreta porta a Sant Serni del Grau i el Santuari del Llord, la seguirem fins passat un túnel on deixarem el cotxe a ma dreta. ( a ma esquerra veureu unes quantes vies d'escalada esportiva). Tot seguit caminarem uns 50 metres per la carretera i trobareu una pista a ma esquerra,  que seguirem fins arribar a una esplanada just davant de la Roca Subirana. Ara només ens restarà baixar per un corriol a peu de via.

La via: itinerari de dos llargs, el primer segueix un bonic esperó i el segon va per una placa fins el cim. 

1er. Llarg: 35 metres.  4b, 5c, 5a.  7 parabolts.  Pujarem fins una savina que llaçarem i després verticals fins sota d'un ressalt que dona pas a l'esperò que seguirem amb una escalada vertical i bonica. 

2on Llarg: 25  metres, 3c,  2 savines.  Sortirem per la dreta de la reunió per guanyar alçada per terreny vertical. Un cop superat aquest tram més dret anirem a la dreta a cercar la reunió que és la mateixa que la reunió de la Via de la Broca. 

Descens: seguirem per la cresta direcció a ponent fins que veurem una bona alzina on trobareu el ràpel de 30 metres que us deixarà molt propers al camí.

1ª Ascensió:  Albert i Òscar Masó. 18/10/2014. 

Material: 8 cintes exprés, 3 bagues savineres + R

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dilluns, 13 d’abril del 2026

Via de la Broca - Roca Subirana - Vall de Lord - Sant Llorenç de Morunys - 11/04/2026

 La Roca Subirana és una roca situada a la Vall de Lord sobre mateix de Sant Llorenç de Morunys on hi trobareu unes quantes vies de diferents dificultats.  El lloc és ben bonic i pot complimentar molt bé un matí d'escalada fent més d'una via.

La nostra ressenya


Vista dels diferents esperons de la Roca Subirana 


Inici de la via. La via és la segona començant per l'esquerra. La localitzareu fàcilment perquè hi ha un tram gris de l'aigua en el segon llarg, molt visible des  de baix.


La roca és prou bona per gaudir d'una escalada agradable. 


Iniciant el segon llarg.


Anirem a l'esquerra de la ralla gris.


Entrant a la segona reunió.


Iniciant el tercer llarg. Es veu força vegetació, però la foto no fa justícia per que la via está molt neta.

Quan arribeu al cim podreu veure Sant Llorenç de Morunys a la vessant contraria de per on heu pujat.

Aproximació: des de Sant Llorenç de Morunys agafareu la carretera que porta a Coll de Jou i només uns metres més endavant trobareu la trenca que, per una carretera estreta porta a Sant Serni del Grau i el Santuari del Llord, la seguirem fins passat un túnel on deixarem el cotxe a ma dreta. ( a ma esquerra veureu unes quantes vies d'escalada esportiva). Tot seguit caminarem uns 50 metres per la carretera i trobareu una pista a ma esquerra,  que seguirem fins arribar a una esplanada just davant de la Roca Subirana. Ara només ens restarà baixar per un corriol a peu de via.

La via: itinerari de tres llargs molt ben trobats amb una dificultat màxima de 4c, que segueix un placa prou vertical i bonica. 

1er. Llarg: 25 metres.  3c, 4a.  4 parabolts.  Pujarem vertical amb bona pressa fins a la reunió. 

2on Llarg: 20  metres, 4c, 4a. 4 parabolts.  Sortirem per la dreta de la reunió per guanyar alçada per terreny vertical. Un cop superat aquest tram més dret anirem a la dreta a cercar la reunió. 

3er. Llarg: 25 metres. 4b, 3b, 3 parabolts. Sortirem verticals i tot seguit passarem a l'esquerra per seguir vertical fins el cim on trobarem la reunió. 

Descens: seguirem per la cresta direcció a ponent fins que veurem una bona alzina on trobareu el ràpel de 30 metres que us deixarà molt propers al camí.

1ª Ascensió:  Lluís Parcerisa 20/01/2010. 

Material: 5 cintes exprés + R 
Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 12 d’abril del 2026

Via La Torna - Mirador de Sant Joan - Sant Joan - Montserrat 09/04/2026

 En el Mirador de Sant Joan encara ens quedava aquesta via per fer, que ens va molt bé per la meva recuperació activa del canell. En aquesta via segur que no hem de tibar. 



La nostra ressenya


La Ita començant la via. Ha demanat per començar i ja no ha parat fins que ha sortit per dalt. 


Superant el petit ressalt del segon llarg.  (foto Ferran de la Rosa)


La via és senzilla i molt equipada, fet que permet fer-la en dues tirades sense problemes. (Foto Ferran de la Rosa)


En Ferran superant el ressalt.


La Ita en el quart llarg, gaudint de passos senzills, però divertits.


Ja ho tenim aixó. 


Foto cim.

Aproximació: des de Sant Joan pujarem fins un revolt a la dreta d'on trobarem un corriol que primer baixa i després puja fins el collet entre la Miranda Xica i la Miranda de Sant Joan que passarem i ja arribarem a la cara sud del Mirador de Sant Joan. El corriol està senyalat en marques blaves. Trobareu dos bolts a l'inici de la via. 

 La Via: Itinerari de 4 llargs , que segueixen la placa de la cara sud del Mirador de Sant Joan. La dificultat és moderada i l'equipament amb bolts.  Ideal per començar a fer vies de més d'un llarg de primer. 

1er. Llarg:  25 metres. 3b.  pujarem per la placa fins sota el ressalt.

2on. Llarg: 20 metres.  4a, 3a. Superarem el ressalt de dreta a esquerra i després pujarem uns metres fins a la reunió.

3er. Llarg: 20 metres. 3a.  Escalada de placa fins una franja herbada. 

4art. Llarg: 35 metres. 3b. 3c. Anirem en tendència a la dreta, per sota d'un ressalt,  fins quasi arribar en un arbust, que podrem pujar recte fins a la reunió. 

Material: 7 cintes exprés + R Equipat en plaquetes grogues. 

Oberta per: Guillem Arias. 2011

Descens: Baixarem còmodament per la cara est fins a San Joan.

Apa a escalar que el món s'acaba!!