Les Roques d'Aguilar és una bona solució pels que vivim al Vallés, ja que ho tenim molt proper, per altra banda l'orientació Oest, fa que els matins puguem escalar a l´ombra durant bona part del matí.
Començant la via 20 Anys Després. Avui repetim aquesta via que ens va deixar molt bon regust la darrera vegada que la vàrem fer.
Un primer llarg ben vertical on haurem de superar petits ressalts.
Aquesta zona s'hi ha fet molt bona tasca; tant pel seu equipament, com per la senyalització de les vies, tot aixó, amanit amb una roca molt acceptable.
La Ita gaudint dels passos bonics del primer llarg.
On hi trobarem alguna "tibadeta" per superar els ressalts que ens anirem trobant.
El segon llarg, a diferència de la majoria de les vies, té un bon tros ben vertical fins arribar a la zona més tombada.
Superant els passos més difícils per sortir de la primera reunió.
Quan ja sortim per dalt ens comença a tocar el solet.
La ressenya treta de Santllors.com
Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta hi ha una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta i a la primera lleixa trobarem la via.
La via: Itinerari ben trobat que ens proporcionarà una escalada agradable malgrat té algun pas difícil.
1er llarg: 30 metres. V, 6a. Sortim verticals amb passos bonics fins que anem un xic a l'esquerra per trobar la part més vulnerable i vertical del llarg, aquí trobarem algun pas força difícil, però bonic de fer.
2on llarg: 25 metres: V+, V, III. Sortim verticals amb algun pas a mirar per superar un parell de ressalts després, ja per terreny més fàcil, fins a la reunió.
Descens: podeu baixar per la mateixa via o a peu per un camí que hi ha a la carena que us portarà directament a l'aparcament. Aquesta darrera opció només l'utilitzarem en el cas de que no tinguem cap cordada a peu de via o en les vies del costat, doncs el risc de caiguda de pedres és molt elevat.
Material: 10 cintes exprés. + R
Oberta per: Jordi Homet - 2017
Apa a escalar que el món s'acaba!