La Castellassa de can Torras - Via Normal entrada directa - Sant Llorenç del Munt 11/11/2025

La Castellassa de can Torras és una agullot molt estimat pels escaladors de Sabadell, Terrassa i Castellar del Vallés, doncs per molts va ésser una de les primeres escalades. Aquest monòlit en forma de dromedari ha motivat que generacions d'escaladors l'hagin pujat per les diferents vies que en el transcurs dels anys s'hi ha obert.

Avui, amb el Ferran repetirem un cop més aquesta ascensió que tants bons records en tenim. 

La nostra ressenya

Durant l'aproximació, quan la veus per primer cop ja et deixa enamorat de les seves formes.

i a mida que t'hi vas acostant la seva esveltés se imposa.

Donat que l'encastament del primer llarg de la via normal està força petinós hem optat per pujar per la fissura directa i així hem fet practiques de posar caxarrets. 

Tot i que es pot fer en lliure, nosaltres hi fem un pas d'estreps. (Foto Ferran de la Rosa)

Iniciant el segon llarg, on haurem d'anar poc a poc i bona lletra, doncs no és difícil però tampoc és fàcil d'assegurar.

Aixó si és ben bonic pujar per aquesta aresta erosionada pel vent.

La Ita en el segon llarg. (Foto Ferran de la Rosa) 

Iniciant el fàcil flanqueig del tercer llarg, al final pujarem al cim de la Cabreta.

Arribant a la reunió que fem en el cim de la Cabreta.

Després de desgrimpar uns metres pugem per la placa del davant, aixó si amb compte doncs no et pots assegurar i resulta un xic "expo". 

Des del cim de la Castellassa podem veure la reunió sobre la cabreta.

En Ferran gaudint d'aquest tram tan bonic.

Ja ho tenim aixó. 

La Ita superant els darrers metres.

Foto cim amb un mati sensacional. 

Un ràpel força curiós. (Foto Ferran de la Rosa) 

Fem la darrera ullada a La Castellassa de can Torras que avui ens ha donat una altra oportunitat d'assolir el seu cim. 

Aproximació: Des del dipòsits anirem als Plecs de Llibre, just al coll de la Castellassa, d'aquí anirem pel Mal pas de la Castellassa fins arribar al peu. 25 minuts.  

La Via: itinerari molt ben trobat i encantador, malgrat trobarem alguns passos exposats i que haurem d'anar en compte.  A la via només hi trobarem la primera reunió, la segona i la del cim muntades. Els llargs els haurem d'assegurar nosaltres, a base de savines i friends. Molt recomanable. 

1ª Tirada 10 metres, 6a o A1/5b. Es tracta de superar la fissura, podrem posar-hi aliens o tascons per superar els primers 5 metres després III fins a la reunió:

2ª Tirada 35 metres,  4b, 3b, 4b. Pujarem sempre buscant la millor roca i els passos més senzills. Ens assegurarem amb algunes savines. 

3ª  Tirada, 1b, 3c.  Anirem a buscar un llarg flanqueig per la vessant est que ens portarà al peu de la Cabreta, pujarem per l'aresta al cim i farem reunió en un arbre.

4 Tirada:  15 metres: 4c. Expo.  Baixem uns metres fins que podem passar a l'altra cantó, després pugem per la dreta uns trams verticals i amb bona roca. Un cop superat aquest tram, ja per terreny més fàcil i bonic arribarem al cim.

El cim és totalment pla però trencat amb uns grans blocs, interessant passar-hi una estona per gaudir de l'ascensió. 

Descens: fem un ràpel de 25 metres fins passat la Cabreta, Interessant deixar-hi una baga llarga per fer millor la maniobra de pujada. 

Després farem un flanqueig molt fàcil 1b fins a la segona reunió. D'aquí podreu fer un ràpel si aneu amb dues cordes fins baix i sinó baixar a la primera reunió i després un darrer ràpel fins a baix. 

Material: Està totalment desequipada, està com estava fa molts anys, només hi ha les reunions. Porteu bagues sabineres i el semafor d'aliens i el C  # 0,50.

1ª ascensió coneguda: ja fa més de 100 anys, 9/9/1923 per Josep Abelló, Hans Weicchsel i Martí Rovira 

Apa a escalar que el món s'acaba. 

Via Normal a l'Agulla del Miracle - Regió dels Ecos - Montserrat

Entre el coll de porc i el coll del Miracle hi trobarem tres agulles; l'Agulla Vista, el Cor de Be i l'Agulla del Miracle, les dues primeres situades a la regió del Frares Encantats i l'Agulla del Miracle situada a la regió dels Ecos.

Les tres agulles tenen en comú que estan evocades a la cara Nord i que són agulles petites, però totes elles tenen aquell atractiu especial que malgrat tenir una bona aproximació ens deixaran ben satisfets, i només aquells escaladors que sabem apreciar els petits detalls els motivarà aquest tipus d'ascensió.

La nostra ressenya.

Esvelta i retallada sobre la vessant nord.

Fa 46 anys vàrem assolir aquesta agulla per primera vegada, concretament el 23/12/1979  acompanyats d'en Josep Monistrol.

Una fissura inicial ens facilitarà els primers metres més drets.

Després de la fissura anirem a buscar la placa de la cara sud que ens portarà al cim. 

Via totalment desequipada però que no tindrem problemes per assegurar-nos amb un joc d'aliens. 

Assegurant els darrers metres fins el cim.

Foto cim.

L'Agulla del Cor de Be, just davant nostre. 

El ràpel vell ple d'història. 

Val la pena parar-se i observar el nostre entorn i gaudir així d'aquesta bonica ascensió.

Un ràpel curt de 25 metres en deixarà al peu de via.

Aproximació: des de Can Maçana anirem al coll de Port, després seguirem el camí direcció als Ecos , passant per les baumes de coll de Port, l'agulla Vista, l'Agulla del Cor de Be i tot seguit ja arribarem al peu de l'agulla. 1h aprox. També teniu la possibilitat de pujar per la canal del Miracle. 

La via: itinerari de 25 metres, que trobareu desequipada, però que podreu equipar fàcilment amb un joc d'aliens i una baga savinera. Una agulla plena de personalitat que segur que no us deixarà indiferents. Recomanable.

Oberta per: Vicenç Barbé, Jaume Vendrell i Raimon Estrem a l'any 1941.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via: 2006 - Agulla El Cor de be - Frares Encantats - Montserrat

 Hi ha algunes agulles abocades a la cara nord de Montserrat, que tenen un atractiu especial per les bones vistes que podrem gaudir des del cim. L'agulla El Cor de be és una d'aquestes agulles, sent la darrera agulla dels Frares Encantats doncs, ja fa frontera amb la regió dels Ecos. 

Just avui, dia per dia, fa 19 anys que en Josep Baqués va obrir aquesta via.

Us deixem la nostra ressenya. 

Hem fen la aproximació pel Coll de Guirló - La Cadireta - El Coll de Port i hem tingut una camí preciós, ja que hem agafat el moment que la boira encara lluitava per la seva retirada.

Fins a Coll de Guirló hem caminat acompanyats de la boira baixa, però un cop passat el coll ha començat a retirar-se. 

Un cop situats sota la cara nord, la boira ja ha quedat per sota nostra.

Acompanyats d'aquestes vistes hem gaudit d'una aproximació idil·lica. 

Hem provat d'arrancar en lliure i ràpidament ens hem donat que ens aniria molt bé l'estrep, doncs les assegurances estan distants per fer Ao.

Des de la reunió podem veure l'agulla del Miracle el nostre proper objectiu. 

Escalarem amb una roca sensacional. 

Iniciant el segon llarg.

Els darrers metres de la via són ben tombats

Pugem al cim per gaudir de les vistes i per signar en el pot de registre.

Vistes al Bacallà, Frares, etc.

Foto cim ben contents.

Aproximació: des de Can Maçana anirem al coll de Port, després seguirem el camí direcció als Ecos , passant per les baumes de coll de Port, l'agulla Vista i tot seguit ja arribarem al peu de l'agulla. 1h aprox.

La Via: itinerari senzill, però ben trobat per assolir aquesta agulla tan ben situada on podrem gaudir d'uns vistes sensacionals. Recomanable. 

1er. Llarg: 25 metres. 4 espits. Pujarem amb Ae els tres primers espits i després sortirem en lliure difícil però amb roca excepcionalment bona fins el proper espit, des d'aquí pujarem rectes fins a la reunió.

2on. Llarg: 35 metres. 2 espits i 1buril.  Sortim per la dreta i ràpidament ens passarem per sobre de la reunió i un xic a l'esquerra on trobarem un altre espit, després seguirem verticals amb passos bonics fins sota un petit ressalt que, un cop superat, ja en filarem fins el cim. 

Descens: ràpel de 25 metres per la vessant sud-oest fins una canal que després baixarem i ens portarà al peu de via.

Material: 6 cintes exprés, 1 estrep, i C1

Oberta per:  Josep Baqués, el 9/11/2006

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via: Grimpi qui pugui - Agulla Antoni Rosich - Frares Encantats - Montserrat. 07/11/2025

 Avui ens hem decidit a caminar una mica en un lloc tranquil. Just al costat del Torrent del Lloro és on trobarem la nostra via, així que pujarem des del Bruc a la Cova de l'Arcada i després fins al peu de via.

 Avui hem tingut un bon dia i només hem trobat un agent Rural que ens explicat que estaven fent una batuda per eliminar unes quantes cabres. De fet hem sentit alguns trets i segur que eren ells. Tenen com objectiu matar-ne, en diferents jornades, més de cent. 

Una bona vista de la via. El primer llarg supera la placa i fa reunió en els arbres de la dreta. Després puja pel diedre uns metres i torna agafar la placa fins el cim.

El primer llarg és vertical i finet, però amb un bon equipament.

Merlet que trobarem a la part alta del primer llarg.

Entrant a la primera reunió. 

Vista des del cim de l'agulla

Foto al cim. 

Nosaltres hem fet la segona tirada i la tercera en una.  Pensem que és millor doncs on hauríem de muntar la segona reunió està molt trencat i els arbres mig arrencats.

Arribant al cim.

Intentant veure alguna cosa del llibre de registre, però ràpidament hem desistit doncs està ple d'aigua i l'hauríem malmés. És una llàstima doncs segur que hi ha una mica d'història de l'escalada a Montserrat.

Al principi hi ha dos pitons més que no marca aquesta ressenya.  No és necessari portar cap pitó més addicional, si que anirà bé els C1 i C2 per la reunió i diedre del segon llarg.

Aproximació: des del poble del Bruc agafarem el camí que primer va direcció al Vermell del Xincarró i després anirem direcció a la cova de l'Arcada, la passarem i anirem direcció el Torrent de Les Grutes i arribarem a un punt que a l'esquerra indica al Refugi d'Agulles, seguirem per aquest corriol fins al Torrent del Lloro, el creuarem i ben aviat arribarem al peu de via.

La Via: és un itinerari per col·leccionistes, on trobarem un primer llarg molt bonic de placa i ben equipat el tram més difícil. El segon llarg superar un diedre, curt però ben trobat, i després seguirem vertical per una placa amb bona roca fins el cim.

1er. Llarg: 45 metres. 5b, 4c, 5b, 4a, 3a.  Abans del primer espit trobarem un parell de pitons fet que va molt bé, doncs els passos són drets. Anirem progressant per la placa amb passos bonics fins que es tomba i baixa la dificultat i també les assegurances, en aquest tram podrem posar un bon merlet. Després anirem a la dreta a buscar la reunió. La podrem muntar amb dues alzines i/o amb un parell de Camelots en la fissura.  C1/C2.

2on Llarg: 30 metres. 5b, 4b, 3a, 4b, 4c.  Pugem pel diedre i trobarem un pont de roca en mal estat, després un espit i entrareu en un tram que sembla que s'han arrencat els arbres i segurament es feia la reunió. Just en aquest punt trobarem un bon pitó que ens assegurarà l'entrada a la placa, pujarem per la placa fins a trobar un segon pitó i d'aquí fins el cim on trobarem una bona savina per fer la reunió.

Descens: farem un ràpel de 10 metres fins el coll. Després un segon ràpel fins un replà. 30 metres. Aquest segon ràpel està ple d'arítjols. Nosaltres, sort que portàvem tisores de podar sinó encara hi seríem. El tercer ràpel (30 metres) l'anirem a buscar un xic a l'esquerra i ens portarà directament al Torrent del Lloro i d'aquí podrem baixar pel torrent desgrimpant o posant un ràpel de 7 metres. D'aquí anirem a trobar al camí de pujada.

Material: 10 cintes exprés, Un joc de friends fins el C2. Nosaltres només els hem posat a la primera reunió. Tisores de podar recomanables. 

Oberta per: Joan Rovira, Raimon Arnabat, Albert i Òscar Masó. 1/04/2000

Apa a escalar que el món s'acaba!!