dissabte, 21 de novembre del 2026

Via Montse Curto - Paret del Devessó - Malanyeu 19/11/2926


Malanyeu, no se que té aquesta zona que ens té el cor robat, just a la tardor és quan l'entorn t'enamora, els colors que ens ofereix aquest paisatge quan estàs penjat a la Paret del Devessó  són extraordinàriament bonics.

Si bé el paisatge ja justifica una visita, la seva roca també necessita un comentari. Els seus forats són ben especials, difícils de trobar en altres llocs. L'aigua i el vent han anat modelant aquestes parets de calcari durant molts anys fins aconseguir aquestes formes que fan feliços a tants escaladors que visiten la zona.

Avui, fa un dia transparent, net i molt agradable per escalar. Escollim la via Montserrat Curto perquè sempre que l'hem fet ens ha deixat un bon record. 


Quan ens donem compte la Ita ja ha començat a pujar.


Ben decidida s'enfila gaudint d'allò més. 


Els primers metres estan un xic molls per les pluges de la nit passada, però es poden passar molt bé per la seva esquerra.


Després ens toca a la Montserrat i a mi, al fons en Ferran i l'Arseni es prepararan per pujar tot seguit.


Amb l'excusa que anirà millor per les cordes la Ita inicia el segon llarg. Un llarg preciós, amb una dificultat moderada que et permet gaudint d'aquest forats tan característics de Malanyeu.


Aquest segon llarg és vertical, ben equipat i amb una roca excel·lent, que fa que, tots coincidim amb la seva bellesa.


La Montserrat iniciant el segon llarg. 


L'Arseni arribant a la primera reunió. 


El tercer llarg tot i ser força vertical hi trobarem una franja que el parteix en dos trams. El primer amb passos finets i el segon vertical i bonic que el converteix amb una escalada plaent. 


La Montserrat en els passos finets del primer ressalt.


Gaudint de la segona part d'aquest tercer llarg. Aquí tots ens ho hem passat súper. 


En el tercer llarg hi trobarem una fissura i en aquest punt la deixem per pujar ben vertical. 


Gaudint alló més. 


L'Arseni arribant al cim. 


Una mà experimentada acaronant les formes especials que ens brinda aquesta roca.


En Ferran fent de cotxe escombra. 


La nostra ressenya

Un matí molt divertit amb la millor companyia. 

Aproximació: ens arribem fins el poble i deixem el cotxe al costat de les escoles. Agafarem un PR (marques grogues) que passa per la dreta de les primeres cases, després seguirem per un corriol que  abans ens portava a creuar un riuet, però que avui uns cartells et porten un altre cop agafar el PR que baixa directament al torrent, el creuarem i pujarem en direcció est fins que estem a la vertical de la paret, aquí pujarem directes a la paret i buscarem el peu de via que està marcat amb els inicials MC.

La via: via curta, ben equipada, i amb molt bona roca que va cercant el seu espai entremig dels arbres i les savines, deixant unes plaques molt fermes.  

1er llarg: 25 metres IVº.  5 espits. Iniciem la via superant uns petits ressalts per entrar en un diedre que ens portarà a la 1ª reunió.

2on llarg: 30 metres IV+ V- . 10 espits. Sortim per la dreta i anem seguint una placa per la part alta amb tendència constant a la dreta fins situar-nos a la vertical de la reunió que després pujarem recte. Placa de forats bonica.

3er llarg: 40 metres V, IV+, -V . Sortim vertical per situar-nos sota d'una placa que hi entrarem de dreta esquerra, a mitja placa hi ha un pas un xic més difícil, després sortirem a cercar una fissura que va de esquerra a dreta que superarem gràcies a molt bones preses. Escalada plaent fins el cim. 

Descens: es pot rapelar la via amb un ràpel fins la 2a reunió (35 metres) i un 2on fins a terra. (50 metres) o també podrem seguir pujant per la cresta fins a trobar el camí de baixada. 

Material: 10 cintes exprés. 

Equipament: espits amb molt bon estat.  

Oberta per: F. Sunyol  i R. Vicente any 2007.


Apa a escalar que el món s'acaba!!


dimarts, 17 de novembre del 2026

Via Pensionistes - Paret de la Codolosa - Collbató - Montserrat 17/11/2026

 La Paret de la Codolosa sempre és un bon recurs pels dies que es presenten ventosos. Avui ens hem trobat amb en Antoni Aymamí i Joan Baraldés i en Pep Bellmunt i Pere Ibarz que han pensat al mateix que nosaltres que, a la part més a la dreta de la paret estaríem més protegits del vent. 

Nosaltres ens hem posat a repetir la via Pensionistes que sabem que és una via on ens ho passaríem molt bé. 


La nostra ressenya.


La Ita ha començat el primer llarg.


A la part final de la primera tirada.


En Ferran en els primers metres del primer llarg.


Passos ben divertits del primer llarg a la part final. 


Gaudint del segon llarg. 


En Ferran en el segon llarg superant la petita bavaresa. 


Sense dubtes el segon llarg és el més bonic d'aquesta via.


En Ferran a la part final del segon llarg. 


Entrant a la segona reunió. 


La Ita començant el tercer llarg. 


Un llarg també ben bonic.


La Ita a la tercera reunió.


Ja ho tenim aixó, uns metres més ben bonics i arribarem a la tercera reunió.

Un matí ben divertit i amb millor companyia.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la drecera del Fra Garí fins que trobarem una trenca a mà dreta que ens portarà al peu de les primeres vies. Anirem a la dreta de tot i trobarem un corriol que ens baixarà al peu de via. 15 minuts.  La via comença al centre de la paret. Rètol a l'inici.

La Via: itinerari de tres llargs, ben equipat i amb bona roca en general. Malgrat està molt junta a les altres vies, té el seu espai on hi trobarem passos bonics. Recomanable. 

1er. Llarg: 45 metres. IV+.  Pujarem drets per un diedre/canal fins que anirem una mica a l'esquerra per sota d'un ressalt fins a trobar la reunió. 

2on. Llarg: 25 metres. V, V+, V.  Anirem a la dreta fins sota d'una llastra que superarem molt bé, ja que hi ha molt bona pressa. Després seguirem verticals per una placa fina, (V+), per agafar un xic de tendència a l'esquerra per una especie de diedre que ens portarà a la reunió.

3er. Llarg: 30 metres. IV/IV+.  Pujarem per una especia d'esperonet que ens portarà sota d'un sostre roig (visible des de la reunió).  Passarem per sota del sostret a la dreta i ja trobarem la reunió.

Descens: Ràpel de 50 metres fins a la primera reunió de la Via De Les Cabres, i d'aquí fins a terra. 40 metres.

Material: 7 cintes exprés més R. (Via equipada).

Oberta per: Joan Baraldés i en Francesc Panyella "Pany" 2/2023


Apa a escalar que el món s'acaba. 

dilluns, 16 de novembre del 2026

Via Nilet (Bombó de Praliné) Cingle del Pla - Santuari de Corbera- 16/11/2021

 Hem quedat amb el Joan Baraldés per anar fer la darrera via al Cingle del Pla al Santuari de Corbera, que han obert amb en Francesc Panyella i Jaume Serra.

Anar amb un dels pares de la criatura ha estat molt bona experiència, doncs coneixes de primera mà, com ha anat l'obertura de la via i al mateix temps hem tingut moments força divertits.

Just quan arribàvem a l'aparcament hem vist que ja havien arribat en Jordi Fornés i en Josep Solé, que també van a la mateixa via.  Per fer estona hem començat per la variant d'entrada de la via de les Iaies, que per cert té uns primers metres força finets. Després la Ita ha fet el segon llarg que és molt bonic. Un parell de ràpels i ja podem anar a la via del Nilet.




La nostra ressenya.


En Joan començant el primer llarg de la via del Nilet. 


En el primer llarg, en Joan a la reunió i la Ita arribant-hi.


Des de la primera reunió. 


Entrant a la reunió. 


Mirant com fer el pas. Un xic més amunt s'ha trencat una presa i hem tornat a començar.


Aquest segon llarg és el més bonic de la via, una placa amb canaleres i una roca excepcional.


En Joan gaudint de la seva joia.


Arribant a la segona reunió.


Començant el tercer llarg que com és molt curt l'hem ajuntat amb el quart. 


Passet un xic més dret en el tercer llarg.


Arribant al cim.


Foto cim ben contents. 

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera, però uns 200 metres abans, just on veureu el retol de la foto següent, deixareu el cotxe. Tot seguit agafareu una pista en baixada fins que veureu que es bifurca, nosaltres hem anat per la dreta i hem baixat fins al final del prat, després hem anat a l'esquerra per una pista fins que hem trobat un gros pedró. D'aquí hem pujat una mica seguint les fites fins un collet d'on hem començat a baixar  seguint un corriol que ens portarà a la canal de baixada i, al final de la mateixa,  arribarem al peu de les vies.  

El rètol on deixareu el cotxe.

La Via: itinerari que va a la dreta de la Placa de la Llum buscant la part que ha quedat més de neta d'arbres.  Després de cinc dies de feina, i de molta feina, la via ha quedat molt sanejada, però encara hi ha una mica de terra que a mida que hi vagin passant cordades millorarà.  La via ha estat dedicada al net d'en Joan Baraldés que és diu Nil, però que afectuosament li diuen Nilet (bombó de praliné). La via està totalment equipada, amb parabolts, pitons i bagues.

1er. Llarg: 30 metres. 5b, 6a, 5b.  Pujarem vertical fins situar-nos sota d'un ressalt que superarem en tendència a l'esquerra, per seguir després flanquejant a la mateixa direcció fins el punt que podrem pujar vertical fins a la reunió. Atenció al fregament de les cordes.

2on. Llarg: 20 metres. 5c, 5b, 4a. Sortirem per la dreta de la reunió i pujarem fins sota d'un ressalt que superarem per una fissura, després seguirem per una placa amb roca molt bona  fins que sortirem a la dreta a buscar un tram, on es veu que s'ha fet molt bona neteja, que ens portarà a la reunió.

3er. Llarg: 15 metres. 4c, 3c. Anirem a buscar una fissura a l'esquerra un xic més vertical, un cop superat i per terreny més fàcil arribarem a la reunió.

4art. Llarg: 20 metres. 3c.  Escalada fàcil però amb roca a controlar fins el cim.

Material: 15 cintes exprés, algunes llargues. + R.

Oberta per: Joan Baraldés, Francesc Panyella i Jaume Serra.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

   

diumenge, 15 de novembre del 2026

Via Joan Francesc - Santuari de Corbera - Cingle d'Esqueis - Berguedà 13/11/2026

Avui ho hem encertat, mentre a la plana estava ple de núvols, nosaltres estàvem escalant amb un dia transparent i ben bonic. 

Quan hem arribat al peu del Cingle d'Esqueis hem decidit que nosaltres fàríem la via Joan Francesc i en Ferran i l'Arseni farien la via Bona Feina, així aniríem comentant la jugada.


La nostra ressenya.


Superant el primer ressalt amb una roca excel·lent



L'Arseni i en Ferran preparant-se per iniciar la seva via


Desprès d'un tram fàcil la via va un xic a l'esquerra per superar un segon ressalt.


L'Arseni envoltat de roca i d'un cel tremendament blau.


La Ita a la segona part del primer llarg. (Fotografia de l'Arseni Lago)


Placa molt bonica abans d'entrar a la reunió.


L'Arseni i en Ferran en el primer llarg.


Iniciant el segon llarg, tram senzill però amb blocs a controlar.


La part més vertical del segon llarg. (Fotografia Arseni Lago)


Iniciant el curt 3er llarg.


Pas vertical i molt bonic del darrer llarg.


Entrant a la tercera reunió.


Navegant per sobre de la boira.


Baixem amb dos ràpels de 35 metres per la mateixa via. (Fotografia Ferran de la Rosa).


La Ita en el primer ràpel. 


Després per omplir el matí fem una via esportiva situada a la dreta.


Llarg curtet però ben trempat.

Després anem a rematar la jornada amb un bon dinar.

Aproximació: Des de Berga anirem a cercar la carretera que puja als Rasos de Peguera que seguirem. Passat el quilometre 4 trobarem una trenca que va a Espinalbet, és una pista asfaltada que ens portarà al Santuari de Corbera. Seguirem uns 400 metres i ja veurem l'esperó. Un cop superat podrem aparcar sense problemes. Les vies comencen a la mateixa pista a l'esquerra de tot.

La via: El Cingle dels Esqueis, vessant sud, hi trobarem unes quantes vies molt ben trobades i gràcies a la seva orientació és ideal per escalar-hi en aquesta època. En Francesc Panyella i en Joan Baraldés han estat els artistes d'aquestes obertures. La via està ben trobada i a la part final es troba amb la via Bona Feina. En seu conjunt ens ha agradat.

1er. Llarg: 30/35 metres, 5b,  parabolts i 1 pont de roca.  Superarem un curt ressalt amb passos atlètics, després farem uns metres fàcils per anar a buscar un segon ressalt a l'esquerra. Un cop superat arribarem sota d'una placa amb un pont de roca. Hi entrarem per la dreta i amb passos amb bones presses arribarem a la reunió.

2on. Llarg: 25 metres, 5a,   parabolts.  Sortim per la dreta per un blocs a controlar fins sota d'un esperó. Pujarem per l'esquerra on hi trobarem passos divertits i amb bona roca. Després per un terreny fàcil fins a la reunió. 

3er. Llarg: 10 metres, 5c. parabolts. Anem a la dreta per superar un ressalt bonic però exigent , un cop superat seguirem per la placa per superar un petit ressalt abans d'entrar a la reunió. 

Descens: baixarem amb 2 ràpels per la mateixa via. 

Material: 10 cintes exprés, alguna baga per les savines +R.

Oberta per: Francesc Panyella i Joan Baraldés 7/2019

Apa a escalar que el món s'acaba!!