dimarts, 26 d’octubre de 2021

La Falconera - Garraf - Via Empotrament - 26/10/2021

 Just on piquen les ones del mar comença la muntanya, i avui volem gaudir d'aquest ambient tan extraordinari que és l'escalada sobre el mar, amb aquesta idea anem a la Falconera. La Via de l'Empotrament la teníem a les pendents i avui li toca sortir i passar a les fetes.




La primera tirada ja ens la coneixem, però tot i així anem en compte, doncs no val a badar, hi ha algun pas que la roca ens pot donar un ensurt, i no seríem els primers. 


La vida està plena de moments, i que a voltes passen tan ràpid que ni ens en donem compta. Per aquest motiu intento fixar-me amb tots els detalls al mateix temps que sento les ones com piquen a sota meu. Un moment per a recordar. 


També estem de sort i el dia ens acompanya, les llums són precioses. 


Aquest pitó avui ha dit prou, portava un munt d'anys en aquesta reunió, més d'una vegada l'havíem agafat per assegurar-nos, però després de molts anys, a sol i serena, al costat del mar s'ha rendit s'ha quedat a la ma. Passarà a formar part de la nostra col·lecció. Gràcies pels servies prestats...


Des de la primera reunió flanquegem uns metres més fins situar-nos sota de l'empotrament. Després seguirem vertical fins a una cova on farem la reunió. 


Entrant a la reunió que haurem muntat amb flotants i un parabolt. 


De la reunió sortim a la dreta i pasem per un esperonet fins que creuem una canal i entrem a la reunió a la segona cova.


l'Ita a la segona reunió amb el mar al fons. 


Restes de la segona reunió, millor no tocar-los. 


Entrant a la gran cova. 


Després de dubtar si sortir recte des de la reunió, optem per entrar a dins de la cova i sortir per la part alta, passos diferents i curiosos.


Sortir de l'empotrament i seguir escoltant el remor del mar, no té preu, i més quan seguixes veient l'aigua ben clara. (No sempre és així).


Per sortir fins el cim, sortim per la Vertical, sense dubtes un llarg preciós.  


l'Ita el gaudeix d'allò més. 


Un llarg més i ja som el cim. 


Buscant una mica encara trobarem algun pas bonic. 


Les vistes des d'aquí són ben boniques i més avui que fa un dia especialment clar. 


Acabem de pujar el cim on han reconstruït el pedró 

Avui marxem cap a casa ben contents, un dia preciós, una via que ens faltava i en un entorn meravellós, que més volem?


La nostra ressenya.

Aproximació: des de l'aparcament anirem caminant fins arribar en uns blocs on veurem un cartell i un parabolt per assegurar-nos. 5 minuts. 

La via: escalar al costat del mar, sempre resulta bonic. Un itinerari diferent, on haurem d'estar avesats a escalar amb roca a controlar i a assegurar-nos amb assegurances flotants que, per cert, queden molt bé. La sortida per dalt li dona un plus al conjunt. Recomanable. 

1er llarg:  30 metres. IV, IV+. 3 assegurances.  Començarem el flanqueig i de seguida haurem de baixar una mica, després ens trobarem amb un tram més delicat fins arribar a un bon replà on haurem de seguir flanquejant amb un pas un xic difícil uns metres abans d'entrar a la reunió.

2on llarg. 25 metres. V-. A equipar.  Sortim de la reunió flanquejant a l'esquerra fins que veurem a sobre nostre una especie de canal diedre i una cova. Pujarem en compte amb la roca fins la cova. Reunió amb un parabolt, però que podrem reforçar molt bé amb l'ajuda de flotants. 

3er llarg. 20 metres. V-, IV.  1 parabolt. Sortim per la dreta de la cova i pugem per un  esperó fins que veurem que podem anar a l'esquerra trobar un parabolt, uns passos un xic bruts per la vegetació i entrarem a la cova. Reunió amb 2 parabolts,

4art llarg. 40 metres. V, V-, IV. A equipat. Nosaltres hem anat per dins de la cova i hem sortit per dalt amb un pas força aeri, després ja per terreny un mica més fàcil hem anat pujant fins un pont de roca. Des d'aquí hem anat en tendència a la dreta fins arribar a la reunió. 1 parabolts i varis espits. 

4art llarg bis. 35 metres. Caminant fins a sota d'una placa, hi ha dues vies equipades. Nosaltres hem pujat per la de l'esquerra.

5è llarg. 25 metres. V, V+. equipat amb espits.  Sortim verticals amb una roca extraordinària on gaudirem d'allò més. Poc a poc la via ens portarà a la dreta sota d'un petit ressalt que superarem molt bé gràcies a la bona pressa. Un llarg preciós. 

6è llarg. 30 metres. IV, II.  A equipar. Sortim per l'esquerra i anem a buscar un petit ressalt que superarem amb passos bonics i gens difícils després seguirem pujant, ara grimpant fins a la reunió al final d'un cable que ens quedarà a la nostra dreta. D'aquí al cim caminant.

Descens: des del cim anirem en direcció sud per un corriol que ens portarà en un collet, des d'on veurem que surt una pista que seguirem fins a passar el túnel per sota del tren i arribar a l'aparcament. 

Material: un joc de friends fins el C #3, 10 cintes exprés + R.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

diumenge, 24 d’octubre de 2021

Montserrat - Paret de la Codolosa - Via Nil 24/10/2021

Sempre que remenem ens surt alguna via nova a fer a la Paret de la Codolosa. Ens semblava que era nova i resulta que ja 9 anys que està oberta. 

Una aproximació curta que ens deixa a peu de paret. Bé, avui un xic més llarga perquè els diumenges et fan deixar el cotxe abaix. 


L'Ita no sap que fer si començar ella o no, però al final si posa i fa el primer llarg, tot i que hi ha algun pas que fa apretar força. 


On està, malgrat sembla desplomat, la cosa ja és un xic més fàcil. La roca és bona i resulta un llarg prou bo i divertit. 


Tot i anar de segon, m'ha costat força, especialment quan tens que sortir a la dreta per agafar un esperonet. La placa de després és una passada de bona roca. 


El segon llarg no és massa bonic, però com ja l'han fet varies cordades està prou net. 


Assegurant a la primera reunió.


Entrant a la segona reunió. 


Iniciant el tercer llarg, hi donen 6c, està clar que haurem de fer A0 i lliure i algun Ae.


Les assegurances estan prou distanciades per no poder fer tot en Ao, així que entre assegurança i assegurança cal fer petites sortides en lliure. Presses n'hi ha, el problema està en els braços.

Un cop superades les quatre primeres assegurances i tot que ja perd verticalitat una mica, els braços ja diuen que prou, així que fem un parell de passos d'estrep i després, ja en lliure fins a la reunió.


Uns metres bruts sortint de la tirada, com sempre ha fet tot el que pot en lliure i quan no ha pogut amb A0, i com sempre d'estreps res de res. 


Ara ens queda una grimpadeta i prou, doncs baixarem caminant. 





Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: Des de l'urbanització de Collbató pujarem per la Drassera del Fray Garí fins que trobarem una trenca a ma dreta que ens portarà al peu de la Paret de la Codolosa,  La via comença després l'esperó més a la dreta, concretament després de la via Iona, així que haurem de caminar un xic més arran de la paret.

La via: itinerari lògic i ben trobat, amb un bon equipament. Va buscant sempre la millor roca i hi ha trams on trobarem passos molt bonics, especialment en el primer llarg i en el tercer. Poder fer el darrer llarg en lliure té que ser molt plaent. Itinerari recomanable. 

1er llarg: 35 metres V, V+, V. 7 parabolts i un pitó.  Des del peu de via ja podem veure el primer parabolt que s'arriba molt bé, després uns passos més i arribarem el segon i tot seguit el pitó, ara ens bé el pas més difícil del llarg, doncs costa trobar-li el punt. Cal pujar vertical i just a l'alçada del següent parabolt anar a la dreta, després pujarem fins sota un ressalt amb passos bonics. El ressalt es supera molt bé gràcies a les bones presses. Després veurem un parabolt amb una baga, el xaparem i llavors en lloc de pujar rectes, anirem un xic a la dreta que pujarem molt bé per una placa molt bona fins el proper parabolt, després la dificultat ja baixa fins a la reunió.

2on llarg: 35 metres. IV. 2 parabolts. Una tirada senzilla on haurem de vigilar en algun tram que està una mica trencat.

3er llarg: 25 metres. Ao/6a, 2, Ae (dos passos), V+, V.  En lliure 6c.  8 parabolts.  Sortim verticals i per arribar el segon parabolt, haurem de confiar amb les presses del diedre que al principi es veu un xic descompost, però està molt netejat, els següents passos que són força llargs, haurem d'anar fent sortides aprofitant la fissura que en alguns cassos hi ha molt bona pressa, a partir del 5è parabolt ja es tomba una mica, tot i així, jo he fet un parell de passos d'estreps abans de tornar  a sortir en lliure. Tot seguit hi ha un ressalt amb un pas força estrany que un cop superart ja seguirem fins a la reunió per la via Iona.

Descens: podeu baixar en ràpel per la via Iona, o podeu sortir caminant en tendència a l'esquerra fins a trobar la drassera del Fray Garí. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

divendres, 22 d’octubre de 2021

Serra del Catllaràs - Cingle de la Tor - Via Esperó Utopia. 19/10/2021

 Feia temps que no quedàvem amb el Miquel i la Pilar, així que per aquest dimarts quedem per anar al Cingle de la Tor, nosaltres només hi hem fet una via i ens feia il·lusió fer l'Esperó Utopia, els hi proposem i també estan d'acord.

El Cingle de la Tor és un lloc tranquil, bonic,  amb una roca especial, però que en el conjunt et deixa molt satisfet, especialment a la tardor que el bosc té uns colors especials.

Nosaltres ens ho hem passat molt bé, gràcies a la bona companyia d'en Miquel i la Pilar. 


Mirant el Cingle de la Tor, podem veure que sobre surt aquest esperó.


Després d'una curta aproximació trobem on comença la via, doncs malgrat que  l'equipament del primer llarg és escàs, perquè es pot equipar molt bé, des del peu de via podem veure la primera assegurança i ja ens orientarà per on va la via.


Els primers metres va per l'esquerra d'una serie de sostres que li donen força ambient a la tirada. 


El llarg va buscant sempre la millor roca i al mateix temps la part més vertical. 


En Miquel i la Pilar en la primera tirada.


Entrant a la primera reunió.


En Miquel que sembla que pugi corrent, aviat el tenim entrant a la reunió


Iniciant el segon llarg, des d'aquí haurem d'anar a l'esquerra a buscar unes plaques fermes, però difícils d'equipar. 


Els colors del bosc ens diuen que estem a la tardor. 


La boira poc a poc va entrant a la vall i arribarà un moment que fins i tot ens atraparà. 


Uns metres més i ja arribarà a la reunió.


En Miquel acabant el segon llarg


A la Pilar ja l'està atrapant la boira. 


Una sortida explosiva per sortir de la segona reunió i després seguirem per una escalada molt agradable fins el cim. 


Els darrers metres abans d'arribar al cim. 


Ja amb la boira estem tots al cim, per sort, la boira només durarà uns minuts. 


Foto en el cim, ben contents.


Arribem al cim i ja portem el cas ple de rovellons, segur que n'hi ha molts perquè els trobem nosaltres que no som gens experts. Avui hem fet la jornada completa, una bona escalada i una bona collita de bolets.


Passem per la font dels Avets


La tardor en el màxim esplendor- Foto Pilar.


La nostra ressenya.

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament a l'esquerra que diu La Tor, seguirem per la pista i passarem pel costat de la Masia, encara seguirem un 500 metres i deixarem el cotxe a la dreta, en un camp. Millor anar amb un 4x4 doncs la pista està arreglada, però amb trams força malmesos pels camions que baixen els troncs. Després seguirem per la pista fins un punt que ja veurem que podem anar guanyant alçada pel mig del bosc fins al peu de la via. 20 minuts.

Descens: Des de la reunió seguirem pujant caminant, en direcció est, per l'aresta de la paret fins el punt més alt (pedró), després ja veurem un coll on arriba una pista que anirem a buscar sense problemes. Arribats al coll seguirem la pista fins a trobar la Font dels Avets. Just davant mateix de la font trobarem un corriol que baixa directa fins a la pista de sota que seguirem fins arribar al cotxe. 30 minuts.

La Via: itinerari bonic, ben trobat, amb passos verticals i on haurem de reforçar l'equipament amb assegurances flotants, especialment en la primera tirada. La roca en els primers metres haurem d'anar vigilan, després millora força. Malgrat que només té 3 llargs, no us deixarà indiferents. Via recomanable.

1er. llarg. 55 metres. IV+, V, IV+. 1 espit i 2 parabolts.  Al peu de via trobareu dos arbres tallats. Nosaltres hem començat en un replà a la dreta.  Primer anirem a cercar un diedre a la dreta dels sostres, un cop superat aquest tram anirem a buscar una placa a la dreta que ens portarà al fil de l'esperó. Aquí passarem al cantó dret de l'esperó i seguirem verticals fins a la reunió.

2on. llarg. 35 metres. IV, IV+. 2 parabolts. Sortim verticals i trobarem un parabolts després arribarem a un boix molt ferm que ens assegurarem amb una bona baga, després ens barallarem amb una savina mig morta per passar a l'esquerra. Un cop superat aquest tram pujarem verticals fins el proper parabolt. Aquest tram és de mal assegurar amb flotants, però poc a poc i bona lletra. Un cop sortim d'aquest parabolt ja veurem la reunió sota d'un sostret.

3er. llarg. 30 metres. V+, IV+. 5 parabolts. Des de la reunió sortirem rectes hi haurem de superar un ressalt gràcies a les bones presses de mans. Aquest és el pas més difícil de la via. Després anirem una mica a la dreta per tornar a l'esquerra fins el cim.

Material: 10/12 cintes, joc d'aliens i camelots fins el número 2.

1ª Ascensió: Arantxa Xardús i Llorenç Vallès. 1/5/2008

Gràcies Miquel i Pilar per les fotografies que ens han ajudat a complimentar aquest petit reportatge. 

Apa a escalar que el mon s'acaba.