Cresta Nord Est - Circ d'Ull de Ter - Pic del Grà de Fajol Gran 2.714 metres 13/08/2026

Des de feia molts anys ens feia il·lusió fer aquesta aresta, doncs malgrat és un itinerari senzill té uns passos molt divertits i agradables d'escalar. 

Us deixem la nostra ressenya.

Només sortir de l'aparcament en direcció al refugi d'Ull de Ter ja podem veure el seu bonic perfil. 

Després d'una curta aproximació passant pel refugi arribarem al peu de via. Aquest bloc decantat ens marcarà l'inici de la cresta.

Ben aviat ens donarem compte que aquesta grimpada és presenta ben divertida. Avui sense els peus de gats anirem perfectes.

Farem uns metres en tendència a l'esquerra i ben aviat tornarem a la dreta per anar seguint molt propers a l'aresta de la paret Est.

Anar buscant el itinerari li va donant un punt més d'atractiu. 

En Ferran i l'Arseni ens van seguint.

Al fons sempre tindrem el Pic del Bastiments.

Anem buscant el terreny més divertit i amb els passos que semblen més bonics.

Els fils d'aresta són els punts més fotogènics. 

Malgrat hi ha alguns trams que es poden fer perfectament progressant tots dos junts. Nosaltres anem fent tirades. Els gran blocs que anirem trobant seran el punt de reunió de la majoria de cops.

La roca és força millor del que ens esperàvem. 

El Pic del Bastiments va seguint la nostra progressió. 

La part final, abans d'entrar en el tram més fàcil, ens trobarem amb una cresta més aèria.

Un cop finalitzat aquest tram més aeri entrarem en un tram molt fàcil i aquí nosaltres ja van progressar tots dos a la vegada.

Foto cim. 

Foto de tots quatre en el cim. (fotografia Arseni Lago).

Ascensió realitzada per: Ferran de la Rosa, Arseni Lago i Manel & Ita.

Aproximació: Deixarem el cotxe en el revolt d'on surt el camí que puja el Refugi del CEC. Pujarem fins el refugi i després seguirem direcció al Coll de la Marrana fins que veurem que ens podrem aproximar al peu de la via. Bloc característic a l'inici. (veure foto)

La via: anirem progressant tenim sempre a la nostra esquerra el fil de la cara est. Anirem buscant els llocs més bonics grimpant fins que arribarem a l'alçada de l'agulla de la xemeneia, aquí passarem per una bretxa i tornarem a buscar la cresta que a la part més alta hi trobarem uns trossos un xic més aeris. Un cop superat aquest darrer tram ja podrem seguir per un terreny molt fàcil fins el cim. 

Descens: baixarem per la via normal al Coll de la Marrana i d'aquí al refugi i al cotxe.

Material: corda de 30 o 40 metres, bagues grans pels blocs, 4 o 5 cintes llargues, i un joc de friends fins el C# 1.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

 

Via Mi Arma - Mirador dels Ermitans - Montserrat 09/08/2026

 Quan vàrem repetir, un cop més, la via El camí de l'Alsina ens vàrem fixar en uns parabolts nous que hi havia a la dreta. Es veia molt difícil però amb bona roca i ben equipat. Després per les xarxes vàrem veure publicada la ressenya i la vàrem deixar amb les pendents fins avui.

La nostra ressenya.

La via comença igual que la via Àrea de Servei i fins i tot aprofita el primer espit, després segueix vertical.

Els primers metres es fan bé, però després la cosa es complica i ens hem tingut d'activar de tot. Hem necessitat Deu i ajuda per fer aquest tram que va a la dreta d'un diedre cec. Hi haurem de tornar per veure si la podem fer millor, però segurament serà en la propera reencarnació. 

Penjat reposant, amb Ao, lliure i una tramposa hem pogut solucionar-ho.

Sortint del tram difícil. La Ita ho ha provat en lliure, no li he deixat cap baga llarga, i també ha tingut que fer Ao's. 

Els primers metres del segon llarg, són ben mantinguts. 

Després és deixa fer millor. 

Tram brut per entrar a la segona reunió.

Els primers metres del tercer llarg, tot i ser més fàcils, són força finets.

Un llarg ben bonic on podreu gaudir, com tota la via, de molt bona roca.

Ja ho tenim aixó, però avui ens ha costat.

Contents i satisfets marxem cap a casa abans de que augmenti més la calor.

Aproximació: pugem per les escales dels pobres fins uns metres abans d'arribar al Pas dels Francesos on veurem que a ma dreta surt un corriol que ens portarà a peu de via. 

La via: són tres llargs de roca bona i ben equipats, però el primer és el més dur amb diferència, especialment el tram del diedre cec, on ens trobarem amb uns passos molt verticals i molt obligats, que ens obligarà a escalar entre assegurances. Una tramposa us ajudarà. Després ja un xic més fàcil fins a la reunió. Després, tot i ser notablement més fàcil, també hi trobareu algun pas.

1er. Llarg: 35 metres. 4a, 5b, 6b (Ao/6a+) 5c.  12 parabolts i 1 espit.  Comencem igual que la via Àrea de Servei i en el primer espit, nosaltres seguirem vertical fins a sobre d'un arbre. En aquest punt ens trobarem amb una fissura/diedre cec, i és on comença el tram vertical i difícil. En Ao, no podrem arribar entre assegurances així que haurem de fer passos en lliure tot i ajudant-nos amb una tramposa. Un cop superat aquest tram més dret la cosa millora fins a la reunió.

2on. Llarg: 30 metres. 5c, 5b, 3a.  6 parabolts. Llarg de placa montserratina on trobarem els passos més difícils entre el primer i el segon parabolt, després ja és fa millor.

3er. Llarg: 30 metres. 5b, 4c, 4a, 3b. 7 parabolts. Escalada de placa molt bonica. Reunió amb un parabolt i una alzina.

Material: 13 cintes exprés, i si aneu justos de grau com nosaltres una tramposa us anirà bé. 

Oberta per: Joan Grau i Joan Boter - 2025.

Descens: caminant per les escales dels pobres.

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Via Monterde - lago García - Gorra Marinera - Montserrat - 06/08/2026

 A l'any 2012 en Jordi Pazos, Jordi Monterde  i lago García van obrir aquesta via, després va ésser desequipada i tornada a equipar unes quantes vegades. Nosaltres la vàrem repetir el 23/09/2017, just quan s'acabava de reequipar un cop més, després la varen tornar a desequipar i fins aquesta setmana que hem vist una piulada on en Jordi Monterde informava que la via havia estat altre cop restaurada per Antoni Balasch, Manel Viladric i Joan Ramon Segura. Gràcies per la feina feta.

Us deixem la nostra ressenya actualitzada. 

Des de les escales del camí que va a Sant Jeroni ja podreu veure les primeres assegurances i començar a escalar.

Aquest és el segon parabolt que trobareu i haureu d'anar en compte, ja que, està totalment passat de rosca.

L'Arseni en el primer llarg.

Arribant a la primera reunió.

La Ita en el segon llarg, fàcil però ben bonic i amb molt bona roca.

En el segon llarg. 

Iniciant el tercer llarg on haurem d'anar en compte al passar una franja un xic descomposta.

L'Arseni i en Ferran al segon llarg. 

La part final del tercer llarg. 

La tercera reunió la farem a mitja balma en dos espits. 

Iniciant el quart llarg, tan vertical i bonic com difícil. Aquest cop l'he trobat més difícil i amb alguna assegurança menys.

En el quart llarg un cop superat la part més vertical.

Surto per anar a buscar un parabolt que hi ha a mig del ressalt final, però veien que em costaria arribar-hi i que la reunió, personalment no em donava confiança. faig uns metres més de flanqueig a l'esquerra i surto per la Directa Incierta. 

La quarta reunió muntada amb dos ponts de roca i un pitó.

Sortint per la via Directa Incierta  (Fotografia Arseni Lago).

Ja ho tenim això. (Fotografia Arseni Lago)

Passos molt bonics a la sortida.

En Ferran i l'Arseni que han optat per sortir per la via Per Davant. 

Sortint de la via. 

Foto cim. Contents de repetir la via, però que ens ha costat un xic més que el darrer cop. 

Aproximació: des de l'estació del Funicular de Sant Joan agafarem el camí direcció a Sant Jeroni, un cop passat el peu de les vies de la cara est de la Gorra Marinera arribarem en uns esglaons i just al mig, en una clariana del bosc, trobarem l'inici de la via.

La via: itinerari de cinc llargs, restaurada per enèsima vegada, on el quart llarg és el més bonic de la via.

1er. Llarg: 30 metres. 4a, 4c, 4a. 3 parabolts.  Pujarem fins el primer parabolt on podreu muntar una reunió zero, doncs hi ha dos parabolts. Nosaltres no hem fet reunió i hem seguit vertical i trobareu un segon parabolt (està totalment passat de rosca) i després per una escalada vertical i bonica entrarem en un tram més fàcil que ens portarà a la reunió.

2on- Llarg: 35 metres. 3c, 4 parabolts. Escalada de placa fàcil fins arribar a l'alçada d'unes runes on trobarem la reunió a la dreta. 

3er. Llarg: 25 metres. 3c. 2 parabolts. Seguirem vertical i passarem un tram amb roca a controlar. La reunió la trobarem a mitja balma, a la dreta,en dos espits.

4art. Llarg: 35 metres. 5c, 4b. 6 assegurances.  Anirem al final de la balma a la dreta i trobarem un parabolt, després en situarem a la placa i pujarem vertical amb passos força difícils i amb les assegurances distants. Des del 3 parabolt anirem en tendència a l'esquerra i entrarem en un tram més fàcil que ens portarà a la reunió.

5è Llarg: 10 metres. 6a+, 1 parabolt. Sortim per l'esquerra i enfilem un tram desplomat fins un parabolt i després anirem a l'esquerra per fer la reunió. Nosaltres vàrem sortir per l'esquerra fent els darrers metres de la via Directa Incierta 6a. 

Descens: desgrimparem per la vessant sud - oest i els darrers 15 metres podrem fer un ràpel. 

Via oberta per: Jordi Pazos, Jordi Monterde, lago García, i Manolo Muñoz l'any 2012 i restaurada per Antoni Balasch, Manel Viladric i Juan Ramon Segura. Sembla que hi va col·laborar algú més, però hem aconseguit els seus noms. 

Material: 10 cintes exprés + R

Apa a escalar que el món s'acaba!!