Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França - Soud - Calamès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris França - Soud - Calamès. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de setembre del 2020

França - Tarascon - Calamès - Via Prelude - 11/09/2020

Sortim amb intenció d'escalar a la Fullatera, però les pluges de la nit han deixat la paret impracticable, així que decidim passar el túnel del Puymorens i baixem a Ax Les Termes per provar Le Pujol i ens trobem amb el mateix problema, tot xop. Així que decidim provar sort a Calamès que és roca calcària i a la tercera va la vençuda.

Calamès és un lloc que l'escalada és més bonica del que sembla, doncs es veu molta vegetació, però un cop a la via, la roca és bona i l'equipament també.


Arribar al cim sempre té premi. 


Iniciant la via. Al peu veureu una gran P picada a la roca. 

Via molt ben equipada amb un grau agradable de màxim obligat de Vè. 


El segon llarg, un xic vertical amb passos per gaudir del plaer de l'escalada. 


En Xavier i l'Ita en el segon llarg. 


Sortint de la reunió en el tercer llarg. Un llarg on els passos són un xic més obligats, però seguim amb una dificultat de Vè. 


En Xavier en el 4art llarg. 


La situació és immillorable, dona gust mirar la vall. 


La cinquena tirada, un tendència similar. La vegetació li treu encant, però l'escalada segueix sent plaent. 


Entrant a la 5ª reunió. 


Arribant a la sisena reunió. 


El darrer llarg va a cercar un petit ressalt més vertical. 


L'Ita fent el darrer llarg. 


La darrera reunió. 


Contents al cim. 


La nostra ressenya.

Aproximació: des de Puigcerdà anirem al túnel del Puymorens , passant per Ax Les Termes,  seguirem fins arribar a Tarascon Sur Ariege, passarem la primera rotonda i a la segona girarem a l'esquerra per la D618, passarem per Surba i després arribarem a Bedeilhac on aparcarem a l'esquerra en una bona àrea.  
Des de la mateixa àrea sortirem per un camí en direcció est passant el poble. El camí està senyalat en senyals vermelles i grogues. Passarem per sota d'una zona d'escalada esportiva. Seguirem un xic més i veurem que surt un corriol a la dreta (Fita), anirem pujant fent ziga-zagues fins al peu de via a l'esquerra d'un gran bloc. 25 minuts.

La via: Una de les més clàssiques de la zona, totalment equipada, ideal per iniciar-se a les vies de més d'un llarg. La roca és molt bona i els passos d'escalada divertits. Teniu un matí de bona escalada assegurat. Sembla que hi ha restriccions del 15 de febrer al 15 de setembre.

1er. llarg:  40 metres.  IV.  La primera assegurança la trobareu un xic amunt, després ja mantenen una continuitat fins a la reunió.

2on. llarg: 35 metres. V-.  Cal anar un xic a l'esquerra fins situar-nos sota d'una placa amb fissures. Passos molt bonics i amb excel·lent roca.

3er. llarg: 40 metres. V. Sortim verticals fins a trobar la primera assegurança. (podem posar un Àlien groc o agafar algun pont de roca per escurçar la distancia. Després ens trobarem amb una bona placa que es veu molt fina, hem d'anar un xic a l'esquerra aprofitant unes bones presses de peu, després vertical i amb bon canto fins una darrera placa, que hi ha un pas un xic llarg, per continuar per terreny més fàcil fins a la reunió.

4art. llarg: 30 metres. IV. Ara anem en tendència a l'esquerra per un terreny més senzill que les anteriors tirades.

5è llarg: 30 metres. IV+.  Seguirem pujant per unes plaques amb tendència a l'esquerra fins arribar a una reunió penjada en el fil de l'esperó. 

6è llarg: 35 metres V-. Sortim per l'esquerra i anem pujant superant unes fissures tombades fins arribar en una placa d'adherència que ens portarà a la reunió.

7è llar: 30 metres. V. Anem a cercar un ressalt que tenim a davant nostre a l'esquerra. Tot seguit, pujarem vertical passarem un tram més dret per anar a l'esquerra esquivant un petit sostre, uns passos més i ja estem al cim.

Material:10 cintes i algun friend mitjà. (prescindibles)

1ª Ascensió: Jean Denis Achard i Vincent Mourareu. 

Baixada: Seguirem per la carena passant les runes d'una petita construcció. Tot seguit començarem a baixar per un corriol per anar a cercar la vessant sud. Baixarem fins un coll i des d'aquí ja trobarem les senyals vermelles i grogues que ens tornaran al punt de sortida passant per la zona d'escalada esportiva. 30 minuts.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dilluns, 24 de juny del 2013

Calamès - Pilier des Cathares - Via Le petit Nicolas - La Voide Pères Tranquilles - 23/06/2013

Amb el Xavier havíem quedat per anar a escalar al Sud de França,  a la guia d'en Xavier Larretxea, parla d'una zona propera a Tarascon sur l'Ariege que s'anomena Calamès. Dissabte a la tarda ens trobem al pàrquing que hi ha la sortida del poble Bedeilhac, punt de sortida per anar fer qualsevol de les vies d'aquest sector. La tarda estava preciosa, i la nit amb lluna plena, però al matí, la cosa havia canviat, estava força nuvolat i semblava que volia ploure. Pensem que serà boira baixa i ja s'aixecara.

L'aproximació no és massa llarga, poc més de 25 minuts, primer per un camí molt marcat, però quan pensem que ja hem de pujar ens donem compte que la paret no es veu, hi ha la boira baixa, pugem per un caminet, però tenim dubtes si anem be, sense donar-nos compte arribem a peu de via, i just s'obre una mica, lo just per veure on comença. 

 Fem un parell de tirades del Pilier des Cathares, però el temps no és massa bo, i semble que vulgui plore, és més al fons de la vall està plovem, i decidim baixar.
 Arribant al segon llarg.
 Després decidim anar a una de les vies més fàcils que hi ha al costat esquerra, però veiem que hi ha una cordada a cada una, així que en Xavier enfila per una via del mig, quan portem dos llargs, una noia ens diu que hi ha una tirada de 5c i s'acaba.
En Xavier al 2on llarg.
 La tercera tirada resulta un llarg molt bo, bona roca, sense vegetació i per gaudir de l'escalada.
 En Xavier i l'Ita arribant a la tercera reunió.
 La tercera reunió i final de la via. Le Petit Nicolas. 
 Desprès fem un flanqueig a la dreta per veure si podem anar a la via: La voie des pères tranquilles, i efectivament trobem un parabolt i seguim pujant fins a la tercera reunió d'aquesta via.
 Just després d'aquest llarg, la via per verticalitat durant dues tirades. En Xavier a la 6ª reunió nostre.
 Els dos darrers llargs, un xic més verticals, els empalmem i així sortim a una cresta que ens portarà sense problemes fins al cim.
 Des de la cresta podem veure el poblet de Bedeilhac amb l'autocaravana i la furgo del Xavier aparcades.

 En Xavier ens fa una foto al cim. 
 Malgrat el dia és trist, sempre hi ha flors que li donen color.
 En Xavier i l'Ita amb els restes de la fortalesa del Cathars 
 Una altra vista del castell.
 Baixant, no em puc estar de fer aquesta foto, el caminet és molt bonic.

Al final hem fet 9 llargs, en un lloc que no coneixíem, ben segur que hi tornarem.

En el link que us he posat trobareu totes les ressenyes i com arribar-hi.

Som-hi a escalar que el mon s'acaba...