Animats per les vies que havíem vist publicades a la web https://eskalatzencas.blogspot.com/ ens acostem aquesta zona al peu del Moncayo, just al costat del bonic poble de Calcena.
Arribem a migdia i el sol ja comença a fer el tom, així que, decidim veure quina via encara hi toca el sol, doncs encara que no fa fred, s'està millor al solet.
Aquesta zona està a uns 100 quilometres de Saragossa i per tant és un lloc molt concorregut pels escaladors d'aquesta ciutat. Tot i que hi ha unes quantes vies de 3 i 4 llargs, la majoria de les vies són de caràcter esportiu.
L'entorn és molt bonic i amb moltes aus així que hi ha limitacions per l'escalada que caldrà consultar abans d'acostar-nos-hi. Realment ens ha agradat molt i ben segur que hi tornarem.
La nostra ressenya.
Des de la mateixa carretera podem veure la via. L'aproximació és pràcticament inexistent.
Els peus de via estan perfectament senyalitzats.
Només començà ja veiem que tot i està molt ben equipat els graus estan un xic ajustats.
El primer llarg és molt bonic, bona roca i passos divertits, fins i tot hi trobarem algun pas de bavaresa.
En el segon llarg ens trobarem 2 passos claus, un a la sortida on costa arribar a les bones presses i a mig llarg on trobarem un ressalt amb un parell de metres força difícils.
Entrant a la segona reunió al costat d'una bona savina.
Tot i que la via surt per l'esquerra, veiem un equipament que surt recta i amb una roca molt bona, així que la Ita surt per aquesta placa i poc a poc li va sortint. Al final s'ajunta amb la via que veníem fent.
En plena escalada de la placa on la roca és força compacta i sort d'uns bon forats. Després entrem en un tram un xic més fàcil quan anem a l'esquerra.
Tram final de la via.
Foto cim.
La darrera reunió.
Des del cim podem veure el poblet de Calcena.
Com arribar-hi? Venint de Illueca per la carretera CV 698, ens trobarem que passarem per la zona d'escalada abans d'arribar a la trenca que ens portarà a Calcena, just en aquest creuament podrem deixar el cotxe. Des d'aquí passarem el pont i caminarem uns metres per la carretera fins situar-nos al peu de via.
La via: escalada de 3 llargs molt bonics amb roca excel·lent però amb el graus una mica ajustats. La via està totalment equipada per gaudir-la.
1er. Llarg: 30 metres, 9 assegurances, 5b. Començarem per una placa tombada fins arribar al peu d'una fissura on hi trobarem un pas desplomat, després seguirem per la placa mantenint sempre la fissura a l'esquerra, Un xic més amunt hi trobarem uns passos de bavaresa ben bonics que ens permetran entrar a la part final d'aquest llarg. Reunió còmode al costat d'un arbret.
2on. Llar: 25 metres 9 assegurances. 5c. Per sortir de la reunió haurem de superat una petita panxa. Trobarem una bona pressa a la dreta però que costa d'arribar. Després a l'esquerra en trobarem una altra. Ens caldrà tibar de valent però també ens podrem ajudar d'un arbre petit que hi ha a la mateixa reunió. Després seguirem per un tram més senzill fins a situar-nos al peu d'una placa on trobarem uns passos força difícils on haurem de posar-nos i vigilant molt bé on posem els peus. La part final segueix per la placa un xic més tombada.
3er. Llarg: 25 metre, 9 assegurances, 4c. Per seguir la via no seguirem els parabolts que veurem tot recte i anirem a l'esquerra per una lleixa herbosa fins a situar-nos a la vertical d'una placa que seguirem vertical fins a trobar un petit ressalt. Un cop superat ja arribarem a la reunió cimera.
Si el darrer llarg seguiu els parabolts que van rectes des de la segona reunió, us trobareu amb una placa molt fineta a l'arrencar fins arribar a una franja que la roca és de color vermellós. Després pujarem amb tendència a l'esquerra, passarem per una savina i tot seguit ja empalmarem amb la placa que porta a la mateixa reunió cimera. 5b, 25 metres. 10 assegurances.
Descens: Pujarem per un corriol fins un petit coll on trobareu una fita força gran. Des d'aquí baixem per un caminet que ràpidament ens portarà a la carretera. 10 minuts.
Material: via totalment equipada. 10 cintes exprès + R.
Oberta per: Carmelo Torrijo i Juan Nadal, 2004.
Apa a escalar que el món s'acaba!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem