dilluns, 30 d’octubre del 2023

Els Ports - La Gronsa Central - Via: Jo aquí no hi torno - 29/10/2023

Feia temps que no baixàvem a Els Ports, i anys que no anàvem a la Gronsa Central, així que aprofitem que fins el 15 de desembre encara s'hi pot escalar farem una via de la sud-est que encara no hi hem fet cap via.   


Us deixem la nostra ressenya. 


Aquesta via té 110 metres de grimpada que fem en dues tirades que ens deixaran al peu de la part més dreta. 


Certament és difícil no seguir la via, ja que està plena de parabolts, fins i tot a les tirades més senzilles. 


Els primers 55 metres són ben tombats, per sort, els següents ja tenen algun tros una mica més dret. 


Fa goig veure les Roques de Benet que treuen el cap pel collet format entre la Gronsa Central i el Paller. 


El tercer canvia radicalment la cosa, ara escalem una placa més vertical i algun tram la roca a controlar. 


Aixi si, amb un equipament generós, ideal per començar a fer vies llargues. 


El quart llarg és preciós, vertical amb molt bon cantó, ideal per gaudir-lo. 


Fem un canvi de reunió fins a una alzina per fer el darrer llarg.


Els primers metres són drets i un xic estranys, però tot seguit passa a una roca excepcional i amb passos molt ben aconseguit. Un llarg plaent de fer. 


Darrers metres de la via. 


Parem i pleguem el material, ho hem fet abans d'hora, doncs encara ens quedaran un parell de ràpels. 


Des del cim podem veure els Estrets. 


Les Roques de Benet, on hi hem escalat unes quantes vies. Bons records que tenim encara prou frescos. 

Aproximació: Des d'Horta de Sant Joan anirem direcció a Els Ports, passarem la trenca que va a les Roques de Benet, i farem una pujada fins arribar al coll Blanc on podrem deixar el cotxe. Des d'aquí recularem uns 200 metres per la mateixa carretera i agafarem un corriol que passa per un mas enrunat, tot seguit anirem a buscar un corriol que va al costat d'una tanca. Seguirem per aquest corriol fins passar el Paller, i pujarem fins el coll format entre la Gronsa Central i el Paller. Un cop arribats al coll baixarem pel costat de la paret fins que ja veurem l'inici de la via. Parabolt.  35 minuts.

la Via: ens ha sorprès gratament, té tres llargs molt bonics i molt aconseguits. Equipament generós. 
Recomanable.

1er. llarg: 55 metres II,  grimpada fàcil de placa.

2on. llarg: 55 metres II, III+, seguim grimpant fins arribar en una franja que travessa tota la paret.

3er. llarg: 30 metres. IV+, V.  Anem en tendència a l'esquerra fins una savina, després vertical fins a la reunió. Compte amb les llastretes. 

4art llarg: 25 metres. IV+,  Escalada vertical amb molt bons còdols. Després farem un canvi de reunió.

5è llarg: 25 metres. V, 6a, V-. Sortim verticals amb uns passos difícils per anar a la dreta per sota d'un ressalt fins que veurem que podem sortir verticals fins a la reunió.  

Descens: 

A) baixem en ràpel per la mateixa via i desfem el camí de pujada. Recomanable.

B) anem crestejant pel cim de la Gronsa fins que trobarem una canal a la cara nord/oest, on trobarem un ràpel equipat en una savina. 30 metres. 

Després remuntem una mica per trobar l'inici d'una canal on a l'esquerra trobarem una gran savina amb un segon ràpel de 40 metres. Després seguirem baixant per la canal fins a trobar el camí que va al costat de la tanca. 

Material: via totalment equipada: 10 cintes exprés + R

Oberta per: I. Monsonis i companys. 12/2012

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dijous, 26 d’octubre del 2023

Montserrat - La Pastereta- Cara est - Via Barcelonets - 26/10/2023

 La via Barcelonets s'havia quedat sempre amb les pendents fins que ahir els hi proposem en el Ferran i l'Arseni i encara que ja l'han fet no els hi fa res repetir-la. Així que allà hem fet cap, amb un matí un xic ventós a l'inici i molt ventós quan ja érem baix. 


La nostra ressenya 


Iniciant el primer llarg 


Una roca excel·lent convida a gaudir-lo.  (Foto Arseni Lago)


Escalada força dreta a l'inici i després, ja en el flanqueig, un xic més tombada. (Foto Ferran de la Rosa)


Pujant de segon m'ho he passat molt bé. 


L'Arseni a l'inici del primer llarg. 


Iniciant el flanqueig. 


El segon llarg més fàcil fins que arribes a un ressalt que no m'ha sortit i ens hem ajudat amb un pas d'Ao, després segueix ben vertical fins a la reunió. 


Entrant a la segona reunió. 


En Ferran va pujant pel primer llarg. (Foto Arseni Lago)


Un tram fàcil em portarà sota del desplom final. 


Costa tornar a acostumar-se amb els estreps, sort que és molt curt. 


L'Arseni que va a tocar amb l'Ita l'hi ha fet aquestes fotos ben boniques. (Foto Arseni Lago)


Per fi avui li hem fet servir els estreps. Ja ens ha costat ja. (Foto Arseni Lago)


Sortint del desplom ben contenta. 


Ara li toca a l'Arseni. (Foto Ferran de la Rosa)


I ràpidament s'ho enllesteix, l'experiència és un grau.  


En Ferran ja fent el darrer pas. 


I ara un parell de ràpels i avall. 

Aproximació: des de l'aparcament de la Vinya Nova o des de Collbató, agafarem el camí amb direcció al Clot de la Mònica. Anirem guanyant alçada fent ziga-zagues fins que estarem sota la Cara Sud de la Pastereta que trobarem un corriol que ens portarà sota mateix d'aquesta vessant. Ara ens queda una mica de grimpada per situar-nos a la cara est on trobarem el peu de via, just al costat d'un pi característic. 

La via: encara que curta ens ha agradat força, un primer i segon llarg de placa molt bonics. El tercer on malgrat els parabolts estan força junts, haurem de fer una bona practica d'artificial en desplom. Recomanable. 

1er llarg: 45 metres. Sortim verticals per una placa amb molt bona roca, per després anar flanquejant a la dreta fins a la reunió.

2on llarg: 30 metres. Anem a la dreta fins sota d'un ressalt on hi trobarem un pas difícil que el podrem solucionar amb un parell de passos d'Ao, després seguirem molt verticals fins a la reunió.

3er. llarg: 25 metres. Pujarem uns metres per terreny fàcil fins situar-nos en una petita cova que en sortirem en artificial per l'esquerra, els passos no són molt llargs, però si que són molt desplomats.

Descens: ràpel de 45 metres fins a la 1ª reunió i un segon ràpel de 30 metres que ens portarà a la canal, des d'on podrem baixar caminant fins al peu de via. 

Oberta per: Josep Moragas, Francesc García, i Ramon Barceló, 2006 

Material: 12 cintes exprés, estreps, i R.

Orientació: cara est. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

dimarts, 24 d’octubre del 2023

Montserrat - Gorros - Magdalena Inferior - Via Benson - 24/10/2023

 Avui esperàvem un dia fred, però el que ens ha sorprès, ha estat el fort vent, que juntament amb la baixada de temperatures, feia un dia no massa bo per escalar a "Gorros". Però hem sortit amb l'idea d'anar a repetir la via Benson i al final no ha anat gens malament, ja que estàvem un xic resguardats del vent i quan hem estat al solet, hem estat força bé, això sí, ben abrigats.

La nostra ressenya. 


Els primers 20 metres, fins que no ens ha tocat el sol, hem patit una mica de fred a les mans.


Els passos són drets i amb bons còdols, fet que va  molt bé quan tens les mans fredes.  


Iniciant el segon llarg.


Ara ja s'està millor, i seguim amb molt bona roca. Només hem d'anar en compte, ja que la nostra via segueix els parabolts blaus i al costat quasi tocant-se els parabolts verds de la via Augusta. Penso que no està gens bé obrir una via tan propera a l'altra. La primera va ésser la Benson (1984)  i la segona (1991) no té massa sentit que vagi a tocar.


Restes de la primera reunió, en aquella època que es posaven els burils a ma, sense "taladre", sempre buscàvem aquestes franges d'aranisca que costava menys de fer el forat. 


En el segon llarg.


Bones vistes al Monestir..


Començant el darrer llarg, això es fa curt. 


La Gorra Marinera 


Foto cim. 


Mireu que hi hem estat vegades aquí, però mai ens podem estar de contemplar aquestes vistes tan espectaculars. Que afortunats que som de tenir aquestes roques al costat de casa. 


Un ràpel de 35 metres i ja s'ha acabat.

Aproximació: des de  cremallera de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Marinera i uns metres més endavant trobarem una trenca a ma esquerra. Pujarem per aquest corriol que passa per sota de la cara nord de la Magdalena Inferior, després trobarem unes escales que pujarem fins que quedin 3 graons, just aquí comença la via.

La via: l'orientació és nord-est, així que al matí hi toca el sol, però la mitat del primer llarg tindrem ombra, la Gorra Marinera ens tapa el sol.
La via té tres llargs, un primer més vertical i més llarg, el segon que encara manté la verticalitat i més curt i el tercer més fàcil fins el cim. Tota la via és una escalada plaent i molt ben equipada. Recomanable. 

1er. llarg: 35 metres. Pugem verticals per la placa fins un ressalt que superarem molt bé gràcies als bons còdols.

2on. llarg: 20 metres. Seguim per la placa i a uns 12 metres trobarem una reunió que no farem, seguirem uns metres més i trobarem la nostra reunió.

3er. llarg: 30 metres. Placa per terreny més senzill fins quasi al cim on trobarem una reunió.

Descens: ràpel de 35 metres per la vessant sud. 

Material: 9 cintes exprés + R.

Oberta per: Manel Sugranyes, Pepe Guerrero, i Xavier Díez, 1984. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dissabte, 21 d’octubre del 2023

Montserrat - Agulles - El Dàtil - Via Josep-Barceló. 21/10/2023

 Avui hem sortit sense un pla concret, en arribar a Can Massana veiem que fa molt vent i un xic de fred, així que decidim que haurem de buscar una agulla arrecerada del vent. Quan ja hem passat la Portella ens ha vingut a la memòria que en Joan Asin havia publicat una via restaurada al Dàtil. Així que enfilem la canal fins a peu de via. 


La nostra ressenya

La Via Josep Barceló va per la cara est del Dàtil cercant una fissura que ens portarà a l'aresta  


No ens costa gens localitzar el peu de via. 


Uns quants passos d'Ae ens portarà a una fissura que no deixarem fins arribar a l'aresta. 


L'Ita fidel als seus principis fa els passos d'Ae en Ao. 


Havia està restaurada, però han deixat algunes de les relíquies inicials.


Els primers passos de la fissura són bonics i amb molt bona roca. 


Arribant a la primera reunió. 


Un segon llarg ben dret seguint la fissura fins el seu final. 


Arribant a la segona reunió. 


El tercer llarg va cercar l'aresta. Un llarg fàcil però la roca no és tan bona. 


La segona reunió. 


Cordades a les Boïgues 


Darrers metres abans d'arribar al cim de l'agulla. 


En el cim podrem gaudir d'aquestes bones vistes. Avui ho hem encertat doncs hem escalat al sol i ben arrecerats del vent, just el que volíem. 


Aproximació: des del Pas de la Portella anirem en direcció al Refugi, primer baixarem una mica i quan el camí torna a pujar en direcció est trobarem la Canal dels Cirerers.  Pujarem per la mateixa, fins que veurem a la nostra esquerra l'Agulla del Dàtil, seguirem pujant fins arribar al peu de via.

La via: itinerari que va per la cara est i busca una fissura molt ferma, per arribar-hi ens caldrà fer uns passos d'Ae, després ja tot serà en lliure. Equipament generós, i escalada plaent. Recomanable. 

1er. llarg: 30 metres.  Pujarem uns metres en Ae fàcil, fins que podrem franquejar a l'esquerra per entrar a la fissura, després pujarem per la mateixa fins a la reunió.

2on. llarg: 25 metres. Seguirem per la fissura molt vertical fins que sortirem a l'esquerra i seguirem uns metres fins a la reunió.

3er. llarg: 45 metres. Pujarem primer vertical i trobarem una reunió, seguirem en tendència a l'esquerra i després tornarem a la dreta per seguir per terreny fàcil fins el cim. 

Descens: ràpel de 25 metres.

Oberta per: Pere Josep i Ramon Barceló. 

Material: via totalment equipada. 14 cintes exprés i 1 estrep.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!