Avui esperàvem un dia fred, però el que ens ha sorprès, ha estat el fort vent, que juntament amb la baixada de temperatures, feia un dia no massa bo per escalar a "Gorros". Però hem sortit amb l'idea d'anar a repetir la via Benson i al final no ha anat gens malament, ja que estàvem un xic resguardats del vent i quan hem estat al solet, hem estat força bé, això sí, ben abrigats.
La nostra ressenya.
Els primers 20 metres, fins que no ens ha tocat el sol, hem patit una mica de fred a les mans.
Els passos són drets i amb bons còdols, fet que va molt bé quan tens les mans fredes.
Iniciant el segon llarg.
Ara ja s'està millor, i seguim amb molt bona roca. Només hem d'anar en compte, ja que la nostra via segueix els parabolts blaus i al costat quasi tocant-se els parabolts verds de la via Augusta. Penso que no està gens bé obrir una via tan propera a l'altra. La primera va ésser la Benson (1984) i la segona (1991) no té massa sentit que vagi a tocar.
Restes de la primera reunió, en aquella època que es posaven els burils a ma, sense "taladre", sempre buscàvem aquestes franges d'aranisca que costava menys de fer el forat.
En el segon llarg.
Bones vistes al Monestir..
Començant el darrer llarg, això es fa curt.
La Gorra Marinera
Foto cim.
Mireu que hi hem estat vegades aquí, però mai ens podem estar de contemplar aquestes vistes tan espectaculars. Que afortunats que som de tenir aquestes roques al costat de casa.
Un ràpel de 35 metres i ja s'ha acabat.
Aproximació: des de cremallera de Sant Joan agafarem el camí que va a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Marinera i uns metres més endavant trobarem una trenca a ma esquerra. Pujarem per aquest corriol que passa per sota de la cara nord de la Magdalena Inferior, després trobarem unes escales que pujarem fins que quedin 3 graons, just aquí comença la via.
La via: l'orientació és nord-est, així que al matí hi toca el sol, però la mitat del primer llarg tindrem ombra, la Gorra Marinera ens tapa el sol.
La via té tres llargs, un primer més vertical i més llarg, el segon que encara manté la verticalitat i més curt i el tercer més fàcil fins el cim. Tota la via és una escalada plaent i molt ben equipada. Recomanable.
1er. llarg: 35 metres. Pugem verticals per la placa fins un ressalt que superarem molt bé gràcies als bons còdols.
2on. llarg: 20 metres. Seguim per la placa i a uns 12 metres trobarem una reunió que no farem, seguirem uns metres més i trobarem la nostra reunió.
3er. llarg: 30 metres. Placa per terreny més senzill fins quasi al cim on trobarem una reunió.
Descens: ràpel de 35 metres per la vessant sud.
Material: 9 cintes exprés + R.
Oberta per: Manel Sugranyes, Pepe Guerrero, i Xavier Díez, 1984.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
Enhorabona parella ! la Benson té un primer llarg ben maco, llàstima que es fa curta, nosaltres vam empalmar segon i tercer ja que no vam saber trobar la reunió amb el "merder" d'assegurances que hi ha....
ResponEliminaNosaltres l'hem trobat molt canviada del primer cop que la vàrem fer, és una llàstima que no s'ha respectat gens aquest pany de paret tan bo. Certament la via Augusta genera confusió.
Elimina