dilluns, 26 de setembre de 2022

Montserrat - Agulles - La Peluda - Via Eclipsi de Mar 26/09/2022

 Casualment, perquè ho hem vist al arribar a casa, avui fa 30 anys que en Josep Fatjó i en Bernat Soto van obrir la Via Eclipsi de Mar a La Peluda. Ens ha fet molt il.lusió aquesta coincidència.




La nostra ressenya

Francament, no havíem parat mai atenció en aquesta via fins que en Ramir Aparici la va piular fa uns dies i al veure qui havien estat els obridors, ràpidament la vàrem posar amb les pendents.

La Peluda és una agulla que està encaixada entre l'Agulla del Capdamunt i l'Agulla del Sol Ponent, i sempre es veu una xic enganxada amb l'Agulla del Capdamunt, fet que li treu cert protagonisme. 



L'Ita començant el primer llarg 

Després de tants dies de calor, avui sembla que la cosa ha fet un tomb seriós, doncs a la part alta d'agulles feia un fort vent del nord i ho hem notat de veritat. 


La via comença al costat un gran arbre i amb uns passos ja arribarem a la primera assegurança.  Després ja anirem un xic a l'esquerra per buscar la millor roca que ens portarà fins un gran topi on farem la primera reunió. 


Tot i anar abrigats el fred es fa notar, sort que ens toca una mica el solet. 


El segon llarg, comença amb un pas molt explosiu, que pots superar en lliure o amb un pas d'estrep, nosaltres no hem fet ni una cosa ni l'altra, ho hem superat en Ao amb l'ajuda d'una tramposa. 


Després segueix per terreny vertical i molt bonic. 


Assegurant des de la primera reunió. 


Les plaquetes casolanes típiques d'època. 


Un bon merlet que no ens podem estar d'agafar-lo. 


Bones vistes sobre les Portelles i les Savines. També treu el cap l'Agulla del Sol Ponent. 


Darrers passos abans d'arribar al cim. 


Contemplem un entorn encisador, però el fort vent ens fa baixar ràpidament. 


Preparant el ràpel contents perquè la via ens ha agradat força. 

Aproximació: Des de Can Massana agafarem direcció al Refugi d'Agulles, arribats al Pas de la Portella anirem a l'esquerra seguint unes senyals vermelles que ens portaran per sota de les agulles de les Savines, fins un tram de cordes fixes que hi ha entre l'Agulla dels Merlets i La Peluda, just a l'esquerra d'aquestes cordes trobarem l'inici de la via.

La Via: itinerari ben trobat, de dos llargs ben bonics que ens deixaran un bon regust. L'equipament és amb espits i burils però estan prou bé. Recomanable.

1er. llarg: 20 metres. IV+. Iniciarem l'escalada al costat d'un arbre amb uns passos finets perquè la roca no és massa adherent, després de la primera assegurança la roca millora i es converteix amb una escalada mantinguda però plaent fins a la reunió sobre d'un gran topi.

2on. llarg: 45 metres.  6a o Ae, V, IV, III.  Sortim amb un pas explosiu, que amb el fred que feia n'hi hem provat, així que hem fet Ao, ajudats amb la tramposa, així no hem posat l'estrep, després segueix vertical amb passos bonics fins que perd verticalitat.

Descens: ràpel de 20 metres.

Material: 6 cintes exprés + R 1 estrep.

1ª Ascensió: 26/09/2022 per Bernat Soto i Josep Fatjó. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 22 de setembre de 2022

Montserrat - Roca del Corb - Via Puigarnau - Espunyes - 22/09/2022

 Aquesta via de la Roca del Corb va ésser oberta en l'any 2001 com homenatge als escaladors manresans Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes. Un via ben equipada on hi trobareu de tot, placa, fissures, xemeneia, i artificial. Curta però intensa. 


Només començà la primera tirada ens trobarem una placa que ens costarà solucionar el primer pas. 


Un segon llarg vertical on des de sota sembla més difícil, després quan t'hi poses li vas trobant els passos. 


L'Ita progressant en el segon llarg. 

dimarts, 20 de setembre de 2022

Montserrat - Gorra Frígia - Via Carles 20/09/2022

 Per diversos motius avui volíem fer una escalada tranquil·la i hem decidit anar a la via d'en Carles. Actualment penso que és una de les vies d'aquesta agulla que es fa més i es nota, doncs la roca està un xic gastada i algunes presses comencen a patinar. 



La nostra ressenya.


Començant la primera tirada


El dia està força nuvolat, pell coll de la Magdalena Superior entre la boira en força. 


L'Ita en el primer llarg 


Iniciant el segon llarg en un tram un xic més dret, però com tota la via està ben equipat. 


Amb aquest dia avui s'està tranquil doncs no es veu massa gent. 


El tercer llarg és el més dret i polit doncs tothom s'agafa a les mateixes presses. 


Contenta sortint del pas més dret. 


En el quart llarg 


Bona vista sobre el Trencabarrals 


Mirant per on passar el petit ressalt abans d'arribar al cim. 


Foto cim amb la companyia de la boira. 


Hi ha moments que sembla que es vulgui obrir, però ràpidament es torna a tapar. 


Foto Cim.

Aproximació: des del Funicular de Sant Joan, agafarem el camí de Sant Jeroni fins que passem pel peu de la via. 

La via: Segurament és la via més repetida de la Gorra Frígia pel seu equipament i dificultat moderada, tot i això, va ésser molt criticada quan es va obrir perquè les plaquetes estaven pintades de color verd amb esprai i perquè no respectava altres vies més antigues. Una escalada còmoda de 5 llargs, que seguirem molt bé gràcies al seu equipament amb parabolts i una dificultat màxima de V+. 

Descens: en ràpel dos ràpels per la cara est, un de 20 metres i un segon de 50 metres que ens deixarà a la canal que ens portarà al peu de via. 

1ª Ascensió: 1987 per A. Cardona, A. Céspedes, i Q. Prats.

Material: 10 cintes + R. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!


diumenge, 18 de setembre de 2022

Matagalls - Montserrat - Camí de l'Alzina - 18/09/2022

 Aquest any ha estat la 15a ocasió  que la Quima i l'Ita han fet la Matagalls - Montserrat i, nosaltres és la quinzena vegada que quedem per escalar una via ràpida al matí.

Aquest any no podia ser diferent, les bones tradicions s'han de mantenir, així que hem agafat el primer cremallera a 2/4 de 9 i hem pujat al Monestir. Per altra banda, elles ja estaven prop de Monistrol, així que un altre any acabaran abans elles la Matagalls que nosaltres d'escalar.


A punt per sortir esperant a la Quima en el Brull. 


En Miquel a la primera tirada.

Per tal d'anar més ràpid ens saltem les dues primeres tirades i només fem les tres darreres. 


Passos bonics encara que, algunes presses, ja comencen està un xic gastades. 


Entrant a la primera reunió. 


Assegurant des de la primera reunió .


Iniciant el segon llarg, ben bonic. 


Just quan acabem la via, ens truquen que ja han arribat. Ara ens tocarà baixar les escales corren. 


Fresques com dues roses, han aconseguit un cop més el seu objectiu. Felicitats cracks!!

Esperem que la salut i les ganes ens acompanyin per l'any vinent tornar-ho a repetir.

Apa a es calar i caminar que el mon s'acaba!

divendres, 16 de setembre de 2022

Montserrat - Magdalena Inferior - Via Origen - 15/09/2022

Quan vàrem fer la via Xiqui ja vàrem veure aquesta línia de parabolts, després en Ramir Aparisi va publicà que l'havia fet i ens vàrem posar en contacte amb ell perquè ens en fes cinc cèntims de com estava la via, doncs, costa trobar informació d'aquesta via per internet  i només teníem la guia d'en Luis Alfonso.


Us deixem la nostra ressenya 


Només començà ja ens adonem que els parabolts estan posats ben llargs, fet que obliga a fer més d'una sortida. L'alçada de l'escalador és clau per estalviar-se alguna sortida doncs a voltes et ve d'un pam just, d'altres hauràs de sortir si o si.


Son 30 metres exigents que no et deixen indiferent. Sort que la roca és molt bona. Ben segur que hi haurà algú que la farà tota en lliure. 


Des de la reunió aprofitem per gaudir les bones vistes. 


Per no fer servir els estreps, i donat la distancia dels parabolts, ha tingut que lluitar com mai per pujar en lliure i Ao, amb alguna petita caiguda i tot. L'alçada de l'escalador és clau en aquest llarg.


Guardant els meus estreps, que si que els hi fet servir al màxim. 


l'Ita iniciant el segon llarg. Un llarg vertical, difícil, però amb molt bona roca i còdols molt bons. Un llarg que, tal com ens va dir en Ramir es de "traca i mocador".  Sense dubte un llarg excel.lent que l'Ita l'ha fet molt bé. 


Sortint del tram dret del segon llarg. 


La segona reunió. 


Foto cim ben contents. 


Aproximació: des de Sant Joan agafarem camí direcció a Sant Jeroni, passarem per sota de la Gorra Marinera i tot seguit trobarem una trenca a ma esquerra, pujarem fins el peu de les vies de la cara nord, després anirem pujant arran de roca fins a trobar el peu de via. 

La via: itinerari poc conegut de tres llargs, amb un difícil d'artificial i petites sortides en lliure, i un segon molt mantingut, dret i molt bonic, el tercer és de sortida. Ombra durant tot el matí. Molt recomanable. 


1er. Llarg. 35 metres. Ae/6a+, V.  Un cop situats al peu de la via,  veurem la línia de parabolts que ja es veuen distants però posant-nos a últims la majoria s'agafem bé, i en alguns haurem de fer petites sortides en lliure. Malgrat que sembla que és vertical hi ha moments un xic desplomat. L'entrada a la reunió es fa molt bé.

2on llarg. 35 metres V+: un llarg vertical, amb bons còdols, sort n'hi ha, que permeten gaudir d'una escalada de traca i mocador. 

3er. llarg. 20 metres. IV+. Si sortim rectes, és més difícil de III que marca la guia, si volem sortir fàcilment haurem d'anar a l'esquerra.

Descens: Ràpel de 35 metres per la cara sud.

Material: 18 cintes, estreps i R.

1ª Ascensió: els dos primers llargs varen ésser oberts per Isidre Jané en solitari. En el 2011 la varen acabar amb Francesc Salvador. 


Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dimarts, 13 de setembre de 2022

El Berguedà - La Nou del Berguedà - Cingle Superior de la Creueta - Dent Oriental - Esperó de la Tor 11/09/2022

 Avui, amb el Sergi i la Montse, fem cap al Cingle Superior de la Creueta. Sabíem que en Joan Rovira havia obert unes vies, però no teníem ressenyes, així  que anem a l'esperó que veiem més marcat. 

Deixem el cotxe, i seguint l'intuïció ràpidament trobem un corriol fitat que ens porta a peu de la via.


Una vista de l'esperó, és el de l'esquerra. 


La Masia de la Tor. 


Iniciant la primera tirada. Roca bona i treballada per l'aigua.  Un llarg més bonic del que sembla des de baix. 


Arribant a la còmoda reunió. 


La placa del segon llarg es veu molt bonica i amb una excel·lent roca. 


Un llarg que mida que vas guanyant alçada cada cop és més bonic. 


En Sergi i la Montse que ens van seguint. 


La boira està jugatona avui i encara ho fa més bonic. 


En Sergi que ja treu el cap arribant al cim. 


La Montse al sol, però amb la boira al seu darrera. 


Fem els dos ràpels i anem al cotxe, ara ens parem per observar la gran roca cavalcada.


Us deixem la nostra ressenya amb totes les dades que ens ha facilitat en Joan Rovira, un dels pares de la criatura.

Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament a l'esquerra que diu La Tor, seguirem per la pista i passarem pel costat de la Masia on deixarem el cotxe. Després ja veurem l'esperó al davant nostre, només hem de caminar pels prats fins que trobarem una gran fita d'on surt un corriol que ens portarà al peu de via. 10 minuts. 

La Via: malgrat que és una via curta està molt ben trobada, especialment el segon llarg que només per fer-lo ja justifica el viatge. També la podreu combinar amb alguna altra via del mateix cingle. Recomanable. 

1er. Llarg. 35 metres. V, V+, V+, IV+.  Sortim per una fissura de l'aigua molt ben marcada, al principi resulta un xic estrany, però a mida que vas guanyant alçada guanya en interès. Atenció a la part final surt una mica a la dreta. Reunió amb un còmode replà.

2on. Llarg: 35 metres. IV, V, V+, V.  Sortim verticals a cercar un parabolt després anirem a la dreta per tornar a pujar vertical, trobarem un altre parabolt i un pitó molt junts. Ara estem en una placa amb una roca boníssima i uns passos molt ben trobats. Seguirem pujant per la placa per anar un xic a l'esquerra a trobar una fissura on hi ha un segon pitó, i d'aquí verticals i amb tendència a la dreta en els últims metres. 

Descens: amb ràpel per la mateixa via.

Material: 12 cintes exprés i algun friend pel primer llarg.

1ª Ascensió: Pere Giro, Antoni Alarcon i Joan Robira.

Orientació:  Sud-Oest. 

Apa a escalar que el mon s'acaba!!