Avui, amb el Sergi i la Montse, fem cap al Cingle Superior de la Creueta. Sabíem que en Joan Rovira havia obert unes vies, però no teníem ressenyes, així que anem a l'esperó que veiem més marcat.
Deixem el cotxe, i seguint l'intuïció ràpidament trobem un corriol fitat que ens porta a peu de la via.
Una vista de l'esperó, és el de l'esquerra.
La Masia de la Tor.
Iniciant la primera tirada. Roca bona i treballada per l'aigua. Un llarg més bonic del que sembla des de baix.
Arribant a la còmoda reunió.
La placa del segon llarg es veu molt bonica i amb una excel·lent roca.
Un llarg que mida que vas guanyant alçada cada cop és més bonic.
En Sergi i la Montse que ens van seguint.
La boira està jugatona avui i encara ho fa més bonic.
En Sergi que ja treu el cap arribant al cim.
La Montse al sol, però amb la boira al seu darrera.
Fem els dos ràpels i anem al cotxe, ara ens parem per observar la gran roca cavalcada.
Us deixem la nostra ressenya amb totes les dades que ens ha facilitat en Joan Rovira, un dels pares de la criatura.
Aproximació: un cop passat el poble de La Nou trobarem un trencall a la dreta que va cap a La Clusa, el seguirem durant 5 quilometres fins un encreuament a l'esquerra que diu La Tor, seguirem per la pista i passarem pel costat de la Masia on deixarem el cotxe. Després ja veurem l'esperó al davant nostre, només hem de caminar pels prats fins que trobarem una gran fita d'on surt un corriol que ens portarà al peu de via. 10 minuts.
La Via: malgrat que és una via curta està molt ben trobada, especialment el segon llarg que només per fer-lo ja justifica el viatge. També la podreu combinar amb alguna altra via del mateix cingle. Recomanable.
1er. Llarg. 35 metres. V, V+, V+, IV+. Sortim per una fissura de l'aigua molt ben marcada, al principi resulta un xic estrany, però a mida que vas guanyant alçada guanya en interès. Atenció a la part final surt una mica a la dreta. Reunió amb un còmode replà.
2on. Llarg: 35 metres. IV, V, V+, V. Sortim verticals a cercar un parabolt després anirem a la dreta per tornar a pujar vertical, trobarem un altre parabolt i un pitó molt junts. Ara estem en una placa amb una roca boníssima i uns passos molt ben trobats. Seguirem pujant per la placa per anar un xic a l'esquerra a trobar una fissura on hi ha un segon pitó, i d'aquí verticals i amb tendència a la dreta en els últims metres.
Descens: amb ràpel per la mateixa via.
Material: 12 cintes exprés i algun friend pel primer llarg.
1ª Ascensió: Pere Giro, Antoni Alarcon i Joan Robira.
Orientació: Sud-Oest.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!
La via molt maca i amb la boira més. La companyia molt millor!
ResponEliminaUn bon matí gràcies a vosaltres.
EliminaQuin indret mes bonic i quina bona companyia. No es pot demanar mes. Amb moltes ganes de tornar a coincidir.
ResponEliminaJa quedarem per la propera. Tenim l¡esperó del costat per tornar-hi.
Elimina