dijous, 8 de setembre de 2022

Sant Llorenç del Munt - Punta o Aresta Camarasa . 07/09/2022

 Ara fa 51 anys que vaig fer aquesta via, desprès la vaig repetir amb altres companys. En diverses ocasions l'Ita m'havia manifestat el seu interès i sempre li deia que l'equipament estava molt deteriorat, (recordo que hi havia uns passos amb unes pitonisses de fissura que ja feien por en aquella època) i així anàvem passant, fins que l'any passat la via la varen reequipar amb parabolts. Ara certament no tinc excusa, així que avui hi hem anat i ha estat com un petit regal a la seva persistència per fer-la. 


La nostra ressenya

La via va ésser oberta (18/10/1967) per Josep Figols i en Joan Miquel Dalmau en homenatge a l'Anselm Camarasa que juntament amb la seva esposa Emilia Bericart, tan varen fer pels escaladors i excursionistes de Sabadell. Sempre ens varen donar facilitats per anar comprant el material. Per altra banda, la seva botiga, Deports Camarasa,  era un punt de reunió dels escaladors cada dia al vespre, uns perquè hi anaven a comprar, altres perquè hi anaven a fer el tafaner dels nous materials que havíem portat i tots per fer-la petar una mica. Hi havia moments que no hi podia entrar ningú més perquè el petit local del carrer de Gràcia estava ple de gom a gom. Són bons records que et marquen per sempre. 


L'Aresta Camarasa des del camí de Can Poble, amb un perfil força esvelt . Antigament li deien la Punta del Rei. 



Em costa recordar aquest primer llarg de quan el vaig fer per primer cop ara fa 51 anys, i just tenia 15 anys. 
Com sempre li deixo l'estrep al primer parabolt per veure si després el fa servir. No hi ha manera, després seguirà pujant amb Ao o en lliure i la roca no convida gens a fer-ho.


Un primer llarg força curt, però amb una entrada que ens ho haurem de mirar. Sort que hi ha un bon pi per començar. 


El segon llarg comença dret i poc a poc va desplomant-se, això si amb una roca que fa patir pel que està a la reunió.


A mida que vas guanyant alçada cada cop vas sortint més en fora. 


Sort que a partir d'aquest punt la cosa ja es tomba. 


Aprofitem per fer-nos fotos mútuament.


L'entrada a la reunió és ben bonica, i amb millor roca. 


Iniciant el tercer llarg, una bona savina ens facilitarà la primera assegurança. 


En aquest llarg hi trobarem tres pitons; dos casolans amb anella i un universal de la marca Faders, que sembla que si el toques massa s'ens quedarà a les mans. També, hi ha 2 parabolts més.


Entrant a la tercera reunió. Nosaltres ho hem fet amb quatre tirades per evitar el fregament de les cordes i també per poder fer fotografies en els darrers metres. 


Ara es posa dret de cop, però amb una excel·lent roca. 


He posat l'Alien blau, però no l'he fet servir doncs del pitó amb una bona estirada s'arriba al parabolt.


Per fer la foto m'he tingut que posar ben bé a la punta, doncs es ben desplomat. 


Surt ben contenta, una il·lusió més aconseguida, ara anirem per d'altres. 


El que si que ha canviat amb aquest 51 anys és la part urbanística, doncs les cases han crescut com a bolets.

Aproximació: Des de Matadepera anirem al carrer Rajant i al final del mateix deixarem el cotxe i ja veurem a sobre nostra l'Aresta o Punta Camarasa, ara, només ens tocara pujar durant uns 15 minuts buscant el millor camí; primer pel torrent i després per la dreta fins a peu de via.

La Via: itinerari clàssic de Sant Llorenç del Munt, que supera una de les puntes més significatives de la Cinglera de Can Marcet amb tècnica d'artificial i lliure, amb una primera part de roca a controlar i una part final de roca excel.lent. Reequipada amb parabolts. Recomanable.

1er. Llarg. 20 metres curts.  V, Ae/Ao. Pujarem a una lletja per la dreta amb l'ajuda d'un pi, anirem a l'esquerra i trobarem el primer parabolt, després uns metres més en lliure per començar el Ae, que podrem fer amb estreps o Ao.

2on. Llarg. 25 metres. Ae, V.  Sortim verticals i poc a poc l'Aresta s'anirà desplomant, amb una roca a controlar, però molt ben equipat, després tindrem una petita sortida en lliure fins a la reunió.

3er. Llarg. 2o metres. IV+, sortim per l'esquerra i anem pujant buscant el camí més lògic, trobarem tres pitons i 2 parabolts. Reunió sota del desplom final.

4art. Llarg. 10 metres. IV, Ao, Ae, V.  Sortim a la dreta i superem un ressalt equipat amb parabolts, després trobarem una escarpa de l'època i un parabolt que sembla molt lluny, però la roca permet arribar-hi sense problemés, des d'aquí ja podreu sortir en lliure, de totes maneres, a la sortida hi ha un parabolt a l'esquerra. Jo no l'he vist fins que he sortit. En el pas més llarg us pot anar bé un alien blau. 

Ara només ens quedarà una grimpada fins un bon replà on hi ha 2 parabolts. 

Descens: des del cim anirem caminant fins a trobar el camí de Can Poble, per on baixarem direcció a Can Robert fins a trobar el corriol que baixa per la Canal de les Bruixes.

Material: 16 exprés, 1 estrep, 1 Alien Blau, i R.

1ª Ascensió: Joan Miquel Dalmau i Josep Figols, el dia 18/10/67.


                                                   Apa a escalar que el mon s'acaba !

2 comentaris:

  1. Felicitats parella! sort del requipament, la roca és molt dolenta i no vull pensar com deurieu vibrar quan es feia amb l'equipament original envelit...no se qui la va reequipar però es va fer amb molt de respecte i deixant encara el regust de la via sobretot a la seva part final.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, certament és molt diferent pujar amb parabolts que amb burils i pitonisses de fissura, però al final segueix sent una aresta molt bonica que fa molta gràcia escalar.la.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem