Via Rupi - Garreta - Lo Sabardó - Camarasa - La Noguera 29/08/2025

 Lo Sabardó tot i que, des de baix, no sembla una agulla massa esvelta quan ets el cim et fa notar la seva esveltesa. El fet d’acabar una via en una agulla sempre és molt bonic, però quan el cim és xicarró encara més. 

La nostra ressenya

Els primers passos ens portaran sobre d'una especie d'agulleta. Després ja passarem al diedre/xemeneia que seguirem fins pràcticament el cim de l'agulla. 

Entrant al diedre/xemeneia.

En el segon llarg progressant en tècnica de diedre 

Els passos són ben bonics.

Pujant per la placa de l'esquerra on hi trobarem una roca de forats molt bona. 

Arribant al collet.

Foto cim.

En el primer ràpel

 Aproximació: des del poble de Camarasa seguirem la carretera va direcció a Tremp fins abans de creuar el riu, just a ma dreta trobarem un aparcament per deixar el cotxe.

Des d’aquí, seguirem per la carretera fins situar-nos sota mateix de lo Puro on trobareu un camí costerut que us portarà al peu de via. Un cop sota Lo Puro anirem a la dreta fins sota de Lo Sabardó, pujarem uns metres i trobarem una corda fixa que marxa a l’esquerra fins al peu de via. 35 minuts. 

1er. Llarg: 30 metres, 5b, 4c. 5 bolts i 1 pitó. Començarem vertical per situar-nos sobre d’una especie d’agulleta després pujarem verticals fins una savina i un pitó, seguirem per una fissura xemeneia fins a la reunió. 

2on. Llarg: 30 metres, 4b, 5b, 5c. 5 bolts. Seguirem per la fissura xemeneia en diedre fins arribar al coll, on farem un pas més per la xemeneia i ens passarem a la dreta, primer amb pressa petita i després a la sortida amb molt bona pressa peró lleugerament desplomat. 

Descens: farem un ràpel de 20 metres i un segon de 40 metres. També tenim l’opció de passar a la paret i sortir per dalt. En el cas de sortir per dalt baixarem a peu per l’esquerra fins el pont. 

Material: 12 cintes exprés, jocs de friends i bagues savineres. 

Oberta per: J.M.Rosell (Rupi) i X.Garreta. 24/3/84

Apa a escalar que el món s’acaba!!

Vía Jopuma entrada Gutiérrez - Lo Puro - Camarasa 06/06/2025

 Quan comença a fer calor, tots busquem llocs per anar que hi toqui l’ombra i darrerament són diverses les cordades que han anat a aquesta via.

Pujar a una agulla, per nosaltres, sempre té un plus. Arribar a un cim punxagut té un encant especial, una màgia que només es respira a dalt d’un cim que queda retallat pels quatre costats.

Avui ho hem pogut gaudir un cop més al pujar a Lo Puro per quarta vegada.

La nostra ressenya.

La vegetació es tanta que costa de fer una imatge a Lo Puro. Aquí només podem veure la part final. 

El problema d'escalar a l'ombra és que costa molt fer fotos amb uns bons colors.

Tot i no ser molt difícils els primes metres són força drets i amb passos un xic atlètics. 

Uns passos abans d'arribar a la primera reunió, aquesta tirada és curta però molt bonica. 

La Ita atacant el diedre del segon llarg.

Si bé aquesta tirada es podria empalmar amb la primera és molt bonic fer-les separades.

La segona reunió.

El tercer llarg té una dificultat moderada, però els passos són ben bonics.

Poc a poc es va posant dret però les presses són molt bones i fan que resulti una escalada plaent.

Entrant a la tercera reunió.

Contenta i satisfeta després de fer el darrer llarg.

Foto cim.

Després de parlar una estona per on baixàvem, si pel ràpel de 60 o per l'altra vessant, al final ens la juguem i baixem pel de 60 metres, saben el risc de que s'enganxin les cordes. Al final han seguit molt bé. 

Aproximació: des del poble de Camarasa seguirem la carretera va direcció a Tremp fins abans de creuar el riu, just a ma dreta trobarem un aparcament per deixar el cotxe.

Des d’aquí, seguirem per la carretera fins situar-nos sota mateix de lo Puro on trobareu un camí costerut que us portarà al peu de via. 30 minuts.

1er. Llarg: 15 metres, 5b, 5a. 5 parabolts. Pugem per la placa vertical amb passos atlètics fins que anem a la dreta una mica i tornem a seguir vertical fins a la reunió.

2on. Llarg: 15 metres, 5a. 4 parabolts. Seguim pel diedre fins que veurem que hem d’anar a la dreta per entrar a la reunió.

3er. Llarg: 30 metres. 4b/4c  4 parabolts. Seguim per l’esperó amb una escalada vertical i bonica. A uns 20 metres trobareu una possible reunió peró és millor seguir uns 10 metres més fins una llastra on trobareu una bona reunió. 

4art. Llarg: 15 metres, 5b, 4b, 3 parabolts i un pont de roca. Sortim verticals per passar una llastra per l’esquerra i tot seguit seguirem per l’esperó  fins el cim. 

Descens: ràpel de 60 metres per la cara oest. Compte hi ha risc de que les cordes s’enganxin. També podeu baixar amb dos ràpels per la mateixa via. El 1er fins a la segona reunió i el següent fins a terra.

Material: 8 cintes exprés, joc d’Aliens i R. 

Oberta per: A. Jover, J.Puig, i J. Martínez, i Juan Gutierrez l’entrada directa. 

Apa a escalar que el món s'acaba!!

Camarasa - el Bolet - Via Pepe el Chino 24/09/2023

Fa un temps la Laura Falcó ens va recomanar aquesta via i la vàrem deixar aparcada fins que passessin les calors, al matí ben aviat, hi toca el sol. 

La via va ésser oberta per en Juan Gutierrez i la va dedicar  al reconegut escalador Pepe del Chino, un bon regal.  

La nostra ressenya

Des del peu de via, ja podrem veure les dues principals característiques d'aquesta via; la bavaresa  del primer llar i el flanqueig del sostre del segon llarg. (foto Sergi)

La bavaresa és perfecte. de manual, però hi ha un pas, que nosaltres hem fet amb Ao o A1, per sort els friends entren a la perfecció. 

Un cop superat aquest primer tram, ja seguirem per la bavaresa on hi trobarem passos molt bonics i "disfrutons". 

Després de la bavaresa entrarem en una placa molt agraïda de fer. 

L'únic inconvenient és que comença al mateix costat de la carretera i constantment  van passant vehicles i el soroll és molt fort.

En Sergi, en el primer llarg,  tibant de les bones presses de la placa 

El Flanqueig del sostre, que em va costar molt de veure bé les presses dels peus, ja que tota l'estona tenia que posar els peus entre el sol i l'ombra. (Foto. Sergi)

El flanqueig del sostre és espectacular, molt ben trobat. 

En Sergi i l'Ita en la primera reunió. 

I la Montse fent el primer llarg. 

L'Ita en el franqueig del sostre. (Foto Sergi)

Entrant a la segona reunió on hi trobarem un pas punyetero 

El tercer llarg amb un tram vertical per sortir de la reunió. Després ja es tomba. 

l'Ita lluitant la sortida de la tercera reunió. 

Després segueix pel fil d'un esperonet amb passos molt bonics. Llàstima que sigui tant curta. 

Acabant la via. 

La Montse i el Sergi sortint de la via. 

Autoretrat en el cim, tots ben contents. Ha estat una bona recomanació i la via ens ha agradat molt, la llàstima és el soroll de la carretera. 

Aproximació: sortint del poble de Camarasa seguirem per la carretera i passarem el pont, uns metres més endavant trobarem un aparcament per deixar el cotxe. Des d'aquí anirem pel costat de la carretera fins situar-nos sota de la via.  

La Via: si deixem a banda la carretera i el seu soroll, ens ha semblat una petita joia, on gaudirem de passos molt bonics i atlètics, especialment en el primer llarg, i el flanqueig del sostre és espectacular. Molt recomanable. 

1er. llarg: 25 metres. Per arribar al primer parabolt ens enfilarem en una especie bloc i podrem posar una assegurança abans. Després ens trobarem amb uns passos atlètics fins arribar el següent. D'aquí ens trobarem a uns metres del proper parabolt, però que podrem solucionar molt bé amb friends mitjants.  Encara seguirem uns metres per la bavaresa per sortir a la placa de l'esquerra que ens portarà a la reunió.

2on. llarg: 20 metres. Flanquejarem el sostre amb bon equipament i bones presses de mans i més selectives pels peus. Al arribar al final haurem de baixar una mica (pas punyatero) per entrar a la reunió.

3er. llarg: 25 metres. Sortim per la dreta de la reunió,  i seguim vertical, els primers metres són els més difícils, després va perdent dificultat. 

4art. llarg: 15 metres. Superem un ressalt posant els peus en una savina, després una bona tibada de bons forats per entrar en un esperonet molt agradable d'escalar fins el cim.

Material: 11 cintes, totem vernell, verd i negre pel primer llarg.

Oberta per en: Juan Gutierrez el 22/07/2017

Apa a escalar que el món s'acaba!!!

 

Camarasa - Muntanya de Sant Salvador - Crestes del Conill - Via J.R. 10/01/2023

El fenomen d'internet també té impacta a l'escalada, només cal que es publiqui una via nova i tot seguit un munt de cordades ja anem a fer la via. Aquest dimarts ens vàrem trobar amb 4 cordades a la via que han obert recentment a Les Crestes del Conill anomenada J. R. ja que ha estat oberta i dedicada per els companys a Joan Ramon Segura.

És d'admirar com han pogut enllaçar  diferents plaques en una paret que vista des de sota no sembla tenir massa atractiu per l'escalada. 

La ressenya de com l'hem fet nosaltres, doncs hi ha un parell de reunions que no hem fet.

Personalment penso que aquestes pintades hi sobren i més en una via que està a 5 minuts de l'aparcament. Amb les fites n'hi ha prou.

A més no són petites....

No m'estranya que després els forestals ens posin restriccions. Cal un xic més de respecte pel medi. 

Per sort hi ha altres contrastos que li donen més al·licient, ja que sempre venent a visitar-te a peu de via.

Quan arribem a peu de via ens trobem amb Xavier Cabré, Pere Sauret i en Ramos Agababa, que han matinat més i van el davant nostre. Durant l'escalada l'anirem fent petar a les reunions. Ha estat una companyia molt entranyable i ens ho hem passat molt bé.  Segur que coincidirem a més vies. 

Al anar amb cordes de 60 fent una primera tirada ben llarga. El terreny i la dificultat ho permet. 

Poc abans d'entrar a la reunió, ara haurem de fer una petita desgrimpada. 

Molt bones vistes sobre el poble de Camarasa.

La segona reunió nostre. 

La tercera tirada molt curta però per bona roca.

Estem a la tercera tirada i quan mires a baix veus que podries pujar per qualsevol lloc. 

Un flanqueig molt fàcil per anar a buscar un tram una mica més dret.

Un entorn amb força vegetació, però que entremig anirem trobant petits trams d'escalada. 

Els dos darrers llargs els fem en un i per un terreny un xic més dret que li dona un xic d'atractiu. 

A dalt ens fem una foto de conjunt per recordar els bons moments passats.

D'esquerra a dreta; en Pere Sauret, en Ramos Agabada, en Xavier Piqué i nosaltres.

Aproximació: poc abans d'arribar a Camarasa agafarem la trenca a ma esquerra que va a Sant Llorenç de Montgai que seguirem fins passat el pont que agafarem la pista a ma dreta. Seguirem per la pista amb molt bon estat fins que trobarem l'aparcament perfectament senyalitzat. Des d'aquí recularem uns 50 metres i trobarem el camí que ens portarà a peu de via. 5 minuts.

La via: a nosaltres ja ens va condicionar molt les pintades de l'aproximació que ens varen deixar molt mal regust. Tot i així, hem de reconèixer que hi ha algun passet bonic. A nosaltres no ens ha agradat, però millor que la feu i com hi ha gustos per tot a lo millor us agrada. 

No faig descripció de les tirades perquè amb la ressenya n'hi ha més que suficient.

Descens: baixarem per la cresta est  fins a l'alçada d'un coll, després anirem trobant el camí fitat que ens portarà a l'aparcament. 

Material: Via equipada, portar 6 cintes exprés, aliens opcionals, nosaltres no vàrem posar res.

Oberta per:  11/22 Lluís Olondriz, Amadeo Ribes, amb la Col.laboració de: J. Alcala, A. Balash, R. Oliva.

 Apa a escalar que el mon s'acaba