Follow by Email

diumenge, 30 de maig de 2021

Coll Roig - Via El Ball de la Filomena - 28/05/2021

 Pujar a Coll Roig sempre és una bona excusa per anar a escalar amb en Miquel Salamó, ja que sempre troba el moment per acompanyar-nos.

Aprofitarem per fer la darrera via oberta a la zona i que encara no havíem fet i que puja a l'esquerra de la Via El Forat de les Bruixes. 


Us deixem la nostra ressenya. 


Des de la pista de sobre de Coll Roig podem veure les plaques de la via . 


El primer és el més interessant i on trobarem les majors dificultats en els primers metres. 


En Miquel en el tram més fàcil del primer llarg. 


Entrant a la reunió, contenta perquè li ha sortit bé el 6a del principi. 


Iniciant el 2on llarg. 


La primera reunió. 


En Miquel en el primer tram de la 2ª tirada. 


Passos més bonics que difícils a l'entrar a la segona reunió. 


Una roca, com sempre, boníssima. 


Un darrer llarg de placa on podrem fer pràctiques de posar flotants.  


Les fissures i els forats són tan  bons que no costa res assegurar-la. 


Una cordada que està fent El Forat de les Bruixes.


Dos en una foto :-) 


Foto arribant al final de la via amb Coll Roig al fons. Per ser divendres hi ha tres cordades escalant.

Aproximació: Agafarem la carretera que porta a Montgrony i la deixarem el desviament on surt la pista una pista a l'esquerra. Passarem pel refugi de Planelles i seguirem ara per pista de terra fins el Coll Roig. Des d'aquí, ara ja  a peu, agafarem un corriol que va pujant fins a situar-nos al peu de la Via El Forat de les Bruixes, d'aquí anirem un xic a l'esquerra per arribar a peu de via.

La Via: itinerari amb un primer llarg força interessant que enllaça amb dos llargs més que busquen les plaques tombades i fàcils fins el cim. Per omplir el matí resulta interessant combinar-la amb alguna més de les del costat. 

1er llarg: 30 metres aprox. V, V+, A0  1pas o 6a+, V, IV.  Sortim verticals per superar uns ressalts, amb pressa invertida, on cada vegada es va posant més difícil fins un moment que hem de sortir a la dreta. (pas Ao o 6a+) després seguirem per una placa fins que veurem un diedre a l'esquerra que per terreny més fàcil ens porta a la reunió.

2on llarg: 30 metres. IV, III, IV. Sortim per l'esquerra i a uns 10 metres trobarem una reunió que no farem i que ens portarà en una segona placa senzilla fins a la reunió.

3er llarg: 25 metres. IV. Sortim per la dreta i enfilem una placa fàcil però a equipar fins el cim.

Descens: des del cim anirem a la dreta per un corriol que ens portarà al camí de baixada de la majoria de vies. 

Material: 10 cintes i 3 friends mitjans. 

1ª Ascensió: Santi Sanz i Toni Vilaseca.


                                          Apa a escalar que el mon s'acaba!

Sant Llorenç del Munt - Les Roques de l'Aguilar-Les Arenes- Via 20 anys després.

 Poc a poc ,i aprofitant els dies que no disposem de massa temps. anem fent les diferents vies de les Arenes. Aquest matí hi hem passat una estona. 


Les vistes sobre aquesta vessant de la Mola són excepcionals. 


Una vista del cingle des d'un turó que hi ha just al seu davant. 


No tenim cap dubte d'on comença la via. 


Un primer llarg ben trobat que va augmentant la dificultat conforme anem guanyant alçada. 


La roca és prou bona i està molt sanejada per les repeticions. 



Uns bons forats de dits et solucionen molts passos difícils de la via. 


Sortint de la reunió amb passos ben drets.


El sol comença a tocar a les flors del costat. 


Sortint de la via, i ara amb el sol de cara.


Foto cim anant a buscar el camí. 


La segona reunió abans de sortir caminant. 


Per tal de conèixer els rodals baixem per la vessant oest i pugen al turó que hi ha just al davant. 


La ressenya de Santllors.

Aproximació: Si veniu per la carretera que va de Castellar a Sant Llorenç, un cop passat el quilometre 12, trobareu una indicació que anuncia que a mà dreta hi ha una àrea d'esbarjo i la pista que va al petit nucli urbà de Les Arenes. Entrarem a l'àrea i seguirem per la pista que surt a mà esquerra, trobarem un pont que passarem i tot seguit a mà dreta haurem de deixar el cotxe en una bona esplanada. Sobretot no seguiu fins Les Arenes, doncs és difícil d'aparcar i els veïns és molestaran. Després seguirem per la pista fins a trobar un camí ampla que surt a la dreta de la primera casa. Conforme anem guanyant alçada el camí s'estreny, però anirem seguint fins que ens porta a la base de la paret en la part més alta. Tot seguit anirem a la dreta i a la primera lleixa trobarem la via. 

La via:  Itinerari ben trobat que ens proporcionarà una escalada agradable malgrat té algun pas difícil.

1er llarg: 30 metres. V, 6a. Sortim verticals amb passos bonics fins que anem un xic a l'esquerra per trobar la part més vulnerable i vertical del llarg, aquí trobarem algun pas força difícil, però bonic de fer.

2on llarg: 25 metres: V+, V, III. Sortim verticals amb algun pas a mirar per superar un parell de ressalts després, ja per terreny més fàcil, fins a la reunió. 

Descens: podeu baixar per la mateixa via o a peu per un camí que hi ha a la carena que us portarà directament a l'aparcament. Aquesta darrera opció només l'utilitzarem en el cas de que no tinguem cap cordada a peu de via o en les vies del costat.


                                                     Apa a escalar que el mon s'acaba!

dimecres, 26 de maig de 2021

Montserrat - "Gorros" - Magdalena Inferior - Via Sebastià Patiño 24/05/2021

Pujar a escalar a les Magdalenes ens apassiona, així que com fa temps que no hi fem res, aquest dilluns ens hi acostem. No tenim  massa clar la via, però un cop allà recordem que ens va agradar força la Via Sebastià Patiño i com ja fa un temps que la varem repetir, no està malament tornar-hi.


Deixant a banda la Mingo Arenas, segurament aquesta és la via que millors records ens porta. És una escalada de les millors de la zona, per la seva roca, per la verticalitat, per les assegurances que estan posades per escalar entre assegurança i assegurança. Tot aquest conjunt fa que quan arribis al cim et sentis d'allò més satisfet.
 

Només veure-la ja et demana ésser escalada.


Mirant com enfocar els primers metres, la roca està una mica allisada i cal mirar-ho abans de començar. 


Després hi ha l'arbre que també t'hi enganxes, però un cop passat, la roca millora i ja comences a gaudir de plaer que proporciona pujar aquesta agulla per aquesta via.


Un cop a la primera reunió no ens podem estar de gaudir de les vistes , no ens en cansarem mai. 


Content pel plaer que dona l'escalada en aquest lloc. 


Un segon lloc preciós, sense dubtes, per nosaltres, dels millors de la zona.


Sort que encara manté les assegurances originals. 


Amb un merlet així, quasi que hi podries fer una reunió. 


Cal anar a poc a poc per gaudir-la millor. 


La segona reunió. 


La tercera tirada un xic més fàcil, però té el premi d'arribar al cim. 


Aquest pot fa un munt d'anys que hi és, segurament més de 50. Recordo haver-lo utilitzat com a merlet. 


Encara que el cim, està per sota de la Gorra Frígia i de la Magdalena Superior, el seu cim és senzillament preciós. 


Ens hi estem una estona gaudint del moment. 


Foto cim. 


Us deixem la nostra ressenya.

Aproximació: des de Sant Joan agafarem el camí que va direcció a Sant Jeroni. Un  cop passat per sota de la Gorra Marinera trobarem un camí a mà esquerra, pujarem unes ziga-zagues i ens trobarem a peu de via. Just abans de començar les escales de Jacob.  Aquí trobarem tres vies, la nostra és la de més a l'esquerra.

La Via:  itinerari molt ben trobat, buscant la part més vertical de la paret, amb una roca excel·lent que ens permetrà gaudir d'allò més. No us la deixeu perdre. Via equipada amb spits un xic distants. 

1er llarg: 40 metres. IV, IV+, V-.  Els primers metres la roca està allisada per l'aigua i la primera assegurança està a uns metres, però s'hi arriba molt bé, després encara haurem de superar les branques d'un arbre per entrar en el tram de millor roca, per on seguirem verticals amb una escalada plaent fins a la reunió.

2on llarg: 40 metres. IV, V. Sortim verticals fins arribar a la reunió de la Mingo Arenes, després seguirem verticals fins un moment que veurem que hi ha un parabolt a l'esquerra, l'agafarem i tornarem a la dreta on ens trobarem amb uns passos molt verticals, però amb molt bona pressa, (tot un luxe poder pujar per aquí). Veurem una pedra blanca molt bona per posar un merlet, després uns metres més verticals fins a la reunió.

3er llarg: 30 metres. IV, III. Sortim verticals i trobarem un spit, després trobarem algun parabolt més d'altres vies. Reunió sota el cim.

Descens: ràpel de 40 metres per la cara sud.

Material: 10 cintes més R i baga per merlet. 

1ª Ascensió: Raúl Patiño i Esteve Sebastià.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

  

dimarts, 25 de maig de 2021

Montserrat - Collbató - Paret de la Codolosa - Vies: El Clau de Sant Fèlix i l'Aniversari de l'Ernesto. 23/05/2021

 Aquest diumenge el temps està dubtós, volíem anar a la zona dels Frares, però veien que cauen alguns plugims optem per una zona on en cas de pluja puguem plegar veles ràpid.

A peu de la Codolosa escollim les vies. En Sergi i la Montse aniran a la Full Equip i nosaltres al Clau de Sant Fèlix, així anirem uns al costat dels altres i l'anirem fent petar.



La Montse començant el primer llarg de la Full Equip.


i l'Ita al primer llarg del Clau de Sant Fèlix.


L'Ita començant el segon llarg en el tram més senzill. 


Durant una bona estona l'Ita prova de fer un Ao sense l'ajuda de la tramposa, però certament aquí les assegurances estan força distanciades per ella, sort de la tramposa que li escurça les distancies. Un cop superats els primers tres passos, ja surt en lliure gaudint plenament de la tirada. 


Un superat l'Ao i en el tram més senzill però molt bonic. Una escalada plaent gràcies a la bona roca.


A la sortida del tercer llarg haurem de fer una bona tibada i després segueix força mantingut fins a la reunió. Per cert hem de fer la reunió a la Full Equip, per què han tret las plaquetes de la nostra via.  


Per tal d'anar de costat, ells han partit la segona tirada aprofitant la nostra reunió, ara la Montse es mira la sortida que té un pas força exigent.


Gaudint del tercer llarg. 


Ja ha sortit del tram més difícil. 


Tots ens ho estem passant de conya, tot i que el dia no és massa bo. 


En Sergi en els darrers metres de la seva via. 

Ara ens toca caminar uns metres fins a situar-nos al peu de la via l'Aniversari de l'Ernesto. 


L'Ita resolt molt bé aquest llarg, quan en toca a mi, tot i que ja l'havia fet de primer fa uns mesos, ho provo i no em surt, fins el punt que m'en vaig.


Uns passos d'Ao i resolem aquest tram. 


L'Ita de segona força una mica més, però també fa algun Ao. 


Iniciant el diedre que és força bonic i divertit.


Una roca excel·lent et permet gaudir d'allò més en aquest llarg. 


Un esperó ens portarà a l'aresta final, ara però cal anar amb cura amb la roca.


Els darrers metres de l'esperó. 


Iniciant el darrer llarg.


En Sergi i la Montse en el cim. 


La ressenya d'en Joan Baraldés de la Via El Clau de Sant Fèlix.


La nostra ressenya de l'Aniversari de l'Ernesto.

Una combinació de vies que et permet escalar uns quants llargs, malgrat que haurem de pagar el peatge de caminar uns metres a la mitat. Nosaltres hem aprofitat el dia i ens ho hem passat de conya.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!